Hiortdahlita

mineral sorosilicat
(S'ha redirigit des de: Hiortdahlita I)

La hiortdahlita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el nom en honor a Thorstein Hallager Hiortdahl (4 de maig de 1839 – 29 d'octubre de 1925), químic, mineralogista, cristal·lògraf i polític.

Infotaula de mineralHiortdahlita
Hiortdahlite.jpg
modifica
Fórmula química(Na,Ca)2Ca4Zr(Mn,Ti,Fe)(Si2O7)2(F,O)4
EpònimThorstein Hiortdahl modifica
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.17 modifica
Dana56.2.4.7
Heys17.1.22
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,95 Å; b = 10,31 Å; c = 7,29 Å; α = 90,32°; β = 109,03°; γ = 95,08°
Grup espacialgrup espacial 2 modifica
Colorgroc, marró groguenc, verd
Maclespolisintètiques en {010} i {100}
Exfoliacióbona en {110) i {1-10)
Tenacitatmolt fràgil
Duresa5 a 5,5
Lluïssorvítria
Densitat3,25 a 3,31 g/cm3 (mesurada); 3,21a3,24 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,639 a 1,658 nβ = 1,643 a 1,664 nγ = 1,646 a 1,671
Birefringènciaδ = 0,007 a 0,013
Angle 2Vmesurat: 80°, calculat: 80° to 86°
Dispersió òpticar < v forta
Impureses comunesOH, Hf, Sn, Al, Y, TR, Fe, Nb, U, Mn, Mg, Sr, K
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1987 s.p. modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La hiortdahlita és un silicat de fórmula química (Na,Ca)2Ca4Zr(Mn,Ti,Fe)(Si2O7)2(F,O)4. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1890. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hiortdahlita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Lille Arøya, a Langesundsfjorden, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets dels país, així com a Suècia, Dinamarca, Romania, Alemanya, Itàlia, el Marroc, Guinea, Rússia, Brasil i el Canadà.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiortdahlita
  1. «Hiortdahlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].