Història del dret català

El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el segle vii per ordre del rei visigot Recesvint.

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle xv

El dret català actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.

La següent cronologia organitza les bases del dret català i les seves institucions a les etapes de la Història de Catalunya.

Cronologia del dret català modifica

Edat mitjana modifica

Unió dinàstica. Naixement de la Corona d'Aragó
 
Una de les il·lustracions del Liber feudorum maior que representa al rei Alfons el Cast i al compilador Ramon de Caldes.
  • Unió dinàstica amb el regne d'Aragó en casar-se Ramon Berenguer IV el Sant (1131 - 1154) amb Peronella d'Aragó - 1137.
  • Assemblea de Pau i Treva de Fondarella, convocada per Alfons I, en que defineix l'espai territorial dels acords presos per aquestes assemblees com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cim suis finibus»), en posteriors ratificacions, aquest espai territorial s'entendrà definit com el de Catalunya - 1173.
  • Liber feudorum maior, cartulari que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella - 1192.
Jaume I
Aparició del dret marítim internacional a terres catalanes
 
El jurista i eclesiàstic Pere Albert, autor de les Commemoracions.
 
El Memorial de Greuges (1885) i les Bases de Manresa (1892) ja reclamaven els drets històrics de les Constitucions catalanes (Compilació de 1704 de les constitucions).
  • Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona de 1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts. Així mateix, són el primer parlament europeu en que el rei necessita l'aprovació i que dicta unes constitucions amb un rang superior al dels edictes reials i que obliguen per tant al propi rei:
«Volem, statuïm e ordenam: que si nós o los successors nostres constitutió alguna general o statut fer volrem en Cathalunya, aquella o aquell façam de approbatió e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Cathalunya, o ells apellats, de la major e de la pus sana part de aquells».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)
 
Jaume II, presidint les Corts Catalanes.

Edat moderna modifica

Unió dinàstica amb Castella
 
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498.
Regnat dels Àustries
 
Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones (1639), compilació del jurista Pere Fontanella. Portada de l'edició de 1735.
  • Fundació del Consolat de Mar a Bilbao - 1511.
  • Fundació del Consolat de Mar a Sevilla - 1543.
  • Expulsió dels moriscos del Regne de València i d'Aragó, que accentua la crisi demogràfica - 1610.
  • El jurista i polític Joan Pere Fontanella publicà De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tractatus, en el que tractà sobre les capitulacions matrimonals en el dret català, essent considerat font d'interpretació del dret en causes a Catalunya fins a la compilació de 1960 - 1612.
  • Felip IV des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'Armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
  • Joan Pere Fontanella publicà el Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, recull de jurisprudència de sentències de la Reial Audiència de Catalunya - 1639.
Guerra dels Segadors
Abolició del Principat com a entitat política separada
 
Sentència del 1704 del Tribunal de Contrafaccions, poc després de ser establert.
 
El Decret de Nova Planta de 1716 aboleix les principals institucions i legislació pactista del Principat de Catalunya i reforma la Reial Audiència
  • Les Corts Catalanes celebrades a Barcelona i presidides per Felip V institueixen el Tribunal de Contrafaccions, òrgan judicial paritari entre el rei i els braços que s'encarrega de resoldre qualsevol acció per part del rei, o dels oficials del rei, contrària a l'ordenament constitucional català.
  • Les darreres Corts Catalanes, celebrades a Barcelona el 1705-1706, reconeixen com a rei el pretenent Habsburg Carles III i aproven per pressió del rei que els Borbons no podran ser mai comtes de Barcelona. Aquesta constitució va ser força discutida, per anar contra l'esperit del pactisme. Així mateix, aproven la inviolabilitat de correspondència i la millora del Tribunal de Contrafaccions.
  • Carles III marxa immediatament cap a Àustria, en morir el seu germà Josep I d'Habsburg, on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort - 1711.
  • El Decret de Nova Planta - 1716 deroga de fet les Constitucions de Catalunya de forma il·legal, ja que, segons les mateixes constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
...Statuim i ordenem que les Constitucions de Cathalunya, Capitols, y Actes de Corts no pugan esser revocades, alterades, ni suspeses, sinó en Corts Generals i si lo contrari sia fet no tinga ninguna força ni valor (lib. 1.tit.17.const.19.pag.52)
El Decret aboleix el dret polític i administratiu emanat de la legislació del Principat, així com les seves institucions principals: Les Corts Catalanes, la Generalitat i el Consell de Cent. Reforma la Reial Audiència, configurant-se en el nou centre de poder polític de Catalunya i expressió del nou sistema absolutista al país. No obstant, es manté el dret civil, mercantil i penal català.

Edat contemporània modifica

La Guerra del Francès i la restauració de l'absolutisme
 
Declaració de la Constitució de 1812 per les Corts de Cadis.
Carlisme i liberalisme
 
Revolta del 1842 a la Plaça de Sant Jaume, Barcelona.
 
Antigues pugeses catalanes.
Promesa de restauració de les Constitucions catalanes i Primera República Espanyola
Catalanisme
 
Manuel Duran i Bas, jurisconsult que defensà amb èxit el manteniment del dret civil català durant la redacció del Codi Civil espanyol de 1889.
  • Congrés Català de Jurisconsults a favor del dret civil català - 1881.
  • Segon Congrés Catalanista, congrés del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat català dins la Federació espanyola. Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols - 1883.
  • Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885.
  • El jurisconsult Manuel Duran i Bas defensa com a ponent al congrés de juristes espanyols el manteniment dels drets civils com a drets forals dels territoris on encara es mantenia, entre ells Catalunya, davant la redacció del nou Codi Civil espanyol, el qual fou finalment promulgat el 1889. Finalment, el Codi Civil va incloure un apèndix en el que es respectaven els drets forals que estiguessin vigents, aplicant-se el Codi només com a supletori en aquests territoris - 1885.
  • Valentí Almirall publica Lo Catalanisme - 1886, formulació teòrica del catalanisme.
  • Les Bases de Manresa per la Constitució Regional Catalana. Tornen a reclamar el restabliment d'un poder autònom per a Catalunya - 1892.
  • La Direcció General de Correus dicta una ordre que prohibeix fer servir el català a les comunicacions telefòniques interurbanes i als telegrames, caldrà que un Reial Decret ho autoritzi poc després - 1896.

Segle XX modifica

República Catalana de Francesc Macià i el primer Estatut d'Autonomia
 
Portada de l'edició oficial de l'Estatut d'Autonomia de 1932.
Presidència de Lluís Companys
 
Bitllet de la Generalitat de Catalunya de 1936.
  • Fundació del Tribunal de Cassació, màxim òrgan judicial de la Generalitat, tenia jurisdicció última en dret civil i en dret administratiu pel que feia a la legislació autònoma, així com jurisdicció completa en dret civil català. No obstant, no en posseïa en els àmbits penal i polític - 5 de març de 1934.
  • El Parlament aprova la Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, que elimina el principi d’autoritat del marit i estableix la igualtat entre la parella - 19 de juny de 1934.
  • Supressió dels governadors civils, completant la unificació del poder polític autònom - 1934.
  • El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Contractes de Conreu - 1934.
  • Fets del sis d'octubre: el 1934, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) passa a formar part del govern espanyol. En resposta, Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. El govern de la República suspèn l'Estatut d'Autonomia i el règim autonòmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat - 6 i 7 d'octubre de 1934.
  • Cop d'estat militar del contra la República constitucional, que donarà lloc a la Guerra Civil Espanyola - 18 de juliol de 1936.
Dictadura franquista
  • La dictadura franquista decreta l'abolició de la Generalitat i la derogació de l'Estatut d'Autonomia de 1932. Es persegueix novament la llengua catalana - 5 d'abril de 1938.
  • La dictadura franquista decreta l'abolició completa de la legislació catalana, així com les sentències del Tribunal de Cassació, privant així al dret civil català de fonts de producció - 8 de setembre de 1938.
  • Espanya és rebutjada com a membre de les Nacions Unides.,[6] i no serà acceptada fins a deu anys més tard.[7] - 1945.
  • Barcelona obté la Carta Municipal, document que estableix el règim especial del municipi de Barcelona. Es considera una victòria personal de l'alcalde franquista del moment, Josep Maria de Porcioles - 1960.
  • Les Corts Espanyoles aproven la Compilació del dret civil especial de Catalunya - 21 de juliol de 1960.
  • Segon Congrés Jurídic Català. S'hi proposa la revisió de la l'aplicació de la Compilació del Dret Civil de Catalunya, l'estatut de la dona, la filiació, la paternitat i l'empresa agrícola - 1971.
Restauració de la Generalitat
 
Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

Segle XXI modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Coll i Alentorn, Miquel. Història, vol. 3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 298. ISBN 84-7826-361-6. 
  2. Diccionari d'Història de Catalunya; p. 20; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
  3. Güell i Barceló, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Universitat de Lleida, 2008, p. 93. ISBN 8484093646. 
  4. [enllaç sense format] http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?titulo=GUERRA%20IV.%20DERECHO.%20A.%20HISTORIA%20DEL%20DERECHO.&cat=derecho Arxivat 2006-09-27 a Wayback Machine.
  5. «Inici». [Consulta: 19 desembre 2017].
  6. «: : Historia de España - Cronología : :».
  7. «Membres de les Nacions Unides».
  8. «Real Decreto 2333/1978, de 25 de agosto, por el que se disuelven los somatenes armados». , 25-08-1978.
  9. «L'intent d'harmonització (la LOAPA)». El Punt Avui, 11-12-2014. [Consulta: 29 novembre 2015].
  10. «Partits i entitats celebren que el Parlament anul·li les sentències del franquisme». ElNacional.cat, 28-06-2017.

Bibliografia modifica

  • B. Oliver Historia del derecho en Catalonia, Mallorca y Valencia, Madrid, 1876 - 1880
  • F. de Bofarull y Sans Antigua marina catalana, Barcelona, 1898

Enllaços externs modifica