Viquipèdia

Rècords del Tour de França

article de llista de Wikimedia

El Tour de França és una cursa ciclista que se celebra anualment durant 23 dies (21 etapes) de l'estiu -generalment el juliol. Instaurada el 1903 pel diari L'Auto, el tour és la "Gran Volta" més reconeguda i prestigiosa de les tres, essent les altres dues el Giro d'Italia i la Vuelta a España. El recorregut habitual sol oscil·lar al voltant dels 3.500 km i, a més de França, sol visitar alguns països veïns. La prova es divideix en etapes diàries, a la fi de les quals es computa el temps individual de cada ciclista per crear la classificació general que determinarà el vencedor final. Tot i que el recorregut canvia a cada edició, sempre ha acabat a París; des del 1975 als Champs-Élysées.

El ciclista amb menys temps a la classificació general vesteix el mallot groc de líder. Hi ha tres altres mallots distintius: el mallot verd, vestit pel líder de la classificació per punts; el maillot à pois rouges per al líder de la classificació de la muntanya; i el mallot blanc, vestit pel líder de la classificació dels joves.

A continuació, es mostren diversos rècords i estadístiques del Tour de França. Els ciclistes en negreta a les taules són encara en actiu.

Victòries a la classificació general final

modifica

Més victòries a la classificació general

modifica

Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain han guanyat el Tour cinc cops cadascú, essent Indurain l'únic que els ha aconseguit de manera consecutiva. Tadej Pogačar ostenta la millor ràtio entre participacions i victòries (100%) davant d'Eddy Merckx (71%) i Fausto Coppi (67%).

Lance Armstrong va ser expulsat de la llista quan va ser considerat culpable de dopar-se i, per tant, se li van retirar les set victòries.[1][2] Per això, les edicions entre el 1999 i 2005 van quedar sense guanyador en reconeixement al problema de dopatge generalitzat a l'esport durant aquella època.. Si aquests triomfs s'haguessin concedit al segon classificat -tal com foren les de Floyd Landis i d'Alberto Contador-, Jan Ullrich, qui també fou trobat culpable de dopar-se, s'hagués unit a la llista amb 4 triomfs.

Posició Ciclista País Títols Edicions Participacions
1 Jacques Anquetil   França 5 1957, 1961, 1962, 1963, 1964 8
Eddy Merckx   Bèlgica 5 1969, 1970, 1971, 1972, 1974 7
Bernard Hinault   França 5 1978, 1979, 1981, 1982, 1985 8
Miguel Indurain   Espanya 5 1991, 1992, 1993, 1994, 1995 12
5 Christopher Froome   Regne Unit 4 2013, 2015, 2016, 2017 8
6 Philippe Thys   Bèlgica 3 1913, 1914, 1920 10
Louison Bobet   França 3 1953, 1954, 1955 10
Greg LeMond   Estats Units 3 1986, 1989, 1990 8
9 Lucien Petit-Breton   França 2 1907, 1908 9
Firmin Lambot   Bèlgica 2 1919, 1922 10
Ottavio Bottecchia   Itàlia 2 1924, 1925 4
Nicolas Frantz   Luxemburg 2 1927, 1928 7
André Leducq   França 2 1930, 1932 9
Antonin Magne   França 2 1931, 1934 10
Sylvère Maes   Bèlgica 2 1936, 1939 6
Gino Bartali   Itàlia 2 1938, 1948 8
Fausto Coppi   Itàlia 2 1949, 1952 3
Bernard Thévenet   França 2 1975, 1977 11
Laurent Fignon   França 2 1983, 1984 10
Alberto Contador[A]   Espanya 2 2007, 2009 10
Tadej Pogačar   Eslovènia 2 2020, 2021 2
Jonas Vingegaard   Dinamarca 2 2022, 2023 2

Eddy Merckx (71%) ostenta la millor ràtio entre participations i victòries, seguit per Fausto Coppi i Jonas Vingegaard (67%).

Victòries a la classificació general final per nacionalitat

modifica

França és el país que ha tingut més ciclistes vencedors (21 ciclistes i 36 Tours), tot i que cap ciclista d'aqusta nacionalitat no el guanya des que Bernard Hinault ho fes per cinquena i última vegada el 1985. Els belgues han aconseguit 18 victòries i els espanyols, 12. El darrer vencedor fou Tadej Pogačar, el primer ciclista eslovè que ho aconseguí.

País Victòries Últim guanyador
1   França 36 Bernard Hinault (1985)
2   Bèlgica 18 Lucien van Impe (1976)
3   Espanya[A] 12 Alberto Contador (2009)
4   Itàlia 10 Vincenzo Nibali (2014)
5   Regne Unit 6 Geraint Thomas (2018)
6   Luxemburg 5 Andy Schleck (2010)
7   Estats Units 3 Greg Lemond (1990)
  Dinamarca 3 Jonas Vingegaard (2023)
9   Suïssa 2 Hugo Koblet (1951)
  Països Baixos 2 Joop Zoetemelk (1980)
  Eslovènia 2 Tadej Pogačar (2021)
10   Irlanda 1 Stephen Roche (1987)
  Alemanya 1 Jan Ullrich (1997)
  Austràlia 1 Cadel Evans (2011)
  Luxemburg 1 Egan Bernal (2019)

Altres estadístiques

modifica

Els vencedors més joves del Tour de França són els següents (indicats només els menors de 23 anys):[3]

De tots aquests ciclistes, només Philippe Thys i Laurent Fignon van guanyar alguna altra edició després des seus 23 anys.

Els vencedors més veterans del Tour de França són els següents (indicats només els majors de 33 anys):

Set d'aquests vuit ciclistes han aconseguit la seva única victòria (o les dues en el cas de Lambot) després de complir els 33 anys. Només Bartali ja havia guanyat un Tour de França prèviament.

Quatre ciclistes foren vencedors en la seva primera participació:

Tadej Pogačar, vencedor del Tour de 2020, és el darrer ciclista que ha guanyat la prova en la seva primera participació. A més, també va esdevenir el primer ciclista que guanya els mallots de la general, de la muntanya i dels joves en la mateixa edició;[5] el primer que ho fa dos cops i el primer ciclista que guanya dues etapes de muntanya consecutives amb el mallot groc de líder.[6]

Des que es va implementar el mallot groc per a distingir el líder de la classificació general, en dues ocasions, el guanyador del Tour no l'ha vestit fins al podi final. El 1947, el francès Jean Robic va recuperar un dèficit de tres minuts durant l'etapa final cap a París, de 257 km. El 1968, el neerlandès Jan Janssen va situar-se primer durant la contrarellotge individual de la darrera etapa.

En quatre ocasions, el guanyador del Tour fou un ciclista que es mantingué al capdavant de la classificació general des de la primera etapa fins a la fi de la prova. El francès Maurice Garin ho aconseguí en la primera edició del Tour (1903) i ho va repetir en l'edició següent; però els resultats van ser anul·lats a causa de la generalització de trampes al pilot. L'italià Ottavio Bottecchia va aconseguir mantenir el liderat des del principi a la fi del Tour de 1924. El 1928, el luxemburguès Nicolas Frantz també ho va aconseguir i, a més, els seus companys de podi eren companys del seu equip (Alcyon–Dunlop). El belga Romain Maes també assolí aquesta fita el 1935. Finalment, el francès Jacques Anquetil va esdevenir el líder de la prova de 1961 després de guanyar la contrarellotge individual del segon sector de la primera etapa i ja no va perdre el liderat fins a la fi del Tour. D'altra banda, quatre ciclistes van prendre el liderat del Tour a la segona etapa i ja no el van perdre mai fins a la fi de la cursa.

Només hi ha hagut un ciclista que guanyés el mallot de la muntanya, la classificació combinada, el premi de la combativitat, el premi de la regularitat -actual mallot verd- i el Tour el mateix any. Fou Eddy Merckx, en la seva primera participació (1969). Si la classificació de joves ja hagués existit, també l'haguera guanyada.

René Pottier, Roger Lapébie, Sylvère Maes, Fausto Coppi i Bradley Wiggins van guanyar el Tour de França en la seva darrera participació a la cursa.

Més mallots verds

modifica
Ciclista Nacionalitat Victòries
1 Peter Sagan   Eslovènia 7 (2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018, 2019)
2 Erik Zabel   Alemanya 6 (1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001)
3 Sean Kelly   Irlanda 4 (1982, 1983, 1985, 1989)
4 Jan Janssen   Països Baixos 3 (1964, 1965, 1967)
Eddy Merckx   Bèlgica 3 (1969, 1971, 1972)
Freddy Maertens   Bèlgica 3 (1976, 1978, 1981)
Djamolidine Abdoujaparov   Uzbekistan 3 (1991, 1993, 1994)
Robbie McEwen   Austràlia 3 (2002, 2004, 2006)

Més premis de la muntanya

modifica
 
Richard Virenque, vencedor 7 vegades de la classificació de la muntanya.
Pos. Nom País Victòries Anys
1 Richard Virenque   França 7 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2003, 2004
2 Federico Bahamontes   Espanya 6 1954, 1958, 1959, 1962, 1963, 1964
Lucien Van Impe   Bèlgica 6 1971, 1972, 1975, 1977, 1981, 1983
4 Julio Jiménez   Espanya 3 1965, 1966, 1967

Més dies portant el mallot groc

modifica
Ciclista Nacionalitat Dies
1 Eddy Merckx Bèlgica 96
2 Bernard Hinault França 75
3 Miguel Indurain Espanya 60
4 Chris Froome Regne Unit 59
5 Jacques Anquetil França 50
6 Antonin Magne França 38
7 Nicolas Frantz Luxemburg 37
Philippe Thijs Bèlgica 37
9 André Leducq França 35
10 Louis Bobet França 34

Victòries d'etapa

modifica

El vencedor d'etapa més jove fou Fabio Battesini, que tenia 19 anys quan va guanyar una etapa al Tour de França de 1931. El vencedor més veterà és Pino Cerami, qui tenia 41 anys quan va guanyar la novena etapa del Tour de 1963.[7]

Mark Cavendish és el ciclista amb més victòries a l'esprint (34) seguit per André Darrigade i André Leducq (22), François Faber (19) i Eddy Merckx (18).[8]

Més victòries d'etapa

modifica

34 ciclistes han guanyat 10 etapes o més (incloent sectors d'etapa i excloent contrarellotges per equip). Els corredors encara en actiu es marquen en negreta. Quan hi ha diversos ciclistes amb el mateix número de victòries, s'ordenen alfabèticament (per cognom).

Ordre Nom País Victòries[9]


1 Mark Cavendish   Regne Unit 34
Eddy Merckx   Bèlgica 34
3 Bernard Hinault   França 28
4 André Leducq   França 25
5 André Darrigade   França 22
6 Nicolas Frantz   Luxemburg 20
7 François Faber   Luxemburg 19
8 Jean Alavoine   França 17
9 Jacques Anquetil   França 16
René Le Grevès   França 16
Charles Pélissier   França 16
12 Freddy Maertens   Bèlgica 15
13 Marcel Kittel   Alemanya 14
14 Philippe Thys   Bèlgica 13
Louis Trousselier   França 13
16 Gino Bartali   Itàlia 12
Mario Cipollini   Itàlia 12
Miguel Indurain   Espanya 12
Robbie McEwen   Austràlia 12
Peter Sagan   Eslovàquia 12
Erik Zabel   Alemanya 12
22 Jean Aerts   Bèlgica 11
Louison Bobet   França 11
Raffaele Di Paco   Itàlia 11
André Greipel   Alemanya 11
Tadej Pogačar   Eslovènia 11
27 Maurice Archambaud   França 10
Charly Gaul   Luxemburg 10
Walter Godefroot   Bèlgica 10
Thor Hushovd   Noruega 10
Gerrie Knetemann   Països Baixos 10
Antonin Magne   França 10
Henri Pélissier   França 10
Jan Raas   Països Baixos 10
Joop Zoetemelk   Països Baixos 10

Tres ciclistes han guanyat 8 etapes en un mateix any:

Ciclistes que han guanyat en les tres especialitats

modifica

Aquests ciclistes han guanyat etapes de muntanya, a l'esprint i de contrarellotge individual en la mateixa edició del Tour.

Ciclista País Edició
Eddy Merckx   Bèlgica 1974[13]
Bernard Hinault   França 1979[14]
Wout van Aert   Bèlgica 2021[15]

Victòries d'etapa per país

modifica

Ciclistes de 33 països han guanyat etapes al Tour de França.

País Etapes
  França 711
  Bèlgica 481
  Itàlia 271
  Països Baixos 179
  Espanya 128
  Alemanya 90
  Regne Unit 75
  Luxemburg 70
  Suïssa 61
País Etapes
  Austràlia 36
  Colòmbia 22
  Dinamarca 21
  Noruega 19
  Estats Units 19
  Irlanda 14
  Eslovàquia 13
  Portugal 12
  Rússia[B] 11
País Etapes
  Eslovènia 11
  Uzbekistan 9
  Kazakhstan 6
  Polònia 6
  Àustria 5
  Estònia 4
  Ucraïna 4
  Txèquia 3
  Letònia 2
País Etapes
  Mèxic 2
  Sud-àfrica 2
  Brasil 1
  Canadà 1
  Lituània 1
  Suècia 1

Notes a peu

modifica

A. a b c Alberto Contador fou el vencedor durant la cerimònia del podi de l'última etapa del Tour de França de 2010 a París; però, posteriorment, es va identificar un positiu seu de Clenbuterol en un test fet durant un dia de descans. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport el va considerar culpable d'utilitzar clenbuterol durant la cursa i el va desposseir del títol el 6 de febrer de 2012.[16]

B. a El 1990 i 1991, els russos Dimitri Konyshev i Viatcheslav Ekimov van guanyar un total de quatre etapes per la URSS i la RSFSR

Referències

modifica
  1. ↑ «L'Agència Antidopatge dels Estats Units suspèn Armstrong per a tota la vida i li treu els títols». ara.cat, 24-08-2012. [Consulta: 25 agost 2012].
  2. ↑ «Lance Armstrong Receives Lifetime Ban And Disqualification Of Competitive Results For Doping Violations Stemming From His Involvement In The United States Postal Service Pro-Cycling Team Doping Conspiracy | U.S. Anti-Doping Agency (USADA)» (en anglès americà). [Consulta: 17 juliol 2021].
  3. ↑ «Egan Bernal va devenir le plus vainqueur du Tour de France depuis 110 ans» (en francès), 27-07-2019. [Consulta: 3 agost 2021].
  4. ↑ « 10 anecdotes sur le Tour de France », linternaute.com, juillet 2007.
  5. ↑ Sánchez, Borja. «La més gran revolució». L'Esportiu de Catalunya, 20-09-2020. [Consulta: 12 abril 2021].
  6. ↑ «Tadej Pogačar, un juego que se hace grande» (en castellà), 16-07-2021. [Consulta: 17 juliol 2021].
  7. ↑ «Peter Sagan captures Stage 1». Associated Press. ESPN, 01-07-2012.
  8. ↑ «Letour Guide Historique 2012». Letour.fr, 10-07-2012. Arxivat de l'original el 31 agost 2017.
  9. ↑ «Le Tour en chiffres : Les vainqueurs d'étapes». ASO. Arxivat de l'original el 16 juliol 2010.
  10. ↑ «Charles Pélissier». Results history. letour.fr. Arxivat de l'original el 20 octubre 2012.
  11. ↑ «Eddy Merckx». Results history. letour.fr. Arxivat de l'original el 17 agost 2012.
  12. ↑ «Freddy Maertens». Results history. letour.fr. Arxivat de l'original el 27 octubre 2012.
  13. ↑ «Wout van Aert cements status as Swiss Army knife of pro cycling at 2021 Tour de France».(Subscripció necessària.)
  14. ↑ Barry, Ryan. «Wout van Aert: I'm just a little cyclist compared with Eddy Merckx» (en anglès), 18-07-2021. [Consulta: 2 agost 2021].
  15. ↑ Rubio, Álvaro. «Tour de Francia 2021 - Etapa 21: Wout Van Aert, ciclista total en París» (en castellà). rouleur.cc, 18-07-2021. [Consulta: 2 agost 2021].
  16. ↑ «CAS sanctions Contador with two year ban in clenbutorol case». Cyclingnews.com. Future plc, 06-02-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rècords_del_Tour_de_França&oldid=33358173»