Tallinn

capital d'Estònia
(S'ha redirigit des de: Reval)

Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia. La ciutat està situada al golf de Finlàndia, davant de Hèlsinki, que és 80 km al nord. Té uns 400.000 habitants, gairebé un terç de la població total del país.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTallinn
Imatge
Tipusciutat de la Lliga Hanseàtica, ciutat, gran ciutat, ciutat portuària i destí turístic Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 26′ 14″ N, 24° 44′ 42″ E / 59.4372°N,24.745°E / 59.4372; 24.745
PaísEstònia
ComtatsComtat de Harju
Municipi urbàTallinn Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Estònia (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població457.572 (2024) Modifica el valor a Wikidata (2.871,13 hab./km²)
Geografia
Superfície159,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGolf de Finlàndia Modifica el valor a Wikidata
Altitud28 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
CreacióAbans de 1154 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMihhail Kõlvart (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal10111 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic64 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Vílnius (1993–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtallinn.ee Modifica el valor a Wikidata

Facebook: CityOfTallinn X: tallinnofficial Instagram: tallinnalinn LinkedIn: tallinn-city-office Modifica el valor a Wikidata

Fou una ciutat hanseàtica.

El 1980, durant l'ocupació soviètica, acollí proves nàutiques dels Jocs Olímpics que es celebraren a Moscou.

Tallinn és el centre polític i econòmic de l'estat. La ciutat acull la seu del parlament estonià (Riigikogu), el palau presidencial i els ministeris. A més, s'hi troben radicades la borsa i les principals empreses del país.

La ciutat va sorgir com un port comercial a la ruta marítima que unia Europa occidental amb Rússia i va conèixer el seu màxim apogeu com a ciutat hanseàtica al mig de l'edat mitjana. Després de la independència d'Estònia, el 1991, Tallinn ha tornat a ressorgir, aquesta vegada mercès al turisme i l'aposta ferma per les noves tecnologies.

El centre històric de la ciutat forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit l'any 1997, per la UNESCO.[1]

Etimologia

modifica

Històricament coneguda pel seu antic nom germànic Reval o Revel, Tallinna va reemplaçar l'anterior nom de Reval (en rus: Ревель) el 1918, quan Estònia va aconseguir la independència. A principis de la dècada de 1920, aquesta denominació ha estat modificada, passant a ser Tallinn, cas excepcional en l'idioma estonià, en què els topònims de les poblacions sempre acaben en vocal. Encara hi ha confusió en alguns parlants estrangers sobre aquest terme, confusió sostinguda pel fet que en estonià el genitiu acaba amb el sufix -a; així, l'aeroport de Tallinn es diu,Tallinna Lennujaama.

La terminació -linna, com en germànic -burg i en eslau -grad o -gorod significava originàriament 'fortalesa', encara que posteriorment es va utilitzar com a sufix en la formació dels noms de ciutat. De fet, en estonià, linn vol dir 'ciutat'.

Es debat l'origen del nom Tallinn, però se sap que és d'origen estonià. Segons la teoria més acceptada, deriva de Taani-linn, que significa 'ciutat danesa', terme que es justifica en la primera construcció d'una fortalesa al turó de Toompea pels danesos; altres teories afirmen que procedeix de Talu linn, que significa 'ciutat de l'agricultura', o de Tali-Linna que ve a significar 'ciutat d'hivern'.

 
Infotaula edifici
Tallinn
 
Centre històric de Tallinn
Dades
TipusCentre històric i espai urbà  
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTallinn (Estònia)  
LocalitzacióVanalinn  
 
 59° 26′ 14″ N, 24° 44′ 43″ E / 59.4372°N,24.7453°E / 59.4372; 24.7453
Patrimoni de la Humanitat   
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1997 (21a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv)  
Identificador822
Archaeological monument (en)  
Data30 agost 1996

La ciutat té diversos noms històrics, Koluvan, Lindanisse, així com variacions del nom germànic Reval: Revalia, Revel i Reveln. El nom de Reval és utilitzat pels alemanys i els suecs per a designar Tallinn, i va ser una de les denominacions oficials de la ciutat fins a començaments del segle xx. Aquest nom s'originà al segle xiii i procedeix del nom de l'antic comtat de Raval que ocupava el nord de l'actual Estònia. Hi ha altres noms per a designar Tallinn: especialment significatius són Lindanisse i les seves variants, Lyndanisse en danès, Lindano en suec i Ledenets en antic eslau eclesiàstic. Kesoniemi i Rääveli en finès i Kolyvas (Колывань) en antic eslau de l'est són també antics noms de Tallinn.

Història

modifica

Es creu que la costa sud del golf de Finlàndia estava habitada per tribus ugrofineses des del segon mil·lenni aC.

La primera menció de Tallinn apareix en una obra del cartògraf almoràvit Muhammad al-Idrisi. En aquest mapa, que data del 1154, la població apareix sota el nom de Kaluria.

Tallinn va adquirir importància com a port estratègicament situat entre Escandinàvia i Rússia; això va convertir la ciutat en objectiu dels ordes religiosos militars germànics i del Regne de Dinamarca durant el període de les croades bàltiques a començaments del segle xiii.

Període danès

modifica

Tallinn i el nord d'Estònia van caure en poder danès l'any 1219 després de la batalla de Lyndanisse. Segons les cròniques, els estonians varen resistir ferotgement el setge que el rei Valdemar II de Dinamarca va imposar sobre la ciutat, encara que finalment el rei danès va aconseguir la captura de la plaça. Els danesos van construir una fortalesa al turó de Toompea.

 
El Dannebrog caient del cel durant la Batalla de Lyndanisse. Christian August Lorentzen

No obstant això, el poder danès no es va poder mantenir durant gaire temps a causa de l'oposició local, que va assetjar Toompea el 1220 i el 1223, i l'expansió dels alemanys amb els germans Livonians de l'Espasa, els quals el 1227 conqueriren Tallinn, i construïren a Toompea la primera fortalesa de pedra. Possiblement amb l'objectiu de consolidar el poder alemany davant els vassalls locals, el 1230 van arribar a la ciutat provinents de Visby, ciutat de l'illa de Gotland, un grup de comerciants alemanys que van fundar sota la fortalesa una colònia d'uns 200 membres. L'acta fundacional d'aquesta colònia no ha arribat fins avui en dia, però probablement aquest sigui el moment en què es va començar a aixecar la ciutat baixa, que amb el nom de Reval va constituir una entitat separada de la ciutat alta o Toompea. El 1236, els germans Livonians van patir una estrepitosa derrota davant els lituans i sengals a la batalla de Saule, cosa que precipità la seva unió a l'any següent amb l'orde Teutònic. A causa del tractat de Stensby els germans Livonians tornaren Tallinn amb la resta d'Harju i Vironia a Dinamarca el 1238. Durant aquest període, els danesos van construir un castell a Domberg (Toompea). Igualment es va establir un bisbat dependent de l'arquebisbat de Lund.

El 1248, els vassalls i ciutadans de Tallinn ja posseïen un òrgan legislatiu local, el Ritterschaft. El 1285, la ciutat va esdevenir el membre més septentrional de la lliga Hanseàtica, organització controlada pels alemanys, a la qual pertanyeria fins al 1865. Tallinn va experimentar un ràpid creixement econòmic en esdevenir un port clau de la lliga Hanseàtica entre Nóvgorod i Occident. Es transportaven pells, mel, cuir i greix de foca cap a l'oest i sal, arengades, teles i vi cap a l'est. A més, l'llengua alemanya hi va començar a adquirir una preponderància que no perdria fins al 1889, quan va deixar de ser oficial a Tallinn.

Període alemany

modifica
 
Porta vella de Tallinn

El 1343, els camperols estonians es van rebel·lar contra la dominació estrangera en les revoltes conegudes com l'aixecament de la Nit de Sant Jordi, en què Tallinn fou assetjada pels estonians. Aquestes revoltes, finalment sufocades pels cavallers Teutònics, van suposar el declivi final del poder danès. Tres anys més tard, van vendre el seu territori a Estònia a l'orde Teutònic per 19.000 marcs;[2] amb això, els germans sumaven el domini polític a l'econòmic que ja tenien, gràcies a la lliga Hanseàtica. A Dinamarca, només li va quedar el poder eclesiàstic dirigit des de Lund. Amb l'adveniment del nou poder teutó, l'enfrontament entre el bisbe i els cavallers es va aguditzar, i la ciutat baixa es va veure envoltada per una muralla defensiva que tenia 66 torres.[3]

Amb la Reforma luterana, la influència germànica es va fer més forta i la ciutat es va convertir al luteranisme el 1525. D'aquesta època, 1530, data el penell que des de dalt de l'agulla de l'Ajuntament de Tallinn ha esdevingut símbol de la ciutat; el penell representa la figura d'un antic guerrer anomenat Vana Toomas (vell Tomàs).

Període suec

modifica

Com a conseqüència de l'enfonsament de l'orde Teutònic després de l'ofensiva de Rússia, Tallinn es va posar sota vassallatge de Suècia, que actua en qualitat de protector del nord de l'actual Estònia contra el tsar Ivan el Terrible, que va assetjar la ciutat durant 29 setmanes entre els anys 1570 i 1571.

A les darreries del segle xv, es va construir una nova torre gòtica de 159 metres per a l'església de Sant Olaf (Oleviste). En aquella època, era una de les torres més altes d'Europa, possiblement la construcció més alta del món. Després d'una reconstrucció a causa d'un incendi ocorregut el 1629, la torre va quedar amb l'actual alçada de 123 metres.

Període rus i primera independència

modifica

La ciutat romangué en poder suec fins a la gran Guerra del Nord de 1710, quan les tropes sueques acantonades a Tallinn i delmades per la pesta capitularen davant l'Imperi Rus. No obstant això, les institucions locals van mantenir la seva independència econòmica i cultural dins de Rússia mitjançant el ducat d'Estònia, de manera que fins i tot es va mantenir l'alemany com a idioma oficial en el comerç. Fins al 1889, amb l'inici de les polítiques de russificació dutes a terme per l'Imperi Rus, no va ser abolida la magistratura de Reval.

Durant el regnat de Pere el Gran, va ser construït el palau de Kadriorg, més enllà de les muralles de la ciutat. El tsar Pere I tenia molt d'interès en aquest port, i l'arribà a visitar en 11 ocasions, i fins va celebrar una Nadal allà. El 1870, es va inaugurar la línia de ferrocarril que unia Tallin amb Sant Petersburg, convertint la ciutat en un important port de l'Imperi Rus. Des de l'alliberament dels camperols de la servitud, es va iniciar un flux de camperols estonians, i a la ciutat es va modificar dràsticament el percentatge de nacionals, passant d'un 52% el 1867 a un 89% vint anys després.

Durant la Primera Guerra Mundial, el Govern Provisional Rus va cedir més poder als estonians, i Tallinn va ser nomenada capital de la recent creada Governació Autònoma d'Estònia, l'abril de 1917. El 25 de febrer de 1918, un dia després que Estònia proclamés la seva independència, l'exèrcit Imperial Alemany va ocupar la ciutat. Els alemanys la van abandonar al novembre, en finalitzar la guerra.

Des de llavors, els estonians van lluitar en una guerra contra els bolxevics, que es van acostar a diversos quilòmetres de Tallinn, encara que no van arribar a entrar-hi. Aquest port va ser fonamental per a la causa estoniana, ja que a través d'aquest, els estonians van rebre ajuda militar del Regne Unit.

Com a conseqüència de la signatura del pacte Molotov-Ribbentrop, els soviètics van entrar a Estònia a l'agost de 1940. Tallinn va esdevenir la capital de l'RSS d'Estònia i la principal base naval de la Unió Soviètica, a causa del seu port lliure de gel. Polítics, intel·lectuals i ciutadans sospitosos d'anticomunisme van ser arrestats i deportats.

 
Defensa soviètica de Tallinn el 1941

Durant la invasió de la Unió Soviètica, 20.000 soldats soviètics van ser apostats per a la defensa de Tallinn, però el 26 d'agost de 1941, l'armada Soviètica va haver d'evacuar els vaixells de guerra, en fer-se insostenible la defensa de la base. La caiguda d'aquesta ciutat va aclarir el camí cap a Leningrad als alemanys, que la van assetjar (vegeu setge de Leningrad). Durant la invasió alemanya, la persecució va ser soferta per suposats comunistes i jueus, i la població va ser pràcticament exterminada.

El 9 de març de 1944, l'11% de la ciutat va ser destruït pels bombardejos soviètics, que van provocar 600 morts. El 18 de setembre d'aquest any, el govern independent d'Estònia va ser restituït i després de la sortida dels soldats alemanys, durant el 20 i el 22 del mateix mes, la bandera nacional estoniana va onejar sobre la torre de Pikk Hermann, abans de l'entrada de l'exèrcit Roig. Aquest fet, encara que breu en el temps, és determinant com a prova de la il·legalitat de l'ocupació soviètica d'Estònia, ja que aquest govern va marxar a l'exili i va donar continuïtat a la República d'Estònia fins a la seva nova independència el 1991.

Durant l'època soviètica, Tallinn va experimentar un gran creixement econòmic i demogràfic. Es va convertir en el principal port de transport de cereals de l'URSS i a la seva rodalia s'hi van instal·lar indústries pesants i alimentàries. El 1980, les proves de regates dels jocs Olímpics d'estiu es van celebrar a Tallinn, més concretament a les instal·lacions de Pirita.

 
Monument a la guerra erigit pels soviètics el 1975 sobre la tomba dels soldats alemanys morts durant el setge de Leningrad

A les darreries de la dècada de 1980, es va iniciar a Tallinn el moviment d'independència estonià; l'acte catalitzador de l'independentisme va ser el festival de la cançó estonià; aquest esdeveniment tradicional se celebra al país com a símbol de la identitat nacional. S'hi interpreten cançons típiques en idioma estonià. Aquests festivals van adquirir durant aquests anys un gran significat polític. El de 1988 va arribar a concentrar 300.000 persones i el de 1990 al voltant de 500.000. Aquests actes van donar lloc a l'anomenada revolució cantada, que va concloure amb la independència de les repúbliques bàltiques.

Segona independència

modifica

Quan va caure el mur de Berlín, Estònia es va independitzar de la Unió Soviètica i, el 20 d'agost de 1991, Tallinn es va convertir de nou, després de 51 anys, en la capital de la proclamada República d'Estònia. Després de la independència, Tallinn va experimentar un gran creixement econòmic; el centre es va rehabilitar i al seu costat va créixer el barri de negocis amb moderns edificis com el del banc d'Estònia; van sorgir noves zones residencials com Peetri, barri d'habitatges unifamiliars aixecat en un antic pantà dessecat situat al sud de l'aeroport. La ciutat antiga de Tallinn va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.

Tallinn va ser, a finals d'abril de 2007, escenari dels avalots més greus ocorreguts des de la independència. La causa d'aquests va ser el trasllat del monument del soldat de bronze de Tallinn, erigit pels soviètics en finalitzar la Segona Guerra Mundial com a commemoració de la victòria sobre els nazis, cap al cementiri de les forces de Defensa d'Estònia. Les revoltes i saquejos es van succeir durant cinc dies, i van enfrontar radicals russos amb la policia, i va morir un ciutadà rus.

Històricament, Tallinn ha consistit en tres parts:

  • El turó de la Catedral (Toompea), on se situava l'autoritat central, primer dels bisbes, després de l'orde, i de la noblesa bàltica; avui és seu del govern estonià i de diverses ambaixades i residències.
  • La ciutat vella, que és l'antiga ciutat hanseàtica, la "ciutat dels ciutadans". Aquesta part de la ciutat no va estar administrativament unida a Toompea fins a finals del segle xix. Va ser centre del comerç medieval de la sal, gràcies al qual va prosperar i va créixer econòmicament.
  • La ciutat s'estén al sud de la ciutat antiga, on els estonians es van establir. Aquests no van formar la majoria de la població de Tallinn fins a mitjans o finals del segle xix.

Geografia

modifica
 
Climograma de Tallinn

Demografia

modifica

La població de Tallinn ha estat sempre multiètnica. No en va els seus fundadors van ser germànics i des de llavors fins a la Segona Guerra Mundial, els ciutadans d'aquest origen van tenir una important presència a la ciutat.

Durant l'edat mitjana, la població estava repartida entre alemanys i estonians. Els primers eren comerciants i artesans que es concentraven a la ciutat antiga, els segons eren treballadors i serfs. Generalment, habitaven extramurs per raons econòmiques. La població de 1.000 habitants va anar creixent al mateix temps que l'economia fins a arribar al segle xv a uns 4.000 habitants. L'expansió de la ciutat en aquesta època arriba a ocupar el que avui és Vanalinn, l'antiga ciutat.

Amb la crisi comercial, la Guerra de Livònia i la pesta al segle xvi i principis del XVII, la població no experimenta un gran creixement. Després de la gran Guerra del Nord, la població de Tallinn es va veure reduïda en més de tres terços. Si el 1708 la població rondava els 10.000 habitants, el 1710 aquesta xifra va baixar als 2.000. Només en la dècada de 1780 es va tornar als nivells d'abans de la guerra. A principis del segle xix, la població va créixer de forma contínua, però no és fins a la segona meitat d'aquest segle quan, gràcies al procés industrialitzador de la ciutat, el nombre d'habitants experimenta un augment en el creixement. De 44.000 habitants el 1881 es va passar a 160.000 el 1917. En aquesta etapa, la ciutat s'expandeix pel sud i l'est, i es creen els barris de Nõmme i Merivälja. A pesar de la política de russificació iniciada en els últims anys del segle xix per l'imperi tsarista, la composició de la població de Tallinn no es va modificar de manera sensible. Durant aquest període la ciutat s'obre cap a l'est.

Nacionalitat Percentatge
estonians 53,7%
russos 36,5%
ucraïnesos 3,6%
belarussos 1,9%
finlandesos 0,6%
jueus 0,3%
tàrtars 0,3%
lituans 0,2%
polonesos 0,2%
letons 0,2%
alemanys 0,1%
altres 1,9%
Font: Statistics Estonia 01.01.2008[4]

Després de la Primera Guerra Mundial, la població va baixar en prop d'un terç. Però després de la independència d'Estònia i l'elecció de Tallin com a capital de la república, la població va tornar a créixer de manera constant fins a la irrupció de la Segona Guerra Mundial. El 1939, la capital tenia 145.000 habitants i després de la guerra arribà als 127.000 habitants. Amb el final de la guerra, es produeixen també l'expulsió dels últims ciutadans d'origen alemany.

L'ocupació soviètica va comportar un fort creixement poblacional a causa sobretot de la migració que des de Rússia i altres repúbliques soviètiques arribava a Estònia, concentrant-se especialment al nord-est i a la capital. El 1956, la població arriba als 267.000 habitants i vint anys després ja eren 408.500. Aquest creixement accelerat també va portar una ràpida expansió de la ciutat, on es van crear barris sencers com Mustamäe i Õismäe a l'oest Lasnamäe a l'est. Aquest transvasament de població va transformar radicalment la composició de Tallinn, on la població no estoniana percentualment va començar a baixar; aquesta constant es manté fins a finals dels anys 1980, quan la ciutat assoleix la màxima població de la seva història, prop de 500.000 habitants.

Després de la nova independència, el 1991 Tallinn comença a perdre població a causa del fet que molts habitants d'altres repúbliques soviètiques abandonaren la ciutat: el 1995 hi havia 434.800 persones censades a la capital. Aquesta tendència descendent només es va trencar el 2005 quan la població va començar a incrementar-se tímidament.

La població de Tallinn és de 397.617 habitants segons el cens de data d'1 de gener de 2008.[5] El 28% de la població de l'estat es concentra a la capital, a causa d'una constant migració des d'altres zones del país provocada pel major nivell de vida de Tallinn. Les poblacions del voltant s'han anat adaptant a les necessitats de la capital, conformant un cinturó de ciutats dormitori tals com Keila, Saue, Maardu, Kehrer, Aegviidu, Loksa i Paldiski.

Divisió administrativa

modifica
 
Districtes de Tallinn.

Tallinn es subdivideix en vuit districtes (en estonià linnaosa) administratius. Cadascun d'ells té un govern de districte (en estonià linnaosa valitsus) que és gestionat per un càrrec anomenat linnaosavanem (ancià del districte) que és designat pel govern de la ciutat. La funció dels "governs de districte", però, no és governar directament, sinó que es limita a assessorar el govern de la ciutat i l'ajuntament sobre qüestions relacionades amb l'administració dels districtes respectius.

Els districtes es divideixen administrativament en 84 subdistrictes o asum amb fronteres definides oficialment.[6]

Districte Bandera Escut Població (2022)[7] Extensió Densitat
Haabersti     50.200 hab. 22,26 km² 2.157,2 hab/km²
Kesklinn     68.476 hab. 30,56 km² 2.128,3 hab/km²
Kristiine     34.069 hab. 7,84 km² 4.175,4 hab/km²
Lasnamäe     119.695 hab. 27,47 km² 4.269 hab/km²
Mustamäe     68.510 hab. 8,09 km² 8.156,1 hab/km²
Nõmme     37.497 hab. 29,17 km² 1.282,1 hab/km²
Pirita     19.670 hab. 18,73 km² 1.016,1- hab/km²
Põhja-Tallinn     62.190 hab. 15,9 km² 3.751,6/km²

Relacions internacionals

modifica

Ciutats agermanades

modifica

Tallinn participa en programes internacionals entre ciutats per a fomentar les bones relacions internacionals. Les ciutats agermanades són:[8]

Fills il·lustres

modifica

Pre 1900

modifica

1900-1930

modifica

1930-1950

modifica

1950-1970

modifica

1970-1990

modifica

1990 en endavant

modifica

Referències

modifica
  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Historic Centre (Old Town) of Tallinn» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2021].
  2. Pullat, Raimo. Tallinn Through the Ages. Perioodika, 1983, p. 13. 
  3. Miljan, Toivo. Historical Dictionary of Estonia (en anglès). Scarecrow Press, 2004, p. 461. ISBN 0810865718. 
  4. Statistics Estonia. «Population by the place of residence and ethnic nationality» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2008].
  5. Statistics Estonia - Dades a 1 de gener de 2008.
  6. «Tallinn arvudes 2015». Tallinn City Office. Arxivat de l'original el 19 novembre 2015. [Consulta: 12 juliol 2023].
  7. «Tallinna elanike arv» (en estonià). Tallinn.ee. [Consulta: 14 juliol 2023].
  8. Tallinn City Council. «Tallinn Facts & Figures». Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2017. [Consulta: 4 juny 2015].
  9. Tallinn City Council. «Sõlmiti koostöökokkulepe Tallinna Kesklinna Valitsuse ja Carcassonne’i linna vahel». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 15 febrer 2013].
  10. «Dartford, Tallinn's twin town».
  11. «Twin towns». Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 26 setembre 2017].
  12. «Twin Towns – Graz Online – English Version». graz.at. Arxivat de l'original el 8 novembre 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
  13. «Groningen – Partner Cities». 2008 Gemeente Groningen, Kreupelstraat 1,9712 HW Groningen. Arxivat de l'original el 26 setembre 2007. [Consulta: 8 desembre 2008].
  14. Hassinen, Raino. «Kotka – International co-operation: Twin Cities». City of Kotka. Arxivat de l'original el 29 de juny 2017. [Consulta: 22 octubre 2013].
  15. «Vänorter» (en suec). Malmö stad. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2016. [Consulta: 6 novembre 2013].
  16. «Twin cities of Riga». Riga City Council. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018. [Consulta: 27 juliol 2009].
  17. Palmblad, Vilhelm Fredrik. Biographiskt Lexicon öfver namnkunnige Svenska Män 4, D – Fl (en suec), 1838, p. 83–97 [Consulta: 28 juny 2023]. 
  18. «De la Gardie, Magnus Gabriel, Count». Encyclopædia Britannica1llengua=anglès. [Consulta: 28 juny 2023].
  19. «Otto von Kotzebue» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juny 2023].
  20. «Estonia swears in youngest EU Prime Minister» (en anglès). EURACTIV, 27-03-2014 [Consulta: 28 juny 2023].

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
 Essen

 Istanbul
 Pécs

Capital Europea de la Cultura
(juntament amb   Turku)

2011
Succeït per:
 Guimarães

 Maribor