Usuari:Beusson/Modernisme

A continuació es mostra una llista parcial dels principals edificis modernistes situats a Barcelona.

Llista

Nom	Localització	Arquitecte	Descripció	Imatge
Ajuntament de Sants	Carrer Creu Coberta, 104-106 41° 22′ 31″ N, 2° 08′ 32″ E	Jaume Gustà i Bondia Ubald Iranzo i Eiras	L'Ajuntament de Sants és la seu local de l'Ajuntament de Barcelona corresponent al districte de Sants-Montjuïc. Fou construit al període 1908-1915. L'edifici, parcialment modernista, amb elements eclèctics, destaca sobretot per les seves vidrieres, de Francesc Labarta. és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Antiga Casa Cotchet-Xancó	Rambla, 78-80 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 25″ E	Desconegut	L'Antiga Casa Cotchet-Xancó és una obra amb mobiliari modernista protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Establiment fundat el 1820 per Antoni Cotchet. La decoració interior data aproximadament del 1912. L'establiment ocupa la planta baixa amb porta d'accés i aparadors afrontats a la Rambla.
Antiga Casa Figueras	Rambla, 83 - c. Petxina, 1 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 22″ E	Antoni Ros i Güell	L'Antiga Casa Figueras és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una antiga fàbrica de pasta que va ser decorada l'any 1902 pel pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell. Per a realitzar el treball, Ros va reunir un equip d'artistes especialitzats a la realització de vitralls, el treball de la fusta o l'escultura.
Antiga Editorial Seguí	C. Torrent de l'Olla, 9 - c. Bonavista, 30 41° 23′ 56″ N, 2° 09′ 39″ E	Andreu Audet i Puig	L'Antiga Editorial Seguí és una obra modernista de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va rebre dos guardons de l'Ajuntament de Barcelona: una segona menció l'any 1912 i el tercer premi d'edificis acabats el 1913.
Bellesguard	Carrer de Bellesguard, 20 41° 24′ 34″ N, 2° 07′ 36″ E	Antoni Gaudí	La torre Bellesguard o Casa Figueras és un edifici projectat per Gaudí, i construït entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo. La casa és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després de molts anys d'haver estat tancada al públic. És una obra declarada Bé d'Interès Cultural Nacional el 24 de juliol de 1969.
Park Güell	Carrer d’Olot, s/n 41° 24′ 49″ N, 2° 09′ 10″ E	Antoni Gaudí	El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees. El 1984 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat.
Palau de la Música Catalana	Carrer de Sant Pere Més Alt, 4–6 41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 30″ E	Lluís Domènech i Montaner	Sala de concerts construïda entre 1905 i 1908 per a la societat coral Orfeó Català. La construcció es va portar a terme amb solucions a l'estructura molt avançades i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades.L'any 1909 va rebre un premi al millor edifici de l’any per part de l’Ajuntament de Barcelona. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.
Casa Amatller	Passeig de Gràcia, 41 41° 23′ 29.69″ N, 2° 09′ 54.19″ E	Josep Puig i Cadafalch	La casa Amatller és un edifici projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900. A causa de la proximitat amb la casa Lleó Morera i la casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'Illa de la Discòrdia. Acull les oficines de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Casa Batlló	Passeig de Gràcia, 43 41° 23′ 30.08″ N, 2° 09′ 53.64″ E	Antoni Gaudí	La Casa Batlló és un edifici dissenyat per Antoni Gaudí entre 1904 i 1907. Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.
Casa Calvet	Carrer de Casp, 48 41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 23″ E	Antoni Gaudí	La Casa Calvet és un edifici construit l'any 1899. L'edifici va ser realitzat per a la família de Pere Màrtir Calvet i Carbonell, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. En Pere Màrtir Calvet mor a Barcelona el 21 de febrer de 1894 als 51 anys i la seva dona i fills tiren endavant el projecte. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Casa Lleó Morera	Passeig de Gràcia, 35 41° 23′ 28″ N, 2° 09′ 56″ E	Lluís Domènech i Montaner	La Casa Lleó i Morera fou un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905. És un dels tres edificis fets per grans arquitectes modernistes que formen part de l'anomenada Illa de la Discòrdia. La Casa Lleó i Morera és l'única que va aconseguir el premi del Concurs anual d'edificis artístics atorgat per l'Ajuntament de Barcelona, en concret a l'edició de 1906.
Casa Martí	Carrer de Montsió, 3 41° 23′ 8.3″ N, 2° 10′ 24.5″ E	Josep Puig i Cadafalch	La Casa Martí és un edifici construït per Puig i Cadafalch el 1896 per encàrrec de la família política d'en Francesc Vilumara, industrial tèxtil. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. A la planta baixa hi ha la taverna d'Els Quatre Gats, que va ser un dels epicentres artístics i culturals de la Barcelona entre 1897 i 1903. La decoració interior va ser finançada per Ramon Casas, qui va pagar les aranyes de llums circulars i el mobiliari medieval dissenyat per Puig i Cadafalch.
Casa Milà	Passeig de Gràcia, 92 41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 42″ E	Antoni Gaudí	La Casa Milà o La Pedrera, va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1912. Arquitectònicament és considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. L'any 1984 fou declarada Bé Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional.
Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau	Carrer de St. Antoni Mª Claret, 167 41° 24′ 46″ N, 2° 10′ 28″ E	Lluís Domènech i Montaner Pere Domènech i Roura	L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per Domenec i Montaner entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill a partir de 1920, que compta amb uns altres sis edificis d'un modernisme moderat. La seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Sagrada Família	Carrer de Mallorca, 401 41° 24′ 13″ N, 2° 10′ 28″ E	Antoni Gaudí	Una immensa basílica que està en construcció des de 1882. És el monument més visitat d'Espanya, amb 3,7 milions de visitants l'any 2015. L'obra realitzada per Gaudí, és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005. i es considerada la seva obra mestra.
Casa Vicens	Carrer de les Carolines, 18–24 41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E	Antoni Gaudí	La Casa Vicens és el primer projecte important d'Antoni Gaudí, començat a construir l'any 1883. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i Patrimoni Mundial UNESCO.
Castell dels Tres Dragons	Passeig de Picasso, s/n 41° 23′ 16.97″ N, 2° 11′ 0.13″ E	Lluís Domènech i Montaner	El castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista construït el 1887-1888 com a cafè restaurant per a l'Exposició de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. És un edifici inclòs al Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Després de l'Exposició Universal restà abandonat, i s'inaugurà el 1892 com a Museu d'Història, un cop adaptat l'edifici amb canvis de decoració i la incorporació de motius heràldics. El 1920 s'hi allotjà el Museu de Zoologia fins que el 2010 es traslladaren les peces al Museu de Ciències Naturals.
Palau Güell	Carrer Nou de la Rambla, 5 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 25.9″ E	Antoni Gaudí	El Palau Güell és un edifici construit entre 1886 i 1890. L'empresari i mecenes Eusebi Güell va encarregar al seu amic Gaudí la construcció de la seva residència familiar. Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí. L'edifici s'estructura en diverses plantes funcionalment diferenciades, amb una entrada amb forma d'arc de catenària de dimensions impressionants i una distribució de les estances al voltant del saló central, l'eix principal i vertebrador de l'edifici. Al terrat hi ha vint xemeneies que Gaudí va concebre com a escultures. El Palau va ser inscrit a la llista del 'Patrimoni Mundial per la UNESCO pel seu valor universal excepcional el 1984.
Palau Mornau	Carrer Ample, 35 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 49″ E	Joaquim Raspall	El Palau Mornau és un edifici del segle XV reformat a començament del segle XX per l'arquitecte Joaquim Raspall, qui va fer una reconversió modernista de la que destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment al primer pis. És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local. Des del 2012 hi allotja el Hemp Museum Gallery, especialitzat en el cànnabis i la fibra de cànem.
Casa Bonaventura Ferrer	Passeig de Gràcia 103 41° 23′ 47.94″ N, 2° 9′ 29.1″ E	Pere Falqués i Urpí	La Casa Bonaventura Ferrer és un edifici que actualment es fa servir com a hotel, conegut amb el nom d'El Palauet. És un projecte de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí realitzat l'any 1906 i consta de planta i quatre pisos. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Casa de les Punxes	Avinguda Diagonal, 416–420 41° 23′ 52.71″ N, 2° 9′ 50.55″ E	Josep Puig i Cadafalch	La casa de les Punxes o casa Terradas que va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976. La casa forma una illa de cases irregular. Es tracta de tres edificis que formen un volum unitari, amb celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna.
Casa Domènech i Estapà	Passeig de Sant Joan, 6 41° 23′ 30.93″ N, 2° 10′ 47.92″ E	Josep Domènech i Estapà	La Casa Domènech i Estapà és un edifici catalogat com a bé cultural d'interès local, al districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyat per Josep Domènech i Estapà el 1908, que a més hi residia, i fou ampliada posteriorment pel seu fill Josep.
Central Catalana d'Electricitat	Avinguda de Vilanova, 12 41° 23′ 31.8″ N, 2° 10′ 53.80″ E	Pere Falqués i Urpí	La Central Catalana d'Electricitat és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'edifici seguia un projecte tècnic de central tèrmica a carbó fet el 1896 i va ser dissenyat per Pere Falqués i Urpí, per bé que el projecte, datat el 1896, fou signat per Antoni Costa. L'edifici, bastit entre 1897 i 1899, constitueix una bona mostra de l'arquitectura de ferro i tenia les oficines situades a la façana i els tallers a l'interior.
Hivernacle	Passeig de Picasso, s/n 41° 23′ 15.51″ N, 2° 11′ 2.10″ E	Josep Amargós i Samaranch	L'Hivernacle és una obra de l'arquitectura del ferro protegida com a Bé Cultural d'Interès Local construïda entre 1883 i 1887. Obra de Josep Amargós i Samaranch, encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l'Umbracle.
Umbracle	Passeig de Picasso, s/n 41° 23′ 12.34″ N, 2° 11′ 6.41″ E	Josep Fontserè i Mestre	L'Umbracle és un edifici de l'arquitectura del ferro protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Edifici aïllat projectat per Josep Fontserè el 1883 i presentat al concurs públic per a la construcció del Parc de la Ciutadella amb usos culturals i lúdics dins un programa científic ambiciós juntament amb el Museu Martorell de Geologia i l'Hivernacle.
Antiga botiga Marnet	Carrer de Ferran, 7 41° 22′ 50.42″ N, 2° 10′ 28.08″ E	Desconegut	Antiga botiga que conserva bona part de la decoració modernista original de finals del segle XIX, tant a l’exterior com a l’interior.
Fanals de la Plaça Reial	Plaça Reial, s/n 41° 22′ 48.43″ N, 2° 10′ 31.06″ E	Antoni Gaudí	Els Fanals de la plaça Reial, van ser realitzats per Antoni Gaudí. Foren un dels seus primers treballs l'any 1879, després de col·laborar com delineant amb Josep Fontserè i Mestre en la reixa d'entrada del Parc de la Ciutadella, sent aquesta, la raó per la qual va rebre l'encàrrec municipal per a l'enllumenat públic. Va realitzar el disseny de dos models diferents de fanals de tres i sis braços, d'aquests, dos van ser col·locats a la plaça Reial damunt una base de pedra, essent foses en bronze i amb combinació de ferro forjat. Varen ser inaugurades al setembre de 1889.
London Bar	Carrer Nou de la Rambla, 34 41° 22′ 41.14″ N, 2° 10′ 23.28″ E	Desconegut	London Bar és una obra modernista protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Va ser fundat per Josep Roca i Tudó l'any 1910, un local que proposava també activitats artístiques i culturals en l'espai interior. Durant la postguerra a l'espai del fons s'hi podien assajar espectacles de circ. Posteriorment, es van unir les dues parts de l'interior deixant un petit espai d'escenari al fons. El bar va ser un lloc de trobada per artistes del món del circ i de l'espectacle, ja que al mateix carrer hi havia gran part dels agents de circ, de teatre i d'altres espectacles. També s'hi van reunir artistes joves com Miró, Picasso o Gaudí.
Camiseria Bonet	Rambla dels Caputxins, 72 41° 22′ 50.85″ N, 2° 10′ 25.93″ E	Desconegut	A clothing store opened in 1890. Until 2002 the store was run by the Bonets. Now the shop is used as a gift shop.
Cafè de l'Òpera	Rambla dels Caputxins, 74 41° 22′ 51.27″ N, 2° 10′ 25.56″ E	Desconegut	El Cafè de l'Òpera és un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. L'establiment està situat davant del Teatre del Liceu, a la part dreta de l'edifici, i n’ocupa la planta baixa i una part de l'entresòl. L'edifici va ser projectat pel mestre d'obres Ramon Ribera i Rodríguez, entre el 1882 i el 1883. El local va inaugurar-lo com a Cafè de l'Òpera, el 1929, Antoni Dòria, i continua regentat per la mateixa família.
Fonda Espanya	Carrer Sant Pau, 9-11 41° 22′ 48.62″ N, 2° 10′ 22.17″ E	Lluís Domènech i Montaner	L'Hotel Espanya, també conegut com a Fonda Espanya, és un establiment hoteler de Barcelona. És famós per la seva profusa decoració modernista realitzada el 1903 a càrrec de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner junt amb artistes de màxim nivell d'aquest moviment com Eusebi Arnau i Alfons Juyol. L'hotel reobrí l'any 2010 com un establiment de luxe.
Casa Comalat	Avinguda Diagonal, 442 41° 23′ 49.58″ N, 2° 9′ 38.26″ E	Salvador Valeri i Pupurull	La casa Comalat és una obra modernista de l'Eixample de Barcelona, obra de 1909-1911 de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull. Es considera un exemple de modernisme tardà per la seva tendència decorativista a dur l'ornamentació fins a tots els racons. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Casa Macaya	Passeig de Sant Joan, 108 41° 23′ 59.37″ N, 2° 10′ 09.96″ E	Josep Puig i Cadafalch	La casa Macaya va ser encarregada l'any 1898 per Romà Macaya i Gibert a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i s'acabà l'any 1901, poc després de la casa Amatller. L'any 1902 se li va concedir una menció en el concurs anual de l'Ajuntament de Barcelona. Va ser declarat bé cultural d'interès nacional el 9 de gener de 1976.
Casa Pomar	Carrer Girona, 86 41° 23′ 44.2″ N, 2° 10′ 13″ E	Joan Rubió i Bellver	La casa Pomar és un edifici modernista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver construit al període 1904-1906. La rematada de la casa està inspirada en l'estil neogòtic. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Torre Cortés	Pl. Pedralbes, s/n 41° 23′ 43.62″ N, 2° 6′ 49.35″ E	Salvador Valeri i Pupurull	La Torre Cortés és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Originàriament era un habitatge unifamiliar residencial obra de l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull. La planta de l'edifici adapta la seva forma a la línia corba del vial. }}
Estació de Les Planes	Les Planes 41° 25′ 38.63″ N, 2° 05′ 29.40″ E	Desconegut	L'única estació modernista de Catalunya. Va ser inaugurada el 28 de novembre de 1916. L'impulsor va ser l'enginyer industrial Carles Emili Montañés, promotor de l’electrificació de la indústria catalana, qui va convèncer l’industrial americà Frederick Stark Pearson perquè invertís en el projecte.

Llista a buidar

• Ajuntament de Sants
• Antiga Casa Cotchet-Xancó
• Antiga Casa Figueras
• Antiga Editorial Seguí
• Antigues oficines de Catalana de Gas
• Aula de Formació de Persones Adultes Pere Calders

B

• Bar Torino
• Bellesguard

C

• Can Batlló (Eixample)
• Can Guardiola (Barcelona)
• Can Mazantini
• Can Solé
• Casa Adolf Feu
• Casa Alemany
• Casa Almirall
• Casa Amatller
• Casa Andreu Capdevila i Amigó
• Casa Anna de Mora de Bacardí
• Casa Antoni Costa
• Casa Antònia Burés
• Casa Antònia Puget
• Casa Antònia Ribas de Fabré
• Casa Arnús
• Casa Batlles
• Casa Batlló
• Casa Baurier i Jardí
• Casa Berenguer
• Casa Bonaventura Ferrer
• Casa Bruno Cuadros
• Casa Burés
• Casa Calvet
• Casa Cama i Escurra
• Casa Carreras (Barcelona)
• Casa Casacuberta
• Casa Comalat
• Casa Comas d'Argemir
• Casa Condeminas
• Casa Conrad Roure
• Casa Cruïlles
• Casa de la Lactància
• Casa de les Punxes
• Casa Doctor Genové
• Casa Dolors Calm
• Casa Domènech i Estapà
• Casa Elena Castellano
• Casa Elisa Bremon d'Espina
• Casa Eulàlia Tarragó
• Casa Fajol
• Casa Fargas
• Casa Felip
• Casa Ferran Guardiola
• Casa Fornells (Barcelona)
• Casa Francesc Cama
• Casa Francesc Carreras
• Casa Francesc Piña
• Casa Fuster
• Casa Garriga Nogués
• Casa Giol
• Casa Golferichs (edifici modernista)
• Casa Gomis (Barcelona)
• Casa Granell
• Casa Gustà
• Casa Heribert Pons
• Casa Hurtado
• Casa Ibarz Bernat
• Casa Iglesias
• Casa Jaume Estrada
• Casa Jeroni Francesc Granell
• Casa Joan Baptista Rubinat
• Casa Joan Ors
• Casa Joana Coll i Portabella
• Casa Josep Barnolas
• Casa Josep Fitella
• Casa Juan Aragall
• Casa Juncosa
• Casa Lamadrid
• Casa Lleó Morera
• Casa Llopis Bofill
• Casa Llorach
• Casa M. Araceli Fabra i Puig
• Casa Macaya
• Casa Malagrida
• Casa Manuel Dolcet
• Casa Manuel Felip
• Casa Martí
• Casa Milà
• Casa Miquel Call Millàs
• Casa Miquel Tusset
• Casa Monserrat Gili
• Casa Montserrat (Sayrach)
• Casa Muley Afid
• Casa Muntades
• Casa Museu Gaudí
• Casa Oller
• Casa Parés de Plet
• Casa Pere Company
• Casa Pia Batlló
• Casa Piera
• Casa Planells
• Casa Pomar
• Casa Pons i Trabal
• Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona
• Casa Pérez Samanillo
• Casa Queralt
• Casa R. Sala
• Casa Rabaseda
• Casa Ramon Casas
• Casa Ramon de Martí
• Casa Rialp
• Casa Rossend Capellades
• Casa Roviralta
• Casa Salvat
• Casa Santurce
• Casa Sastre i Marquès
• Casa Serra
• Casa Thomas
• Casa Tomàs Vendrell
• Casa Tosquella
• Casa Trinxet
• Casa Vallet i Xiró
• Casa Vicens
• Casa Vidal (Barcelona)
• Casa Vilà
• Cases Antoni Par
• Cases Armenteras i Parellada
• Cases Cabot
• Cases Carme Vidal
• Cases Heras i Llobet
• Cases Jeroni F. Granell
• Cases Josefa Villanueva
• Cases Ramos
• Cases Rocamora
• Cases Salvador Andreu
• Cases Torres Germans
• Castell dels Tres Dragons
• Ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
• Col·legi Major Montseny
• Col·legi de les Teresianes
• Colmado Quílez
• Conjunt d'habitatges plurifamiliars a la rambla del Prat
• Convent del Redemptor
• Cooperativa La Fraternitat
• Cristalleria Planell

E

• Edifici d'habitatges al carrer Escudellers, 8
• Edifici d'habitatges al carrer Ravella, 15
• Edifici d'habitatges al carrer Sant Carles, 7
• Edifici d'habitatges al passeig Sant Joan, 26
• Edifici del Centre Moral de Gràcia
• Edifici del Conservatori Municipal de Música
• Edifici Gran Via Corts Catalanes, 654
• Edifici La Vanguardia
• Editorial Montaner i Simón
• Escola del passatge Centelles
• Escola Industrial
• Escoles de la Sagrada Família
• Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
• Església del Carme de Barcelona
• Estació de la Magòria
• Estació de les Planes
• Estació del Nord (Barcelona)
• Estació superior del Funicular de Vallvidrera

F

• Fàbrica Casaramona
• La Farinera del Clot
• Farmàcia Bolós
• Farmàcia Puigoriol
• Farmàcia Ferrer Argelaguet
• Farmàcia Guinart
• Farmàcia Madroñal
• Finca Sansalvador
• Fonda Espanya
• Font del Gat
• Forn de la Concepció
• Forn de pa artesà (Barcelona)

H

• Habitatge a la rambla Catalunya, 112
• Habitatge a la rambla Catalunya, 77
• Habitatge al carrer Boqueria, 11-15
• Habitatge al carrer Sant Domènec del Call, 3-5
• Habitatge plurifamiliar al carrer Margarit, 30
• Habitatges de la Cooperativa El Bienestar Obrero
• Hemp Museum Gallery
• Hidroelèctrica de Catalunya
• Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
• Hotel 987 Barcelona

I

• Institut Vila de Gràcia

J

• Farmàcia Joaquim Cases

L

• La Confiteria (Barcelona)
• La Granja (carrer Banys Nous, Barcelona)
• La Unión Metalúrgica
• Casa Llorenç Armengol
• London Bar

M

• Magatzems Serra i Balet
• Mansana de la Discòrdia
• Mercat de la Llibertat
• Mercat de Sants
• Mercat Galvany
• Mesón del Café
• Monument al Doctor Robert
• Museu del Modernisme Català

P

• Palau de la Música Catalana
• Palau del Baró de Quadras
• Palau del Marquès d'Alella
• Palau Güell
• Palau Mornau
• Palau Ramon Montaner
• Park Güell
• Pastisseria Reñé
• Patronat Ribas
• Pavelló de la Companyia Transatlàntica
• Pavellons Güell
• Paviments Escofet
• Porta i tanca de la Finca Miralles
• Portes de la finca Güell

Q

• Queviures Múrria
• Quinta de Salut l'Aliança

S

• Temple Expiatori de la Sagrada Família
• Sala de les Cent Columnes
• Sanatori Antituberculós
• Santuari de Sant Josep de la Muntanya
• Seu de l'Editorial Salvat

T

• Tallers Mañach
• Torre A.F.
• Torre Andreu
• Torre Antoni Garau Simonet
• Torre Blanca (Barcelona)
• Torre Cortés
• Torre d'aigües de la Catalana de Gas
• Torre de Sant Jordi (Barcelona)
• Torre dels Pardals

V

• Santa Maria de Valldonzella
• Vil·la Hèlius

X

• Xarcuteria i Sabateria Milà

Veure també

• Modernisme
• Modernisme català
• Antoni Gaudí
• Lluís Domènech i Montaner
• Josep Puig i Cadafalch

Enllaços externs

• Ruta del modernisme