Hejtmanita

mineral sorosilicat

La hejtmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor del professor RNDr. Bohuslav Hejtman (12 d'agost de 1911 - 18 de setembre de 2000), professor de petrologia a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.

Infotaula de mineralHejtmanita
Hejtmanite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBa2(Mn2+,Fe2+)4Ti2(Si2O7)2O2(OH)2F2
EpònimBohuslav Hejtman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Mbolwe, Àrea del riu Mkushi, Mkushi, Província Central, Zàmbia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.6b.2
Heys14.9.18
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,716(2) Å; b = 13,795(3) Å; c = 11,778(2) Å; α = 90,07(3)°; β = 112,24(3)°; γ = 90,03(3)°
Simetria1 - pinacoide
Grup espacialspace group 8 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colormarronós a groc daurat
Duresa4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroc, marró
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,814 nβ = 1,846 nγ = 1,867
Birefringènciaδ = 0,053
Angle 2Vmesurat: 76° a 76,8°, calculat: 76°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesFe, Nb, K, (Al, Mg, Na, Cl, Sr, Zr)
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1989-038
Any d'aprovació1989
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La hejtmanita és un silicat de fórmula química Ba2(Mn2+,Fe2+)4Ti2(Si2O7)2O2(OH)2F2. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hejtmanita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al mont Mbolwe, dins l'àrea del riu Mkushi, a la província Central de Zàmbia. També ha estat descrita a Sud-àfrica, França, Ucraïna, Rússia, el Tadjikistan, el Kirguizistan i el Japó.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hejtmanita
  1. «Hejtmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].