El petó o bes és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona. Alguns primats presenten aquest costum. El petó pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos. Segons el país i la cultura es farà de diferents maneres. En algunes zones la salutació a persones afins es fa amb dos petons, un a cada galta, mentre que els desconeguts es saluden verbalment. El petó entre homes que mantenen una gran amistat és comú en alguns llocs com Andalusia o França, encara que generalment la cultura del petó entre dos homes resta reduïda al reducte familiar.

Tradicionalment se li diu petó, bes, o besada.

La contracció besà amb eliminació de la 'd' intervocàlica de besada és utilitzada de forma oral principalment als dialectes valencians de les zones de sud del País Valencià. A la Catalunya del Nord es manté la forma etimològica potó i en català nord-occidenta potxó. Hom parla de besar, fer un petó o apotxonar, i quan se'n fan diversos petonejar.

En un bes íntim de 10 segons es transmeten unes 80 milions de bactèries.[1]

Tipus de petonsModifica

 
Gravadura de l'escultura d'Auguste Rodin, La besà.

Petons com a salutacionsModifica

Generalment el petó s'utilitza com una salutació informal per a demostrar afinitat amb la persona que es besa.

Petó a la galta
Usual com a salutació informal generalment envers dones, encara que a França i en algunes zones de l'Argentina i Espanya és també usual entre homes.
Petó a ambdues galtes
Comú a Catalunya (recent), a França (segons les regions en són dos, tres o fins quatre), al Brasil, Espanya, Paraguai i algunes zones de l'Argentina, és una salutació informal. Tradicionalment, entre homes, només s'estrenyen les mans. Se'n sol fer dos, un a cada galta, primer a la dreta, després a l'esquerra. A l'Alguer quan es vol fer remarcar la importància d'un encontre hom fa a tall de salutació un petó a cada galta, primer a l'esquerra i després a la dreta.
Petó a la mà
Formalisme molt estès des de l'antiguitat per a demostrar subordinació o respecte, després utilitzat generalment només per homes per saludar les dones considerades de classe alta. Actualment només s'utilitza amb persones que disposen de títols nobiliaris o eclesiàstics. A França, entre aristòcrates, es feia el gest però s'evita(va) de tocar la mà amb els llavis.

ReferènciesModifica

  1. Kort, Remco; Caspers, Martien; van de Graaf, Astrid; van Egmond, Wim; Keijser, Bart; Roeselers, Guus «Shaping the oral microbiota through intimate kissing». Microbiome, 2, 1, 2014, pàg. 41. DOI: 10.1186/2049-2618-2-41.

Vegeu tambéModifica