Obre el menú principal

Festes d'Estiu

festa

La festa i l'estiuModifica

Una festa és una celebració d'identitats, és a dir, del fet d'estar, viure, treballar, sentir i creure junts; és un temps i un espai de celebració d'esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida. És a dir, els que participen en una festa comparteixen moltes coses en comú: un territori (veïns), un treball, una professió, la família (batejos, casaments, aniversaris), uns sentiments o unes creences (festes religioses).[1]

Durant la festa, el temps i l'espai són sagrats, separats, temps i espais de la comunitat, d'integració. A la festa, renovem la nostra pertinença, reconstruïm la nostra identitat, reformulem la nostra imatge, de forma cíclica, repetitiva i colectiva.[1]

En un primer moment la festa era una reproducció simbòlica del cicle cosmològic, un acompanyament del cicle de la planta. A l'hivern, quan la planta està sota terra i el sol decreix, les festes es caracteritzen per ser les de l'hàbitat humà (domèstic i comunitari). El solstici d'hivern marca l'inici de les mascarades carnavalesques que acompanyen el despertar de la natura.[1]

Els solsticis són els moments de l'any en què el sol aconsegueix la seva major o menor alçada aparent en el cel, i la durada del dia o de la nit són les màximes de l'any, respectivament, pel que fa a l'equador terrestre.[2]

En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de juny i el 21 o 22 de desembre de cada any.[2]

En el solstici d'estiu de l'hemisferi Sud el sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer. Ocorre dues vegades per any: el 20 o 21 de desembre i el 21 o 22 de juny de cada any.[2]

Les festes d l'estiuModifica

Al llarg de l'any la posició del Sol vista des de la Terra es mou cap al Nord i el Sud. L'existència dels solsticis està provocada per la inclinació de l'eix de la Terra sobre el pla de la seva òrbita. En els dies de solstici, la longitud del dia i la latitud del Sol al migdia són màximes (en el solstici d'estiu) i mínimes (en el solstici d'hivern) comparades amb qualsevol altre dia de l'any.[2]

Així, a l'estiu, identificat amb les idees de lluminositat, alegria, calor i fertilitat, la festa és s'identifica amb la celebració de la collita. Són festes d'acció de gràcies, romeries d'agraïment pels fruits recollits. El sol és l'astre per excel·lència que acompanya i regeix la benedicció dels camps.[1]

Les festes per celebrar aquests solsticis són nombroses i s'estenen a l'ample i llarg de tot el planeta, ia més tenen un origen molt primitiu, tot i les ransformaciones que han anat patint amb l'esdevenir de la història de la humanitat. Així, podem destacar que a l'hemisferi sud trobem a l'Inti Raymi o Festa del Sol; cerimònia religiosa de l'Imperi Inca en honor del déu sol Inti. A més era la festa que marcava el solstici d'hivern i un nou any als Andes de l'hemisferi sud. La cerimònia era realitzada per sacerdots inques. Com a testimoni d'aquests ritus podem veure com a Machu Picchu, hi ha una gran columna de pedra anomenada Inti Huatana, que significa 'picota del sol' o, literalment, 'per lligar al sol'. Cap a 1572, l'Església Catòlica va aconseguir suprimir totes les festes i cerimònies Inti. Des de 1944 una representació teatral de l'Inti Raymi es porta a terme en Sacsayhuamán el 24 de juny de cada any, per rememorar la festa i el ritual que la acompanyava.[1]

Estes festes assentades sobre el complex festiu de les religions grecoromanes i orientals, al seu torn basades en el primitiu culte dels fenòmens de la natura, foren cristianitzades al convertit-se aquesta religió en religió imperial a partir de Constantí.[3]

Es tracta de festes de collita, les anomenades Festes Majors o Festa Grossa. Després de les collites, l'home del camp sent la necessitat d'agrair a les deïtats els béns obtinguts. Aquesta és la raó per la qual la majoria de les Festes Majors, que poden ser considerades les hereves naturals de les celebracions agrícoles de les primeres civilitzacions, es produeixen durant l'estiu i quan la collita havia sigut molt bona és quan es parlava de Festa Grossa.[4]

Com que les collites depenen de les espècies cultivades, hi ha diferents dates de celebrar el mateix motiu. Així, la collita dels arbres fruiters primerencs pot considerar-se com l'acompliment i el triomf de la primavera i fou cristianitzat per l'església en la festa inventada del Corpus Christi.[4]

Des d'aquest moment fins a la celebració de Sant Miquel Arcàngel, al final de l'estiu, tenen lloc les collites dels cereals (al principi de l'estiu), del raïm i de l'arr`pos (al final de l'estiu). Cada poble, segons la seua agricultura té una festa que s'acobla a la forma pròpia de ritual, veneració i treball de cada zona. Malgrat aquest fet, cal tindre en compte que existeix una repetició de patronatges i veneracions gremials que donen lloc a una mena de calendari estival prou clar.[4]

Començaria amb la celebració del solsticial de Sant Joan Baptista, el 24 de juny.[4] En l'actualitat, la festa del solosticio d'estiu la representa la coneguda com a Nit de Sant Joan, festivitat d'origen molt antic que sol anar lligada a encendre fogueres o focs; actualment està molt relacionat amb les celebracions en què es festejava l'arribada del solstici d'estiu a l'hemisferi nord, el ritu principal consisteix en encendre una foguera. La finalitat d'aquest ritu era "donar més força al sol", que a partir d'aquests dies, anava fent-se més "feble", ja que els dies es van fent més curts fins al solstici d'hivern. Així, el foc per a tenir, simbòlicament, una funció "purificadora" en les persones que ho contemplaven. Se celebra a molts punts d'Europa, encara que està especialment arrelada a Espanya, Portugal, a les Illes Britàniques i als Països nòrdics.[1]

Per a la gent de mar, la festa comença amb la celebració de Sant Pere, el 29 de juny i acaba amb la festa de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol. Vindrien ara les festes relacionades amb els patrons dels camps, que a cada zona són uns diferents. Festa del Salvador i de les Santes Creus, cap el 6 d'agost centrades en la figura de Crist. Celebració de Sant Llorenç, el 10 d'agost. La festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d'agost i aldia següent celebració de Sant Roc. Celebració de Sant Betomeu, el 24 d'agost. Festes de les Marededéus Trobades, el 8 de setembre o naixement de la Mare de Déu. Festes de Sant Miquel, que tècnicament és una festa de la tardor.[4]

Festes d'estiu a CatalunyaModifica

Hi ha una gran diversitat de festes durant l'estiu a Catalunya, podem classificar-les per mesos:[5]

Festes a junyModifica

Festes a juliolModifica

Festes a agostModifica

Festes a setembreModifica

Festes d'estiu a la Comunitat ValencianaModifica

El calendari estival de festes a la Comunitat Valenciana no es diferenciaria massa de l'esmentat al punt anterior, només presentaria les varietats pròpies de la zona. Tenim així el següent calendari amb les següents festes catalogades com d'interés a diversos nivells:

  • Celebració del solsticial de Sant Joan Baptista, el 24 de juny.[4] Destacant les Fogueres de Sant Joan d'Alacant i la plantà de l'Arbret a Altea, entre altres festes.[6]
  • Els pobles mariners comencen la festa amb la celebració de Sant Pere, el 29 de juny i acaba amb la festa de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.[4]
  • Mare de Déu del Perpetu Socors, el 27 de juny, molt celebrada a Benifaió, Beniarjó, Almoradí, Dolores, Guardamar del Segura i Almoines.[6]
  • Festes dels patrons del campm valencià: Abdó i Senén, que en Sueca se'ls coneix com a Benissants (30 de juliol).[4]
  • A les terres valencianes hi ha una gran tradició de celebrar la Assumpció de la Mare de Déu, cosa que està lligada a l'origen de la nostra societat, ja que el mateix Jaume I celebrava aquesta festa de la asumpció.[4]
  • Festa del Salvador i de les Santes Creus, cap el 6 d'agost centrades en la figura de Crist, amb un gran predicament a les nostres terres.[4] Podem destacar el Crist de la Sang, celebrat l'1 de juliol.[6]
  • Bous a la mar en Dénia, la primer setmana de juliol.[6]
  • Sant Cristòfol, patró dels conductors, 10 de juliol.[6]
  • Festa de l'Ángel Custodi, 12 de juliol, amb festes a Sogorb, a la Mata de Morella (festa dels joves), a Sot de Ferrer o la Vall d'Uixó.[6]
  • Celebració de Sant Llorenç, el 10 d'agost.[4]
  • L'endemà de la Mare de Déu d'Agost es celebra Sant Roc.[4]
  • Celebració de Sant Bertomeu, el 24 d'agost.[4]
  • Festes de les Marededéus Trobades, el 8 de setembre o naixement de la Mare de Déu.[4]
  • Festes de Sant Miquel, que tècnicament és una festa de la tardor.[4]

També hem de parlar de les festes de recollida no patronals, com ara la Festa del Cúgol d'Ontinyent; o les festes que sorgiren de l'evolució de una fira comercial, com són les festes de la Cirera de Serra, de la Vall de la Gallinera, de la Salzadella, Festa de l'Orxata d'Alboraia.[4]

Una altra festa de recollida, típica de festa grossa és la Tomatina de Bunyol, al mes d'agost (festa que se celebren en honor a Sant Lluís Bertran, i que incluen molts més actes a banda del llancament indiscrimint de tomaques entre els participants a la tomatina); la de l'arròs a Sueca, a principis de setembre i la de la Vendimia de Requena, també a principis de setembre.[4]

A la Comunitat Valenciana són típiques també, i no sols de l'estiu, les festes de Moros i Cristians, denominació que agrupa una sèrie de diverses manifestacions tant rituals com recreatives i festives, molt estese a tota la geografia comunitaria, amb el ount comú de la confrontació simbólica de moro-cristiana. Aquestes festes venen duent-se a terme en molt casos des del segle XVIII (Benilloba, 1747; la Vila Joiosa, 1751; Elx, 1754; entre altres exemples).[6]

També hi ha festes que rememoren fets històrics, com ara el Dsefile del Oriol a Oriola, que rememora la conquesta de la ciutat.[6]

També hi ha fires de diferents orígens i amb diversos kotius de celebració, com a ra la Fira de juliol de València, o la d'Agost de Xàtiva.[6]

Festes d'interès turístic internacionalModifica

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Fogueres de Sant Joan Del 20 al 24 de juny Alacant
38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.345278°N,0.483056°O / 38.345278; -0.483056
1983 Q1236370    
Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia Del 22 al 30 de juliol Torrevella
37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O / 37.977778°N,0.683333°O / 37.977778; -0.683333
1994 Q5763483   
Moros i Cristians Del 24 al 31 de juliol La Vila Joiosa
38° 30′ 19″ N, 0° 13′ 58″ O / 38.505278°N,0.232778°O / 38.505278; -0.232778
2003 Q16609048    
El Misteri d'Elx 14 i 15 d'agost Elx
38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.266944°N,0.698333°O / 38.266944; -0.698333
1965 Q2115110    
La Tomatina Darrer dimecres d'agost Bunyol
39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O / 39.419444°N,0.790556°O / 39.419444; -0.790556
2002 Q827695    
Entrada de bous i cavalls Segona setmana de setembre Sogorb
39° 51′ 07″ N, 0° 29′ 22″ O / 39.851944°N,0.489444°O / 39.851944; -0.489444
2005 Q3397662    

Festes d'interés turístic nacionalModifica

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Els Bous a la Mar Segona setmana de juliol Dénia
38° 50′ 25″ N, 0° 06′ 31″ E / 38.840278°N,0.108611°E / 38.840278; 0.108611
1993 Q895266    
Escacs Vivents Darrer dissabte de juliol Xàbia
38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E / 38.789167°N,0.163056°E / 38.789167; 0.163056
2002 Q23650270   
Fira d'Agost Agost Xàtiva
38° 59′ 19″ N, 0° 31′ 09″ O / 38.988611°N,0.519167°O / 38.988611; -0.519167
2001 Q23650272    
Anunci i el Sexenni Tercer diumenge d'agost, cada sis anys Morella
40° 37′ 09″ N, 0° 06′ 02″ O / 40.619167°N,0.100556°O / 40.619167; -0.100556
2012 Q9076605    
Festes de Moros i Cristians Cap de setmana següent al darrer dijous d'agost Ontinyent
38° 49′ 20″ N, 0° 36′ 26″ O / 38.822222°N,0.607222°O / 38.822222; -0.607222
2010 Q23650273    
Festes Patronals Primera setmana després del darrer dissabte d'agost Sogorb
39° 51′ 07″ N, 0° 29′ 22″ O / 39.851944°N,0.489444°O / 39.851944; -0.489444
2006 Q23650275    
Moros i Cristians Del 4 al 9 de setembre Villena
38° 38′ 06″ N, 0° 51′ 57″ O / 38.635°N,0.865833°O / 38.635; -0.865833
2015 Q9035210    
Festes patronals en honor de la Mare de Déu d'Ermitana 8 de setembre Peníscola
40° 20′ 58″ N, 0° 21′ 40″ E / 40.349444°N,0.361111°E / 40.349444; 0.361111
1997 Q23615758    

Festes d'interés turísticModifica

Altres festes que van ser declarades d'interés turístic abans de la publicació de l'Ordre del 2006 per la que es regula la declaració de festes d'interés turístic nacional i internacional.

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Moros i Cristians en honor a Sant Hipòlit Segon cap de setmana d'agost Cocentaina
38° 44′ 42″ N, 0° 26′ 26″ O / 38.745°N,0.440556°O / 38.745; -0.440556
1985 Q23653034    
Danses 15 d'agost Guadassuar
39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O / 39.183333°N,0.478056°O / 39.183333; -0.478056
1985 Q19810537    
Fira i Festes de la Verema Darrera setmana d'agost i primera de setembre Requena
39° 29′ 19″ N, 1° 06′ 08″ O / 39.488611°N,1.102222°O / 39.488611; -1.102222
1966 Q21003051    
Festes de Moros i Cristians Darrer cap de setmana d'agost i primer de setembre L'Olleria
38° 54′ 51″ N, 0° 32′ 58″ O / 38.914167°N,0.549444°O / 38.914167; -0.549444
1985 Q23653037   
Festa de l'Arròs 6 de setembre Sueca
39° 12′ 09″ N, 0° 18′ 40″ O / 39.2025°N,0.311111°O / 39.2025; -0.311111
1966 Q23653039    
Festa de la Mare de Déu de la Salut 7 i 8 de setembre Algemesí
39° 11′ 23″ N, 0° 26′ 16″ O / 39.189722°N,0.437778°O / 39.189722; -0.437778
1977 Q3290365    
Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de les Injúries Segon cap de setmana d'octubre Callosa d'en Sarrià
38° 39′ 05″ N, 0° 07′ 22″ O / 38.651389°N,0.122778°O / 38.651389; -0.122778
1984 Q23653040    

Festes d'interés turístic autonòmic[7]Modifica

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Festes de Sant Pere 29 de juny Grau de Castelló
39° 57′ 00″ N, 0° 01′ 00″ O / 39.95°N,0.016667°O / 39.95; -0.016667
2010 Q5861853   
Festival de Cine Juliol L'Alfàs del Pi
38° 34′ 46″ N, 0° 06′ 07″ O / 38.579444°N,0.101944°O / 38.579444; -0.101944
2009 Q19714552   
Cavalcada de la Ceràmica i Festa de la Ceràmica 18 de juliol Manises
39° 29′ 00″ N, 0° 27′ 00″ O / 39.483333°N,0.45°O / 39.483333; -0.45
2008 Q23662831   
Moros i Cristians Tercera setmana de juliol Oriola
38° 05′ 08″ N, 0° 56′ 49″ O / 38.085556°N,0.946944°O / 38.085556; -0.946944
2010 Q6024337   
Moros i Cristians Segona quinzena de juliol Oliva
38° 55′ 10″ N, 0° 07′ 16″ O / 38.919444°N,0.121111°O / 38.919444; -0.121111
2008 Q23662838    
Moros i Cristians en honor a Sant Jaume Dos últimes setmanes de juliol Guardamar del Segura
38° 05′ 23″ N, 0° 39′ 18″ O / 38.089722°N,0.655°O / 38.089722; -0.655
2011 Q23662846   
Romeria i festes en honor a la Mare de Déu de les Neus Del 7 al 10 d'agost dels anys parells, coincidint amb les festes de Moros i Cristians d'Asp. Asp i el Fondó de les Neus
38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O / 38.345833°N,0.768889°O / 38.345833; -0.768889
2015 Q23662852    
Festa de les Alfàbegues a la Mare de Déu d'Agost Del 12 al 22 d'agost Bétera
39° 35′ 32″ N, 0° 27′ 45″ O / 39.592222°N,0.4625°O / 39.592222; -0.4625
2007 Q23662860    
Nit de l'Albà 13 d'agost Elx
38° 16′ 01″ N, 0° 41′ 54″ O / 38.266944°N,0.698333°O / 38.266944; -0.698333
2014 Q5789882    
El Castell de l'Olla Segon dissabte d'agost Altea
38° 36′ 00″ N, 0° 02′ 56″ O / 38.6°N,0.048889°O / 38.6; -0.048889
2007 Q23662866   
Concert Mano a Mano Mitjà agost Bunyol
39° 25′ 10″ N, 0° 47′ 26″ O / 39.419444°N,0.790556°O / 39.419444; -0.790556
2014 Q23662872   
Cordà de Paterna Darrer diumenge d'agost Paterna
39° 30′ 10″ N, 0° 26′ 26″ O / 39.502778°N,0.440556°O / 39.502778; -0.440556
2007 Q5963001    
Sant Gil 1 de setembre Énguera
38° 58′ 49″ N, 0° 41′ 21″ O / 38.980278°N,0.689167°O / 38.980278; -0.689167
2015 Q23662884   
Festa de Moros i Cristians 9 dies després del primer dimecres de setembre Ibi
38° 37′ 38″ N, 0° 34′ 31″ O / 38.627222°N,0.575278°O / 38.627222; -0.575278
2016 Q23663086    


Festes d'interés turístic provincialModifica

AlacantModifica

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Mercat setmanal d'Almoradí Dissabte Plaça de la Constitució, Almoradí
38° 06′ 21″ N, 0° 47′ 24″ O / 38.105892°N,0.789943°O / 38.105892; -0.789943
2010 Q23662920   
Moros i Cristians Juny/juliol Pego
38° 50′ 35″ N, 0° 07′ 03″ O / 38.843056°N,0.1175°O / 38.843056; -0.1175
2010 Q23663045    
Les Carrosses Segon dimecres després de Sant Pere Dénia
38° 50′ 25″ N, 0° 06′ 31″ E / 38.840278°N,0.108611°E / 38.840278; 0.108611
2007 Q23663054   
Festes de Fogueres i Barraques Tercera setmana de juliol Sant Vicent del Raspeig
38° 23′ 47″ N, 0° 31′ 31″ O / 38.396389°N,0.525278°O / 38.396389; -0.525278
2013 Q23663059    
Moros i Cristians Del 7 al 10 d'agost Asp
38° 20′ 45″ N, 0° 46′ 08″ O / 38.345833°N,0.768889°O / 38.345833; -0.768889
2012 Q23663065   
Romeria de la Mare de Déu dels Lliris a la Font Roja 21 d'agost Alcoi
38° 39′ 54″ N, 0° 32′ 26″ O / 38.665°N,0.540556°O / 38.665; -0.540556
2010 Q23663069   
Festes de Moros i Cristians Del 7 al 13 de setembre Mutxamel
38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O / 38.413611°N,0.445556°O / 38.413611; -0.445556
2008 Q23663080   

CastellóModifica

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
L'Acte del desembarcament de Santa Maria Magdalena a Moncofa Del 21 al 30 de juliol Moncofa
39° 48′ 09″ N, 0° 08′ 02″ O / 39.8025°N,0.133889°O / 39.8025; -0.133889
2013 Q23663140   
Correbous d'Orpesa 25 de juliol Orpesa
40° 05′ 32″ N, 0° 08′ 02″ E / 40.092222°N,0.133889°E / 40.092222; 0.133889
2013 Q23663142   
L'Entrà de bous a l'estil Calijó Agost Càlig
40° 27′ 43″ N, 0° 21′ 18″ E / 40.461944°N,0.355°E / 40.461944; 0.355
2011 Q23663145   
Fira Setembre Nules
39° 51′ 09″ N, 0° 09′ 02″ O / 39.8525°N,0.150556°O / 39.8525; -0.150556
2013 Q23663146   

ValènciaModifica

Nom Data Localització Declaració Identificador Imatge
Ofrena al riu Túria 11 de juliol, cada cinc anys Riba-roja de Túria
39° 32′ 51″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.5475°N,0.568333°O / 39.5475; -0.568333
2010 Q23663307   
Cant de la Carxofa[8] 8 i 9 de setembre Alaquàs
39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.458333°N,0.462778°O / 39.458333; -0.462778
2010 Q23663308   
Cordà en honor al Crist de la Bona Mort[9] 8 de setembre Alaquàs
39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.458333°N,0.462778°O / 39.458333; -0.462778
2015 Q23663309   

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «La fiesta, rito de celebración de las identidades». [Consulta: 1r juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Solsticio: El misterio del sol en las diferentes culturas - Revista Esfinge» (en es-es). [Consulta: 1r juliol 2019].
  3. Gómez, Pedro. «Investigar las fiestas» (en castellà), 2009-04. [Consulta: 2 juliol 2019].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 Ariño Villarroya, Antonio. La Festa mare : les festes en una era postcristiana. [Valencia]: Museu Valencià d'Etnologia-Diputació de València, D.L. 2012. ISBN 9788477956501. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 «El calendari festiu». El cicle de l'any. Q2, pàg. 18-23.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Calendari de festes de la Comunitat Valenciana.. [Valencia]: Fundación Bancaja, DL 2000. ISBN 8489413681. 
  7. «Llistat de festes d'interés turístic de la Comunitat Valenciana declarades per la Generalitat». Turisme.gva.es, 19-10-2017. [Consulta: Novembre 2017].
  8. d'Alaquàs, Ajuntament. «Alaquas.org- El cant de la Carxofa. Documents». [Consulta: 15 març 2017].
  9. «RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2015, del conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, per la qual s’atorga la declaració de festa d’interés turístic provincial de la Comunitat Valenciana a la cordà en honor al Crist de la Bona Mort d’Alaquàs». Ddogv.gva.es, 2015. [Consulta: Novembre 2017].

Vegeu tambéModifica