Llista de municipis de les Illes Balears

article de llista de Wikimedia

Llista de municipis de les Illes Balears

modifica
Municipi Illa Superfície Població (Hab.) Municipi des de
(data més moderna)[1]
Observacions
Alaior Menorca 109,86 9.610 1304
Alaró Mallorca 45,72 5.508 1285
Alcúdia Mallorca 60,02 19.586 1285 Ginyent al segle xiii
Algaida Mallorca 89,78 5.367 1285 castellitx inicialment
Andratx Mallorca 81,46 12.149 1285
Ariany Mallorca 23,14 877 1982 El més modern de Mallorca. Segregat de Petra
Artà Mallorca 139,79 7.629 1285
Banyalbufar Mallorca 18,06 560 1836 Es va segregar i reagrupar amb Esporles diverses vegades entre 1812 i 1823.
Binissalem Mallorca 29,77 7.795 1285 Rubines entre el segle xiii i mitjans del XVI.
Búger Mallorca 8,29 1.015 1836 El més petit de les Balears. Es va segregar i reagrupar amb Campanet diverses vegades entre 1812 i 1823.
Bunyola Mallorca 84,70 6.276 1285
Calvià Mallorca 145,02 51.114 1285
Campanet Mallorca 34,65 2.590 1372 Consta el 1285, però el 1300 la capitalitat civil s'establí a sa Pobla.
Campos Mallorca 149,69 9.964 1285
Capdepera Mallorca 54,92 11.421 1838 Es va segregar i reagrupar amb Artà diverses vegades entre 1812 i 1823.
es Castell Menorca 11,66 7.962 1872 El més petit de Menorca. Villacarlos fins 1985. Es va segregar i reagrupar amb Maó diverses vegades entre 1781 i 1872.
Ciutadella de Menorca Menorca 186,34 29.580 1301 El més poblat i dels més antics de Menorca.
Consell Mallorca 13,70 3.861 1925 Segregat d'Alaró
Costitx Mallorca 15,37 1.159 1855 Segregat de Sencelles
Deià Mallorca 15,21 747 1583 Segregat de Valdemossa
Eivissa Eivissa 11,14 49.768 1300 El més petit, poblat i antic d'Eivissa
Escorca Mallorca 139,39 267 1285 El menys poblat de les Balears
Esporles Mallorca 35,29 4.915 1285 A l'edat mitjana, a vegades s'alterna amb Banyalbufar
Estellencs Mallorca 13,44 380 1913 Segregat de Puigpunyent
Felanitx Mallorca 169,79 18.388 1285
Ferreries Menorca 66,09 4.670 1863 Segregat de Mercadal
Formentera Formentera 83,24 10.757 1888 Es va segregar i reagrupar amb Eivissa diverses vegades entre 1822 i 1870.
Fornalutx Mallorca 19,49 692 1836 Es va segregar i reagrupar amb Sóller diverses vegades entre 1812 i 1823.
Inca Mallorca 58,34 30.066 1285
Lloret de Vistalegre Mallorca 17,44 1.340 1925 Es va segregar i reagrupar amb Sineu diverses vegades entre 1812 i 1823, aleshores rebia el nom de Llorito.
Lloseta Mallorca 12,10 5.674 1843 Es va segregar i reagrupar amb Binissalem diverses vegades entre 1812 i 1823.
Llubí Mallorca 34,92 2.294 1836 Es va segregar i reagrupar amb Muro diverses vegades entre 1812 i 1823.
Llucmajor Mallorca 327,33 36.994 1285 El més gran de les Balears
Manacor Mallorca 260,31 40.831 1285
Mancor de la Vall Mallorca 19,89 1.330 1925 Segregat de Selva
Maó Menorca 117,20 28.972 1301 Dels més antics de Menorca
Maria de la Salut Mallorca 30,52 2.152 1836 Es va segregar i reagrupar amb Santa Margalida diverses vegades entre 1812 i 1823.
Marratxí Mallorca 54,22 34.583 1285
Es Mercadal Menorca 138,34 5.396 1301 El més gran, menys poblat i dels més antics de Menorca
Es Migjorn Gran Menorca 31,42 1.539 1989 El més modern de les Balears. Segregat d'es Mercadal.
Montuïri Mallorca 41,13 2.855 1285
Muro Mallorca 58,61 6.993 1285
Palma Mallorca 208,63 407.648 1249 El més poblat i antic de les Balears. Mallorca entre els segles XIII i XVIII. Inclou l'arxipèlag de Cabrera i l'antic municipi d'Establiments
Petra Mallorca 70,04 2.908 1285
Sa Pobla Mallorca 48,59 12.871 1300 Huialfàs o la Pobla d'Huialfàs entre els segles XIV i XV
Pollença Mallorca 151,65 16.191 1285
Porreres Mallorca 86,91 5.486 1285
Puigpunyent Mallorca 42,31 1.886 1285
Ses Salines Mallorca 39,12 5.227 1925 Segregat de Santanyí.
Sant Antoni de Portmany Eivissa 126,80 22.446 1833 Dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa.
Sant Joan Mallorca 38,54 2.047 1300 Segregat de Sineu.
Sant Joan de Labritja Eivissa 121,66 5.506 1833 El menys poblat i dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa
Sant Josep de sa Talaia Eivissa 159,38 24.691 1833 Segregat d'Eivissa. El més gran i dels més moderns d'Eivissa
Sant Llorenç des Cardassar Mallorca 82,08 8.993 1892 Consta el 1285 amb el nom de Bellver, però aviat s'agregà a Manacor.
Sant Lluís Menorca 34,75 7.449 1904 Segregat de Maó
Santa Eugènia Mallorca 20,25 1.702 1843 Es va segregar i reagrupar amb Santa Maria del Camí diverses vegades entre 1812 i 1823.
Santa Eulària des Riu Eivissa 153,58 34.946 1833 Dels més moderns d'Eivissa. Segregat d'Eivissa.
Santa Margalida Mallorca 86,51 11.922 1285
Santa Maria del Camí Mallorca 37,62 6.473 1285
Santanyí Mallorca 124,86 13.384 1285
Selva Mallorca 48,75 3.798 1285
Sencelles Mallorca 52,86 3.187 1285
Sineu Mallorca 47,74 3.763 1285
Sóller Mallorca 42,80 14.150 1285
Son Servera Mallorca 42,56 12.165 1838 Es va segregar i reagrupar amb Artà diverses vegades entre 1812 i 1823.
Valldemossa Mallorca 42,93 2.027 1285
Vilafranca de Bonany Mallorca 23,96 2.971 1843 Pertanyia a Petra, però fins a 1812 hi hagué regidors baronials.

Antics municipis

modifica
Municipi Illa Municipi fins a Observacions
S'Arracó Mallorca 1930 Es va segregar d'Andratx el 1926, juntament amb el nucli de Sant Elm. Actualment part del municipi d'Andratx.
Establiments Mallorca 1919 Es va segregar d'Esporles el 1831. Actualment part del municipi de Palma.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. És difícil concretar la data de creació de les municipalitats mallorquines foranes, ja que el seu rastre documental és molt més escàs que el de les institucions reials (batle reial i altres): el 1285 es reuneixen en assemblea parroquial els veïns per designar síndics per prestar jurament a Alfons el Franc, el 1299 consta que hi havia jurats a la vila de Pollença, el 1300 Jaume II de Mallorca atribueix competències en matèria de pastures als jurats de les noves viles que es proposa crear (una referència tan parcial fa pensar que ja estaven generalitzats), el 1315 Sanç de Mallorca ha de resoldre un conflicte competencial entre els jurats forans i la Juraria de Mallorca. La data de 1285 és l'única que agrupa a la totalitat de les viles existents a l'època, però s'ha de prendre amb precaució.