Cuspidina
La cuspidine és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la wöhlerita. El seu nom prové del mot grec cuspis, llança, per la forma característica dels seus cristalls maclats.[1]
 Cuspidina | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₈(Si₂O₇)F₄ |
| Epònim | llança |
| Localitat tipus | Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.06 |
| Dana | 56.2.4.3 |
| Heys | 17.1.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,93Å; b = 10,57Å; c = 7,57Å; β = 110,11° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | incolor, bronze, marró clar, vermell clar |
| Exfoliació | distingible/bona en {100}, dolenta en {-122} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, cerosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,97a2,99 g/cm³ (mesurada); 2,98 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,586 a 1,594 nβ = 1,589 a 1,596 nγ = 1,598 a 1,606 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 59° to 71°, calculat: 58° to 66° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Fluorescència | UV d'ona curta: de groc a violeta clar; UV d'ona llarga: de groc intens a violeta clar |
| Impureses comunes | Mn, Na, K, Cl |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Csp |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa cuspidine és un sorosilicat de fórmula química Ca₈(Si₂O₇)F₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic en diminuts cristalls en forma de cap de llança. Presenta macles simples, lamel·lars i polisintètiques en {100}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cuspidina pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Jaciments
modificaLa cuspidina va ser descoberta al mont Somma, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, el Brasil, el Canadà, França, els Estats Units, Grècia, l'Iraq, Irlanda, Israel, altres indrets d'Itàlia, el Japó, Namíbia, Nova Zelanda, Noruega, Palestina, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, Ucraïna i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: augita, hornblenda, diòpsid, grossulària, biotita, flogopita, monticel·lita, wol·lastonita, calcita, espinel·la, magnetita i perovskita.[2]
Referències
modifica