Leucofenicita
La leucofenicita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser identificada per primera com a mineral l'any 1899 per C. H. Warren i Samuel Lewis Penfield a partir d'una mostra trobada anteriorment per J. J. McGovern a la mina Franklin de Nova Jersey, als Estats Units.[2] El seu nom prové del grec λευκοσ, leukos, que significa pàl·lid, i φοινιζ, foinis, que vol dir vermell porpra, en al·lusió al seu color.
 Leucofenicita | |
|---|---|
 Leucofenicita de la mina Wessels a Kuruman, Sud-àfrica | |
| Fórmula química | Mn₇2+(SiO₄)₃(OH)₂ |
| Epònim | paleness (en)  i red purple (en)  |
| Localitat tipus | Mina Franklin, Districte miner de Franklin, Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.04 |
| Dana | 52.3.2c.2 |
| Heys | 14.17.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,842Å; b = 4,826Å; c = 11,324Å; β = 103,93° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | rosa, violeta-vermell, vermell marronós a marró |
| Exfoliació | imperfecte/regular en {001}, no és òbvia |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, subvítria |
| Color de la ratlla | de rosa molt clara a blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,848 g/cm³ (mesurada); 4,01 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,751 nβ = 1,771 nγ = 1,782 |
| Birefringència | δ = 0,031 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 74° |
| Dispersió òptica | r>v, feble |
| Fluorescència | No fluorescent sota la llum ultraviolada |
| Impureses comunes | Fe, Mg, Zn, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1899 |
| Símbol | Lpo |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La leucofenicita és un nesosilicat de fórmula química Mn₇2+(SiO₄)₃(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic, els cristalls es formen rarament i són típicament esvelts, prismàtics, allargats i estriats.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leucofenicita pertany a «9.AF - amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
A més dels elements de la seva fórmula i pot contenir impureses de: calci, ferro, magnesi, potassi, sodi i zinc.
Formació i jaciments modifica
La leucofenicita es forma a baixa pressió, en ambients hidrotermals o en zones de contacte en vetes i skarns en el cos de menes de Zn-Mn.[3]
Ha estat trobada a Breuil-Cervinia, vall d'Aosta, Itàlia; mina Yaei, Shiga, Honshu, Japó; mina Kombat, Grootfontein, Otjozondjupa, Namíbia; Răzoare, Comtat de Maramureș, Romania; mina N'Chwaning II, Kuruman, i mina Wesells, Hotazel, Cap Septentrional, Sud-àfrica; i mina Harstigen, Värmland, Suècia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: barita, barisilita, calcita, coure natiu, franklinita, granat, glaucocroïta, hausmannita, jerrygibbsita, manganosita, pirocroïta, rodocrosita, sonolita, spessartina, sussexita, tefroïta, vesuvianita, wil·lemita, i zincita.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Leucophoenicite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Penfield, Samuel Lewis; Warren, C. H. «Some new minerals from the zinc mines at Franklin, New Jersey, and note concerning the chemical composition of ganomalite». American Journal of Science, 8, 47, novembre 1899, pàg. 339–353. DOI: 10.2475/ajs.s4-8.47.339.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Leucofenicita» (PDF). Handbook of Mineralogy. Mineral Data Publishing. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 17 octubre 2016].