Innelita
La innelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el seu nom del riu Inagli, anomenat Inneli en iacut, que es troba al territori de Sakhà (Rússia).[2]
 Innelita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na2CaBa4Ti3(Si2O7)2(SO4)2O4 |
| Epònim | Inakli River (en)   |
| Localitat tipus | Inagli chrome diopside deposit (en) i Aldansky District (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.25 |
| Dana | 58.2.6.2 |
| Heys | 17.10.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,76Å; b = 7,14Å; c = 5,38Å; α = 90°; β = 95°; γ = 99° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,726 nβ = 1,737 nγ = 1,766 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 82°, calculat: 66° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Mg, K, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Símbol | Inn |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La innelita és un sorosilicat de fórmula química Na2CaBa4Ti3(Si2O7)2(SO4)2O4. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5. És el sulfat anàleg de la fosfoinnelita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la innelita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jacimentsModifica
Va ser descrita l'any 1960 a partir de mostres recollides al massís de Yakokut i al massís d'Inagli, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita al complex alcalí de Red Wine, al Labrador (Canadà).