Llista de municipis de les Illes Balears

Municipi	Illa	Superfície	Població (Hab.)	Municipi des de (data més moderna)^[1]	Observacions
Alaior	Menorca	109,86	9.610	1304
Alaró	Mallorca	45,72	5.508	1285
Alcúdia	Mallorca	60,02	19.586	1285	Ginyent al segle xiii
Algaida	Mallorca	89,78	5.367	1285	castellitx inicialment
Andratx	Mallorca	81,46	12.149	1285
Ariany	Mallorca	23,14	877	1982	El més modern de Mallorca. Segregat de Petra
Artà	Mallorca	139,79	7.629	1285
Banyalbufar	Mallorca	18,06	560	1836	Es va segregar i reagrupar amb Esporles diverses vegades entre 1812 i 1823.
Binissalem	Mallorca	29,77	7.795	1285	Rubines entre el segle xiii i mitjans del XVI.
Búger	Mallorca	8,29	1.015	1836	El més petit de les Balears. Es va segregar i reagrupar amb Campanet diverses vegades entre 1812 i 1823.
Bunyola	Mallorca	84,70	6.276	1285
Calvià	Mallorca	145,02	51.114	1285
Campanet	Mallorca	34,65	2.590	1372	Consta el 1285, però el 1300 la capitalitat civil s'establí a sa Pobla.
Campos	Mallorca	149,69	9.964	1285
Capdepera	Mallorca	54,92	11.421	1838	Es va segregar i reagrupar amb Artà diverses vegades entre 1812 i 1823.
es Castell	Menorca	11,66	7.962	1872	El més petit de Menorca. Villacarlos fins 1985. Es va segregar i reagrupar amb Maó diverses vegades entre 1781 i 1872.
Ciutadella de Menorca	Menorca	186,34	29.580	1301	El més poblat i dels més antics de Menorca.
Consell	Mallorca	13,70	3.861	1925	Segregat d'Alaró
Costitx	Mallorca	15,37	1.159	1855	Segregat de Sencelles
Deià	Mallorca	15,21	747	1583	Segregat de Valdemossa
Eivissa	Eivissa	11,14	49.768	1300	El més petit, poblat i antic d'Eivissa
Escorca	Mallorca	139,39	267	1285	El menys poblat de les Balears
Esporles	Mallorca	35,29	4.915	1285	A l'edat mitjana, a vegades s'alterna amb Banyalbufar
Estellencs	Mallorca	13,44	380	1913	Segregat de Puigpunyent
Felanitx	Mallorca	169,79	18.388	1285
Ferreries	Menorca	66,09	4.670	1863	Segregat de Mercadal
Formentera	Formentera	83,24	10.757	1888	Es va segregar i reagrupar amb Eivissa diverses vegades entre 1822 i 1870.
Fornalutx	Mallorca	19,49	692	1836	Es va segregar i reagrupar amb Sóller diverses vegades entre 1812 i 1823.
Inca	Mallorca	58,34	30.066	1285
Lloret de Vistalegre	Mallorca	17,44	1.340	1925	Es va segregar i reagrupar amb Sineu diverses vegades entre 1812 i 1823, aleshores rebia el nom de Llorito.
Lloseta	Mallorca	12,10	5.674	1843	Es va segregar i reagrupar amb Binissalem diverses vegades entre 1812 i 1823.
Llubí	Mallorca	34,92	2.294	1836	Es va segregar i reagrupar amb Muro diverses vegades entre 1812 i 1823.
Llucmajor	Mallorca	327,33	36.994	1285	El més gran de les Balears
Manacor	Mallorca	260,31	40.831	1285
Mancor de la Vall	Mallorca	19,89	1.330	1925	Segregat de Selva
Maó	Menorca	117,20	28.972	1301	Dels més antics de Menorca
Maria de la Salut	Mallorca	30,52	2.152	1836	Es va segregar i reagrupar amb Santa Margalida diverses vegades entre 1812 i 1823.
Marratxí	Mallorca	54,22	34.583	1285
Es Mercadal	Menorca	138,34	5.396	1301	El més gran, menys poblat i dels més antics de Menorca
Es Migjorn Gran	Menorca	31,42	1.539	1989	El més modern de les Balears. Segregat d'es Mercadal.
Montuïri	Mallorca	41,13	2.855	1285
Muro	Mallorca	58,61	6.993	1285
Palma	Mallorca	208,63	407.648	1249	El més poblat i antic de les Balears. Mallorca entre els segles XIII i XVIII. Inclou l'arxipèlag de Cabrera i l'antic municipi d'Establiments
Petra	Mallorca	70,04	2.908	1285
Sa Pobla	Mallorca	48,59	12.871	1300	Huialfàs o la Pobla d'Huialfàs entre els segles XIV i XV
Pollença	Mallorca	151,65	16.191	1285
Porreres	Mallorca	86,91	5.486	1285
Puigpunyent	Mallorca	42,31	1.886	1285
Ses Salines	Mallorca	39,12	5.227	1925	Segregat de Santanyí.
Sant Antoni de Portmany	Eivissa	126,80	22.446	1833	Dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa.
Sant Joan	Mallorca	38,54	2.047	1300	Segregat de Sineu.
Sant Joan de Labritja	Eivissa	121,66	5.506	1833	El menys poblat i dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa
Sant Josep de sa Talaia	Eivissa	159,38	24.691	1833	Segregat d'Eivissa. El més gran i dels més moderns d'Eivissa
Sant Llorenç des Cardassar	Mallorca	82,08	8.993	1892	Consta el 1285 amb el nom de Bellver, però aviat s'agregà a Manacor.
Sant Lluís	Menorca	34,75	7.449	1904	Segregat de Maó
Santa Eugènia	Mallorca	20,25	1.702	1843	Es va segregar i reagrupar amb Santa Maria del Camí diverses vegades entre 1812 i 1823.
Santa Eulària des Riu	Eivissa	153,58	34.946	1833	Dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa.
Santa Margalida	Mallorca	86,51	11.922	1285
Santa Maria del Camí	Mallorca	37,62	6.473	1285
Santanyí	Mallorca	124,86	13.384	1285
Selva	Mallorca	48,75	3.798	1285
Sencelles	Mallorca	52,86	3.187	1285
Sineu	Mallorca	47,74	3.763	1285
Sóller	Mallorca	42,80	14.150	1285
Son Servera	Mallorca	42,56	12.165	1838	Es va segregar i reagrupar amb Artà diverses vegades entre 1812 i 1823.
Valldemossa	Mallorca	42,93	2.027	1285
Vilafranca de Bonany	Mallorca	23,96	2.971	1843	Pertanyia a Petra, però fins a 1812 hi hagué regidors baronials.

Antics municipis

Municipi	Illa	Municipi fins a	Observacions
S'Arracó	Mallorca	1930	Es va segregar d'Andratx el 1926, juntament amb el nucli de Sant Elm. Actualment part del municipi d'Andratx.
Establiments	Mallorca	1919	Es va segregar d'Esporles el 1831. Actualment part del municipi de Palma.

Vegeu també

Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de municipis de les Illes Balears

↑ És difícil concretar la data de creació de les municipalitats mallorquines foranes, ja que el seu rastre documental és molt més escàs que el de les institucions reials (batle reial i altres): el 1285 es reuneixen en assemblea parroquial els veïns per designar síndics per prestar jurament a Alfons el Franc, el 1299 consta que hi havia jurats a la vila de Pollença, el 1300 Jaume II de Mallorca atribueix competències en matèria de pastures als jurats de les noves viles que es proposa crear (una referència tan parcial fa pensar que ja estaven generalitzats), el 1315 Sanç de Mallorca ha de resoldre un conflicte competencial entre els jurats forans i la Juraria de Mallorca. La data de 1285 és l'única que agrupa a la totalitat de les viles existents a l'època, però s'ha de prendre amb precaució.

[1] És difícil concretar la data de creació de les municipalitats mallorquines foranes, ja que el seu rastre documental és molt més escàs que el de les institucions reials (batle reial i altres): el 1285 es reuneixen en assemblea parroquial els veïns per designar síndics per prestar jurament a Alfons el Franc, el 1299 consta que hi havia jurats a la vila de Pollença, el 1300 Jaume II de Mallorca atribueix competències en matèria de pastures als jurats de les noves viles que es proposa crear (una referència tan parcial fa pensar que ja estaven generalitzats), el 1315 Sanç de Mallorca ha de resoldre un conflicte competencial entre els jurats forans i la Juraria de Mallorca. La data de 1285 és l'única que agrupa a la totalitat de les viles existents a l'època, però s'ha de prendre amb precaució.

[1]