Suolunita

La suolunita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del massís de Suolun, a la República Popular de la Xina, la seva localitat tipus.

Suolunita
Fórmula química	Ca₂(H₂Si₂O₇)·H₂O
Localitat tipus	Massís de Suolun, Ke'erqin Youyi Qianqi, Hinggan, Mongòlia Interior, República Popular de la Xina
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.06 – Anhang
Dana	56.2.4.14
Heys	14.5.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,13 Å; b = 19,82 Å; c = 6 Å;
Grup espacial	space group Fdd2 (en)
Color	blanc neu, blau, incolor, rosa
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria, cerosa, grassa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,67 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,610 nβ = 1,620 nγ = 1,623
Birefringència	δ = 0,013
Angle 2V	mesurat: 30° a 50°, calculat: 56°
Dispersió òptica	relativament forta
Impureses comunes	Sr, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968 s.p.
Símbol	Suo
Referències

Característiques

La suolunita és un silicat de fórmula química Ca₂(H₂Si₂O₇)·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la suolunita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís de Suolun, a Hinggan (Mongòlia Interior, República Popular de la Xina). També ha estat descrita a Taiwan, el Japó, el Canadà, Bòsnia i Hercegovina, Polònia i Oman.