Obre el menú principal

Epistolita

mineral sorosilicat

L'epistolita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dóna nom al grup de l'epistolita. Va ser anomenada en honor del mot grec ἐπιστολή (epistolē, carta), degut a la seva forma rectangular, plana i de color blanc.[1]

Infotaula de mineralEpistolita
Fórmula química (Na☐)Nb2Na3Ti(Si2O7)O2(OH)2(H2O)4
Epònim Epístola
Localitat tipus Nunarssuatsiaq, fiord Tunulliarfik, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BE.30
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BE.30
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.14
Dana 56.2.7.1
Heys 17.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí triclínic
Estructura cristal·lina a = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 12,07Å; α = 103,03°; β = 96,03°; γ = 88,36°
Grup espacial grup espacial 2
Color blanc, gris groguenc, beix rosat, bronze, platejat en {001}
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor sedosa, nacrada
Diafanitat translúcida, opaca
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,610 nβ = 1,650 nγ = 1,682
Birefringència δ = 0,072
Angle 2V mesurat: 60°, calculat: 80°
Dispersió òptica relativament forta
Impureses comunes Al, Ta, Fe, Mn, Mg, Ca, K, F, P
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G), mineral redefinit (Rd) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1897
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

L'epistolita és un sorosilicat de fórmula química (Na☐)Nb2Na3Ti(Si2O7)O2(OH)2(H2O)4. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rectangulars i tabulars en (001), de fins a 5 cm. També apareix en forma de plaques irregulars i masses laminars corbes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la epistolita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

L'epistolita és un mineral de baixa temperatura que es forma en pegmatites alcalines, albitites, xenòlits de sodalita i filons hidrotermals.[2] Va ser descoberta a Nunarssuatsiaq, al fiord Tunulliarfik (Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, altres indrets de Groenlàndia i Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, albita, murmanita, esfalerita, pectolita manganèsica, neptunita, steenstrupina, sodalita, eudialita i nenadkevichita.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Epistolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Epistolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 juliol 2018].