Hejtmanita

La hejtmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor del professor RNDr. Bohuslav Hejtman (12 d'agost de 1911 - 18 de setembre de 2000), professor de petrologia a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.

Hejtmanita
Fórmula química	Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂
Epònim	Bohuslav Hejtman (en)
Localitat tipus	Mont Mbolwe, Àrea del riu Mkushi, Mkushi, Província Central, Zàmbia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.55
Dana	56.2.6b.2
Heys	14.9.18
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,716(2) Å; b = 13,795(3) Å; c = 11,778(2) Å; α = 90,07(3)°; β = 112,24(3)°; γ = 90,03(3)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	grup espacial 8
Color	marronós a groc daurat
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc, marró
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,814 nβ = 1,846 nγ = 1,867
Birefringència	δ = 0,053
Angle 2V	mesurat: 76° a 76,8°, calculat: 76°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Nb, K, (Al, Mg, Na, Cl, Sr, Zr)
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1989-038
Any d'aprovació	1989
Símbol	Hej
Referències

Característiques

La hejtmanita és un silicat de fórmula química Ba₂(Mn²⁺,Fe²⁺)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hejtmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Mbolwe, dins l'àrea del riu Mkushi, a la província Central de Zàmbia. També ha estat descrita a Sud-àfrica, França, Ucraïna, Rússia, el Tadjikistan, el Kirguizstan i el Japó.