Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona

Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona
	CEDAW
	40° 42′ 46″ N, 74° 00′ 22″ O / 40.7128°N,74.0061°O
Identificador de llei o regulació	昭和60年条約第7号
Tipus	tractat de les Nacions Unides ; instrument internacional de drets humans ; core international human rights instrument (en) ; obra escrita
Part de	dret internacional dels drets humans
Vigència	juliol 2010 -
Data	18 desembre 1979
Ratificació	Afganistan (5 març 2003); Albània (11 maig 1994); Algèria (22 maig 1996); Andorra (15 gener 1997); Angola (17 setembre 1986); Antigua i Barbuda (1r agost 1989); Argentina (15 juliol 1985); Armènia (13 setembre 1993); Austràlia (28 juliol 1983); Àustria (31 març 1982); Azerbaidjan (10 juliol 1995); Bahames (6 octubre 1993); Bahrain (18 juny 2002); Bangladesh (6 novembre 1984); Barbados (16 octubre 1980); Belarús (4 febrer 1981); Bèlgica (10 juliol 1985); Belize (16 maig 1990); Benín (12 març 1992); Bhutan (31 agost 1981); Bolívia (8 juny 1990); Bòsnia i Hercegovina (1r setembre 1993); Botswana (13 agost 1996); Brasil (1r febrer 1984); Brunei (24 maig 2006); Bulgària (8 febrer 1982); Burkina Faso (14 octubre 1987); Burundi (8 gener 1992); Cap Verd (5 desembre 1980); Cambodja (15 octubre 1992); Camerun (23 agost 1994); Canadà (10 desembre 1981); República Centreafricana (21 juny 1991); Txad (9 juny 1995); Xile (7 desembre 1989); República Popular de la Xina (4 novembre 1980); Colòmbia (19 gener 1982); Comores (31 octubre 1994); República del Congo (26 juliol 1982); illes Cook (11 agost 2006); Costa Rica (4 abril 1986); Costa d'Ivori (18 desembre 1995); Croàcia (9 setembre 1992); Cuba (17 juliol 1980); Xipre (23 juliol 1985); Txèquia (22 febrer 1993); Corea del Nord (27 febrer 2001); República Democràtica del Congo (17 octubre 1986); Dinamarca (21 abril 1983); Djibouti (2 desembre 1998); Dominica (15 setembre 1980); República Dominicana (2 setembre 1982); Equador (9 novembre 1981); Egipte (18 setembre 1981); El Salvador (19 agost 1981); Guinea Equatorial (23 octubre 1984); Eritrea (5 setembre 1995); Estònia (21 octubre 1991); Eswatini (26 març 2004); Etiòpia (10 setembre 1981); Fiji (28 agost 1995); Finlàndia (4 setembre 1986); França (14 desembre 1983); Gabon (21 gener 1983); Gàmbia (16 abril 1993); Geòrgia (26 octubre 1994); Alemanya (10 juliol 1985); Ghana (2 gener 1986); Grècia (7 juny 1983); Grenada (30 agost 1990); Guatemala (12 agost 1982); Guinea (9 agost 1982); Guinea Bissau (23 agost 1985); Guyana (17 juliol 1980); Haití (20 juliol 1981); Hondures (3 març 1983); Hongria (22 desembre 1980); Islàndia (18 juny 1985); Índia (9 juliol 1993); Indonèsia (13 setembre 1984); Iraq (13 agost 1986); Irlanda (23 desembre 1985); Israel (3 octubre 1991); Itàlia (10 juny 1985); Jamaica (19 octubre 1984); Japó (25 juny 1985); Jordània (1r juliol 1992); Kazakhstan (26 agost 1998); Kenya (9 març 1984); Kiribati (17 març 2004); Kuwait (2 setembre 1994); Kirguizstan (10 febrer 1997); Laos (14 agost 1981); Letònia (14 abril 1992); Líban (16 abril 1997); Lesotho (22 agost 1995); Libèria (17 juliol 1984); Líbia (16 maig 1989); Liechtenstein (22 desembre 1995); Lituània (18 gener 1994); Luxemburg (2 febrer 1989); Madagascar (17 març 1989); Malawi (12 març 1987); Malàisia (5 juliol 1995); Maldives (1r juliol 1993); Mali (10 setembre 1985); Malta (8 març 1991); Illes Marshall (2 març 2006); Mauritània (10 maig 2001); Maurici (9 juliol 1984); Mèxic (23 març 1981); Estats Federats de Micronèsia (1r setembre 2004); Mònaco (18 març 2005); Mongòlia (20 juliol 1981); Montenegro (23 octubre 2006); Marroc (21 juny 1993); Moçambic (21 abril 1997); Myanmar (22 juliol 1997); Namíbia (23 novembre 1992); Nauru (23 juny 2011); Nepal (22 abril 1991); Regne dels Països Baixos (23 juliol 1991); Nova Zelanda (10 gener 1985); Nicaragua (27 octubre 1981); Níger (8 octubre 1999); Nigèria (13 juny 1985); Macedònia del Nord (18 gener 1994); Noruega (21 maig 1981); Oman (7 febrer 2006); Pakistan (12 març 1996); Panamà (29 octubre 1981); Papua Nova Guinea (12 gener 1995); Paraguai (6 abril 1987); Perú (13 setembre 1982); Filipines (5 agost 1981); Polònia (30 juliol 1980); Portugal (30 juliol 1980); Qatar (29 abril 2009); Corea del Sud (27 desembre 1984); Moldàvia (1r juliol 1994); Romania (7 gener 1982); Rússia (23 gener 1981); Ruanda (2 març 1981); Samoa (25 setembre 1992); San Marino (10 desembre 2003); São Tomé i Príncipe (3 juny 2003); Aràbia Saudita (7 setembre 2000); Senegal (5 febrer 1985); Sèrbia (12 març 2001); Seychelles (5 maig 1992); Sierra Leone (11 novembre 1988); Singapur (5 octubre 1995); Eslovàquia (28 maig 1993); Eslovènia (6 juliol 1992); Salomó (6 maig 2002); Sud-àfrica (15 desembre 1995); Sudan del Sud (30 abril 2015); Espanya (5 gener 1984); Sri Lanka (5 octubre 1981); Saint Kitts i Nevis (25 abril 1985); Saint Lucia (8 octubre 1982); Saint Vincent i les Grenadines (4 agost 1981); Estat de Palestina (2 abril 2014); Surinam (1r març 1993); Suècia (2 juliol 1980); Suïssa (27 març 1997); Síria (28 març 2003); Tadjikistan (26 octubre 1993); Tailàndia (9 agost 1985); Timor Oriental (16 abril 2003); Togo (26 setembre 1983); Trinitat i Tobago (12 gener 1990); Tunísia (20 setembre 1985); Turquia (20 desembre 1985); Turkmenistan (1r maig 1997); Tuvalu (6 octubre 1999); Uganda (22 juliol 1985); Ucraïna (12 març 1981); Emirats Àrabs Units (6 octubre 2004); Regne Unit (7 abril 1986); Tanzània (20 agost 1985); Uruguai (9 octubre 1981); Uzbekistan (19 juliol 1995); Vanuatu (8 setembre 1995); Veneçuela (2 maig 1983); Vietnam (17 febrer 1982); Iemen (30 maig 1984); Zàmbia (21 juny 1985); Zimbàbue (13 maig 1991)
Data de publicació	18 desembre 1979
Entrada en vigor	3 setembre 1981
Localització	Nova York
Participant	189
Signatari	99
Dipositari	Secretariat de l'ONU
Llengua del terme, de l'obra o del nom	anglès, rus, francès, castellà, xinès i àrab
Condició	20 ratificacions
Obra completa a	ohchr.org…

La Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (o CEDAW, que són les seves sigles en anglès) és un tractat internacional adoptat el 18 de desembre de 1979 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Descrit com una declaració de drets internacional per a les dones, va entrar en vigor el 3 de setembre de 1981^[1] i ha estat ratificat per 188 estats. Més de cinquanta països que han ratificat la convenció ho han fet amb subjecció a determinades declaracions, reserves i objeccions, incloent 38 països que van rebutjar l'aplicació de l'article 29, que s'ocupa dels mitjans per a resoldre controvèrsies relatives a la interpretació o aplicació de la convenció.^[2]^[3] La declaració d'Austràlia va destacar les limitacions del poder del govern central com a resultat del seu sistema constitucional federal. Els Estats Units i Palau han signat, però no han ratificat el tractat. La Santa Seu, Iran, Somàlia, Sudan del Sud, Sudan i Tonga no són signataris de la convenció.

La convenció

La convenció defineix la discriminació contra les dones en els termes següents:

«	Tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o per resultat menyscabar o anul·lar el reconeixement, gaudi o exercici per la dona, independentment del seu estat civil, sobre la base de la igualtat de l'home i la dona, dels drets humans i les llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera.	»
— Assemblea General de l'ONU, CEDAW (Article 1)

També estableix una agenda d'acció per posar fi a la discriminació basada en el sexe. Els estats han de prendre mesures per intentar eliminar els prejudicis i costums basats en la idea de la inferioritat o la superioritat d'un dels sexes o en rols femenins i masculins estereotipats.

El conveni requereix als estats ratificants, per consagrar la igualtat de gènere en la seva legislació interna, derogar totes les disposicions discriminatòries de la seva legislació, i establir-ne de noves per protegir-se de la discriminació contra les dones (articles 2 i 3). No obstant això, la protecció especial de la maternitat no es considera discriminació de gènere (article 4), tampoc les mesures apropiades, incloses les legislatives, per suprimir totes les formes de tràfic de dones i la prostitució forçada (article 6). Es requereix, també, la igualtat d'oportunitats en l'educació per a les estudiants de sexe femení i l'estímul de l'educació mixta (article 10). Així mateix, s'han d'establir tribunals, i institucions públiques per garantir a les dones una protecció eficaç contra la discriminació, i prendre mesures per eliminar totes les formes de discriminació contra les dones practicades per persones, organitzacions i empreses (article 2.e).

El conveni amb les resolucions 1325 i 1820 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Mapa mundial sobre el compliment del CEDAW el 2010

El 10è aniversari de la Resolució 1325 posa de manifest els mecanismes de la CEDAW^[4]^[5]^[6]

El 10è aniversari de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Dones, Pau i Seguretat, a l'octubre de 2010, va posar en relleu la creixent demanda de rendició de comptes sobre la seva aplicació. Molts van expressar la seva preocupació pel fet que només 22 estats membres dels 192 hagueren adoptat plans d'acció nacionals. Les dones encara estaven infrarepresentades, si no totalment absents en la majoria de les negociacions de pau oficials, i la violència sexual en els conflictes continuava augmentant.

Aquestes realitats posaren èmfasi en la necessitat d'utilitzar altres mecanismes legals per enfortir la implementació de la Resolució 1325, particularment la CEDAW. Els mecanismes ben establerts de la CEDAW: l'informe de compliment dels estats membres i el procés de presentació d'informes alternatius de la societat civil van ser citats com a poderosos instruments per a assegurar la rendició de comptes.

Diverses reunions regionals i internacionals, incloent-hi el Seminari d'Alt Nivell «1325 in 2020: Looking Forward…Looking Back» (1325 a 2020: Mirant cap al futur... Mirant cap enrere), organitzat per l'African Center for the Constructive Resolution of Disputes (Centre Africà per a la Resolució Constructiva de Disputes), i la «Stockholm International Conference 10 years with 1325 – What now?» (Conferència Internacional d'Estocolm: I ara què?) van fer una crida a favor de l'ús de la CEDAW per a millorar l'aplicació de la resolució 1325.

Intersecció entre la Resolució 1325 del Consell de Seguretat i la CEDAW^[7]

Encara que la CEDAW i les resolucions 1325 i 1820 sobre Dones, Pau i Seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU són importants instruments internacionals, també hi ha una intersecció entre les tres normes que es pot utilitzar per a millorar la seva aplicació i impacte. Les resolucions 1325 i 1820 amplien l'àmbit d'aplicació de la CEDAW en aclarir la seva pertinència per a totes les parts en conflicte, mentre que la CEDAW proporciona orientació estratègica concreta respecte de les accions que s'han d'adoptar en els amplis compromisos descrits en les dues resolucions.^[8] La CEDAW és un tractat internacional de drets humans que ha de ser incorporat en la legislació nacional com la norma de més alt nivell respecte dels drets de les dones. Obliga els estats membres de l'ONU que l'han ratificat (185 fins a la data) a posar en marxa mecanismes per a la realització plena dels drets de les dones.

La Resolució 1325 és una norma internacional aprovada per unanimitat pel Consell de Seguretat que obliga els estats membres de les Nacions Unides a involucrar les dones en tots els aspectes de la construcció de la pau, que inclou garantir la participació de les dones en tots els nivells de la presa de decisions sobre qüestions de pau i seguretat. La Resolució 1820 vincula la violència sexual com a tàctica de guerra amb el manteniment de la pau i la seguretat internacionals. També exigeix un ampli informe del secretari general de l'ONU sobre l'aplicació i les estratègies per a millorar el flux d'informació al Consell de Seguretat, i l'adopció de mesures de protecció i prevenció concretes per posar fi a la violència sexual. Les resolucions 1325 i 1820, i la CEDAW comparteixen el següent programa sobre els drets humans i la igualtat de gènere de les dones:^[4]

Demanda de participació de les dones en la presa de decisions a tots els nivells.
Rebuig de la violència contra les dones, ja que impedeix l'avanç de les dones i manté la seva condició de subordinació.
La igualtat de dones i homes davant la llei; protecció de les dones i les noies amb l'imperi de la llei.
Demanda de forces i sistemes de seguretat per a protegir les dones i les noies davant la violència de gènere.
El reconeixement del fet que les diferents experiències i càrregues de les dones i les noies provenen de la discriminació sistèmica.
Assegurar-se que les experiències, necessitats i perspectives de les dones s'incorporin en les decisions polítiques, legals i socials que determinen l'assoliment de la pau justa i duradora.

Una observació general del Comitè de la CEDAW podria enfortir la defensa de les dones respecte de la plena aplicació de les resolucions 1325 i 1820 a nivell del país i de la comunitat. Per contra, la rellevància de la CEDAW a les zones afectades pel conflicte serà encara major amb les dues resolucions. En altres paraules, els tres instruments internacionals es reforcen entre si i són molt més eficaços si s'usen junts en l'aprofitament dels drets humans de les dones.^[9]

Vegeu també

Enllaços externs

Text complet de la resolució aprovada per l'Assemblea General de l'ONU (castellà).
Lloc oficial de CEDAW (anglès).

Referències

↑ García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 93. ISBN 84-934837-4-5.
↑ «Declarations, Reservations and Objections to CEDAW». un.org, 10-04-2006. [Consulta: 3 juliol 2014].
↑ «Declaraciones, reservas, objeciones y notificaciones de retirada de reservas relacionadas con la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer» (en castellà). un.org, 10-04-2006. [Consulta: 3 juliol 2014].
↑ ^4,0 ^4,1 «Ensuring Accountability to UNSCR 1325 and 1820 using CEDAW reporting mechanisms». gnwp.org: Global Network of Women Peacebuilders, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2012-05-01. [Consulta: 5 juliol 2014].
↑ Moser, Annalise. «Las mujeres cuentan. La Resolución 1325 del Consejo de Seguridad: Informe de Monitoreo de la Sociedad Civil» (pdf) (en castellà). gnwp.org: La Red Global de Mujeres que Consolidan la Paz, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2012-05-01. [Consulta: 5 juliol 2014].
↑ «Plan de acción del Gobierno de España para la aplicación de la Resolución 1325 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas (2000), sobre mujeres, paz y seguridad» (en castellà). gob.es: Govern d'Espanya, 2000. [Consulta: 5 juliol 2014].^{[Enllaç no actiu]}
↑ GNWP-ICAN. «Written Statement submitted to CEDAW on the occasion of the General Discussion on Women in Conflict and Post-conflict Situations» (en anglès). Connecting for Peace; Issue 12. Nova York: Global Network of Women Peacebuilders (GNWP) – International Civil society Action Network (ICAN), 18-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 25 agost 2014].
↑ UNIFEM «CEDAW and Security Council Resolution 1325: A Quick Guide» (pdf) (en anglès). Women, Peace & Security, 2006, pàg. 4. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2014 [Consulta: 25 agost 2014]. Arxivat 26 August 2014^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ GNWP. «CEDAW with UNSCR 1325 and 1820» (en anglès). gnwp.org. Global Network of Women Peacebuilders (GNWP). Arxivat de l'original el 2013-04-14. [Consulta: 25 agost 2014].
↑ Pons Ràfols, Xavier (dir.); Matarò, Àngels; Guerrero, Xavier. «II. Convencions Internacionals específiques». A: Les Nacions Unides i els drets humans: 1948-2008: 60è Aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans. 2a edició. Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 2007, p. 133-138. ISBN 9788492345137.

[nenessoldat-1] García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 93. ISBN 84-934837-4-5.

[2] «Declarations, Reservations and Objections to CEDAW». un.org, 10-04-2006. [Consulta: 3 juliol 2014].

[3] «Declaraciones, reservas, objeciones y notificaciones de retirada de reservas relacionadas con la Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer» (en castellà). un.org, 10-04-2006. [Consulta: 3 juliol 2014].

[gnwp-4] 4,0 ^4,1 «Ensuring Accountability to UNSCR 1325 and 1820 using CEDAW reporting mechanisms». gnwp.org: Global Network of Women Peacebuilders, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2012-05-01. [Consulta: 5 juliol 2014].

[gnwp2-5] Moser, Annalise. «Las mujeres cuentan. La Resolución 1325 del Consejo de Seguridad: Informe de Monitoreo de la Sociedad Civil» (pdf) (en castellà). gnwp.org: La Red Global de Mujeres que Consolidan la Paz, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2012-05-01. [Consulta: 5 juliol 2014].

[pladaccióespanya-6] «Plan de acción del Gobierno de España para la aplicación de la Resolución 1325 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas (2000), sobre mujeres, paz y seguridad» (en castellà). gob.es: Govern d'Espanya, 2000. [Consulta: 5 juliol 2014].^{[Enllaç no actiu]}

[7] GNWP-ICAN. «Written Statement submitted to CEDAW on the occasion of the General Discussion on Women in Conflict and Post-conflict Situations» (en anglès). Connecting for Peace; Issue 12. Nova York: Global Network of Women Peacebuilders (GNWP) – International Civil society Action Network (ICAN), 18-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 25 agost 2014].

[8] UNIFEM «CEDAW and Security Council Resolution 1325: A Quick Guide» (pdf) (en anglès). Women, Peace & Security, 2006, pàg. 4. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2014 [Consulta: 25 agost 2014]. Arxivat 26 August 2014^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[9] GNWP. «CEDAW with UNSCR 1325 and 1820» (en anglès). gnwp.org. Global Network of Women Peacebuilders (GNWP). Arxivat de l'original el 2013-04-14. [Consulta: 25 agost 2014].

[10] Pons Ràfols, Xavier (dir.); Matarò, Àngels; Guerrero, Xavier. «II. Convencions Internacionals específiques». A: Les Nacions Unides i els drets humans: 1948-2008: 60è Aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans. 2a edició. Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 2007, p. 133-138. ISBN 9788492345137.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]