Portal:Automòbil/Biografies
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Biografies del Portal de l'automòbil modifica
John Zachary DeLorean (Detroit, 6 de gener de 1925 - Nova Jersey, 19 de març de 2005) va ser un enginyer i empresari estatunidenc de la indústria automobilística, fundador de la DeLorean Motor Company.
John DeLorean ho va tenir tot per ser un dels homes més importants de la General Motors en tota la seva història. Des de molt jove va saber escalar fins a arribar a la vicepresidència de la companyia, un dels cotxes que li va portar a pujar en l'empresa va ser el famós Pontiac GTO, però el desig de fabricar el seu propi automòbil li va portar a retirar-se en 1974.
Per al disseny del seu vehicle, el DMC DeLorean, John DeLorean no va escatimar en absolut, i el famós Giorgetto Giugiaro (creador d'algunes joies automobilístiques) va ser l'encarregat del disseny de l'esportiu.
No obstant això, quan les vendes del cotxe van disminuir enormement, DeLorean va caure en desgràcia quan va ser arrestat en Los Angeles a l'octubre de 1982 per intentar vendre un maletí de cocaïna per valor de 24 milions de dòlars per salvar la seva empresa de la fallida. A la fi de 1982 DMC va entrar en fallida. En 1984 va ser declarat innocent després de demostrar que els agents li van incitar a cometre el delicte.
Continuació...
{{Gener_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Jean Joseph Etienne Lenoir (Mussy-la-Ville), Regne Unit dels Països Baixos, 12 de gener de 1822 - Saint-Maur-des-Fossés, 4 d'agost de 1900). Enginyer belgo-francès, inventor del primer motor de combustió interna. El 1862 crea un automòbil mogut per gasolina, però només aconsegueix cobrir una distància de sis milles en sis hores. El 1881 va rebre la nacionalitat francesa i la Legió d'Honor.
Va crear el primer motor Lenoir el 1883. Un cotxe equipat del seu motor de combustió va córrer els 18 km de París a Joinville-le-Pont i tornar en tres hores i fent tres pauses.
Continuació...
{{Febrer_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Ferdinand Porsche (3 de setembre de 1875, Maffersdorf, Bohèmia, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès i actualment Vraislavice nad Nisou, República Txeca - 30 de gener de 1951, Stuttgart, Alemanya) fou un enginyer austríac fundador i creador de l'oficina de projectes automobilística alemanya Porsche. Tingué força influència sobre pràcticament tota la indústria automobilística d'Alemanya.
Ferdinand Porsche també és conegut pels cotxes que duen el seu nom, com per exemple el mític Porsche 911, però també cal recordar que és el pare del Volkswagen Escarabat i que va participar notòriament a Mercedes i a Auto-Union. La seva participació en l'esforç de la guerra alemanya entre el 1939 i el 1945 es deu sobretot a la concepció del Panzer VI Tiger i de l'Elefant. Fins i tot el 1937 fou honorat per Adolf Hitler amb una de les més altes distincions del III Reich.
Continuació...
{{Març_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Wilhelm Maybach (Heilbronn, Baden-Württemberg, 9 de febrer de 1846 - Stuttgart, 29 de desembre de 1929) fou un enginyer alemany, col·laborador de G. Daimler, perfeccionà els motors de combustible líquid i projectà l'automòbil Mercedes, proveït d'un canvi de velocitats selectiu i radiador de panal.
Va ser un jove industrial dissenyador dels motors. Als anys 1890 fou aclamat a França, llavors el centre mundial de producció autmobilística, fou anomenat "Rei dels Constructors". Des de finals del segle XIX, Wilhelm Maybach, juntament amb Gottlieb Daimler, desenvolupà motors de combustible interna lleugers d'alta velocitat aptes tant per l'ús en terra, com en aigua i aire. S'empraren en la primera motocicleta al món i en vaixells de motor. Després de la mort de Daimler, també es muntaren en un nou automòbil a finals del 1902, el model Mercedes, construït segons els requisits d'Emil Jellinek.
Continuació...
{{Abril_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Elon Reeve Musk (Pretòria, 28 de juny de 1971) és un magnat, enginyer, inventor, empresari i emprenedor sud-africà, conegut per ser el cofundador de PayPal, SpaceX, Tesla Motors i Solar City.
Després d'obtenir les seves llicenciatures i, inspirat per innovadors com Thomas Edison i Nikola Tesla, Musk va decidir entrar en tres àrees que considerava que eren "problemes importants", com després indicaria ell mateix: "Una d'elles era internet, una altra l'energia renovable i l'altra era l'espai."
Actualment és el director general d'SpaceX i Tesla Motors, així com president de SolarCity. Musk és més conegut per haver creat el primer automòbil elèctric viable per a producció en l'era moderna (Tesla Roadster), per dissenyar un successor privat del Transbordador Espacial (F9/Dragon) i per crear el sistema de pagaments en línia més gran del món (PayPal). El febrer del 2005 la fortuna de Musk era de 328 milions de dòlars.
Continuació...
{{Maig_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Henry Ford (Dearborn, Michigan, 1863 - 1947) va ser el fundador de la Ford Motor Company i es reconegut com el creador de la classe mitjana a la societat nord-americana i pare de les cadenes de producció modernes, utilitzades per a la producció en massa d'automòbils.
La introducció del Ford T en el mercat automobilístic va suposar una revolució en el transport i en la indústria dels Estats Units. Va ser un inventor prolífic que arribà al nombre de 161 patents registrades en aquell país. Com a únic propietari de la companyia Ford, es convertí en una de les celebritats més riques del món.
A ell se li atribueix el fordisme, sistema que va desenvolupar entre finals de la dècada dels 30 i principis dels 70 i que va crear a través de la fabricació d'un gran nombre d'automòbils de baix cost mitjançant la producció en cadena. Aquest sistema portava aparellada la utilització de maquinària especialitzada i un nombre elevat de treballadors en plantilla, amb salaris elevats. Encara que Ford tenia una educació bastant pobra, tenia una visió global, amb el consumisme com a clau de la pau. El seu compromís amb la reducció de costos aconseguí una gran quantitat d'invents tècnics i de negoci, incloent un sistema de franquícia que va establir amb un concessionari en cada ciutat de Nord Amèrica i en les principals ciutats dels sis continents. Ford llegà gran part de la seva immensa fortuna a la Fundació Ford, però també s’assegurà que la seva família controlés la companyia permanentment.
Continuació...
{{Juny_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Carl Friedrich Benz, més conegut com Carl Benz, va néixer el 25 de novembre de 1844 a Mühlburg i va morir el 4 d'abril de 1929 a Ladenbourg del Neckar. Ha estat considerat com un dels inventors de l'automòbil.
L'any 1871 va fundar una empresa de materials per a la construcció. El 1883, a Mannheim, començà a construir motors industrials. N'instal·là un, monocilíndric, refredat per aigua, d'un litre de cilindrada i amb una caixa de canvis en un tricicle que va conduir per la vila el 1885. El 29 de gener de 1886, obté la patent DRP 37435.
Continuació...
{{Juliol_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Rudolf Christian Karl Diesel ( París, França 1858 - Canal de la Mànega 1913 ) fou un enginyer i inventor alemany, inventor del motor de combustió d'alt rendiment que duu el seu nom, el motor dièsel.
Va néixer el 18 de març de 1858 a la ciutat de París, fill d'immigrants bavaresos. L'any 1870, en esclatar la guerra franco-prussiana, la seva família abandonà França i s'establí a Augsburg, ciutat situada a Baviera. L'any 1875 inicià els seus estudis a la Universitat Politècnica de Múnic, on tingué de professor Carl von Linde, l'inventor del frigorífic.
Continuació...
{{Agost_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Nikolaus August Otto (14 de juny de 1832 – 28 de gener de 1891) fou un enginyer alemany. Otto fou l'inventor del motor de combustió interna. Abans d'aquest invent tots els motors eren de combustió externa i el combustible es cremava en una cambra separada.
Quan era jove Otto va començar a experimentar amb motors de gas i en 1864, juntament amb dos amics, va formar una empresa. Van anomenar-la N. A. Otto & Cie., que va ser la primera companyia en manufacturar els motors de combustió interna. La companyia existeix avui en dia i s'anomena Deutz AG.
El primer motor atmosfèric d'Otto va completar-se en maig de 1867. Cinc anys després, Gottieb Daimler i Wilhelm Maybach van associar-se a aquesta empresa durant un temps i després van desenvolupar la idea del cicle de quatre temps o motor de cicle Otto, descrit per primera vegada l'any 1876. Aquest motor era un motor estàtic i en la seva acció es produeix un moviment de pujada i baixada d'un pistó dins d'un cilindre. Després va ser utilitzat en una forma adaptada com a motor per a automòbils. Otto només venia aquest motor com una màquina estacionaria.
Continuació...
{{Setembre_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Enzo Ferrari (Mòdena, Itàlia 18 de febrer de 1898 - Mòdena 14 d'agost de 1988). Fou el fundador de la Scuderia Ferrari i més tard de la marca d'automòbils Ferrari.
Abandonà el col·legi després de la mort del seu pare, i va començar a treballar en el taller del cos de bombers de Mòdena, Itàlia. Després de servir durant la I Guerra Mundial, va trobar treball com a pilot de proves a Torí a la fi de 1918. Més endavant es va traslladar a CMN (Construzioni Meccaniche Nazionali) a Milà per a treballar com a pilot de proves i com a pilot oficial. El seu debut en la competició va arribar el 1919 en la carrera de Parma-Berceto i més tard aquell mateix any va competir en la Targa Florio.
El 1920, es va passar a Alfa Romeo, establint una relació que va durar dues dècades i una carrera que el va dur de pilot de proves a pilot de carreres, a assistent de vendes i finalment a director de la divisió de competició d'Alfa fins al novembre de 1939.
Continuació...
{{Octubre_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Anthony Colin Bruce Chapman va ser un dissenyador, enginyer, constructor i pilot d'automòbils anglès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.
Colin Chapman va néixer el 19 de maig del 1928 a Londres, Anglaterra i va morir el 16 de desembre del 1982 d'una aturada cardíaca.
L'any 1952 va fundar Lotus, famosa marca d'automòbils esportius que aviat va destacar pels seus dissenys i per les seves victòries a tota mena de curses de velocitat. A la F1, Lotus va aconseguir fins a set Campionats del món de constructors i sis de pilots, amb un total de 73 victòries a la F1 (i 102 poles i 65 v. ràpides).
Continuació...
{{Novembre_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
André-Gustave Citroën (Nascut el 2 de febrer del 1878 i va morir el 3 de juliol del 1935 a París) fou un empresari francès d'ascendència holandesa. Se'l recorda principalment per la marca del cotxe que porta el seu nom.
André-Gustave va ser el cinqué i últim fill del mercader de diamants jueu i holandès, Levie Citroen, i de Mazra Kleinmann, de Varsòvia. La família Citroen arribà a París des d'Amsterdam el 1873, on es canviaren el nom per Citroën. El seu pare es va suicidar quan n'André només tenia dos anys.
André es va graduar a l'École Polytechnique el 1900. During la Primera Guerra Mundial, va ser responsable de la producció en massa d'armament. André fundà la companyia d'automòbils Citroën el 1919, portant-la a ser el quart fabricant d'automòbils més gran del món a principis dels anys 30.
Continuació...
{{Desembre_biografia_d'automobilisme}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs