Wöhlerita
La wöhlerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Anomenada per Friedrich Wöhler, professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya).
 Wöhlerita | |
|---|---|
 Wöhlerita (groc) procedent de Noruega | |
| Fórmula química | NaCa₂(Zr,Nb)(Si₂O₇)(O,OH,F)₂ |
| Epònim | Friedrich Wöhler  |
| Localitat tipus | Løvøya, Langesundsfjorden, Porsgrunn, Telemark, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.11 |
| Dana | 56.2.4.5 |
| Heys | 17.8.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,823(3) Å; b = 10,244(3) Å; c = 7,290(2) Å; β = 109,00(4)° |
| Grup puntual | 2 - esfenoidal |
| Grup espacial | grup espacial 4 |
| Color | groc clar a groc fosc, marró, gris |
| Macles | comunes amb pla de macla {010} |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc groguenc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,40 a 3,44 g/cm³ (mesurada); 3,42 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 a 1,705 nβ = 1,716 a 1,720 nγ = 1,726 a 1,728 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 70° to 77°, calculat: 70° to 76° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Impureses comunes | Ti, Hf, Al, Y, Ce, La, Fe, Ta, Mn, Mg, Sr |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1843 |
| Símbol | Wöh |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La wöhlerita és un silicat de fórmula química NaCa₂(Zr,Nb)(Si₂O₇)(O,OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wöhlerita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, låvenita, niocalita, normandita, janhaugita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments modifica
Es forma en els estadis finals en pegmatites alcalines; com a mineral accessori en sienites nefelíniques; es troba també en fenites associades a intrusius alcalins i en carbonatites.[2] S'ha descrit associat a cancrinita, ferro-hornblenda, egirina, astrofil·lita, mosandrita, eudialita, catapleiïta, rosenbuschita, lavenita, zircó, piroclor, betafita, latrappita, perovskita rica en niobi, zirconolita rica en niobi, albita, nefelina, biotita i fluorita.[3]
Ha estat descrita a Angola, Austràlia, Brasil, Canadà, Dinamarca, Alemanya, Guinea, Índia, Itàlia, Malawi, Mali, Noruega, Suècia i els EUA.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wöhlerita |