Cuspidina

mineral sorosilicat

La cuspidine és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la wöhlerita. El seu nom prové del mot grec cuspis, llança, per la forma característica dels seus cristalls maclats.[1]

Infotaula de mineralCuspidina

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa₈(Si₂O₇)F₄
Epònimllança Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.17 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.4.3
Heys17.1.15
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,93Å; b = 10,57Å; c = 7,57Å; β = 110,11°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialgrup espacial P2₁/a Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, bronze, marró clar, vermell clar
Exfoliaciódistingible/bona en {100}, dolenta en {-122}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria, subvítria, cerosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattranslúcida
Densitat2,97a2,99 g/cm³ (mesurada); 2,98 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,586 a 1,594 nβ = 1,589 a 1,596 nγ = 1,598 a 1,606
Birefringènciaδ = 0,012
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vmesurat: 59° to 71°, calculat: 58° to 66°
Dispersió òpticar > v distingible
FluorescènciaUV d'ona curta: de groc a violeta clar; UV d'ona llarga: de groc intens a violeta clar
Impureses comunesMn, Na, K, Cl
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1876
SímbolCsp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La cuspidine és un sorosilicat de fórmula química Ca₈(Si₂O₇)F₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic en diminuts cristalls en forma de cap de llança. Presenta macles simples, lamel·lars i polisintètiques en {100}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cuspidina pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Jaciments

modifica

La cuspidina va ser descoberta al mont Somma, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, el Brasil, el Canadà, França, els Estats Units, Grècia, l'Iraq, Irlanda, Israel, altres indrets d'Itàlia, el Japó, Namíbia, Nova Zelanda, Noruega, Palestina, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, Ucraïna i la Xina.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: augita, hornblenda, diòpsid, grossulària, biotita, flogopita, monticel·lita, wol·lastonita, calcita, espinel·la, magnetita i perovskita.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cuspidine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Cuspidine» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 3 setembre 2018].