Viquipèdia

Rèmora de banda negra

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Echeneis naucrates)

La rèmora de banda negra o rèmora banda negra -a l'Alguer-[6] (Echeneis naucrates) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels equenèids i a l'ordre dels perciformes.[7][8]

Infotaula d'ésser viuRèmora de banda negra
Echeneis naucrates Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Fiji mostrant el disc de succió.
Estat de conservació
Risc mínim
UICN190393 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaEcheneidae
GènereEcheneis
EspècieEcheneis naucrates Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Echeneis fasciata (Gronow, 1854)[1]
  • Echeneis fusca (Gronow, 1854)[1]
  • Echeneis guaican (Poey, 1860)[2]
  • Echeneis lunata (Bancroft, 1831)[3]
  • Echeneis metallica (Poey, 1860)
  • Echeneis naucratus (Linnaeus, 1758)
  • Echeneis neucrates (Linnaeus, 1758)
  • Echeneis vittata (Rüppell, 1838)[4]
  • Echensis naucrates (Linnaeus, 1758)
  • Echneis naucrates (Linnaeus, 1758)
  • Leptecheneis flaviventris (Seale, 1906)
  • Leptecheneis naucrates (Linnaeus, 1758)[5]
Exemplar de la Barrera d'Esculls de Belize
Exemplar fotografiat a la costa egípcia del Mar Roig.
Una rèmora de banda negra aferrada a un tauró zebra (Stegostoma fasciatum) a la Gran Barrera de Corall (Austràlia).
Exemplar adherit a la cama d'un submarinista.
Una rèmora banda negra adherida a la closca d'una tortuga.
Tauró nodrissa (Ginglymostoma cirratum) amb rèmores de banda negra fotografiats a les Bahames.

Descripció

modifica

Cos allargat, esvelt, amb escates cicloides molt petites i el peduncle caudal molt prim. El disc adhesiu és estret, moderadament llarg, porta de 21 a 28 parells de làmines i arriba, si fa no fa, a l'altura del centre de les aletes pectorals. La mandíbula és molt prominent i a l'extrem hi té un apèndix carnós punxegut i flexible. Les aletes dorsal i final (simètriques i oposades) comencen prop del centre de la longitud total. L'aleta dorsal té de 35 a 42 radis tous (32-42 segons FishBase) i l'anal de 34 a 39 (29-41 segons FishBase). El marge posterior de l'aleta caudal és convex en els individus joves i còncau en els adults. Cos de color gris, normalment amb una banda longitudinal fosca des de la boca fins al peduncle caudal. L'aleta caudal és negrosa amb les puntes blanques. Pot atènyer una llargada total de prop d'un metre[9] (110 cm segons Lieske i Myers,[10] encara que la seua mida normal és de 66)[11] i 2,3 kg de pes.[12] Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. Línia lateral contínua. 10-17 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 22-23 radis tous.[13][14] Cua punxeguda. El seu disc adhesiu (capaç de produir un fort buit i que utilitza per a adherir-se als seus amfitrions) va evolucionar a partir d'una aleta dorsal espinosa força modificada[15][16][17] i presenta entre 20 i 24 parells de crestes transversals.[18]

Reproducció

modifica

Té lloc durant la primavera i principis de l'estiu a la major part de la seua àrea de distribució, i durant la tardor a la Mediterrània. Els ous són grossos, pelàgics i esfèrics.[19] En el moment de la desclosa, les larves fan 4,7-7,5 mm de llarg, tenen un gran sac vitel·lí, ulls no pigmentats i un cos no desenvolupat del tot. Els exemplars immadurs viuen lliurement durant aproximadament un any fins que són al voltant de 3 cm de longitud i s'uneixen a un peix hoste. Assoleix la maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys de vida.[20][21]

Alimentació i depredadors

modifica

La seua dieta habitual es compon de restes de menjar que es perden o són rebutjades per l'animal hoste al qual es troba adherida. També es nodreix dels petits crustacis paràsits que envaeixen la pell del seu hoste i d'altres organismes de natació lliure que estiguin al seu abast (petits crustacis, peixos, crancs, calamars, etc.).[16] Exemplars juvenils han estat observats actuant com a netejadors de paràsits d'escàrids o peixos lloros als esculls de corall.[22] En captivitat, acostuma a romandre immòbil en el fons amb el cap lleugerament aixecat i puja a la superfície per a prendre bocins de cloïsses, peixos, etc.[23] El seu nivell tròfic és de 3,13.[24] No té depredadors coneguts.[25]

Hàbitat i distribució geogràfica

modifica

És un peix marí i d'aigua salabrosa, associat als esculls de corall[26] (entre 1 i 50 m de fondària)[27] i de clima subtropical (45°N-45°S, 180°W-180°E), el qual és de distribució circumtropical: l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà[28]-, la badia de Chesapeake[29] i les illes Bermudes[30] fins a l'Uruguai[31] i l'Argentina,[32][33] incloent-hi el golf de Maine,[34] les Bahames,[35] Mèxic,[36] Belize,[37] el mar Carib,[38] Haití,[30] Cuba,[39] la República Dominicana,[40] Puerto Rico,[41] Anguilla,[30] l'illa de Montserrat,[30] Jamaica,[30] Trinitat i Tobago,[42] Martinica,[30] Curaçao,[42] Aruba,[42] Veneçuela,[43] Surinam,[44] la Guaiana Francesa[45] i el Brasil),[46] l'Atlàntic oriental (Madeira,[47] el corrent de les Illes Canàries,[48] Cap Verd,[49] el corrent de Guinea,[50] la llacuna Ébrié,[51] Angola,[52] el corrent de Benguela[53] i Santa Helena),[54] la mar Mediterrània[55] (les illes Balears,[56] Còrsega,[57] Sardenya,[58] Sicília,[58] Malta,[59] la mar Egea,[60] Creta,[61] el mar de Màrmara,[60] Síria,[62] el Líban,[63] Israel[64] i Algèria),[65] l'Índic,[66][67] el corrent Agulhas,[68] (Moçambic,[69] Madagascar,[70] Maurici,[71] l'arxipèlag de les Txagos,[72] les Seychelles,[73] Tanzània,[74][75] Somàlia,[76] el mar Roig,[77][78] el golf d'Àqaba,[79] el golf d'Aden,[80] el Iemen,[27] el golf d'Oman,[81] el golf Pèrsic,[82] la mar d'Aràbia,[83] el Pakistan,[84] la llacuna Chilka,[85] Sri Lanka,[86] Myanmar[87] i el golf de Bengala),[87] l'oceà Pacífic (les illes Cook,[88] Tonga,[89] Nova Zelanda,[90] el mar de Tasmània,[91] Nova Caledònia,[92] Austràlia,[93][94] el mar del Corall,[95] la Gran Barrera de Corall,[96][97] les illes Calamian[98] -Filipines-, la mar de Samar,[99] la Xina,[100] el mar de la Xina Oriental,[101] Cambodja,[102] el Vietnam,[103] el mar de la Xina Meridional,[104][105] les illes Pescadors,[106] la mar Groga,[107] el corrent de Kuroshio,[108] les illes Hawaii,[109] el corrent de Califòrnia[110] i les illes Galápagos).[111][5][112][113]

Comportament

modifica

S'adhereix fermament als seus amfitrions (com ara, taurons i altres peixos grossos, dofins, tortugues, balenes i, fins i tot, vaixells i submarinistes)[114][115] gràcies a la seua aleta dorsal transformada en un disc de succió,[116] el qual és força important per a la seua supervivència. En aquesta relació de comensalisme l'amfitrió no es veu perjudicat, però la rèmora de banda negra se'n beneficia en gran manera, ja que aconsegueix menjar i un mitjà de locomoció de franc (la rèmora de banda negra no té bufeta natatòria i és una nedadora pèssima).[25]

Observacions

modifica

És inofensiva per als humans,[112] el seu índex de vulnerabilitat és de moderat a alt (54 de 100)[117] i era una espècie ben coneguda pels antics grecs, ja que creien que tenia poders misteriosos i màgics capaços d'alentir o, fins i tot, aturar els vaixells.[116]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Gray, J. E., 1854. Catalogue of fish collected and described by Laurence Theodore Gronow, now in the British Museum. Londres. i-vii + 1-196. [1]
  2. ↑ Poey, F., 1858-1861. Memorias sobre la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Tom 2. L'Havana. V. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
  3. ↑ Bancroft, E. N., 1831. Specimens were exhibited of several fishes, lately received from Dr. Bancroft of Kingston, Jamaica, Corr. Memb. Z. S. Proceedings of the Committee of Science and Correspondence of the Zoological Society of London 1830-31 (pt 1): 134-135. [2]
  4. ↑ Rüppell, W. P. E. S., 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehörig. Fische des Rothen Meeres. Siegmund Schmerber, Frankfurt am Main. i-ii + 1-148, Pls. 1-33. (1835:1-28, Pls. 1-7; 1836:29-52, Pls. 8-14; 1837:53-80, Pls. 15-21; 1838:81-148, Pls. 22-33).
  5. ↑ 5,0 5,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ Diccionari de alguerés (català)
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  9. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 327-328.
  10. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  11. ↑ Collette, B. B., 1999. Echeneidae. Remoras, sharksuckers, discfishes. P. 2652-2654. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  12. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, els Estats Units.
  13. ↑ Myers, R. F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p. Pàg. 127.
  14. ↑ Morphology Data of Echeneis naucrates - FishBase (anglès)
  15. ↑ Bigelow, B. 1953. Fishes of the Gulf of Mexico. Washington DC: United States Government Printing Office.
  16. ↑ 16,0 16,1 Field, R., 1998. Reef Fishes of the Red Sea. A guide to Identification. Nova York: Kegan Paul International.
  17. ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
  18. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera Arxivat 2013-06-11 a Wayback Machine. (català)
  19. ↑ Delsman, H. C., 1926. The Eggs of the Suckerfish. Nature, Londres, 118 (2979): 805 pp.
  20. ↑ Lagler, K., J. Bardach, R. Miller, 1962. Ichthyology. Michigan: John Wiley & Sons, Inc.
  21. ↑ John, C. M., 1950. Early Stages in the Development of the Sucker fish Echeneis naucrates (Linn). Bull. Cent. Res. Inst. Univ. Travancore, (C) 1(1): 47-57, pl. 7.
  22. ↑ Sazima, I., R. L. Moura i M. C. M. Rodrigues, 1999. Juvenile sharksucker, Echeneis naucrates (Echeneidae), acting as a station-based cleaner fish. Cybium 23(4):377-380. Pàg. 377.
  23. ↑ Tarleton, B., 1903. Catalogue of the Fishes of New York. Albany: New York State Museum.
  24. ↑ Sea Around Us (anglès)
  25. ↑ 25,0 25,1 Kowerska, A., 2002. Echeneis naucrates. Animal Diversity Web. [3]
  26. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. Jacksonville, Florida: New World Publications. Pàgs. 360-361.
  27. ↑ 27,0 27,1 Al Sakaff, H. i M. Esseen, 1999. Occurrence and distribution of fish species off Yemen (Gulf of Aden and Arabian Sea). Naga ICLARM Q. 22 (1): 43-47. Pàg. 45.
  28. ↑ List of Marine Fishes reported from Canada - FishBase (anglès)
  29. ↑ Murdy, E. O. i J. A. Musick, 2013. Field guide to fishes of the Chesapeake Bay. The Johns Hopkins University Press, 360 p. Pàgs. 181-182.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 Smith, C. L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p. Pàg. 475.
  31. ↑ List of Marine Fishes reported from Uruguay - FishBase (anglès)
  32. ↑ Menni, R. C., R. A. Ringuelet i R. H. Aramburu, 1984. Peces marinos de la Argentina y Uruguay. Editorial Hemisferio Sur S. A. Buenos, Aires, l'Argentina. 359 p.
  33. ↑ Robins, C. R. i G. C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p. Pàg. 157.
  34. ↑ Collette, B. B. i G. Klein-MacPhee (eds.), 2002. Bigelow and Schroeder’s fishes of the Gulf of Maine. Tercera edició. Caldwell, Nova Jersey: Blackburn Press, 577 p.: ill.; 27 cm. Pàg. 407.
  35. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin. Pàg. 319.
  36. ↑ Vega-Cendejas, M. E., 2004. Ictiofauna de la reserva de la biosfera Celestún, Yucatán: una contribución al conocimiento de su biodiversidad. Universidad Nacional Autónoma de México. Anales del Instituto de Biología, Serie Zoología 75:193-206. Pàg. 199.
  37. ↑ List of Marine Fishes reported from Belize - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  38. ↑ Species in Caribbean Sea - FishBase (anglès)
  39. ↑ List of Marine Fishes reported from Cuba - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  40. ↑ Randall, J. E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p. Pàg. 137.
  41. ↑ Martin, F. D. i J. W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191. Pàg. 85.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Pàg. 307.
  43. ↑ List of Marine Fishes reported from Venezuela - FishBase (anglès)
  44. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  45. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 519 p. Pàg. 326.
  46. ↑ List of Marine Fishes reported from Brazil - FishBase (anglès)
  47. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  48. ↑ Species in Canary Current - FishBase (anglès)
  49. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p. Pàg. 173.
  50. ↑ Sanches, J. G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Pàg. 313.
  51. ↑ Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches Núm. 156. ORSTOM, París. 267 p. Pàg. 129.
  52. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p. Pàg. 47.
  53. ↑ Species in Benguela Current - FishBase (anglès)
  54. ↑ Edwards, A., 1990. Fish and fisheries of Saint Helena Island. Centre for Tropical Coastal Management Studies, Universitat de Newcastle, Anglaterra.
  55. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 40.
  56. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  57. ↑ Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p.
  58. ↑ 58,0 58,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  59. ↑ Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 64.
  60. ↑ 60,0 60,1 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 82.
  61. ↑ Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 185.
  62. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 102.
  63. ↑ List of Marine Fishes reported from Lebanon - FishBase (anglès)
  64. ↑ Ben-Tuvia, A., 1971. Revised list of the Mediterranean Fishes of Israel. Israel J. Zool., 20: pp. 1-39.
  65. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig. Pàgs. 338-339.
  66. ↑ Druzhinin, A. D., 1980. Some data on the sharksucker, Echeneis naucrates (Echeneidae), from the Indian ocean. J. Ichthyol. 20(5):149-151.
  67. ↑ Species in Indian Ocean - FishBase (anglès)
  68. ↑ Smith, J .L. B., 1969. Fishes of Inhaca. P. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg. Pàg. 135.
  69. ↑ Pereira, M. A. M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp. Pàg. 16. [4] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  70. ↑ List of Marine Fishes reported from Madagascar - FishBase (anglès)
  71. ↑ Baissac, J. de B., 1990. SWIOP/WP/54 - Checklist of the marine fishes of Mauritius. RAF/87/008/WP/54/90 Regional Project for the Development & Management of Fisheries in the Southwest Indian Ocean. [5] Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  72. ↑ Winterbottom, R. i R. C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  73. ↑ Smith, J. L. B. i M. M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p. Pàg. 50.
  74. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p. Pàg. 43.
  75. ↑ Garpe, K. C. i M. C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498:191-211. Pàg. 210.
  76. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p. Pàg. 204. [6]
  77. ↑ Dor, M., 1984. Checklist of the fishes of the Red Sea. CLOFRES: i-xxii, map + 1-437. Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem.
  78. ↑ Golani, D. i S. V. Bogorodsky, 2010. The fishes of the Red Sea - reappraisal and updated checklist. Zootaxa 2463:1-135. Pàg. 30.
  79. ↑ Khalaf, M. A., 2004. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King Abdulaziz University: Marine Sciences 15(1): 23-50. [7]
  80. ↑ Bouhlel, M., 1988. Poissons de Djibouti. Placerville (Califòrnia): RDA International, Inc. 416 p. Pàg. 122.
  81. ↑ Assadi, H. i R. Dehghani P., 1997. Atlas of the Persian Gulf and the Sea of Oman fishes. Iranian Fisheries Research and Training Organization, l'Iran. Pàg. 58.
  82. ↑ Species in Persian Gulf - FishBase (anglès)
  83. ↑ Species in Arabian Sea - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  84. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Pakistan. Prepared with the support of PAK/77/033 and FAO (FIRM) Regular Programme. Roma: FAO. 200 p.
  85. ↑ Rao, K. V. R., 1995. Pisces. P. 483-506. A: Fauna of Chilka Lake. Wetland Ecosystem Series 1. Zool. Surv. India. 673 p. Pàg. 493.
  86. ↑ List of Marine Fishes reported from Sri Lanka - FishBase (anglès)
  87. ↑ 87,0 87,1 Hla Win, U., 1987. Checklist of fishes of Burma. Ministry of Livestock Breeding and Fisheries, Department of Fisheries, Burma.
  88. ↑ List of Marine Fishes reported from Cook Islands - FishBase (anglès)
  89. ↑ Randall, J. E., J. T. Williams, D. G. Smith, M. Kulbicki, G. M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508. [8]
  90. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 260.
  91. ↑ Species in Tasman Sea - FishBase (anglès)
  92. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Ph.D. Thesis, Université d'Aix-Marseille II, França. Pàgs. 128 i 135.
  93. ↑ Blaber, S. J. M., J. W. Young i M. C. Dunning, 1985. Community structure and zoogeographic affinities of the coastal fishes of the Dampier region of north-western Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 36:247-266. Pàg. 262.
  94. ↑ Johnson, J. W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2): 709-762. Pàg. 733.
  95. ↑ Species in Coral Sea and GBR - FishBase (anglès)
  96. ↑ Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  97. ↑ Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p. Pàg. 571.
  98. ↑ Werner, T. B. i G. R. Allen, 2000. A rapid marine biodiversity assessment of the Calamianes Islands, Palawan province, Philippines. RAP Bulletin of Biological Assessment 17. Washington DC, Estats Units: Conservation International. Pàg. 102.
  99. ↑ Villoso, E. P., G. V. Hermosa i C. Dizon, 1983. Species composition and diversity of fishes caught by otter trawling in Samar Sea. Fish. Res. J. Philipp. 8(2):33-49. Pàg. 41.
  100. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p. Pàg. 453.
  101. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio, el Japó. 288 p. Pàg. 197.
  102. ↑ Kuiter, R. H. i H. Debelius, 2006. World atlas of marine fishes. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, 720 pp.
  103. ↑ Kuronuma, K., 1961. A check list of fishes of Vietnam. United States Consultants, Inc.; International Cooperation Administration Contract-IV-153. Division of Agriculture and Natural Resources, United States Operations Mission to Vietnam. 66 p.
  104. ↑ Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8): 569-667. Pàg. 615. [9]
  105. ↑ Chen, J.-P., K.-T. Shao i C.-P. Lin, 1995. A checklist of reef fishes from the Tungsha Tao (Pratas Islands), South China Sea. Acta Zoologica Taiwanica 6(2):13-40. Pàg. 21.
  106. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p. Pàg. 73.
  107. ↑ Shao, K.-T., S.-C. Shen, T.-S. Chiu i C.-S. Tzeng, 1992. Distribution and database of fishes in Taiwan. P. 173-206. A: C.-Y. Peng (ed.). Collections of research studies on 'Survey of Taiwan biological resources and information management'. Institute of Botany, Academia Sinica. Vol. 2. (en xinès).
  108. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 222.
  109. ↑ Tinker, S. W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p. Pàg. 464.
  110. ↑ Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 203. [10]
  111. ↑ Grove, J. S. i R. J. Lavenberg, 1997. A list of the fishes of the Galapagos Islands. P. 1-17. A: The fishes of the Galapagos Islands. Stanford University Press. Pàg. 6.
  112. ↑ 112,0 112,1 FishBase (anglès)
  113. ↑ GBIF (anglès)
  114. ↑ Andrade, A. B., 2007. Echeneis naucrates (Linnaeus) (Perciformes, Echeneidae), unusual interaction with a diver. Pan-American J. Aquat. Sci. 2(1):1.
  115. ↑ Hoese, H., 1977. Fishes of the Gulf of Mexico. Texas: Texas A&M University Press.
  116. ↑ 116,0 116,1 Debelius, H., 1997. Mediterranean and Atlantic Fish Guide. Frankfurt: IKAN-Unterwasserarchiv.
  117. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rèmora_de_banda_negra&oldid=33976571»