Ferroaluminoceladonita
La ferroaluminoceladonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la celadonita, un subgrup del de les miques. Rep el nom per la seva relació amb la celadonita i el seu contingut en ferro i alumini.
 Ferroaluminoceladonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K(Fe2+,Mg)(Al,Fe3+)(Si₄O10)(OH)₂ |
| Epònim | Ferrós, alumini i celadonita |
| Localitat tipus | Monts Hokonui, Districte de Southland, Southland, Nova Zelanda |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,270 Å; b = 9,106 Å; c = 10,125 Å; β = 100,27° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | verd "celadon", verd |
| Exfoliació | perfect - (001) |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | cerosa, terrosa |
| Color de la ratlla | gris clar |
| Densitat | 2,93 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nβ = 1,625 n = 1,625 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-019 |
| Símbol | Facel |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La ferroaluminoceladonita és un silicat de fórmula química K(Fe2+,Mg)(Al,Fe3+)(Si₄O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta als monts Hokonui, al districte de Southland (Southland, Nova Zelanda). També ha estat descrita a la mina del mont Bischoff (Tasmània, Austràlia) i a Betliar (Regió de Košice, Eslovàquia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferroaluminoceladonita |
- ↑ «Ferroaluminoceladonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2020].