Plantilla:Infotaula geografia políticaBenifaió

Localització
Població humana
GentiliciBenifaionenc, benifaionenca
Geografia
Superfície20,15
Altitud35
Partit judicialCarlet
Dades històriques
Festa major
Del 15 d'agost al 22 d'agost
PatrociniSanta Bàrbara
Dia de mercatDijous
Organització política
• AlcaldeMarta Ortiz Martínez (PSPV-PSOE)
Identificador descriptiu
Codi postal46450
Altres
Agermanament amb
Valmontone, Itàlia

Lloc webwww.benifaio.es

Benifaió és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alfarb i Alginet (a la mateixa comarca); amb Almussafes i Sollana (a la Ribera Baixa); i amb Picassent (a l'Horta Sud). Els 20,6 km² de terme municipal es dediquen majoritàriament a l'agricultura, fonamentalment a la taronja.

Història

modifica

Hi ha indicis de poblament des de fa 10.000 anys a la Font de l'Almaguer: A la Paridera i el Pla de les Clotxes s'han trobat restes, de l'eneolític i d'aquesta mateixa època una destral de pedra polida al nucli urbà. També a la Font de l'Almaguer hi ha deixalles del Bronze. A la Font de Mussa apareixen vestigis de població eneolítica, puntes de sílex i divers material lític. Del pas dels romans donen fe l'ara romana trobada l'any 1922, en una vila rústica, del segle IV aC, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto, on va aparéixer un esplèndid mosaic bicrom (segles I-II), extret l'any 2001 i dipositat actualment al Museu de Prehistòria de València.

El lloc, d'origen islàmic (Beni Hayyén), apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I a cavallers de Barcelona que l'acompanyaren en la conquesta de la zona. Al novembre del 1304 Jaume el Just va vendre el terç delme de Benifaió a Bartomeu Matoses. El rei Pere III se'l va confiscar, i va vendre'l, com a senyoriu, el 1348 a Maria Ladrón de Vidaure per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. En el segle XVI ho posseïa la família Jofré. El 1609 va sofrir el despoblament i abandó dels cultius a causa de l'expulsió dels moriscs. El 1615, va comprar aquest senyoriu Miquel Falcó de Belaochaga i va donar-li categoria de baronia; durant el període que el va posseir aquesta família (1615-1872) es van mantenir les condicions establides per Pere III. En les Corts Valencianes del 1626 l'església parroquial va demanar exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 800 lliures, i el 1727 es va encetar la construcció de l'actual temple, dedicat a sant Pere apòstol. El 1744 el poble inicià un plet contra el seu senyor per la propietat de l'escrivania de l'Ajuntament.

El 1767 el duc d'Hixar, senyor de Sollana, ordenà la prolongació de la Séquia Reial del Xúquer la qual cosa beneficià els cultius de Benifaió. Nogensmenys, el procés més important va encetar-lo el 1838, davant la Reial Audiència, sobre la titularitat de les possessions del senyoriu; el 28 de setembre 1872 els veïns compren als Falcó, per 75.000 pessetes o 300.000 reals de velló els drets senyorials, el municipi roman lliure de càrregues i canvia l'afegit de Falcó pel d'Espioca. El 1881, l'ajuntament compra la Casa Palau a Juli Falcó, baró de Benifaió.

Sentència de Benifaió

modifica

Com a Sentència de Benifaió es coneix la sentència del Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa, Secció 4a), de 21 setembre 1998, que va deixar sense efecte l'Acord Plenari de l'Ajuntament de Benifaió, de 26 abril de 1988, pel qual es disposa que els escrits interns en valencià s'adequaran a la norma ortogràfica que dicte l'Acadèmia de Cultura Valenciana. El recurs va ser presentat per Vicent Duart Gadea, regidor per la Unitat del Poble Valencià i el BLOC fins a l'any 2009. El Tribunal Suprem confirmava la sentència núm. 335/1992, dictada, amb data 10 març 1992, per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La sentència va tindre una gran repercussió mediàtica en el seu dia. L'alcaldia estava en mans de Vicente Choví d'Unió Valenciana.[1]

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
12.263 11.986 12.480 12.178 12.120 12.059 12.172 12.254 12.208 12.204 12.119 12.204 12.220 12.117 11.965 11.830 11.819 11.913

Economia

modifica
 
Vista global de la localitat.

Dedicada fonamentalment a la indústria, en el municipi es troben empreses de pes en el sector agroalimentari: Papas Vicente Vidal, Choví SL o Roquette Laisa. Per la seua proximitat a Almussafes, molts benifaionencs i empreses del poble treballen per la Factoria Ford d'Almussafes.

Pel que fa a l'agricultura, predomina el cultiu del taronger i d'altres cítrics. Els agricultors de Benifaió, tradicionalment, han treballat les terres fora del seu terme municipal, xicotet amb comparació d'altres, com Picassent o Sollana.

Política i Govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Compromís, 2 de Gent per Benifayó (GB) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benifaió

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Marta Ortiz Martínez 2.346 34,13% 7 ( +1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Mª Desamparados Arcís Martínez 1.478 21,5% 4 ( -3)
Compromís per Benifaió   Edu Gómez Signes 1.333 19,39% 3 ( +1)
Gent per Benifayo (GB) Víctor García García 925 13,46% 2 ( )
Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (Acord Ciutadà) Samuel Úbeda López 646 9,4% 1 ( +1)
Vots en blanc   145 2,11%
Total vots vàlids i regidors 6.873 100 % 17
Vots nuls 150 2,14%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.023 74,55%**
Abstenció 2.397* 25,45%**
Total cens electoral 9.420* 100 %**
Alcaldessa: Marta Ortiz Martínez (PSPV) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 vots de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Benifaió és Marta Ortiz Martínez (PSPV).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Sanchis Baltasar PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Francisco Sanchis Baltasar PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Choví Añó UV 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Choví Añó UV 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Fort Torregrosa PP 17/06/1995 --
1999–2003 Matilde Ferrá Perelló
Jesús Tortosa Llopis
BLOC-Verds
PSPV-PSOE
03/07/1999
03/01/2002
Pacte de Govern BLOC-Verds+PSPV
2003–2007 Jesús Tortosa Llopis
Mª Desamparados Arcís Martínez
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
14/03/2005
Moció de censura PP+BLOC-EV
2007–2011 Mª Desamparados Arcís Martínez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Mª Desamparados Arcís Martínez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Marta Ortiz Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments

modifica

Religiosos

modifica
  • L'església de Sant Pere a la plaça major, és la tercera de les construccions en el mateix solar. Acabada el 1771, consta de dues torres en la façana i una gran cúpula. A l'interior conserva alguns elements d'orfebreria religiosa del segle xvi. El 1936 es van perdre quadres del pintor Vicente López. En la portada es troben les imatges de Sant Pere i Sant Pau i un relleu amb la tiara de Sant Pere duta per dos àngels d'estil barroc.
  • L'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats és una capella d'una sola nau que té un cos addicional a l'esquerra amb un sostre i dues finestres amb reixes. La Mare de Déu presideix l'ermita i també hi ha llenços menuts obra de Maria Rodrigo. L'ermita original va ser derruïda el 1937 i amb la voluntat d'alguns veïns va ser inaugurada l'actual en 1961.
  • Torre de la Plaça, Magnífic exemplar que es conserva de les anomenades torres d'espera i defensa de l'època àrab. La seua construcció es podria remuntar al període almohade (segles XI al XIII). Va formar part del cinturó defensiu de la ciutat de València, al costat de les torres d'Espioca, Silla, Almussafes, Mussa, etc.., i va ser també usada per a refugi dels habitants de les alqueries de la rodalia. També ha tingut usos com a graner i presó. L'amplària de la torre en la part inferior és d'uns onze metres en cadascun dels quatre costats. Té un total de quatre plantes amb una altura total aproximada de 23 metres. La part superior està coronada per set merlets en cada costat. Les seues dimensions la situen entre les torres conservades més grans existents al País Valencià.
  • Torre Mussa o de l'Horta. D'origen clarament àrab, a pesar de no haver-hi documentació històrica, es pot datar entre els segles XI o XII. Construïda amb pedra i morter de calç, encara conserva internament arquejades corresponents a les plantes avui derruïdes, així com forats circulars, cosa que sembla demostrar que es degué tractar d'una torre-colomer de l'època islàmica. L'ús com a part del cinturó defensiu de la ciutat de València pot ser que date de l'època cristiana.
  • Soterranis medievals, es troben davall de la plaça Major i tenen arcs clarament medievals. Tal vegada es tracte de sitges per al proveïment de la població. Comuniquen amb el pou que es troba al mig de la plaça. La seua construcció es pot datar entre els segles xv i xvi.
  • Casa-Palau dels Falcó. Casa dels Falcó de Belaochaga, barons de Benifaió des del 1615. Es va edificar adossat a la torre ja existent per a aprofitar-la com a fortificació senyorial, raó per la qual també va rebre el nom de Casa-castell dels Falcó. Data del segle xvii, ja que el segle xviii els barons van passar a residir a la ciutat de València.
  • Llavador municipal. Construït al voltant d'un llac natural a la Font de la Carrasca, es va inaugurar el 1926. Ara en desús, s'ha transformat en un deliciós parc. En l'accés hi ha una creu construïda l'any 1901, en commemoració de l'entrada del segle xx.
  • Mercat Municipal. En la portada hi ha un relleu de l'escultor Vicent Beltrán Grimal. Inaugurat el 1929 és un dels edificis més emblemàtics de la població.

Cultura

modifica

A Benifaió té la seu la Fundació Sambori, creadora dels prestigiosos Premis Sambori de narrativa escolar en valencià, i des de fa alguns anys, també universitària.

 
Processó de la Dolorosa de la Setmana Santa de Benifaió

Societat

modifica

Poble amb tradició emigrant, a mitjan segle XX moltes famílies benifaioneres abandonaren el poble per anar a viure i treballar fora de l'Estat Espanyol. Un gran nombre de gent trobà una nova llar al municipi provençal de Monteux. Algunes famílies encara viuen allí i fins i tot s'han proposat agermanaments entre les dues viles, que mai no s'han acabat de concretar.

Gastronomia

modifica

De la gastronomia de Benifaió destaquen els arrossos, en paella, al forn o en putxero. La paella té diverses especialitats, com la de la carn, peix, col i costelles; verdures i caragols... Dels arrossos caldosos, el de "fesols i naps"; dels fets al forn, el de "panses i cigrons". També "l'olla de Nadal" amb "pilota" de magre, que també podem trobar a la Paella.

Dels dolços, els bunyols per Sant Josep; per Setmana Santa, l'arnadí o carabassa santa; en Pasqua la coca boba i les "coques escudellades". També són populars la "coca de llanda" (que no és la mateixa que la boba), i els pastissets de moniato o "encarats", per Nadal.

Benifaioners il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. Text de la Sentència de Benifaió
  2. Ajuntament de Benifaió «Marta Ortiz Martínez, nueva alcaldesa de Benifaió» (en castellà). El Seis Doble, 13-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 108 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benifaió», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benifaió. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. 75 anys de falles a Benifaió Las Provincias (castellà)
  9. «XX Aniversari». Confraria del Sant Sepulcre de Benifaió. [Consulta: 22 maig 2011].

Enllaços externs

modifica