Epistolita

mineral sorosilicat

L'epistolita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Va ser anomenada en honor del mot grec ἐπιστολή (epistolē, carta), degut a la seva forma rectangular, plana i de color blanc.[1]

Infotaula de mineralEpistolita
Epistolite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Na☐)Nb2Na3Ti(Si2O7)O2(OH)2(H2O)4
Epònimcarta Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNunarssuatsiaq, fiord Tunulliarfik, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.14 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.7.1
Heys17.8.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 12,07Å; α = 103,03°; β = 96,03°; γ = 88,36°
Grup espacialgrup espacial P-1 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris groguenc, beix rosat, bronze, platejat en {001}
Duresa2,5 a 3
Lluïssorsedosa, nacrada
Diafanitattranslúcida, opaca
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,610 nβ = 1,650 nγ = 1,682
Birefringènciaδ = 0,072
Angle 2Vmesurat: 60°, calculat: 80°
Dispersió òpticarelativament forta
Impureses comunesAl, Ta, Fe, Mn, Mg, Ca, K, F, P
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2016 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1897
SímbolEpi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'epistolita és un sorosilicat de fórmula química (Na☐)Nb2Na3Ti(Si2O7)O2(OH)2(H2O)4. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rectangulars i tabulars en (001), de fins a 5 cm. També apareix en forma de plaques irregulars i masses laminars corbes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epistolita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

L'epistolita és un mineral de baixa temperatura que es forma en pegmatites alcalines, albitites, xenòlits de sodalita i filons hidrotermals.[2] Va ser descoberta a Nunarssuatsiaq, al fiord Tunulliarfik (Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, altres indrets de Groenlàndia i Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, albita, murmanita, esfalerita, pectolita manganèsica, neptunita, steenstrupina, sodalita, eudialita i nenadkevichita.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epistolita
  1. 1,0 1,1 1,2 «Epistolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Epistolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 juliol 2018].