A la recerca de l'arca perduda

pel·lícula de 1981 dirigida per Steven Spielberg
(S'ha redirigit des de: Raiders of the Lost Ark)

A la recerca de l'arca perduda (títol original en anglès Raiders of the Lost Ark)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Steven Spielberg l'any 1981. Va rebre quatre Oscars: a la millor direcció artística, so, muntatge i efectes visuals.

Infotaula de pel·lículaA la recerca de l'arca perduda
Raiders of the Lost Ark Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSteven Spielberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorge Lucas, Frank Marshall i Howard Kazanjian Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióNorman Reynolds Modifica el valor a Wikidata
GuióLawrence Kasdan, George Lucas i Philip Kaufman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDouglas Slocombe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael Kahn Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLucasfilm Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures, Mokép, Netflix i Disney+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 juny 1981 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSan Francisco, Califòrnia, Hawaii, Hertfordshire, Royal Masonic School for Girls, San Anselmo, Richmond, Anahola, La Rochelle, Elstree Studios, Tozeur, Kairuan i Ajuntament de San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost18.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació389.900.000 $ (mundial)
248.159.971 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció i pel·lícula de recerca del tresor Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
TemaOcultisme nazi i arqueologia Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatArca de l'Aliança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEgipte, Amèrica del Sud, Estats Units d'Amèrica, Nepal i Perú Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1936 Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatArca de l'Aliança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc weblucasfilm.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0082971 FilmAffinity: 727297 Allocine: 121 Rottentomatoes: m/raiders_of_the_lost_ark Letterboxd: raiders-of-the-lost-ark Mojo: raidersofthelostark Allmovie: v40118 TCM: 22087 Metacritic: movie/raiders-of-the-lost-ark TV.com: movies/raiders-of-the-lost-ark AFI: 67250 TMDB.org: 85 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Indiana Jones Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata

Aquesta pel·lícula significa la reinvenció del cinema d'aventures a càrrec de Spielberg i el salt a la fama de Harrison Ford. Ha esdevingut un clàssic del cinema modern. Aquest primer lliurament de les peripècies de l'arqueòleg Indiana Jones és un homenatge als antics serials cinematogràfics d'aventures americans.

A la recerca de l'arca perduda va unir el productor George Lucas (poc després de La guerra de les galàxies) i el director Steven Spielberg per fer una pel·lícula que combina l'emoció, els efectes especials i l'aventura, tot amanit amb un sardònic sentit de l'humor. Lawrence Kasdan va treballar el guió a partir d'un argument de Lucas amb un protagonista que dista de ser perfecte i que es mou entre un lladre d'objectes antics i un protector d'aquests. Els dolents tampoc s'allunyen gaire d'Indiana Jones. La protagonista (Karen Allen) també s'allunya de l'arquetip de companya feble de l'heroi i es val per ella mateixa sense necessitar cap ajuda.

Producció

modifica

Creació del personatge

modifica

El 1973 George Lucas va escriure Les aventures d'Indiana Smith, el concepte inicial d'una sèrie de pel·lícules que estaria inspirada en els serials del 1930 i 1940.[2] Poc després d'haver creat l'esbós, es va reunir amb el guionista i director Philip Kaufman, que després de diverses setmanes de discussió va introduir l'Arca de l'Aliança com a principal element narratiu de la primera aventura.[3] Curiosament, Kaufman va pensar en aquest objecte després de recordar una conversa que va tenir amb un dentista durant la seva infància.[4] No obstant això, el projecte va decaure en l'instant en què l'actor i productor Clint Eastwood va contractar Kaufman per dirigir The Outlaw Josey Wales,[3] pel que Lucas va optar per abandonar la idea d'Indiana Smith i l'Arca de l'Aliança. En el seu lloc un segon concepte, Star Wars, començaria a ser àmpliament desenvolupat per convertir-se en La guerra de les galàxies.[5][6]

Al maig del 1977 Lucas va viatjar a Maui per "escapar" de l'ampli èxit comercial que havia tingut La guerra de les galàxies. El seu amic Steven Spielberg també es trobava allà, passant les vacances després del llançament de la seva pel·lícula Encontres a la tercera fase. Mentre construïa un castell de sorra a Mauna Kea, Spielberg li va expressar el seu interès per dirigir una pel·lícula de James Bond.[7] En escoltar-ho, Lucas li va comentar que ell havia concebut un personatge encara millor que James Bond, de manera que va decidir compartir amb ell la seva idea sobre la primera aventura d'Indiana Smith. Spielberg va quedar fascinat amb el concepte, al com va catalogar "com una pel·lícula de Bond sense els seus artilugis",[8] encara que li va comentar a Lucas que el cognom Smith no era el més apropiat per al personatge.D'acord. I què penses de 'Jones'?, li va contestar immediatament aquest. Va ser així com el nom de l'aventurer va canviar definitivament a Indiana Jones. Pel que fa a "Indiana", sobrenom del personatge, va sorgir del nom del Malamute d'Alaska de Lucas.[5][6][9][10]

Redacció del guió

modifica

El 1978 Lucas va començar el desenvolupament de Raiders of the Lost Ark, títol de la primera aventura de Jones, al mateix temps que la següent aventura de Star Wars (The Empire Strikes Back), essent recolzat pel guionista Lawrence Kasdan i el productor Frank Wilton Marshall. Durant una rutina diària de nou hores, des del 23 al 27 de gener d'aquest mateix any, Lucas, Kasdan i Spielberg van discutir sobre la trama i les propostes visuals de Raiders. En el debat Spielberg va proposar la persecució de Jones per una enorme roca,[11] inspirant-se en la historieta The Seven Cities of Cibola, de Carl Barks,[12][13][14] mentre que Lucas va suggerir la introducció d'un submarí, un mico fent la salutació nazi i l'enfrontament entre Marion i Indiana al Nepal.[8]

 
L'Arca de l'Aliança va ser introduïda per Philip Kaufman després de recordar una conversa que va tenir durant la seva infància amb un dentista.[4] D'acord amb les Sagrades Escriptures, era un objecte religiós que contenia les taules de pedra en les quals estaven escrits els Deu Manaments

Per redactar el primer esborrany Kasdan va fer servir una transcripció de cent pàgines de les seves converses.[15] L'agost de 1978, després d'aproximadament cinc mesos, Kasdan va completar el seu primer esborrany.[5][6][16] Algunes de les aportacions assenyalades pel guionista van ser eliminades, com la persecució a l'interior d'una mina,[17] una fuita en Xangai després d'usar un gong com a escut[17] i el salt des d'un avió per mitjà d'un bot salvavides -encara que totes serien utilitzades per a la següent pel·lícula de la sèrie.[cal citació]

Durant el procés de redacció del guió, que es va estendre a cinc esborranys abans del definitiu, existien desacords pel que fa a la personalitat del personatge. Lucas el veia com un playboy de la política mentre que Spielberg i Kasdan s'enfocaven en la dualitat de professor i aventurer com a elements que li aportaven complexitat a la història. A més a més, Spielberg desitjava atorgar-li al personatge alguns detalls "foscos", en descriure'l inicialment com un alcohòlic similar al personatge Fred C. Dobbs a El tresor de Sierra Madre. La seva descripció va ser descartada en posteriors revisions de l'escrit de Kasdan.[8] Una altra de les seves concepcions va ser la d'un braç robòtic que tindria l'antagonista Toht, punt de vista que Lucas rebutjaria en percebre-ho com a element de ciència-ficció. El dibuixant de còmic Jim Steranko va ser contractat per crear il·lustracions durant el procés de preproducció, les mateixes que inspirarien a Spielberg per determinar la vestimenta i personalitat d'Indiana Jones.[18]

Rodatge

modifica

Al principi, Raiders of the Lost Ark va ser rebutjada per diversos estudis, ja que els seus executius consideraven que l'argument era massa "extravagant" i la pel·lícula molt costosa per produir-la. Amb el temps, Paramount Pictures decidiria finançar el film després d'arribar a un acord amb Lucas per produir quatre pel·lícules més sobre Indiana Jones. L'abril del 1980 el guió final de Kasdan va ser usat per començar la producció en els estudis Elstree, a Anglaterra. Lucas s'encarregaria de mantenir baixos els costos requerits durant el procés. Per aconseguir-ho, Spielberg i ell van determinar que Raiders havia de seguir l'estil artístic dels serials dels dissabtes, caracteritzats per escenes "ràpides i simples".[19] "Mai vam fer més de trenta preses durant el rodatge; normalment eren quatre. Així que va ser una pel·lícula sòbria, en la qual filmàvem només el que necessitàvem, sense desaprofitaments", va comentar sobre aquest tema Spielberg. "Si hagués tingut més temps i diners, s'hagués convertit en un film pretensiós." Com a dada curiosa, Lucas es va encarregar de dirigir en alguns moments la segona unitat de la producció.[20]

 
Vista panoràmica de La Rochelle, a França, lloc on va començar a filmar-se Raiders of the Lost Ark.[19]

L'etapa de filmació va començar el 23 de juny del 1980 a La Rochelle, França. La primera escena gravada fou la del submarí nazi,[19] que havia estat llogat per la producció de Das Boot. Cal esmentar que l'O-Boot llogat havia estat realment utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.[cal citació] Les següents escenes, relacionades amb el "Pou de les Ànimes" i el bar de Marion Ravenwood,[21] van ser filmades en els estudis Elstree.[19] Per recrear el "Pou de les Ànimes" l'equip de producció va requerir 7.000 serps, de les quals només eren verinoses les cobres. Durant l'enregistrament un integrant de l'equip va ser mossegat per una pitó.[cal citació] La trobada propera entre Indiana i la cobra va ser realitzada emprant com a mesura de seguretat la col·locació d'una làmina de vidre entre l'actor i el rèptil,[a] A diferència del seu personatge Harrison Ford no li tem a les serps, per la qual cosa Spielberg no va haver de preocupar-se sobre aquest tema. No obstant això, després de comprovar totes les que van ser col·locades per a l'escena, moltes d'elles envoltant-ho, Ford va expressar que la situació "gairebé li feia vomitar".[cal citació] Una altra de les preses que van ser gravades en el lloc va ser la de les taràntules, a l'inici del film. L'actor Alfred Molina va haver de posar-se diverses vegades sobre el seu cos, però a l'inici no es movien així que per incitar-les l'equip va introduir un exemplar femella. Quant a l'enorme roca que persegueix a Jones en el temple, aquesta va ser construïda amb fibra de vidre i mesurava 4 metres de diàmetre. Spielberg estava tan impressionat amb l'obra de Reynolds, el dissenyador de producció, que li va demanar incrementar-la 15 metres més.[22]

 
Per recrear el "Pou de les Ànimes", l'equip de producció va requerir 7.000 serps. La trobada propera entre Indiana i una cobra va ser simulat després de posar una fulla de vidre entre l'actor i el rèptil.[cal citació]

Tunísia es va utilitzar per les escenes ambientades a Egipte per trobar l'Arca.[23] La major part dels estudis d'enregistrament havien estat usats a La guerra de les galàxies (específicament, en les escenes de Tatooine).[24][23][25] De fet el canó que apareix en la pel·lícula és el mateix amb el qual R2-D2 va ser atacat per jawas.[cal citació] A causa de les altes temperatures i al risc de contracció de malalties el rodatge en el lloc va resultar una "experiència severa": Diversos actors i personal tècnic varen emmalaltir,[cal citació] encara que Spielberg va ser un dels pocs que no ho va fer, car consumia menjar enllaunat tot el temps.[cal citació] A causa d'aquest tipus d'anècdotes Spielberg va reprogramar el pla de filmació a Egipte, la durada inicial de la qual havia de ser d'un mes i mig, a únicament quatre setmanes i mitja. Amb la finalitat de complir la nova assignació, algues de les següents escenes varen ser improvisades, entre elles estan quan Marion es posa un vestit i intenta fugir del campament nazi o la baralla a la base aèria. En relació a aquesta última escena Ford es va trencar el lligament encreuat anterior de la cama esquerra, després de ser atropellat per la roda d'un aeroplà. Malgrat l'accident, no va acceptar ser atès per un metge i va optar per col·locar-se una mica de gel sobre el genoll.[cal citació]

Les escenes de l'enfrontament entre Jones i els seguidors de Hitler van ser gravades a Kairuan. En aquells moments Ford patia disenteria, per la qual cosa en l'escena en què s'enfronta amb el fuet a un rival que portava espasa, va decidir treure un revòlver per disparar-li. Instants abans, li va dir al director "Per què no simplement li disparo", al que Spielberg va accedir.[26] La segona unitat de gravació es va encarregar de realitzar totes les preses basades en els storyboards, mentre que Spielberg s'encarregaria de filmar aquelles en les quals es necessitessin acostaments al rostre de Ford.[cal citació] Les preses del vol d'Indy en un avió Douglas DC-3 van ser manllevades de la pel·lícula Lost Horizon, igual que una escena en un carrer que originalment havia estat considerada pel film Hindenburg.[20]

Les escales de Washington D.C. van ser filmades en l'ajuntament de San Francisco, Califòrnia.[b] La Pacific University], a Califòrnia, va ser utilitzada pels exteriors de la universitat en la qual Jones treballa. El seu saló de classes i la cambra on conversa amb els representants del govern dels Estats Units varen ser presos d'una escola per a dones a Anglaterra, mentre que els exteriors de la seva llar van ser gravats a San Rafael (Califòrnia).[21] Algunes altres de les seqüències inicials varen ser preses a Kauai, Hawaii, on Spielberg va finalitzar el rodatge, que va durar un total de 73 dies.[8][19][27]

Escenes eliminades

modifica

En finalitzar el procés de rodatge Michael Kahn va ser l'encarregat d'editar el material gravat per Spielberg el contingut del qual durava gairebé 180 minuts, amb la premissa de reduir-ho a menys de dues hores (120 minuts).[28] Acompanyat de Lucas, una de les primeres accions que va fer Kahn va ser eliminar set minuts de la primera meitat de Raiders (en la seva versió original) per tal de fer-la més "sòlida i divertida".[28] En finalitzar el procés d'edició el director li va enviar a Lucas el muntatge final per a la seva revisió. L'endemà aquest va cridar a Spielberg i li va dir, "Ja t'ho havia dit abans, realment ets un bon director".[28]

A continuació, les escenes inèdites que van ser gravades per a la pel·lícula i les raons per les quals Kahn, Lucas i Spielberg van decidir eliminar-les:[29][30]

  • En el bar Raven, Marion Ravenwood li explica a Indy sobre les causes de la mort del seu pare, concloent que els últims dos anys han estat realment difícils per a ella. L'endemà, just abans de lliurar-li el medalló, Marion agafa de la jaqueta a Indy per besar-lo. Els segments van ser retallats per evitar que l'escena fos massa extensa.
  • En principi, l'enfrontament entre l'espadatxí del Caire i Indy havia de ser extens doncs involucrava que el protagonista usés el seu fuet per a defensa pròpia. No obstant això, Ford va decidir simplement disparar-li, car sofria de problemes intestinals i cansament, i d'altra banda l'escena no havia estat completada durant la sessió de storyboard.
  • Els riscs fatals de tocar l'Arca o mirar directament el seu interior en obrir-la eren dos aspectes que Indy coneixia molt bé doncs al Caire l'hi havien notificat en una de les escenes. Quan estan en el "Pou de les Ànimes", Sallah evita tocar-la doncs sap que podria morir si ho fa. Tanmateix, això no és revelat en tota la pel·lícula sinó fins a les escenes finals en què les tropes obren l'Arca i moren tràgicament; Indy recorda que no ha de mirar el contingut sobrenatural de l'Arca i opta per tancar els ulls.
  • Quan Sallah és capturat per les tropes nazis i abandona a Indiana en el "Pou", els nazis el porten al seu campament i li ordenen que els serveixi aigua d'un pou. El segment va ser eliminat a causa que hi havia molt fum en l'escena i aquesta enfosquia als actors.
  • Els nazis decideixen executar a Sallah i li encomanen la tasca a un jove soldat de les seves tropes. Emocionalment requeria que el soldat es decidís entre matar Sallah o no fer-ho, creant un clímax intens per a l'espectador. Va ser eliminada per ser massa extensa.
  • En escapar del "Pou" Indy i Marion es troben amb un guàrdia àrab a la sortida. Durant un parell de segons el guàrdia i l'aventurer confronten mirades i després Indy simplement el noqueja per deixar-lo inconscient. A diferència de les altres escenes retallades, aquesta només va ser editada (en un dels angles del film es pot observar el guàrdia estirat a terra a la sortida del "Pou", sense explicació aparent).
  • Per enganxar-se al submarí nazi durant la seva immersió, Indiana usa el seu fuet per subjectar-lo al periscopi del mateix i així aconsegueix viatjar en les profunditats. A causa de problemes de logística (com aguantaria la respiració tot aquest temps), l'escena va ser eliminada.

Efectes especials i so

modifica

Els efectes especials de la pel·lícula varen ser creats per Industrial Light & Magic. La seqüència amb el nombre més gran d'efectes és en la qual l'Arca de l'Aliança és oberta pels nazis, la qual cosa va conduir a l'alliberament de la força sobrenatural que residia en el seu interior. De manera subseqüent, la trama va requerir diverses simulacions relacionades amb els efectes que va tenir la revelació del contingut esmentat. Per la desfeta del cap de Toht, l'equip va recórrer a l'exposició de gelatina i un model de guix, amb la forma del cap de l'actor Ronald Lacey, a un llum calorífic.

 
El supervisor dels efectes de so va preferir treballar en un foley-studio, en considerar "la importància que significava filmar una pel·lícula basada en els serials de Republic Pictures". Al final, va emprar un sintetitzador per manipular els diferents enregistraments que va obtenir.

El segment va ser gravat, al seu torn, amb una càmera submergible. De la mateixa manera, l'esclat del cap de Dietrich va ser creat amb un model buit al com se li havia expulsat l'aire de la part interna. Per a la presa dels esperits, aquests van ser gravats sota l'aigua amb la finalitat de brindar-li un efecte fantasmagòric a l'escena.[31]

El supervisor dels efectes de so, Ben Burtt, va preferir treballar la major part del temps en un estudi especialitzat (foley-studio), en considerar "la importància que significava filmar una pel·lícula basada en els serials de Republic Pictures". En primera instància, va triar un rifle per reproduir el so del revòlver d'Indiana Jones. Per simular diferents cops, el seu equip va utilitzar jaquetes de cuir, manyoples i un bat de beisbol; els sorolls del lliscament de les serps, a l'escena del "Pou de les Ànimes", varen ser gravats mentre els dits d'algunes persones es movien dins d'una cassola coberta amb formatge fos, així com amb el contacte d'esponges i ciment. El so que s'escolta quan l'Arca és oberta és en realitat el lliscament de la tapa de la cisterna un sanitari.

Finalment, Burtt va emprar un sintetitzador per manipular els diferents enregistraments que va obtenir; en el procés s'encarregaria també de barrejar el biosònar d'alguns dofins i els crits de lleons marins per produir les veus dels esperits.[32]

Banda sonora

modifica
« En els anys 1980 i 1990, John Williams ha vingut a ocupar brutalment el lideratge que li havia pertangut a Henry Mancini per les seves composicions. Àrduament, s'ha guanyat aquesta distinció amb impactants bandes sonores, com la de la trilogia original de Star Wars i el cicle d'Indiana Jones, aquest últim considerat un tribut de Spielberg als serials representatius de la seva joventut. A Raiders aconsegueix sensibilitzar-nos, convertint la seva banda sonora en un clàssic musical del cinema. »
Amazon.com.[33]
 
Per la seva composició de la banda sonora del film, que va incloure per primera vegada a la popular "Raiders' March" John Williams va obtenir una nominació als Oscars.

El compositor John Williams va ser qui es va encarregar de crear la banda sonora de la pel·lícula, el contingut de la qual presentava, per primera vegada, a la coneguda "Raiders' March" (traducció, "Marxa dels Assaltants"), que ha simbolitzat a Indiana Jones en l'àmbit popular."[c] Originalment, Williams havia escrit dues versions diferents per al tema central de Raiders of the Lost Ark; com que a Spielberg li van agradar ambdues, va haver d'unir-les per crear la versió definitiva.[34] Les composicions van ser gravades el febrer del 1981, interpretades per l'Orquestra Simfònica de Londres i distribuïdes per Columbia Records. En principi estava composta d'onze temes, encara que el 1995 va ser rellançada amb trenta minuts addicionals de contingut inèdit, la qual cosa va originar la introducció d'onze nous temes i l'extensió d'algunes pistes originals. El rellançament seria seguit per un nou enregistrament de totes les pistes en la col·lecció "The Indiana Jones Trilogy", el 21 de gener del 2003. No obstant això aquesta no és considerada oficial.[35]

El tema esgarrifós i apocalíptic de l'Arca de l'Aliança i la melodia romàntica de Marion i Indy formen part també de la banda sonora del film, la qual cosa li valdria a resultar nominada a "millor banda sonora" en els Oscars.[d]

Argument

modifica

Any 1936. Indiana Jones és un professor universitari d'arqueologia, però alhora un aventurer a la recerca de valuoses relíquies històriques. Després de tornar d'una infructuosa missió a Amèrica del Sud, el govern nord-americà li encarrega una nova comesa: trobar l'Arca de l'Aliança, on es creu que els hebreus van dipositar els manaments que Déu havia atorgat a Moisès, abans que els nazis la trobin i en facin un mal ús, ja que, segons la llegenda, l'objecte atribueix un poder invencible a qui la posseeixi.

Repartiment i doblatge

modifica
 
Harrison Ford (Indiana Jones, en la pel·lícula).
  • Harrison Ford com Indiana Jones. Professor d'arqueologia que sovint té aventures en les quals ha de trobar estranyes antiguitats. A l'inici de la trama, expressa el seu escepticisme al sobrenatural, però després de descobrir l'Arca de l'Aliança canvia d'opinió. Spielberg va ser qui va suggerir a Harrison, no obstant això Lucas es refusava en el cas que no volia que ell es convertís en el seu "Bobby De Niro", és a dir "l'actor amb el qual treballo en totes les meves pel·lícules" (en referència al director Martin Scorsese, qui treballava regularment amb Robert De Niro).[36] Amb la finalitat de triar a l'actor més apropiat, que d'acord amb Lucas "hauria de ser algú poc conegut encara", es va audicionar a Tim Matheson, Peter Coyote, John Shea i Tom Selleck. Com a resultat del procés, Selleck va ser qui va obtenir la consideració per interpretar a Indiana Jones, no obstant això ell no es trobava disponible a causa del contracte que tenia en la sèrie de televisió Magnum, P.I.[36] Al juny de 1980, tres setmanes abans de començar el rodatge,[37] Spielberg va intentar novament convèncer a Lucas de triar en Ford, només després que els productors Frank Wilton Marshall i Kathleen Kennedy observessin la seva actuació com Han Solo en L'imperi contraataca.[19]
 
Karen Allen (Marion Ravenwood, en la pel·lícula).
  • Karen Allen com Marion Ravenwood. Interès romàntic d'Indiana i filla d'Abner Ravenwood (mentor d'Indy), que posseeix un bar en Nepal, anomenat "Raven". Allen va ser triada després d'audicionar amb Tim Matheson i John Shea. Spielberg l'havia considerat des de la seva interpretació en National Lampoon's Animal House. Previ a la seva elecció, Sean Young audicionó també,[36] i Debra Winger va rebutjar el paper.[38]
  • Paul Freeman com Rene Belloq. Arqueòleg enemic d'Indiana que és contractat pels nazis per trobar l'Arca de l'Aliança, amb la qual busquen fer-se "invencibles". En realitat, Belloq desitja aprofitar l'oportunitat d'obtenir els poders llegendaris de l'objecte, més que ajudar Hitler i les seves tropes.
  • Ronald Lacey com el Major Toht. Membre de la policia secreta Nazi que té com a missió segrestar a Marion per robar-li un amulet, que té la capacitat de desxifrar la localització exacta de l'Arca. El director va triar a Lacey a causa que li va recordar a Peter Lorre.[36] Previ a la seva elecció, Klaus Kinski va ser considerat, però aquest ho va rebutjar en determinar que "el guió era tediós".[39]
Personatge Actor Veu en català
Indiana Jones Harrison Ford Jesús Ferrer
Marion Ravenwood Karen Allen Montse Moreno
Marcus Brody Denholm Elliott Josep Antequera
Sallah John Rhys-Davies Joan Crosas
Major Toth Ronald Lacey Claudi García
Satipo Alfred Molina Xavier Fernàndez
  • John Rhys-Davies com Sallah. Considerat com "el millor expert en excavacions del Caire", va ser contractat pels nazis per ajudar-los a excavar en Tanis. Ometent el seu conveni amb les tropes enemigues, Sallah és amic d'Indiana Jones i decideix ajudar-ho a infiltrar-se en les excavacions. Originalment, Spielberg volia a Danny DeVito per interpretar al personatge però aquest no va poder per conflictes d'agenda, de manera que Spielberg va triar a Rhys-Davies després d'observar-ho en la miniserie Shogun.[36]
  • Denholm Elliott com el Dr. Marcus Brody. Propietari d'un museu que compra cadascuna de les antiguitats que troba Indy en les seves aventures per exhibir-les a l'edifici. Quan el govern dels Estats Units ho contacta per recuperar l'Arca, Brody els dirigeix amb Indiana Jones. Spielberg va triar a Elliott, car, es considerava un gran "fan" de la seva trajectòria cinematogràfica.[36]
  • Wolf Kahler com el Coronel Dietrich. Principal antagonista de la pel·lícula. És un despietat oficial nazi que encapçala la missió de l'Arca de l'Aliança.
  • Alfred Molina com Satipo. Un dels guies d'Indiana Jones a les jungles d'Amèrica del Sud, a l'inici de Raiders. Per la seva ambició i traïció, mor en un dels paranys del temple, després d'intentar robar-li a Indy l'ídol daurat que buscaven.

Entre altres aparicions secundàries destaca la de l'actor Vic Tablian, qui interpreta Barranca i "Monkey man", home sense escrúpols amb un audaç mico com a aliat. A més a més, en un cameo, Frank Marshall va decidir aparèixer com un pilot (en la seqüència de baralla sobre l'aeroplà), car els "dobles" estaven malalts en aquest instant. A causa de les altes temperatures que prevalien durant el rodatge de l'escena, Marshall va bromejar dient que "estaven a més de 140 graus".[36][e] D'altra banda, Pat Roach apareix interpretant a un dels acompanyants de Toht en arribar al bar de Marion. Com a dada trivial, Roach va tenir l'oportunitat de simular ser assassinat en més d'una ocasió, un singular detall en la cinematografia.[cal citació] Finalment, i igual que Marshall, el supervisor d'efectes especials, Dennis Muren, va fer un cameo en la pel·lícula (en l'escena de l'avió que trasllada a Indiana cap al Nepal).

Crítica

modifica

Hispanoamèrica i Espanya

modifica

D'acord amb el lloc ecriticas.com, Los cazadores del arca perdida (títol regional a Hispanoamèrica) és "una de les més grans aventures de tots els temps",[40] i encara que para alohacriticon.com "la pel·lícula té un ritme trepidant (doncs) està projectada per commocionar a l'espectador mitjançant la creació de situacions d'acció", finalment conclou que "en comptes de desplegar tant artifici en aquesta acció concedissin més valor al desenvolupament dels seus personatges el producte seria molt millor".[41] Igual que ecriticas.com, la web diariodeavisos.com va determinar que "tots els elements del cinema d'aventures es congreguen al voltant de la figura del ja mític arqueòleg en aquesta pel·lícula."[42]

A Hispanoamèrica, el crític Eduardo Marín destaca que "un dels seus principals mèrits (radica) en el seu precís sentit de l'humor i el maneig permanent de la paròdia com a element argumental",[43] i la revista Criteri dedueix que "Indiana Jones és l'heroi de la càndida modernitat vista des de la postmodernitat i, gràcies a això, se salva amb elegància i altruisme del cinisme actual del cinema d'entreteniment".[44] De manera similar, en Espanya José A. Peig, elogia A la recerca de l'arca perduda tot manifestant que "(aquesta) és l'expressió més contundent que mai ha tingut el cinema en el seu àmbit més rendible: l'espectacle desproveït de qualsevol altra intenció que no sigui la de divertir a l'espectador amb una successió de passatges filmats de tal forma que emocionen i causen la sorpresa", qualificant-la de "excel·lent" al seu portal especialitzat.[45] El lloc monfleet.com va esmentar que "el cinema no va tornar a ser el mateix després d'Indiana Jones", considerant que la cinta "(li) segueix semblant una obra mestra imperible del cinema de tots els temps".[46]

La crítica de la Revista Mexicana de Comunicació refereix a diverses escenes que podrien relacionar-se amb estereotips hispans d'inclinació negativa, en assenyalar que a Raiders of the Lost Ark, Indiana Jones és amenaçat per tota mena de delinqüents; abandonat (un carregador indi deixa a l'expedició cridant histèricament), traït (un dels guies natius que li queden tracta de disparar-li per l'esquena, l'altre ho deixa pensant que està mort en un passatge subterrani) i amenaçat (una tribu d'indis llatinoamericans ho persegueix i tracta de matar-ho)". En conclusió, analitza la temàtica de la pel·lícula en un sentit general de "prejudici, discriminació i marginalitat".[47]

Els Estats Units

modifica

La pel·lícula va rebre principalment crítiques positives de part de la premsa especialitzada. Vincent Canby, de The New York Times, va declarar a Raiders of the Lost Ark com "un dels films d'aventures nord-americanes més absurdament divertits, enginyosos i estilitzats de tots els temps",[48] mentre que per al crític Roger Ebert, de Chicago Sun-Times, "són dues coses les que converteixen a Raiders of the Lost Ark en una mica més que només un triomf tecnològic: el seu sentit de l'humor i l'estil únic dels seus personatges [...] Ens fa riure per sorpresa, per alleujament o per incredulitat en la tècnica que ens presenta en desenvolupar un incident darrere l'altre a través d'una sèrie interminable d'invencions".[49]

Al seu torn, la revista Rolling Stone va dir que es tractava de "una pel·lícula d'acció sabatina tan divertida i interessant que pot ser gaudida en qualsevol dia de la setmana".[50] De manera similar a les seves opinions positives, Bruce Williamson, de la revista Playboy, va considerar que "hi ha més emoció en els primers deu minuts de Raiders que en qualsevol altra pel·lícula que hi hagi vist en tot l'any. Para quan els esdeveniments desafortunats acabin, qualsevol fanàtic oblidarà la seva ansietat de cansament".[51]

Després de marcar una observació, amb la finalitat de tornar a veure-la després de l'estrena de les seves possibles continuacions. Al contrari, la revista Variety va ressaltar a la violència "sagnant" d'algunes de les seves escenes com alguna cosa considerable com para la seva classificació definitiva en la seva exhibició internacional.[52]

Nominacions i premis

modifica

Després de la seva estrena, va ser nominada a nou premis Oscar, dels quals va guanyar quatre, a més d'un reconeixement especial a Ben Burtt i Richard L. Anderson per l'edició de so. Alguns altres dels seus premis, 24 en total, van ser un Grammy, un BAFTA i cinc Premis Saturn. En el procés, Spielberg va estar nominat al Globus d'Or al millor director.[53]

A continuació, es presenta una llista d'algunes de les nominacions i premis més destacats que va rebre l'equip de la pel·lícula.[54]

 
Steven Spielberg va ser nominat al Globus d'Or al millor director, no obstant això el premi va ser per a Warren Beatty.[53]
Any Cerimònia Premi Recipient Resultat
1982 Oscars Millor direcció artística Norman Reynolds
Leslie Dilley
Michael Ford
Guanyador
Millor so Bill Varney
Steve Maslow
Gregg Landaker
Roy Charman
Guanyador
Millor muntatge Michael Kahn Guanyador
Millors efectes visuals Richard Edlund
Kit West
Bruce Nicholson
Joe Johnston
Guanyador
Oscar Especial Ben Burtt
Richard L. Anderson
pels efectes sonors
Guanyador
millor fotografia Douglas Slocombe Nominat
millor direcció Steven Spielberg Nominat
Millor cançó original John Williams Nominat
Millor pel·lícula Frank Marshall Nominat
Globus d'or Millor director Steven Spielberg Nominat
Premis Saturn Millor pel·lícula fantàstica A la recerca de l'arca perduda Guanyador
Millor actor Harrison Ford Guanyador
Millor actriu Karen Allen Guanyador
Millor director Steven Spielberg Guanyador
Millor guionista Lawrence Kasdan Guanyador
Millors efectes especials Richard Edlund Guanyador
Millor música John Williams Guanyador
Premis Eddie Millor muntatge per una pel·lícula Michael Kahn Guanyador
Premis American Movie Millor pel·lícula A la recerca de l'arca perduda Guanyador
Millor director Steven Spielberg Guanyador
Millor guió Lawrence Kasdan Guanyador
BAFTA Millor direcció artística Norman Reynolds Guanyador
Millor pel·lícula A la recerca de l'arca perduda Nominat
Premis BSFC Millor director Steven Spielberg Guanyador
Premis Cesar Millor pel·lícula estrangera A la recerca de l'arca perduda Nominat
Premis Grammy Millor àlbum de música de pel·lícula John Williams Guanyador
Premis Hugo Millor pel·lícula dramàtica A la recerca de l'arca perduda Guanyador
Premis KCFCC Millor pel·lícula A la recerca de l'arca perduda Guanyador
Premis Kinema Junpo Millor pel·lícula estrangera Steven Spielberg Guanyador
Premis Golden Reel Millor muntatge pour les dialogues A la recerca de l'arca perduda Guanyador
Millor muntatge pels efectes sonors A la recerca de l'arca perduda Guanyador

Màrqueting

modifica

Existeix només un videojoc basat completament en la pel·lícula, el qual va ser llançat el 1982 i distribuït per Atari per al sistema Atari 2600. El 1994, va començar a comercialitzar-se Indiana Jones' Greatest Adventures, desenvolupat per LucasArts per a la consola Super Nintendo, mateix que conté alguns segments basats en algunes escenes de Raiders of the Lost Ark.

Altres jocs relacionats indirectament amb Raiders són Indiana Jones i la Màquina Infernal (Indy torna a Perú per descobrir un altre ídol daurat en un dels nivells, a partir de la narrativa descrita en el film) i Lego Indiana Jones: The Original Adventures.

Durant l'estrena de la cinta, Kenner va començar a vendre la seva línia de ninots a escala d'Indiana i en 1982 va incloure una sèrie de nou figures d'acció basades en els personatges del film, al costat de tres sets de joc, un tauler i alguns altres joguines relacionades. El 1984, van aparèixer versions metal·litzades dels protagonistes juntament amb un joc de rol, mentre que el 1995 MicroMachines va estrenar una línia de vehicles inspirada directament en els mitjans de transport de la pel·lícula.[55] Una altra de les empreses que també s'uniria a la comercialització de línies basades en Indiana Jones seria Hasbro.[56]

VHS i DVD

modifica

El llargmetratge va ser llançat a format de vídeo VHS amb els mètodes Pan and scan i Laserdisc. El 1999 va ser rellançat després d'una remasterització en THX, en la qual es va incloure una edició en pantalla ampla, sota el nou títol Indiana Jones and the Raiders of the Lost Ark (amb la finalitat de relacionar-ho amb la preqüela i la seva continuació; la quarta pel·lícula encara no començava a produir-se en aquells dies).

El 2003 va ser rellançada en format DVD, en un paquet que inclou la trilogia original i que va preservar al seu torn el nou nom respecte a l'usat durant l'exhibició original en sales de cinema. Com a detall trivial, l'escena en la qual s'apreciava el reflex del cristall, que separa a Indy d'una cobra en el "Pou de les Ànimes", va ser remoguda digitalment.[57]

Gràcies a l'èxit aconseguit per Raiders, Lucas i els altres productors del film van acordar finançar a una preqüela (Indiana Jones i el temple maleït) i dues continuacions (Indiana Jones i l'última croada i Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall) pel cinema. En els anys 1990, va ser estrenada una sèrie de televisió (Les aventures del jove Indiana Jones) basada en les primeres aventures d'Indiana Jones. Conjuminades a ambdós àmbits existeixen nombroses línies de publicacions (novel·les, còmics), així com alguns videojocs inspirats en la mateixa temàtica.

El 1998, l'entitat American Film Institute va incloure a A la recerca de l'arca perduda en la seva llista de "les millors 100 pel·lícules durant el primer segle del cinema",[58] considerant-la, en aquest temps, com una de les deu cintes més emocionants de la història Indiana Jones també va ser catalogat com el segon heroi més emotiu de tots els temps. Un any després, el 1999, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va triar preservar-la en la Filmoteca Nacional, classificant-la en la categoria de "cultural, històrica o estèticament significativa".

 
Mapa on es troben traçats amb línies vermelles els països en els quals es desenvolupa la trama A la recerca de l'arca perduda.

En significar també la primera aparició d'Indy en la cultura popular, Entertainment Weekly va ressaltar la importància d'aquesta en la sèrie, nomenant al personatge com un dels tres herois d'acció favorits de la seva editorial, agregant que "algunes de les escenes d'acció més grandioses del cinema es troben unides com a perles en A la recerca de l'arca perduda.[59] De manera peculiar, el 1982, tres nens natius de Ocean Springs, Mississipi Chris Strompolos, Eric Zala i Jayson Lamb van començar a filmar la seva adaptació casolana de la pel·lícula, titulant el seu projecte com Raiders of the Lost Ark: The Adaptation. Durant set anys es va perllongar la seva producció, finalitzant-la com joves la van iniciar als 12 anys. No obstant això, el seu film va ser descobert fins a 2003 per Eli Roth,[60] qui va decidir mostrar-la-hi a Spielberg.[61] Impressionat per la seva qualitat, aquest va felicitar personalment als nois per "el seu bon treball", afegint que li agradaria veure els seus noms en els crèdits d'alguna pel·lícula comercial.[62] Temps després, Scott Rudin i Paramount Pictures van adquirir els drets sobre la vida del trio de nois, amb l'objectiu de produir una cinta basada en les seves aventures durant la realització de la seva adaptació.[63]

El 1997, The New York Times va tornar a avaluar a Raiders.[64] La seva nova crítica va assenyalar que "probablement la classificació familiar G, per a audiències en general, estaria en risc després de l'aparició de Raiders of the Lost Ark. Sigui per accident o estratègia, els seus realitzadors van apostar en la creació d'un film d'acció dirigit principalment a adults, però també per a nens".[65] El 2005, els televidents del Canal 4 de Regne Unit van determinar que aquesta és una de les millors vint pel·lícules familiars de la història, considerant a Spielberg com un dels millors directors de tots els temps.[66]


  1. cosa que es pot observar fugaçment en la pel·lícula, just quan la llum es reflecteix en el vidre per un instant en un dels angles de la imatge.
  2. L'exterior de Washington D.C. no havia estat inclòs en les edicions inicials però va acabar essent agregat després d'aparèixer en els esbossos inicials del guió de Kasdan com a seqüència per finalitzar la relació sentimental entre Marion i Indiana.
  3. Des de llavors, la composició ha estat usada en tota la sèrie, així com en qualsevol producte multimèdia relacionat amb el personatge.
  4. Va perdre contra la composició de Vangelis para Chariots of Fire.
  5. No s'especifica si corresponen a graus Fahrenheit o centígrads.

Referències

modifica
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. The Cinema of George Lucas (en anglès). Harry N. Abrams Inc, Publishers, 2005, p. 80. ISBN 0-8109-4968-7. 
  3. 3,0 3,1 Hearn, p.112−115
  4. 4,0 4,1 Revista Empire - Online. «Know Your MacGuffins» (en anglès), 23 abril.
  5. 5,0 5,1 5,2 Mikulec, Sven. «'Raiders of the Lost Ark': Lucas and Spielberg's Epitome of Action-Adventure Films Still Waiting to Be Surpassed». Cinephelia & Beyond, 22-10-2016. Arxivat de l'original el 3 juliol 2019. [Consulta: 24 juliol 2020].
  6. 6,0 6,1 6,2 «The Story Behind Raiders of the Lost Ark», 24-08-2006. Arxivat de l'original el 22 juliol 2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
  7. Windolf, Jim «Q&A: Steven Spielberg» (en anglès). Vanity Fair [Consulta: 2 febrer 2007].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Steven Spielberg (en anglès). Faber and Faber, 1997, p. 309-322. ISBN 0-571-19177-0. 
  9. Schickel, Richard (June 15, 1981). «Cinema: Slam! Bang! A Movie Movie (Page 1)». Time. Arxivat de l'original el July 20, 2020. 
  10. «Raiders of the Lost Ark: An Oral History», 24-04-2008. Arxivat de l'original el 25 juliol 2008. [Consulta: 22 juliol 2020].
  11. Hibberd, James. «Raiders of the Lost Ark: 14 revelations about its epic opening scene» (en anglès). EW, 29-07-2022. [Consulta: 10 febrer 2024].
  12. Més tard, Lucas reconeixeria que la idea del mecanisme de l'ídol sagrat en les escenes inicials de la pel·lícula, igual que els paranys del temple, estan basades en diverses historietes del personatge de Disney Scrooge McDuck.
  13. Walt Disney's Uncle $crooge McDuck: His Life and Times by Carl Barks (en anglès). Celestial Arts, 1981. 
  14. Andrae, T. Carl Barks and the Art of the Disney Comic Book (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2006. 
  15. Hearn, p.122−123
  16. Spielberg, Steven. «Of Narrow Misses and Close Calls: Raiders of the Lost Ark — Directing», 26-07-2017. Arxivat de l'original el 25 juliol 2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  17. 17,0 17,1 Medway Productions; Lawrence Kasdan. «RAIDERS OF THE LOST ARK - Screenplay (Revised Third Draft)» (en anglès), 1979. Arxivat de l'original el 2012-04-21. [Consulta: 11 octubre 2009].
  18. «Raiders Of The Lost Ark: An Oral History» (en anglès). Revista Empire - Online [Consulta: 24 abril 2008].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Hearn, p.127-134
  20. 20,0 20,1 Schickel, Richard. «Eslam! Bang! A Movie Movie» (en anglès). Time. Arxivat de l'original el 2008-02-03. [Consulta: 19 gener 2008].
  21. 21,0 21,1 Marco Fromter. «Around the World with Indiana Jones» (en anglès). [Consulta: 11 març].
  22. Norman Reynolds (dissenyador de producció) (DVD) Making the Trilogy. «"Steven va preguntar 'Per què no fem una altra que sigui 15 metres més gran' Per descomptat, i la vam fer."»
  23. 23,0 23,1 Levith, Will. «10 Exotic 'Indiana Jones' Filming Locations You Can Visit Today», 04-03-2015. Arxivat de l'original el 11 juliol 2020. [Consulta: 24 juliol 2020].
  24. Long, Christian. «Visit These 'Raiders of the Lost Ark' Travel Locations This Summer». Uproxx, 12-06-2016. Arxivat de l'original el 8 octubre 2019. [Consulta: 24 juliol 2020].
  25. Uy, Michlle Ray. «Indiana Jones Filming Locations to Satisfy Your Wanderlust». TravelPulse, 25-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-15. [Consulta: 24 juliol 2020].
  26. Assaig oficial d'Indiana Jones. «The Urban Legends of Indiana Jones» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-06-12. [Consulta: 11 març].
  27. Assetjo oficial d'Indiana Jones. «Twenty-Five Reasons to Watch Raiders Again» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-06-10. [Consulta: 6 gener].
  28. 28,0 28,1 28,2 TheRaider.net. «The Making of -Chapter 6: Concluding the adventure» (en anglès). [Consulta: 6 gener].
  29. From Star Wars to Indiana Jones: The Best of the Lucasfilm Arxivis (en anglès). Chronicle Books, 1994, p. 208. ISBN 0-8118-0997-8. 
  30. Lucasfilm Magazine: juliol/agost de 2001 - exemplar No. 30
  31. (DVD) The Light and Magic of Indiana Jones. Paramount Pictures, 2003.
  32. (DVD) The Sound of Indiana Jones. Paramount Pictures, 2003.
  33. Amazon.com. «Raiders Of The Lost Ark (1981 Film) [SOUNDTRACK]» (en anglès). [Consulta: 6 gener].
  34. John Williams (DVD) The Music of Indiana Jones. Paramount Pictures, 2003.
  35. Allmusic. «Indiana Jones Trilogy - John Williams» (en anglès). [Consulta: 6 gener].
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 (DVD) Indiana Jones: Making the Trilogy. Paramount Pictures, 2003.
  37. Assetjo oficial d'Indiana Jones. «Facts and trivia of the Lost Ark» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-05-18. [Consulta: 11 març].
  38. Kirschling, Gregory; Jeff Labrecque «Indiana Jones: 15 Fun Facts» (en anglès). Entertainment Weekly [Consulta: 15 març 2008]. Arxivat 2008-03-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-03-15. [Consulta: 11 octubre 2009].
  39. Whipp, Glenn «Keeping up with Jones» (en anglès). Halifax Chronicle-Herald [Consulta: 22 maig 2008].
  40. «Los cazadores del arca perdida (1981) - Crítica» (en castellà). Ecriticas.com [Consulta: 2009].
  41. «A la recerca de l'arca perduda (1981) de Steven Spielberg» (en castellà). Alohacriticon.com [Consulta: 2009].
  42. «A la recerca de l'Arca Perduda» (en castellà). Diariodeavisos.com [Consulta: 2009]. Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-06-09. [Consulta: 11 octubre 2009].
  43. Eduardo Marín Conde. «El regreso del aventurero» (en castellà). Arxivat de l'original el 1 desembre 2008. [Consulta: 11 febrer 2024].
  44. Pablo de Vita. «Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall» (en castellà). [Consulta: 16 gener].[Enllaç no actiu]
  45. José A. Peig. «Indiana Jones En busca del arca perdida» (en castellà). Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 11 octubre 2009].
  46. Jeremy Fox. «‘En busca del arca perdida’ de Steven Spielberg» (en castellà). [Consulta: 11 febrer 2024].
  47. Rodríguez, José Antonio «Estereotips cinematogràfics - Els grups hispans al cinema nord-americà» (en castellà). Revista Mexicana de Comunicació [Consulta: 2009]. Arxivat 2009-05-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-05-12. [Consulta: 3 febrer 2021].
  48. Canby, Vincent «Raiders of the Lost Ark» (en anglès). The New York Times, 12-06-1981. Arxivat de l'original el 9 setembre 2017 [Consulta: 11 febrer 2024].
  49. «Raiders of the Lost Ark (1981)». Arxivat de l'original el 2007-04-30. [Consulta: 25 desembre 2021].
  50. Rolling Stone, June 25, 1981.
  51. Michael G. Ryan. "Raiders of the Lost Ark 20th Anniversary." Star Wars Insider. Juliol/agost de 2001.
  52. Klain, Stephen «Raiders of the Lost Ark» (en anglès). Revista Variety [Consulta: 4 juny 2007].
  53. 53,0 53,1 O'Neil, Tom «Will 'Indiana Jones,' Steven Spielberg and Harrison Ford come swashbuckling back into the awards fight» (en anglès). Los Angeles Times [Consulta: 8 maig 2008]. Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 11 octubre 2009].
  54. «Awards». IMDb. [Consulta: 11 febrer 2024].
  55. Cool Toy Review. «The Adventures of Indiana Jones» (en anglès), 21 febrer. [Consulta: 21 maig].
  56. Douglas, Edward «Hasbro Previews G.I. Joe, Hulk, Iron Man, Indy & Cloni Wars» (en anglès). SuperHeroHype.com [Consulta: 17 febrer 2008].
  57. Miss Cellania. «10 Awesome Indiana Jones Facts» (en anglès), 21 maig. [Consulta: 21 maig].
  58. Actualitzada al 2007, la llista oficial classifica a la pel·lícula en el lloc 66; quan va ingressar a ella, Raiders es trobava en el lloc 60.
  59. «25 Awesome Action Heroes» (en anglès). Entertainment Weekly [Consulta: 11 desembre 2007]. Arxivat 2007-11-30 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-30. [Consulta: 11 octubre 2009].
  60. «RAIDERS OF THE LOST ARK shot-for-shot teenage remake review!!!» (en anglès). Ain't It Cool News [Consulta: 31 maig 2005].
  61. The Indy Experience. «Quotes on The Adaptation» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-03-11. [Consulta: 11 març].
  62. Hepola, Sarah «Lost Ark Resurrected» (en anglès). Austin Chronicle [Consulta: 11 març 2007].
  63. Knowles, Harry «Sometimes, The Good Guys Win!!! RAIDERS OF THE LOST ARK shot for shot filmmakers' life to be MOVIE!!!» (en anglès). Ain't It Cool News [Consulta: 11 febrer 2024].
  64. Vincent Canby. «Raiders of the Lost Ark (1981)» (en anglès). [Consulta: 13 juliol].
  65. Bernard Weinraub. «Movies For Parents, And Their Children, Are Hardly "Polyanna"» (en anglès). [Consulta: 13 juliol].
  66. «ET Crowned 'Greatest Family Film'» (en anglès). BBC News [Consulta: 13 juliol 2008].

Bibliografia

modifica
  • Black, Campbell. Raiders of the Lost Ark. Ballantine Books, septiembre 1987. ISBN 0345353757. 
  • Kasdan, Lawrence. Raiders of the Lost Ark: The Illustrated Screenplay. Ballantine Books, 1981. ISBN 034530327X. 
  • Taylor, Derek. The Making of Raiders of the Lost Ark. Ballantine Books, agosto 1981. ISBN 0345297253. 

Vegeu també

modifica

La pel·lícula ha tingut tres seqüeles:

Enllaços externs

modifica