Innelita
La innelita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del riu Inagli, anomenat Inneli en iacut, que es troba al territori de Sakhà (Rússia).[2]
 Innelita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na2CaBa4Ti3(Si2O7)2(SO4)2O4 |
| Epònim | Inakli River (en)   |
| Localitat tipus | Inagli chrome diopside deposit (en) i Aldansky District (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.25 |
| Dana | 58.2.6.2 |
| Heys | 17.10.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,76Å; b = 7,14Å; c = 5,38Å; α = 90°; β = 95°; γ = 99° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,726 nβ = 1,737 nγ = 1,766 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 66° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Mg, K, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La innelita és un sorosilicat de fórmula química Na2CaBa4Ti3(Si2O7)2(SO4)2O4. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5. És el sulfat anàleg de la fosfoinnelita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la innelita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descrita l'any 1960 a partir de mostres recollides al massís de Yakokut i al massís d'Inagli, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita al complex alcalí de Red Wine, al Labrador (Canadà).