Maresme

Maresme
	Escut d'armes
	Port de Mataró
Localització
	41° 36′ N, 2° 30′ E / 41.6°N,2.5°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Capital	Mataró
Conté la subdivisió	Alella ; Arenys de Mar ; Arenys de Munt ../... 30+
Població humana
Població	452.690 (2019) (1.135,98 hab./km²)
Gentilici	Maresmenc, maresmenca
Geografia
Superfície	398,5 km²
Limita amb	Selva ; Vallès Oriental ; Barcelonès
Organització política
Forma de govern	Consell Comarcal
PIB nominal	8.306.800.000 € (2014)
PIB per capita	19.200 € (2014)
Codi IDESCAT	21
Lloc web	ccmaresme.cat

Per a altres significats, vegeu «Maresme (desambiguació)».

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.^[1] Abocat a la mar Mediterrània, està situat entre el riu Tordera (al nord) i la vila de Montgat (inclosa en la comarca, al sud). De l'altre costat de la seva frontera nord, passat el riu Tordera, es troba la vila de Blanes, on comença la Costa Brava, i passada la seva frontera sud, més enllà de Montgat, comença la comarca del Barcelonès. Així, a més de limitar amb el Mediterrani, seguint la costa el Maresme limita amb les comarques costaneres del Barcelonès (al sud) i de La Selva (al nord). Terra endins només limita amb la comarca del Vallès Oriental. A més el Maresme comprèn part de les comarques naturals de les serres de Marina, Montnegre i Corredor. Aquesta riquesa geomorfològica fa que el Maresme sigui una comarca litorenca amb forts contrasts i una gran diversitat de paisatges.

Geografia modifica

Municipis del Maresme

La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat: Vilassar de Dalt, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar Tordera, entre altres. El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral és conegut turísticament com la Costa del Maresme.

Vallès Oriental		La Selva

Barcelonès		Mar Mediterrani

El clima del Maresme és Mediterrani de tipus Litoral Central. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm i 800 mm, assolint-se els valors més alts al nord i a l'àrea del Montnegre i els més baixos als pobles costaners del sud de la comarca. L'estació plujosa és la tardor i la seca l'estiu; la primavera és menys plujosa que la tardor, però la diferència entre aquestes estacions és menor que en altres parts del litoral.^[2] Pel que fa a la temperatura, els hiverns són moderats, amb mitjanes de 8 °C a 10 °C i els estius calorosos, entre 22 °C i 23 °C de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. Només hi pot glaçar del novembre al març.^[3]

Fauna modifica

La fauna d'un territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació d'aquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant qualitativament com quantitativament. En general, els animals més grans són els primers a veure's afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, són destacables arreu.

La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:

La fauna marina està formada per tot d'éssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l'equilibri ecològic; al mar també hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que només hi passen quan emigren.
Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, i també a les migratòries.
A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població d'ocells que se n'alimenten.
Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més d'estar protegits en no tenir depredadors.
A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.

Història modifica

Canet de Mar

Hi ha diverses restes arqueològiques: El dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la vil·la romana de Can Llauder a Mataró, l'aqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.

La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) formà part des de l'edat mitjana de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho feu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates feu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del segle xviii en nuclis importants.

L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).

Economia modifica

El Montcabrer, a Santa Creu de Cabrils

El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en les seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. però amb els pas dels anys la nostra economia s'ha anat transformant a passar al sector turístic.

Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc.).

Demografia modifica

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
1.129	-	1.612	20.108	40.920	71.855	70.117	69.845	71.671	76.385

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
84.301	97.056	99.649	104.163	125.660	190.949	252.952	291.969	297.017	297.017

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
318.891	329.488	345.423	366.782	386.573	409.125	420.521	430.997	436.486	437.919

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
441.505	447.824	-	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura modifica

Símbols modifica

L'escut oficial del Maresme té blasonament amb escut caironat truncat ondat: 1r d'argent; 2n d'atzur, 2 faixes ondades d'argent; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca. Va ser aprovat el 19 de desembre de 1995. Armes parlants: les ondes representen el mar i fan al·lusió al nom de la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.

Museus modifica

Museu de Mataró
Centre d'Art del Museu de Mataró
Museu del Gènere de Punt a Mataró
Casa Museu Lluís Domènech i Montaner
Museu d'Enric Monjo a Vilassar de Mar
Museu de la Mina Vella de Vilassar de Mar
Museu Etnològic a can Ventura del Vi de Cabrils
Can Banús Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt
Museu de Conquilles (Cau del Cargol) de Vilassar de Dalt
Museu Parroquial de Sant Genís de Vilassar de Dalt
Museu Municipal can Manent de Premià de Mar
Museu de l'Estampació Tèxtil a l'antiga fàbrica del gas de Premià de Mar
Museu del Càntir d'Argentona
Museu de la Marina de Vilassar de Mar
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Museu Cusí de Farmàcia del Masnou
Masia Museu Municipal Can Magarola
Museu d'Arenys de Mar
Museu de Premià de Dalt
Fundació Palau - Centre d'Art de Caldes d'Estrac

Fires modifica

Fira de la Cirera d'en Roca i Jornades Gastronòmiques a Arenys de Munt
Fira Mercat Modernista a Canet de Mar
Fira de Calella i l'Alt Maresme
Fira d'alimentació, de la tardor i del bolet de Sant Andreu de Llavaneres
Fira del Càntir, la fira internacional de la ceràmica d'Argentona
Fira d'Hivern a Malgrat de Mar
Fira de l'Arbre i la Natura de Mataró
Fira Comercial i Gastronòmica del Masnou (maig)
Fira Flotant del Masnou (maig)
Fira de Tordera (desembre)
Fira Mercat del Ram de Tordera
Fira del Bolet a Vilassar de Dalt (octubre)

Actes culturals i festes modifica

Les Santes, festa major de Mataró
Festa de la verema a Alella (setembre)
Aplec de Pasqua al santuari del Corredor (Dosrius)
Missa de les Santes a Mataró (fi de juliol)
Festival de Música Clàssica al Castell de Santa Florentina, Canet de Mar
La Nit Màgica, Canet de Mar (estiu)
Aplec de la sardana a Calella (juny)
Aplec de la Sardana del Masnou (març)
Festa Major de Sant Pere del Masnou: Terra, Mar i Foc (juny)
Ple del Riure al Masnou (juliol)
Fascurt del Masnou (juliol)
Retaule dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt (abril)
Penjada de l'Ase a Vilassar de Dalt (Agost)
Penjada de l'Ase a Vilassar de Mar (Juny)
Festa dels Pirates a Premià de Mar (juliol)
Festa Major de la Minerva a Calella
Catifes de flors per Corpus a Argentona
Ball de la plaça a Arenys de Mar (agost)
Mercat del Mar de Premià de Mar
Festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia patrona del Maresme, a Canet de Mar
Oktoberfest de Calella
Els Pastorets de Mataró
Arts d'estiu a Pineda de Mar (estiu)

Gastronomia modifica

En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses d'Arenys de Mar, a més de l'àmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és la Denominació d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.

Jornades gastronòmiques

Calamarenys al Maresme
de la Maduixa de la Vallalta al Maresme
de Tardor, Bolet del Maresme
del Fesol del Ganxet del Maresme
del Peix i el Marisc al Maresme
del Tomàquet del Maresme
del Vi de la DO Alella
del Plat de Sant Andreu de Llavaneres. Pèsols amb sèpia i patates

Comunicacions modifica

El tren s'estén paral·lel a la costa al llarg de tot el Maresme. Platja de Santa Susanna.

L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. L'N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb l'AP-7.

Existeix una línia de ferrocarril, l'R1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), a més de diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans.

La primera línia de ferrocarril de tota la península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana el 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.

El Maresme compta amb el desplegament informatiu de la seva televisió pública, m1tv (Canal 24 TDT). Creada el 2010 fruit de la fusió entre Televisió de Mataró i MaresmeDigital TV.