Perraultita
La perraultita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom pel professor Guy Perrault (1927-2002) de l'École Polytechnique de la Université de Montréal, al Canadà.
 Perraultita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BaNaMn2+₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F |
| Epònim | Guy Perrault (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Québec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.67 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.67 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.13 |
| Dana | 78.1.5.2 |
| Heys | 17.8.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,731 Å; b = 13,841 Å; c = 27,272 Å; β = 121,19° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | marró taronja |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marró clar |
| Densitat | 3,71 g/cm³ (mesurada); 3,67 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,785 nβ = 1,810 nγ = 1,820 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 64° a 66°, calculat: 62° |
| Dispersió òptica | extrema |
| Impureses comunes | Zr, Al, Fe, Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-033 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Prt |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La perraultita és un silicat de fórmula química BaNaMn2+₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És l'anàleg de manganès de la jinshajiangita, i de titani de la bobshannonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perraultita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la pedrera Poudrette, situada al Mont Saint-Hilaire, dins el Municipi regional de comtat de La Vallée-du-Richelieu, a Montérégie (Québec, Canadà). També ha estat descrita al mont Sushina, a l'estat de Bengala Occidental (Índia), i a la pedrera Dmitrievskii, a la província de Donetsk (Ucraïna. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perraultita |
- ↑ «Perraultite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].