Hejtmanita
La hejtmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor del professor RNDr. Bohuslav Hejtman (12 d'agost de 1911 - 18 de setembre de 2000), professor de petrologia a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.
 Hejtmanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂ |
| Epònim | Bohuslav Hejtman (en)  |
| Localitat tipus | Mont Mbolwe, Àrea del riu Mkushi, Mkushi, Província Central, Zàmbia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.13 |
| Dana | 56.2.6b.2 |
| Heys | 14.9.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,716(2) Å; b = 13,795(3) Å; c = 11,778(2) Å; α = 90,07(3)°; β = 112,24(3)°; γ = 90,03(3)° |
| Simetria | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | grup espacial 8 |
| Color | marronós a groc daurat |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc, marró |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,814 nβ = 1,846 nγ = 1,867 |
| Birefringència | δ = 0,053 |
| Angle 2V | mesurat: 76° a 76,8°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Fe, Nb, K, (Al, Mg, Na, Cl, Sr, Zr) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-038 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Hej |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La hejtmanita és un silicat de fórmula química Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hejtmanita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descoberta al mont Mbolwe, dins l'àrea del riu Mkushi, a la província Central de Zàmbia. També ha estat descrita a Sud-àfrica, França, Ucraïna, Rússia, el Tadjikistan, el Kirguizistan i el Japó.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hejtmanita |
- ↑ «Hejtmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].