Secretaría de Gobernación

La Secretaría de Gobernación de Mèxic és una secretaria d'estat del poder executiu federal amb funcions de Ministeri de l'Interior i integrant del gabinet del president de Mèxic. Té al seu càrrec vigilar el compliment dels preceptes constitucionals, atendre els afers de política interior, conduir les relacions del Poder Executiu amb els altres poders de la Unió, els governs estatals i altres autoritats municipals i coordinar les accions de protecció civil i seguretat nacional.

Infotaula d'organitzacióSecretaría de Gobernación

Oficines centrals de la Secretaría
Dades
Tipussecretaria d'Estat de Mèxic
ministeri de l'Interior Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1884
Activitat
ÀmbitFederal
Governança corporativa
Seu 
  • Abraham González N°. 48,
    Col. Juárez, Del. Cuauhtémoc
SecretariAdán Augusto López
Depèn deGovern Federal
Filial

Lloc webweb oficial
X: SEGOB_mx Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica

Des que Mèxic va esdevenir independent en 1821, els primers governs sorgits van establir despatxos de ministres per al millor exercici del govern. El primer model de govern escollit pels mexicans va ser el de règim monàrquic durant el període conegut com a Primer Imperi Mexicà. En aquest règim es van crear quatre dependències administratives conegudes com a "Secretarías del Estado y del Despacho", que foren: I) De l'Interior i de Relacions Exteriors; II) De Justícia i Negocis Eclesiàstics; III) D'Hisenda; i IV) De Guerra i Marina. La primera d'elles va ser la primera entitat administrada del ministeri de l'interior en el Mèxic independent.[1] Aquesta Secretaria de l'interior i de relacions exteriors tenia com a funcions:

« «totes les relacions diplomàtiques de les corts estrangeres; així com de la Direcció de Correus, de les composicions de camins, calçades, ponts i altres [...] i de tot allò que sigui purament d'Estat.» »
— Reglament Provisional de la Regència. 18 de novembre de 1821.[2]

Amb el canvi de model polític al republicà Mèxic conservo l'estructura de Secretaries d'Estat que en algunes reglamentacions van ser cridats indistintament "secretaries" o "ministeris". En 1836 amb les Set Lleis la funció de relacions exteriors es va separar de la de govern intern quedant està encarregada a un Ministre de l'Interior, però les funcions tornaria a coincidir en una sola entitat administrativa.[3]

Antonio López de Santa Anna va reprendre el model de separació entre funcions internes i externes, creant novament dues secretaries, una per a cada funció. En 1856 aquesta figura administrativa canviaria el seu nom pel de Ministeri del Governació que després amb Juárez seria la Secretaría de Estado y del Despacho de Gobernación.

Després de la revolució mexicana, amb la creació de la Constitució de 1917 i després de ser per un breu període Departament de l'Interior de la Secretaria d'Estat, el 25 de desembre de 1917, es crea amb aquesta denominació la Secretaría de Gobernación, i en serà primer titular José Manuel Herrera.[3]

Funcions

modifica

Segons la ley Orgánica de la Administración Pública Federal en el seu Article 27 li correspon el despatx de les següents funcions:[4]

  • Presentar davant el Congrés de la Unió les iniciatives de llei o decret de l'Executiu.
  • Publicar les lleis i decrets del Congrés de la Unió, alguna de les dues Càmeres o la Comissió Permanent i els reglaments que expedeixi el President de la República, així com les resolucions i disposicions que per llei hagin de publicar-se en el Diari Oficial de la Federació.
  • Administrar i publicar el Diario Oficial de la Federación.
  • Manejar el servei nacional d'identificació personal.
  • Tramitar el relatiu al procediment administratiu per a l'expulsió d'estrangers del territori nacional.
  • Administrar les illes de jurisdicció federal, excepte aquelles l'administració de les quals correspongui, per disposició de la llei, a una altra dependència o entitat de l'administració pública federal.
  • Conduir la política interior que competeixi a l'Executiu i no s'atribueixi expressament a una altra dependència.
  • Vigilar el compliment dels preceptes constitucionals per part de les autoritats del país, especialment pel que fa a les garanties individuals i dictar les mesures administratives necessàries per a tal efecte.
  • Conduir, sempre que no estigui conferida aquesta facultat a una altra Secretaria, les relacions del Poder Executiu amb els altres Poders de la Unió, amb els òrgans constitucionals autònoms, amb els governs de les entitats federatives i dels municipis i amb les altres autoritats federals i locals, així com rendir les informacions oficials de l'Executiu Federal.
  • Conduir, en l'àmbit de la seva competència, les relacions polítiques del Poder Executiu amb els partits i agrupacions polítics nacionals, amb les organitzacions socials, amb les associacions religioses i altres institucions socials.
  • Fomentar el desenvolupament polític, contribuir a l'enfortiment de les institucions democràtiques; promoure l'activa participació ciutadana i afavorir les condicions que permetin la construcció d'acords polítics i consensos socials perquè, en els termes de la Constitució i de les lleis, es mantinguin les condicions de governabilitat democràtica.
  • Vigilar el compliment de les disposicions constitucionals i legals en matèria de culte públic, esglésies, agrupacions i associacions religioses.
  • Administrar l'Archivo General de la Nación, així com vigilar el compliment de les disposicions legals en matèria d'informació d'interès públic.
  • Vigilar, a través de la Dirección general de Radio, Televisión y Cinematografia, que les publicacions impreses i les transmissions de ràdio i televisió, així com les pel·lícules cinematogràfiques, es mantinguin dins dels límits del respecte a la vida privada, a la pau i moral pública i a la dignitat personal, i no ataquin els drets de tercers, ni provoquin la comissió d'algun delicte o pertorbin l'ordre públic.
  • Regular, autoritzar i vigilar el joc, les apostes, les loteries i rifes, en els termes que estableixin les lleis.
  • Conduir i posar en execució, en coordinació amb les autoritats dels governs dels estats, del Districte Federal, amb els governs municipals, i amb les dependències i entitats de l'Administració Pública Federal, les polítiques i programes de protecció civil de l'Executiu, en el marc del Sistema Nacional de Protecció Civil, per a la prevenció, auxili, recuperació i suport a la població en situacions de desastre i concertar amb institucions i organismes dels sectors privat i social, les accions conduents al mateix objectiu.
  • Establir i operar un sistema de recerca i informació, que contribueixi a preservar la integritat, estabilitat i permanència de l'Estat Mexicà.
  • Contribuir en el que correspongui a l'Executiu de la Unió, a donar sustento a la unitat nacional, a preservar la cohesió social i a enfortir les institucions de govern,
  • Compilar i sistematitzar les lleis, tractats internacionals, reglaments, decrets, acords i disposicions federals, estatals i municipals, així com establir el banc de dades corresponent, a fi de proporcionar informació a través dels sistemes electrònics de dades.

Organigrama

modifica

L'estructura orgànica i els titulars d'àrea de la Secretaría de Gobernación a partir del 10 de gener de 2018 és:[5]

Unitats Administratives

modifica

Òrgans desconcentrats, administratius i Entitats

modifica

Llista de Secretarios de Gobernación de Mèxic

modifica
 
Francisco Javier Ramírez Acuña, 2006-2008
 
Carlos Abascal, 2005-2006
 
Santiago Creel Miranda, 2000-2005
Secretari Partit Període President
Ignacio L. Vallarta Liberal 1868 Benito Juárez
Protasio Tagle 1868 Porfirio Díaz (1876)
Protasio Tagle 1877 Porfirio Díaz (1877 - 1880)
Trinidad García de la Cadena 1877 - 1879
Eduardo G. Pankhurst 1879 - 1880
Felipe Berriozábal 1880
Carlos Díez Gutiérrez 1880 - 1884 Manuel González (1880 - 1884)
Manuel Romero Rubio 1884 - 1895 Porfirio Díaz (1884 - 1911)
Manuel González Cossío 1895 - 1903
Ramón Corral 1903 - 1911
Emilio Vázquez Gómez 1911 Francisco León de la Barra (1911)
Alberto García Granados 1911
Abraham González Casavantes 1911 - 1912 Francisco I. Madero (1911 - 1913)
Jesús Flores Magón 1912
Rafael Hernández Madero 1912 - 1913
Victoriano Huerta 1913 Pedro Lascurain (1913)
Alberto García Granados 1913 Victoriano Huerta (1913 - 1914)
Aureliano Urrutia 1913
Manuel Garza Aldape 1913
Ignacio Alcocer 1913 - 1914
José María Luján 1914 Francisco Carvajal (1914)
Venustiano Carranza (1914)
Lucio Blanco 1914 - 1915 Eulalio Gutiérrez Ortiz (1914 - 1915)
Roque González Garza (1915)
José Quevedo 1915 Francisco Lagos Cházaro (1915)
Manuel Aguirre Berlanga 1917 - 1920 Venustiano Carranza (1917 - 1920)
Gilberto Valenzuela 1920 Adolfo de la Huerta (1920)
José Inocente Lugo 1920
Plutarco Elías Calles 1920 - 1923 Álvaro Obregón (1920 - 1924)
Gilberto Valenzuela 1923
Enrique Colunga 1923 - 1924
Romeo Ortega 1924
Romeo Ortega 1924 - 1925 Plutarco Elías Calles (1924 - 1928)
Gilberto Valenzuela 1925
Adalberto Tejeda 1925 - 1928
Gonzalo Vázquez Vela 1928
Emilio Portes Gil 1928
Felipe Canales 1928 - 1929 Emilio Portes Gil (1928 - 1930)
Carlos Riva Palacio PNR 1929 - 1930
Emilio Portes Gil PNR 1930 Pascual Ortiz Rubio (1930 - 1932)
Carlos Riva Palacio PNR 1930 - 1931
Octavio Mendoza González PNR 1931
Lázaro Cárdenas del Río PNR 1931
Manuel C. Téllez PNR 1931 - 1932
Juan José Ríos PNR 1932)
Eduardo Vasconcelos PNR 4 de setembre de 1932 - 1934 Abelardo L. Rodríguez
Narciso Bassols PNR 1934 - 1934
Juan D. Cabral PNR 1933 - 30 de novembre de 1934
Juan de Dios Bojórquez PNR 1 de desembre de 1934 - 1935 Lázaro Cárdenas del Río
Silvano Barba González PNR 1935 - 1935
Silvestre Guerrero PNR 1935 - 1938
Ignacio García Téllez PNR/PRM 1938 - 30 de novembre de 1940
Miguel Alemán Valdés PRM 1 de desembre de 1940 - 1945 Manuel Ávila Camacho
Primo Villa Michel PRM 1945 - 30 de novembre de 1946
Héctor Pérez Martínez PRI 1 de desembre de 1946 - 1948 Miguel Alemán Valdés
Ernesto Uruchurtu Peralta PRI 1948 - 1948
Adolfo Ruiz Cortines PRI 1948 - 1951
Ernesto Uruchurtu Peralta PRI 1951 - 30 de novembre de 1952
Ángel Carvajal Bernal PRI 1 de desembre de 1952 - 30 de novembre de 1958 Adolfo Ruiz Cortines
Gustavo Díaz Ordaz PRI 1 de desembre de 1958 - 1963 Adolfo López Mateos
Luis Echeverría Álvarez PRI 1963 - 30 de novembre de 1964
Luis Echeverría Álvarez PRI 1 de desembre de 1964 - 1969 Gustavo Díaz Ordaz
Mario Moya Palencia PRI 1969 - 30 de novembre de 1970
Mario Moya Palencia PRI 1 de desembre de 1970 - 30 de novembre de 1976 Luis Echeverría Álvarez
Jesús Reyes Heroles PRI 1 de desembre de 1976 - 16 de maig de 1979 José López Portillo
Enrique Olivares Santana PRI 16 de maig de 1979 - 30 de novembre de 1982
Manuel Bartlett Díaz PRI 1 de desembre de 1982 - 30 de novembre de 1988 Miguel de la Madrid Hurtado
Fernando Gutiérrez Barrios PRI 1 de desembre de 1988 - 4 de gener de 1993 Carlos Salinas de Gortari
Patrocinio González Garrido PRI 4 de gener de 1993 - 10 de gener de 1994
Jorge Carpizo McGregor PRI 10 de gener de 1994 - 30 de novembre de 1994
Esteban Moctezuma Barragán PRI 1 de desembre de 1994 - 28 de juny de 1995 Ernesto Zedillo Ponce de León
Emilio Chuayffet Chemor PRI 28 de juny de 1995 - 3 de gener de 1998
Francisco Labastida Ochoa PRI 3 de gener de 1998 - 21 de maig de 1999
Diódoro Carrasco Altamirano PRI 21 de maig de 1999 - 30 de novembre de 2000
Santiago Creel Miranda PAN 1 de desembre de 2000 - 1 de juny de 2005 Vicente Fox Quesada
Carlos Abascal Carranza PAN 1 de juny de 2005 - 30 de novembre de 2006
Francisco Javier Ramírez Acuña PAN 1 de desembre de 2006 - 15 de gener de 2008 Felipe Calderón Hinojosa
Juan Camilo Mouriño Terrazo PAN 16 de gener de 2008 - 4 de novembre de 2008
Fernando Gómez-Mont Urueta IND 10 de novembre de 2008 - 14 de juliol de 2010
Francisco Blake Mora PAN 14 de juliol de 2010 - 21 de novembre de 2011
Alejandro Poiré Romero PAN 21 de novembre de 2011 - 30 de novembre de 2012
Miguel Ángel Osorio Chong PRI 1 de desembre de 2012 - 10 de gener de 2018 Enrique Peña Nieto
Alfonso Navarrete Prida PRI 10 de gener de 2018 -

Referències

modifica
  1. Carrillo Castro, Alejandro. Génesis y evolución de la administración pública federal descentralizada. Tomo II. Volumen 1. Distrito Federal: Instituto Nacional de Administración Pública, A.C., p. 42-44. ISBN 978-607-9026-10-3. 
  2. Carrillo Castro, Alejandro. Génesis y evolución de la administración pública federal descentralizada. Tomo II. Volumen 1. Anexos. Distrito Federal: Instituto Nacional de Administración Pública, A.C., p. 329. ISBN 978-607-9026-10-3. 
  3. 3,0 3,1 Secretaría de Gobernación. «Antecedentes históricos». Arxivat de l'original el 2013-10-18. [Consulta: 17 octubre 2014].
  4. «ley Orgánica de la Administración Pública Federal». Gobierno federal, 2012. Arxivat de l'original el 2009-03-01. [Consulta: 17 octubre 2014].
  5. «Diario Oficial de la Federación», 02-04-2013.

Enllaços externs

modifica