Belkovita

mineral sorosilicat

La belkovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Igor Vladimirovich Bel'kov (1917-1989), mineralogista soviètic, director del Centre Científic de Kola, a Rússia, qui va explorar la Península de Kola.

Infotaula de mineralBelkovita
Fórmula químicaBa3(Nb,Ti)6(Si2O7)2O12
EpònimIgor Vladimirovich Bel'kov (en) Tradueix modifica
Localitat tipusMassís de Vuoriyarvi, Carèlia Septentrional, Província de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.75
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.75 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.14 modifica
Heys17.8.11
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 8,96Å; c = 7,79Å;
Grup espacialspace group 189 (en) Tradueix modifica
Colormarró
Duresa6 a 7
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,928 nε = 2,002
Birefringènciaδ = 0,074
Impureses comunesZr, Al, Fe, Ta, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1989-053
Any d'aprovació1991
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La belkovita és un silicat de fórmula química Ba3(Nb,Ti)6(Si2O7)2O12. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la belkovita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al massís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi, a la regió de Carèlia Septentrional, a la Província de Múrmansk, Rússia. També ha estat descrita al proper massís de Sebl'yavr, així com al també jaciment rus Ust'-Biraya, un jaciment de ferro i terres rares que es troba a la província d'Irkutsk. Aquests indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

  1. «Belkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2019].