26 d'agost
data
(S'ha redirigit des de: 26 de agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs. Queden 127 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1875, la Seu d'Urgell: els carlins hi són derrotats; acaba així la Tercera Guerra Carlina.
- 1936, Quart de Poblet, Horta Oest: és assassinat el polític conservador valencià Juan Bautista Valldecabres Rodrigo.
- 1968, Prada de Conflent: hi comencen les Diades de Cultura (duraran fins al 31), que l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.[1]
- 1988, Cadaqués: presentació de l'Orquestra de Cadaqués, sota la direcció d'Edmon Colomer, i amb la participació de Victòria dels Àngels.
- Resta del món
- 1346: Batalla de Crécy, victòria decisiva d'Anglaterra sobre França en la Guerra dels Cent Anys.
- 1498: Michelangelo rep l'encàrrec de cisellar la Pietà.
- 1789: s'aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà per l'Assemblea Constituent a Versalles.
- 1800, Ferrol: fracassa un desembarcament britànic.[2]
- 1813, Dunino, Baixa Silèsia, Polònia: l'exèrcit aliat de la Sisena Coalició venç a les forces napoleòniques a la batalla de Katzbach durant les Guerres Napoleòniques.
- 1883, illa de Rakata, Indonèsia: el volcà Krakatoa sofreix una de les més grans explosions volcàniques conegudes; van desaparèixer volatilitzats dos terços de l'illa,).
- 1920, Washington DC (EUA): s'aprova la 19a esmena a la Constitució, per la qual les dones podran votar en qualsevol elecció dels EUA.
- 1930, Varsòvia, Polònia: es reforça la dictadura del Mariscal Józef Piłsudski
- 1978, Ciutat del Vaticà: Albino Luciani és elegit papa, i adopta el nom de Joan Pau I.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1927 - Agullana: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa (m. 2015).[3]
- 1957 -
- Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental: Antoni Morral i Berenguer, polític català.
- Igualadaː Lloll Bertran, actriu i cantant catalana.[4]
- 1956 - Torelló, Osona: Ramon Fontserè, actor de cinema, teatre i televisió català.
- 1978 - Barcelona: Eva Baltasar i Sardà, poeta i novel·lista catalana.[5]
- Resta del món
- 1695 - Estrasburgː Marie-Anne-Catherine Quinault, actriu francesa del teatre barroc i compositora.[6]
- 1743 - París, Regne de França: Antoine Lavoisier, químic francès, considerat el creador de la química moderna (m. 1794).
- 1880 - Roma, Regne d'Itàlia: Guillaume Apollinaire, poeta surrealista francès.
- 1881 - Cobourg, Ontario (Canadà)ː Alice Wilson, primera geòloga canadenca i paleontòloga (m. 1964).[7]
- 1882 -
- Hamburg: James Franck, físic i químic alemany, Premi Nobel de Física de 1925 (m. 1964).[8]
- Pimpama, Queensland: Vida Lahey, destacada artista professional australiana (m.1968).[9]
- 1898 - Nova York: Peggy Guggenheim, mecenes nord-americana (m. 1979).[10]
- 1910 - Skopje, Macedònia del Nord, llavors Imperi Otomà: Mare Teresa de Calcuta, religiosa catòlica i Premi Nobel de la Pau de 1979 (m. 1997).[11]
- 1914 - Brussel·les, Bèlgica: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (m. 1984).
- 1920 - Spilimbergo, Friül-Venècia Júliaː Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (m. 2009).[12]
- 1921 - Tulsa, Oklahomaː Naomi Parker, obrera nord-americana que va servir de model del cèlebre cartell We Can Do It! (m. 2018).[13]
- 1935 - Newburgh (Nova York): Geraldine Ferraro, política estatunidenca, primera dona a optar a la vicepresidència (m. 2011).[14]
- 1946 - Acs, Sabartès, Occitània, França: Andreu Claret i Serra, periodista i escriptor català.
- 1956 - Londres: Sally Beamish, compositora britànica i violista.[15]
- 1960 - Andorra la Vella: Roser Suñé Pascuet, mestra, filòloga i política andorrana, Síndica General d'Andorra.[16]
- 1964 - Sliema, Maltaː Daphne Caruana Galizia, periodista i blogger maltesa assassinada (m. 2017).[17]
- 1967 - Belgrad, Iugoslàvia: Aleksandar Đorđević, exbasquetbolista i actualment entrenador serbi.
- 1970 - Plainfield, Illinois, Estats Units: Melissa McCarthy, actriu de cinema i televisió estatunidenca.
- 1976 - Irun, País Basc: Amaia Montero, vocalista i compositora de música pop en castellà.
- 1980 - Nova York, Estats Units: Macaulay Culkin, actor estatunidenc.
- 1980 - Califòrnia, Estats Units: Chris Pine, actor estatunidenc.
- 1989 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: James Harden, jugador de bàsquet estatunidenc.
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1886 - Olot: Joaquim Masmitjà i de Puig, servent de Déu.
- 1976 - Barcelona: Ramon Fuster i Rabés, intel·lectual i pedagog català (n. 1916).[18]
- 1985 - Benicàssim (la Plana Alta): Leopold Querol i Roso, pianista valencià (n. 1899).
- 1986 - Barcelona: Rosa Torras i Buxeda, tennista catalana, primera tennista olímpica espanyola (n. 1895).[19]
- 2010 - Tavertet: Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català (n. 1918).
- 2002 - Vinaròs: Miquel Querol i Gavaldà, musicòleg i compositor (n. 1912).
- Resta del món
- 1666 - Harlem, Països Baixos: Frans Hals, pintor neerlandès (n. 1583).
- 1723 - Delft, Països Baixos: Antonie van Leeuwenhoek, comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg holandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi (n. 1632).
- 1850 - Claremont House, Surrey, Anglaterra: Lluís Felip I de França, rei de França del 1830 al 1849.
- 1874 - Fontenoy-le-Château: Julie-Victoire Daubié, periodista i primera dona francesa a obtenir el batxillerat (n. 1824).[20]
- 1927 - Buenos Aires: Manuel Jovés i Torres, pianista i compositor, director de l'Orfeó Manresà (n. 1886).
- 1930 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Lon Chaney, actor de cinema estatunidenc.
- 1933 - Karinskoie, Rússia: Sofia Parnok, poeta i traductora russa, anomenada la Safo de Rússia (m. 1933).[21]
- 1946 - Los Ángeles, Califòrniaː Jeanie MacPherson, actriu i després guionista estatunidenca (n. 1887).[22]
- 1958 - Londres, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor angès (n. 1872).[23]
- 1967 - Storrington, West Sussexː Helen Gwynne-Vaughan, botànica i micòloga britànica (n. 1879).[24]
- 1969 - Khartum (Sudan): Ismail al-Azhari “Sayyid” (en àrab إسماعيل الأزهري, Ismāʿīl al-Azharī) ,home d'estat sudanès, primer ministre (1954-1956) i president del país (1964-1969) (n. 1900).[25]
- 1974 - Maui, Hawaii (EUA): Charles Lindbergh, aviador i enginyer estatunidenc i el primer pilot a creuar l'oceà Atlàntic en un vol sense escales en solitari (n. 1902).
- 1976 - Santa Bàrbara, Califòrnia: Lotte Lehmann, soprano alemanya-estatunidenca (n.1888).[26]
- 1980 - Blackpoolː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de Paris de 1924 (n. 1898).[27]
- 1996 - Filipstad: Sven Stolpe, intel·lectual suec.
- 1998 - Orange, Califòrnia (EUA): Frederick Reines, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (n. 1918).[28]
- 2017 - Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: Tobe Hooper fou un director de cinema estatunidenc.
- 2018 - Stuttgart: Inge Borkh, soprano alemanya, de carrera centreeuropea (n. 1921).[29]
- 2020 - Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Joe Ruby, animador, editor, escriptor i productor de televisió estatunidenc, co-creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby-Doo (n. 1933).
- 2023 - Londrina: Geraldo Majella Agnelo, cardenal i arquebisbe catòlic brasiler (n. 1923)
Festes i commemoracions modifica
- Santoral:
- Sant Melquisedec, rei i sacerdot;
- Sant Adrià de Nicomèdia (fill de Probe), màrtir;
- Sant Alexandre de Bergamo, màrtir;
- Sant Valeri de Coserans, bisbe;
- Sant Mercurial d'Osca, màrtir;
- Sant Víctor de Cerezo màrtir; Geronci d'Itàlica, bisbe i màrtir (a Sevilla);
- Santa Teresa Jornet i Ibars, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats;
- beat Fèlix Vivet i Trabal, màrtir; servent de Déu
- Sant Joaquim Masmitjà i de Puig, prevere fundador de les Missioneres del Cor de Maria;
- Sants Barlaam i Josafat (a l'Església ortodoxa; a la catòlica és el 27 de novembre);
- Santa Irene d'Hongria, emperadriu (a l'Església Ortodoxa).
Als EUA, Dia de la Igualtat de les Dones, commemorant l'aprovació de la 19a esmena de la Constitució en 1920, que concedia el vot a les dones.
Referències modifica
- ↑ «26 d'agost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Black, Jeremy. A military history of Britain: from 1775 to the present (en anglès). Greenwood Publishing group, p.67. ISBN 0275990397.
- ↑ Velaz Sicart, Anna Maria «Entrevista Maria Perxés». Revista de Girona, abril 2015, pàg. 130-137.
- ↑ «Lloll Bertran, Acteur.trice» (en francès). [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ «Eva Baltasar i Sardà | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ Anthony, James R. «Quinault, Marie-Anne-Catherine» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Alice Wilson». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Maynard, Margaret. Lahey, Frances Vida (1882–1968) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Peggy Guggenheim: Adicta al arte» (en castellà). Fundación Cultural Estilo, 24-11-2021. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1979» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «CANTARUTTI NOVELLA». Dizionario biografico dei friulani. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Muere a los 96 años Naomi Parker Fraley, que inspiró el cartel icono del feminismo». Europa Press, 23-01-2018. [Consulta: 3 juliol 2021].
- ↑ Martin, Douglas «She Ended the Men's Club of National Politics (Published 2011)» (en anglès). The New York Times, 26-03-2011. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Sally Beamish» (en anglès). Peters Edition. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Roser Suñé i Pascuet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Daphne Caruana Galizia (1964-2017) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Ramon Fuster i Rabés». El Punt Avui [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «Rosa Torras Buxeda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Thierce, Agnes «Julie Victoire Daubié, première bachelière de France. De la condition économique, morale et politique de la femme au XIXe siècle». Bulletin du Centre Pierre Leon, 02-03-1993, pàg. 53-62.
- ↑ Fumero, Kika. «Sophia Parnok, la safo rusa» (en castellà). Mirales, 02-10-2012. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Jeanie MacPherson (1887-1946) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ Ottaway, Robert; Frogley, Alain. «Vaughan Williams, Ralph». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.42507 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Mary R. S. Creese: Vaughan, Dame Helen Charlotte Isabella Gwynne- (1879–1967). In: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004 accessed Online (nur mit Bibliotheksausweis); doi:10.1093/ref:odnb/33623
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lotte Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Lucy MORTON - Olympic Swimming | Great Britain» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Inge Borkh obituary» (en anglès). The Guardian, 31-08-2018. ISSN: 0261-3077.
