Llista de vies romanes
article de llista de Wikimedia
El següent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el traçat. Entre parèntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundació de la via i sota quin mandat es va fer. En cursiva els noms llatins.
Itàlia modifica
- Via Emília: de Rímini (Ariminum), fins a la fi de la Via Flaminia, per Cesena, Bolonya vers Piacenza (Placentia) i Milà (-187 cònsol Marc Emili Lèpid).[1]
- Via Emília Escàuria: Perllongament de la via Aurelia. De Pisa, resseguia la costa lígur per Gènova vers Vado Ligure (Vada Sabatia); d'aquí es convertia en la Via Julia Augusta, vers Piacenza (Placentia) (-109 cònsol Marc Emili Escaure).[2]
- Via Amerina: de Roma vers Amelia (Ameria) i Perusa.[3]
- Via Annia: del port d'Adria, per Pàdua vers Aquileia.(-153 cònsol Titus Annius Luscus).[4]
- Via Àpia: també coneguda com a via Appianna. Es tracta de la via més antiga. De Roma per Albano, Terracina, Càpua, Benevent (Beneventum), Venosa i Tàrent (Tarantum) vers Bríndisi (Brundisium, -264) a la Pulla (-312 cònsol Appi Claudi Cec).[5]
- Via Ardeatina: de Roma per Falcognana vers Ardea (prop de la Pulla).[6]
- Via Aurèlia: de Roma per Orbetello (Cosa), Pisa vers Lucca, Gènova, Savona vers Ventimiglia i vers la Gàl·lia (-241 cònsol Gaius Aurelius Cotta).[7]
- Via Campana: resseguia el Tíber, paral·lelament a la Via Portuense, vers Salina Veienti.[8]
- Via Casilina: de Roma per Anagni, Frosinone vers Casilinum, prop de Cassino.
- Via Càssia: de Roma (ramificació de la Via Flamínia) per Sutri, Viterbo a través de l'Etrúria, i per Arezzo (Aretium) vers Florència (Florentia), i més endavant, per Pistoia vers Lucca i Pisa, on es trobava amb la via Aurèlia (-171).[9]
- Via Caecilia: Ramificació de la Via Salaria per Amiternum (prop de L´Aquila), travessava els Apenins centrals al Passo delle Capanelle i anava cap a Atri (Hatria) i Teramo vers Giulianova (Castrum Novum) vers la costa adriàtica (-142 cònsol Lucius Caecilius Metellus Calvus, o bé -117 amb el cònsol Lucius Caecilius Metellus Diadematus)
- Via Claudia: Traçat mal definit (-312).
- Via Claudia Augusta: Unia la plana del Po amb la província de la Rècia travessant els Alps (-15).[10]
Vies romanes a la Península Itàlica.
- Via Claudia Nova: Servia per unir la via Caecilia i la via Tiburtina (47).[11]
- Via Clodia: De Roma (ramal de la Via Cassia) per Bracciano i Veiano, s'unia a la Via Aurelia (-225).[12]
- Via Clodia Nova o Clodia Secunda: Resseguia el riu Serchio i enllaçava Lucca amb la via Cassia a l'alçada de Luni (-183).
- Via Collatina Antica: de Roma, del sud del riu Aniene, vers Col·làtia prop de Palestrina (Praenesta).[13]
- Via Domitiana: de Terracina per Pozzuoli (Puteoli) vers Portus Iulius per la badia de Nàpols. Després de Nàpols es dirigia cap a Reggio (Rhegium) (95 Domicià).
- Via Empolitana: de Tívoli (Tibur) a Subiaco.
- Via Farnesiana: Ramificació de la Via Aurèlia, vers Farnese (a l'oest del llac de Bolsena).
- Via Flaminia: de Roma par Narni (Narnia), vers Fano (Fanum Fortunae) o Rímini (Ariminum) (-220 cònsol Gai Flamini).[14]
- Via Flaminia Nuova: Variant més recent de la Via Flamínia, per Spoleto (Spoletum).
- Via Flaminia Minor: també coneguda amb el nom de Via Flaminia militaris. D'Arezzo (Arretium) a Rímini (Ariminum) (-187).
- Via Gallica: de Verona (ramificació de la Via Postumia) per Brescia, Bèrgam vers Milà (Mediolanum).
- Via Julia Augusta (I): Perllongament de la Via Aurèlia i de la Via Postumia, de Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), resseguia la costa lígur per Albenga (Albigaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), després passava pels Alps marítims vers Arle (Arelate) o Tarascó (Tarasco), ja a la Gàl·lia on enllaçava amb la Via Domitia (-13 August).
- Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord per Zuglio (Iulium Carnicum) i pel Plöckenpass vers el Drautal, se separava a Irschen (castrum Ursen) i conduïa per Aguntum (prop de Lienz) i Innichen (Littamum) vers Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé per Teurnia (prop de Spittal) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).
- Via Labicana: de Roma, sortia de la via Latina, per Labicum vers la via Praenestina.
- Via Latina: de Roma, anava al nord des dels Albans, per Anagni, Ferentinum, Frosinone (Frusino) i Liri, vers Càpua, on enllaçava amb la via Àpia.
- Via Laurentina: de Roma a Laurentum (San Lorenzo, al mar Tirrè).[15]
- Via Nomentana: de Roma a Mentana (Nomentum), antigament anomenada Via Ficulensis vers Ficulea.[16]
- Via Ostiense: de Roma vers Òstia (port de Roma) pel sud del riu Tíber.[17]
- Via Palombarese: Nom medieval de la Via Nomentana vers Polombara Sabina.
- Via Pompea: Resseguia la costa sud de Sicília. De Lilibèon (Marsalan) a Messina (-210 cònsol Marco Valerio Levino).[18]
Via Amerina.
_-_panoramio.jpg)
- Via Popilia: també anomenada Via Capua-Rhegium. De Càpua, per Nocera (Nuceria), Morano (Moranum), Cosenza (Cosentia), Vibo (Valentia), vers Reggio de Calabria (Rhegium) (-132 consul Publio Popillio Lenate).
- Via Popilia-Annia: de Rimini a Aquileia (-132).
- Via Portuense: de Roma al port de Portus Augusti (Portus Claudii i Portus Traiani), al nord del Tíber (Claudi).
- Via Postumia: D'Aquileia, per Oderzo, Vicenza, Verona, Cremona, Piacenza (Placentia), Voghera (Iria), Tortona (Dertona), Serravalle (Libarna), vers Gènova (-148 Cònsol Postumius Albinus).
- Via Praenestina: de Roma a Palestrina (Praenesta). Anomenada anteriorment Via Gabina.
- Via Sabina: Ramificació de la Via Salaria vers L´Aquila.
- Via Salaria: de Roma per Settebagni, Fara in Sabina, Rieti, Antrodoco, Arquata i Ascoli Piceno vers Porto d´Ascoli vers l'Adriàtic.
- Via Salaria Gallica: de Fossombrone (Forum Sempronii) per Suasa, Ostra, Aesis, Ricina, Urbs Salvia, Falerio vers Ascoli Piceno (Asculum) i les Marques on enllaça amb la Via Flaminia i la Via Salaria, a l'interieor.
- Via Salaria Picena: Enllaçava la Via Flaminia i la Via Salaria. De Fano (Fanum Fortunae) vers Castrum Truentinum per Porto d´Ascoli a l'Adriàtic (ruta costanera).
- Via Salaria Vecchia: D'Ascoli per S.Omero i Giulianova vers Atri, on enllaçava la Via Salaria amb la Via Caecilia.
- Via Satricana: de Roma a Satricum (Borgo Montello prop de Latina). Vegeu Via Ardeatina.
- Via Severiana: D'Òstia a Terracina.
- Via Sublacense: Ramificaciót de la Via Valeria. De la vall de l'Aniene per la Villa di Nerone, vers Subiaco.
- Via Tiberina: de Roma per Capena, Fiano Nazzano, Ponzano i Magliano vers la Via Flaminia.
- Via Tiburtina: de Roma a Tibur (Tívoli). Després continuava com a Via (Tiburtina) Valeria (-286 Marcus Valerius Maximus).
- Via Tiburtina Valeria També coneguda simplement amb el nom de Via Valeria. Perllongament de la Via Tiburtina per la vall de l'Aniene, prop de l'antic llac de Fucino; recorria la costa adriàtica vers Pescara.
- Via Traiana: Alternativa a l'antiga via Appia. De Benevent per Ascoli Satriano, Canosa di Puglia, Ruvo i Bitonto vers Bari (Adria), i en tant que Via Traiana Costiera (ruta costanera) o bé en tant que Via Traiana Interna (per l'interior), a través de Rutigliano i Conversano, després vers Brundísium (109 Marcus Ulpius Traianus, Trajà).
- Via Traiana Calabra: Perllongament de la Via Traiana, de Brundísium a Òtranto.
- Via Tuscolana: de Roma a Túsculum.
- Via Valeria Siciliana: Resseguia la costa nord de Sicília. De Messina a Lilibèon (Marsala) (-210 cònsol Marco Valerio Levino).[18]
Gàl·lia modifica
Vies romanes de la Gàl·lia.
- Via Agrippinensis: També coneguda com a Via Belgica. De Bavay a Colònia (Colonia Claudia Ara Agrippinensium).[20]
- Via romana Langres-Metz: Enllaçava Andemantunnum amb Divodurum Mediomatricorum.
- Calçades Brunehaut: Nom donat a l'Edat mitjana a diverses vies de la Gàl·lia belga, al nord del Sena.[21]
- Calçada de Juli Cèsar: de Lutècia (Lutetia) a Rouen (Rotomagus).
- Calçada de la reina Blanca: Enllaçava Lutècia i Beauvais.
- Via Aquitània: de Narbona (ramificació de la Via Domitia) per Tolosa de Llenguadoc i Bordeus vers la costa atlàntica.[22]
- Via Domitia: perllonga la Via Augusta (que anava a la Península Ibèrica) pel coll de Panissars, prop del coll del Pertús (als Pirineus orientals), per Narbona i Besiers vers Nimes (Nemausus), Bèlcaire, Cavalhon, Ate, Sisteron, Gap, Ambrun vers Briançon amb enllaç cap al coll de Montgenèvre (-118 cònsol Cneus Domitius Ahenobarbus).[23]
- Via Julia Augusta: perllongament de la Via Aurelia i de la Via Postumia. De Gènova per Vado Ligure (Vada Sabatia), recorria la costa ligur per Albenga (Albingaunum) i Ventimiglia (Albintimilium), llavors travessava els Alps-Maritims vers l'oest, cap a Arles (Arelate) i Tarascó, enllaçant amb la Via Domitia (-13 August)
- Via dels Alps: de Valença a Gap i Briançon.
- Via d'Antoní: també coneguda amb el nom de via dels Helvis. Resseguia la riba dreta del Roine.
- Via romana de Saintes a Perigús: també coneguda amb el nom de Chemin Boisné.
- Via romana litoral: anomenada també Camin arriau en occità gascó el tros que passa per les Lanas. Enllaçava Bordeus amb Astorga (nord de la Península Ibèrica) passant pel país de Born, Dacs, Izura-Azme i Donazaharre.
- Via romana de Castelana a Entrevaus: de Castelana a Entrevaus passant per Briançonet.[24]
Còrsega modifica
- Via Corsica: de Mariana per Aleria, Præsidium, Portus Favonius vers Pallas (costa est de Còrsega).
Hispània modifica
Traçat de la Via Augusta.
- Via Delapilata: Coneguda actualment com a Via de la Plata. Des de Sevilla (Hispalis) per Mèrida (Emerita Augusta), Càceres (Castra Cecilia), Salamanca (Helmantica) i Lléo; un cop a Lleó es dirigia vers Gijón (Gegionem) o vers Astorga (-139 cònsol Quint Servili Cepió).[25]
- Via XVI: enllaçava Lisboa (Olissipo) amb Braga (Bracara Augusta), a través de Santarém (Scalabis), Conimbriga, Gaia (Cale) i Porto (Portus) .
- Via XVII: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari directe passant per Chaves (Aquae Flaviae).
- Via XVIII: també coneguda amb el nom de via Nova. De Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta) (79-80 legat C. Calpetanus Rantius Quirinalis Velerius Festus, sota el mandat de Vespasià i Tit, i restaurada amb Maximí el Traci).
- Via XIX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari més llarg que el de la via XVIII.[26]
- Via XX: de Braga (Bracara Augusta) a Astorga (Asturica Augusta). Itinerari per loca maritima; aquest itinerari per la costa remuntava cap al nord fins a Brigantium (la Corunya); a partir de Lugo, s'ajuntava amb la via XIX per arribar a Astorga.[27]
- Viae Lusitanorum : passava per l'Algarve (Portugal): Castro Marim (Baesuris), Balsa, Faro (Ossonoba), Milreu, Cerro da Vila, Lagos (Lacobriga).
- Via del Capsacosta: variant de la Via Augusta. De la plana del Rosselló al Gironès, passant per Prats de Molló, Camprodon i la Vall de Bianya.[28]
Britànnia modifica
Vies romanes a Britànnia cap el 150 dC.
- Dere Street: York (Eboracum) - Mur d'Antoní.
- Ermin Street: Cirencester (Corinium) - Swindon (Durocornovium ?) - Silchester (Calleva Atrebatum).
- Ermine Street: Londres - Lincoln (Lindum) - York (Eboracum).[30]
- Fen Causeway: Denver de Peterborough - Water Newton (Durobrivae).
- Fosse Way: Exeter (Isca Dumnonum) - Ilchester (Lindinis) - Bath (Aquae Sulis) - Cirencester (Corinium) - Leicester (Ratae) - Lincoln (Lindum).[31]
- King Street: Peterborough - Water Newton (Durobrivae) - South Kesteven, Lincolnshire.
- London-West of England Roman Roads.
- Peddars Way: ruta del Norfolk (comtat).[32]
- Stanegate: Borejava el mur d'Adrià. De Carlisle (Luguvallium) a Corbridge (Coria).[33]
- Watling Street: Dover (Dubris) - Canterbury (Durovernum) - Londres (Londinium) - St Albans (Verulamium) - Lichfield (Letocetum) - Wroxeter (Virconium).
- Watling Street: Ribechester (Brémetennacum) - Manchester (Mancunium) - Chester (Deva) - Wroxeter (Virconium) - Kenchester (Magnae).[34]
Vies transalpines modifica
Aquestes rutes enllaçaven Itàlia amb les actuals Alemanya, Àustria i Eslovènia.
- Via Claudia Augusta: Del Vèneto per Verona, Bozen (Pons Drusi), Meran (Statio Maiensis), pel Reschenpass, Finstermünz i el coll de Fern a través de Füssen (Foetes) vers Augsbourg (Augusta Vindelicorum) (15 Nero Claudius Drusus).[35]
- Via Claudia Augusta Altinate: D'Altino, a l'Adriàtic, per Feltre, la vall de Valsugana, Trento i el coll del Brenner vers Innsbruck, i llavors cap a Donauwörth (47).
- Via Decia: de Zirl (Teriolis) prop d'Innsbruck per la nova ramificació de la Via Claudia Altinate pel Zirler Berg, per la vall de Leutasch, per Lermoos, e través de la vall del Lech a la vall de Tannheim, per l'Oberjoch vers Bregenz (Brigantium) (250 Decius).
- Via Gemina: D'Aquileia a Ljubljana (Aemona).
- Via Julia Augusta (II): D'Aquileia vers el nord, per Zuglio (Iulium Carnicum) i el Plöckenpass fins al Drautal. A Irschen es bifurcava (castrum Ursen) vers Aguntum (près de Lienz/Tirol Oriental), Innichen (Littamum) i Veldidena (Wilten/Innsbruck), o bé cap a Teurnia (prop de Spittal an der Drau) i Virunum (prop de Klagenfurt) vers Iuvavum (Salzburg).
- Via Mala: de Milà pel coll de San-Bernardino a través de la vall de la Via Mala vers Lindau, i d'allí vers Basilea i Estrasburg (Argentoratum).
- Via Raetia: de Verona per Bozen, Sterzing, Brenner i Matreio vers Wilten prop d'Innsbruck (Veldidena) i vers Zirl (Teriolis) et Mittenwalde (Scarbia), Partenkirchen (Parthanum), Coreliacus et Epfach (Avodiaco) vers Augsburg (Augusta Vindelicorum).(traçat durant el govern de Septimi Sever).[36]
Germània modifica
Són les rutes que enllaçaven les colònies de la Renània amb la resta de l'Imperi, i diverses rutes estratègiques relacionades amb el limes.[37] Antsanvia, Via Iulia, Via Claudia Augusta, Ausoniusstraße,[38] Elisabethenstraße i Saalburgstraße.
Balcans modifica
- Via Egnatia: Perllongament de la Via Appia vers l'est de l'Adriàtic (Grècia), per Apol·lònia i Durrës (Albània), Ohrid, Tessalònica, Amfípolis i Alexandrúpoli vers Constantinoble (-146 Gaius Egnatius).[39]
- Via Militaris: enllaç nord-oest/sud-est per les Portes de Ferro cap el Bòsfor.
- Via Pontica: enllaç entre Bizanci i el delta del Danubi (Segle II).
Àsia Menor i el Pròxim Orient modifica
- Via Maris: via costanera nord-sud, que enllaçava Europa i el nord d'Àfrica. Reseguia la costa des de Grècia vers l'Àsia Menor, Beirut (Líban), Gaza i Ostrazina, el delta del Nil i El Caire.[40]
Nord d'Àfrica modifica
Territori de l'Àfrica proconsolar abans de Dioclecià modifica
- Via costanera passant per Skikda (Rusicade) vers Cartago
- Via de Cartago a Constantina (Cirta).
- Via de Tebessa (Theveste) a Sitifis (Sitifi), via Tazoult (Lambese).
- Via d'El Krib (Musti) a Constantina (Cirta).
- Via de Constantina (Cirta) a Annaba (Hippo Regius).
- Via d'Annaba (Hippone Regius) a Cartago, via Chimtou (Simitthu).
- Via d'Annaba (Hippo Regius) a Cartago, via El Kef (Sicca Veneria).
- Via de Thyna (Thaenae) a Tebessa (Theveste).
- Via de Haffouz ? (Aquae Regiae) a Sbiba (Sufes).
- Via de Zanfour (Assuras) a Thyna (Thaenae).
- Via de Tebourba (Thuburbo Minus) a Gabès (Tacapes), via Sidi Medien (Vallis).
- Via de Cartago a Sbeitla (Sufetula), via El Krib (Musti).
- Via de Cartago a Sbeitla (Sufetula), via Sussa (Adrumetum).
- Via d'El Djem (Thysdrus) a Tebessa (Theveste).
- Via de Tebessa (Theveste) a El Djem (Thysdrus), via (de) Germaniciana (no localitzada).
- Via de Sbiba (Sufes) a Sussa (Hadrumetum).
Via romana al seu pas per Tall Aqibrin (Síria). - Via de Sbeïtla (Sufetula) a Kélibia (Clipea).
- Via de Cartago a Kélibia (Clipea).
- Via costanera de Cartago a Alexandria, via Thyna (Thaenae) i Lebda (Leptis Magna).
- Via anomenada limes Tripolitanus, de Gabès (Tacapes) a Lebda (Leptis Magna).
- Via de Medina El-Kdima (Thelepte) a Gabès (Tacapes).[42]
- Segons la Taula de Peutinger
(Només les vies suplementàries)
Rutes cap a l'Índia i l'Extrem Orient modifica
- Segons el Periple de la Mar Eritrea
- Via marítima de Quseir al-Qadim? (Myos Hormos) a Bharuch? (Barigaza), i variant vers Kodungal·lur (Muziris).
- Via maritima de Kodungal·lur (Muziris) a Ganges.
- Ruta de Bharuch? (Barigaza) a Tenduc? (Thinae), via riu Jhelum? (Alexandria Bucephalous)
- Ruta de la Seda a partir del segle i.
Referències modifica
- ↑ Saltini, Antonio. Via Emilia. Percorsi inconsueti fra i comuni dell'antica strada consolare (en italià). Bolonya: Edagricole, 2003. ISBN ISBN 8850649584.
- ↑ Wiseman, T. P.. Via Aurelia Nova and Via Aemilia Scauri. Epigraphica, 1971, p. 27-32.
- ↑ Cavallo, Daniela. Via Amerina (en italià). Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 2004.
- ↑ «La Via Annia». veneto.eu. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 7 setembre 2018]. «progecte de valorització de la via romana»
- ↑ Stazio, Attilio. Via Appia: da Roma a Brindisi attraverso Capua e Benevento (en italià). Nàpols: Edizioni del sole, 1987.
- ↑ Provincia di Roma, Assessorato alla cultura, La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE. La via Ardeatina Laurentina, Progetto VIE (en italià). Palombi Editori, 2001. ISBN 978-88-7621-243-7..
- ↑ «Via Aurelia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 7 setembre 2018].
- ↑ Giovagnoli, M.; Anappo, A. La Via Portuense-Campana. Roma: Municipio Roma XI, 2012, p. 1-10.
- ↑ Mosca, Annapaola. Via Cassia: un sistema stradale romano tra Roma e Firenze (en italià). Olschki., 2002.
- ↑ De Bon, A. «Dall'Adriatico al Brennero per la via Claudia Augusta Altinate» (en italià). Athesia Augusta, XVII, 1939.
- ↑ Gardner, Robert «The Via Claudia Nova» (en anglès). The Journal of Roman Studies, 3 (part 2), 1913, pàg. 205-232.
- ↑ «Via Clodia» (en italià). Provincia de Viterbo. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ «Via Collatina» (en italià). Enciclopedia Italiana, 1931. [Consulta: 20 setembre 2018].
- ↑ «The Via Flaminia» (en anglès). Universitat de Chicago. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ Buccellato, Anna «L'antica via Laurentina: l'arteria e le infrastrutture». Associazione Internazionale di Archeologia Classica,, abril 2007.
- ↑ Carbonara, Andrea; Messineo, Gaetano. Via Nomentana. Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, 1996. ISBN 978-88-240-3864-5.
- ↑ Serra, Simonetta. Via Ostiense - via Portuense. Roma, Istituto Poligrafico e Zecca dello Stato, 2008. ISBN 978-88-240-3475-3.
- ↑ 18,0 18,1 «Le strade romane» (en italià). Arxivat de l'original el 2018-09-10. [Consulta: 10 setembre 2018].
- ↑ Dory, Franck «Une voie romaine de la croisée de Vienne : la Via Agrippa de Vienne à Saint-Vallier». Bulletin de la Société des Amis de Vienne, 2008.
- ↑ Gochel, F.; Schmitz; Ozer, A.; S. «Des géoindicateurs pour l'analyse et l'évaluation des voies romaines. Étude de la voie romaine Bavay-Tongres» (en francès). Bulletin de la Société géographique de Liège, 44, 2004, pàg. 65-70..
- ↑ D'Essigny, Grégoire. Mémoire sur la question des voies romaines, vulgairement appelées Chaussées Brunehaut, qui traversent Picardie (en francès). París: Imprimerie J. B. Sajou, 1911.
- ↑ D´cramer, L. R. «Via Aquitania, la voie impériale d'Aquitaine». Archéologia, núm. 470, octubre 2009, pàg. 52-63..
- ↑ Clement, Pierre A. La Via Domitia: Des Pyrénées aux Alpes. Rennes: Editions Ouest-France, 2005. ISBN 2-7373-3508.
- ↑ Chavane, Vincent «Description d'une voie romaine reliant Castellane à Briançonnet et Entrevaux (Glandèves)». Archeam.
- ↑ Puerta Torres, Carmen. Los miliarios romanos de la vía de la plata (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense, 2002. Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.
- ↑ Saez Taboada, Benito «Aportaciones al trazado de la vía 19 del itinerario de Antonino a su paso por Galicia». SPAL II, 2002.
- ↑ Villanueva, Raúl «Las vías romanas 19 y 20 del Itinerario de Antonino,». Boletín sobre vías romanas, historia de los caminos y otros temas de geofrafía histórica, 3, 2006. Arxivat de l'original el 2014-03-13 [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ «Via romana del Capsacosta». Inventari de patrimoni. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ Copeland, Tim. Akeman Street Moving Through Iron Age and Roman Landscapes (en anglès). History PressLtd, 2009. ISBN 978-0-7524-4732-2..
- ↑ «Ermine Street: A Journey through Roman Britain» (en anglès). BBC. [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ Bishop, M.C.. The Secret History of the Roman Roads of Britain: And their Impact on Military History (en anglès). Pen and Sword, 2014, p. 98–99.. ISBN 978-1848846159.
- ↑ «[https://www.ldwa.org.uk/ldp/members/show_path.php?path_name=Peddars+Way+and+Norfolk+Coast+Path+National+Trail Peddars Way and Norfolk Coast Path National Trail 214 km / 133 miles]» (en anglès). Long Distance Walkers Association (LDWA). [Consulta: 10 setembre 2018].
- ↑ Johnson, Stephen. Hadrian's Wall. Sterling Publishing Company, 2004. ISBN 0-7134-8840-9.
- ↑ Roucoux, O. The Roman Watling Street: from London to High Cross. Dunstable Museum Trust, 1984. ISBN 0-9508406-2-9..
- ↑ «Via Claudia Augusta – una de las calzadas romanas más importantes» (en castellà). Germany Travel. Arxivat de l'original el 2019-05-21. [Consulta: 7 setembre 2018].
- ↑ Hammersen, Lauren A. M. «Via Raetia: A Roman Road in the Alps». The Ancient World, 40, 2009, pàg. 164–185.
- ↑ «Vies romanes a Mogontiacum» (en alemany). Arxivat de l'original el 2009-01-05. [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ «La Ausoniusstraße a través del grup regional de Hunsrück» (en alemany). St. Jakobus-Gesellschaft. [Consulta: 7 setembre 2018].
- ↑ Fasolo, Michele. La via Egnatia I. Da Apollonia e Dyrrachium ad Herakleia Lynkestidos. Roma: Istituto Grafico Editoriale Romano, 2005.
- ↑ Beitzel, Barry J. «The Via Maris in Literary and Cartographic Sources». The Biblical Archaeologist. The American Schools of Oriental Research, 54, 2, juny 1991, pàg. 64-75.
- ↑ Borstad, Karen A. «History from Geography: The Initial Route of the Via Nova Traiana in Jordan». Levant The Journal of the Council for British Research in the Levant, 40, 2013, pàg. 55-70.
- ↑ Thissot, Ch. «Des Routes romaines du Sud de la Byzacène». RevAfr, 1857. Arxivat de l'original el 2008-11-03 [Consulta: 6 setembre 2018]. Arxivat 2008-11-03 a Wayback Machine.