Marató de Boston
La marató de Boston és una marató que se celebra de manera anual des 1897 a la ciutat de Boston, estat de Massachusetts, Estats Units. La cursa sol celebrar el tercer dilluns d'abril. És la marató més antiga del món. El 2013 celebrà la seva 117a edició. Aquesta competició és una de les sis Grans Maratons del Món (World Marathon Majors), competició internacional que agrupa les sis maratons més grans del món (Nova York, Chicago, Berlín, Londres i Tokio, a més de la de Boston).
| ||
| Nom en la llengua original | (en) Boston Marathon  | |
|---|---|---|
| Tipus | esdeveniment esportiu recurrent | |
| Esport | marató | |
| Organitzador | Boston Athletic Association | |
| Distància de l'esdeveniment | 42,195 km | |
| Localització i dates | ||
| Localització | Gran Boston (Massachusetts) 42° 21′ 18″ N, 71° 03′ 54″ O / 42.355°N,71.065°O | |
| Estat | Estats Units d'Amèrica | |
| Vigència | 1897 – | |
| Freqüència | anual | |
| Altres | ||
| Lloc web | baa.org… | |
  
| ||
_pictogram.svg){kind=small}
Requisits
modificaAquesta marató té la particularitat que, per ser-hi acceptat, cal acreditar una marca per sota dels límits que estableix l'organització. Les marques per a l'acreditació poden ser d'una edició anterior de la marató de Boston, d'alguna de les altres quatre World Marathon Majors (Chicago, Nova York, Berlín o Londres) així com d'altres maratons nord-americanes. Per exemple, els homes d'una edat entre 18 i 34 anys han d'acreditar un temps no superior a 3h10, en una marató oficial de l'any anterior al d'inscripció.
El 1986, la marató va acceptar les exigències dels corredors que reivindicaven un premi. De fet, fins a aquesta data, el premi era una corona de fulles d'olivera.
Tot i que la marató té la reputació de ser una de les més difícils, no pot tenir un rècord del món, perquè la norma de validació prohibeix que l'arribada tingui una altitud menor que la sortida.
Palmarès
modifica Rècord de la cursa
|
|
Palmarès en cadira de rodes
modifica|
Homes
|
Dones
|
Miscel·lània
modifica- L'edició del 2007, feta el 16 d'abril va comptar amb la participació simbòlica de l'astronauta Sunita Williams, que va efectuar el recorregut en òrbita, a 300 km d'altitud a bord de l'ISS.
- El 1980, la maratoniana Rosie Ruiz va fer trampes: durant la carrera va prendre el metro per retornar discretament a la cursa, i fou la primera a creuar la meta amb un temps de 2:31:56, el que hagués estat el temps rècord d'una dona en aquesta marató.[1]
- L'Equip Hoyt ja ha participat en 26 edicions de la marató.
Explosió del 2013
modificaDiverses fonts van informar de dues explosions a la línia de meta de la marató. Unes tres hores després que els guanyadors creuessin la meta, es van sentir dues fortes explosions procedents de Copley Square.[2][3] Es diu que hi hauria hagut almenys tres morts i diversos ferits.[4][5]
Enllaços externs
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marató de Boston
- Pàgina web oficial de la marató de Boston Arxivat 2009-11-18 at Archive-It (anglès)
- Pàgina web oficial de les 5 World Marathon Majors (anglès)
Referències
modifica- ↑ Història de la marató a Boston.com (anglès)
- ↑ «Explosions rock Boston Marathon, several injured». CNN, 15-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ Golen, Jimmy «Two explosions at Boston marathon finish line». AP Newswire, 15-04-2013 [Consulta: 15 abril 2013]. Arxivat 2013-04-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-04-15. [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ «Deaths, injuries reported after Boston Marathon blasts». USA Today, 15-04-2013 [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ «Dues explosions causen nombrosos ferits en la marató de Boston». El Periódico de Catalunya, 15-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].