La wöhlerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Anomenada per Friedrich Wöhler, professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya).

Infotaula de mineralWöhlerita

Wöhlerita (groc) procedent de Noruega
Fórmula químicaNaCa₂(Zr,Nb)(Si₂O₇)(O,OH,F)₂
EpònimFriedrich Wöhler Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLøvøya, Langesundsfjorden, Porsgrunn, Telemark, Noruega
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.17 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.4.5
Heys17.8.10
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,823(3) Å; b = 10,244(3) Å; c = 7,290(2) Å; β = 109,00(4)°
Grup puntual2 - esfenoidal
Grup espacialgrup espacial 4 Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc clar a groc fosc, marró, gris
Maclescomunes amb pla de macla {010}
Fracturairregular, desigual, desagregable
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc groguenc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,40 a 3,44 g/cm³ (mesurada); 3,42 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,700 a 1,705 nβ = 1,716 a 1,720 nγ = 1,726 a 1,728
Birefringènciaδ = 0,026
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 70° to 77°, calculat: 70° to 76°
Dispersió òpticar > v feble
Impureses comunesTi, Hf, Al, Y, Ce, La, Fe, Ta, Mn, Mg, Sr
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1843
Publicació(Ueber den Wöhlerit, eine neue Mineralspecies Modifica el valor a Wikidata)
SímbolWöh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La wöhlerita és un silicat de fórmula química NaCa₂(Zr,Nb)(Si₂O₇)(O,OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wöhlerita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, låvenita, niocalita, normandita, janhaugita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments modifica

Es forma en els estadis finals en pegmatites alcalines; com a mineral accessori en sienites nefelíniques; es troba també en fenites associades a intrusius alcalins i en carbonatites.[2] S'ha descrit associat a cancrinita, ferro-hornblenda, egirina, astrofil·lita, mosandrita, eudialita, catapleiïta, rosenbuschita, lavenita, zircó, piroclor, betafita, latrappita, perovskita rica en niobi, zirconolita rica en niobi, albita, nefelina, biotita i fluorita.[3]

Ha estat descrita a Angola, Austràlia, Brasil, Canadà, Dinamarca, Alemanya, Guinea, Índia, Itàlia, Malawi, Mali, Noruega, Suècia i els EUA.[2]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wöhlerita
  1. «Wöhlerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Barthelmy, Dave. «Wohlerite Mineral Data». [Consulta: 27 maig 2018].
  3. «Wöhlerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 27 maig 2018].