Hejtmanita

mineral sorosilicat

La hejtmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor del professor RNDr. Bohuslav Hejtman (12 d'agost de 1911 - 18 de setembre de 2000), professor de petrologia a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.

Infotaula de mineralHejtmanita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBa₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂
EpònimBohuslav Hejtman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Mbolwe, Àrea del riu Mkushi, Mkushi, Província Central, Zàmbia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.55 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.6b.2
Heys14.9.18
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,716(2) Å; b = 13,795(3) Å; c = 11,778(2) Å; α = 90,07(3)°; β = 112,24(3)°; γ = 90,03(3)°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialgrup espacial 8 Modifica el valor a Wikidata
Colormarronós a groc daurat
Duresa4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroc, marró
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,814 nβ = 1,846 nγ = 1,867
Birefringènciaδ = 0,053
Angle 2Vmesurat: 76° a 76,8°, calculat: 76°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesFe, Nb, K, (Al, Mg, Na, Cl, Sr, Zr)
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1989-038
Any d'aprovació1989
SímbolHej Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La hejtmanita és un silicat de fórmula química Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hejtmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

modifica

Va ser descoberta al mont Mbolwe, dins l'àrea del riu Mkushi, a la província Central de Zàmbia. També ha estat descrita a Sud-àfrica, França, Ucraïna, Rússia, el Tadjikistan, el Kirguizstan i el Japó.

Referències

modifica
  1. «Hejtmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].