Perraultita

mineral sorosilicat

La perraultita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom pel professor Guy Perrault (1927-2002) de l'École Polytechnique de la Université de Montréal, al Canadà.

Infotaula de mineralPerraultita
Perraultite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBaNaMn2+4Ti2(Si2O7)2O2(OH)2F
EpònimGuy Perrault (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Québec, Canadà
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.67
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.67 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana78.1.5.2
Heys17.8.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,731 Å; b = 13,841 Å; c = 27,272 Å; β = 121,19°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colormarró taronja
Fracturairregular, desigual
Duresa6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró clar
Densitat3,71 g/cm3 (mesurada); 3,67 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,785 nβ = 1,810 nγ = 1,820
Birefringènciaδ = 0,035
Angle 2Vmesurat: 64° a 66°, calculat: 62°
Dispersió òpticaextrema
Impureses comunesZr, Al, Fe, Mg
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1984-033
Any d'aprovació1984
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La perraultita és un silicat de fórmula química BaNaMn2+4Ti2(Si2O7)2O2(OH)2F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És l'anàleg de manganès de la jinshajiangita, i de titani de la bobshannonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perraultita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a la pedrera Poudrette, situada al Mont Saint-Hilaire, dins el Municipi regional de comtat de La Vallée-du-Richelieu, a Montérégie (Québec, Canadà). També ha estat descrita al mont Sushina, a l'estat de Bengala Occidental (Índia), i a la pedrera Dmitrievskii, a la província de Donetsk (Ucraïna. Aquests tres indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perraultita
  1. «Perraultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].