La senarmontita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del mineralogista Henri Hureau de Sénarmont. L'any 2015 va ser reanomenada, passant el seu nom original (en anglès) de dir-se senarmontite a sénarmontite.[2]

Infotaula de mineralSenarmontita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSb₂O₃
EpònimHenri Hureau de Senarmont Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Djebel Hammimat, Aïn Babouche, província d'Oum el Bouaghi, Algèria
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.02 Modifica el valor a Wikidata
Heys7.13.3
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 11,1519(2) Å
Grup espacialfd3m
Colorincolor a gris clar
Exfoliació{111} imperfecta
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 2,5
Lluïssorsubadamantina, resinosa
Color de la ratllablanca
Densitat5,5 g/cm³⁺ (mesurada); 5,584 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2,087
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSen Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La senarmontita és un òxid de fórmula química Sb₂O₃. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. És una espècie dimorfa de la valentinita i isostructural amb l'arsenolita.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

modifica

Va ser descoberta a la mina Djebel Hammimat, una mina descoberta el 1845 a la localitat d'Aïn Babouche (província d'Oum el Bouaghi, Algèria), la qual va ser el primer dipòsit d'antimoni treballat en aquest país del nord d'Àfrica,[3] on es troba en forma de masses cavernoses formades per filaments capil·lars, paral·lels o lleugerament divergents, així com formant masses sacaroides, en forma granular o en cavitats de cristalls octaèdrics de fins a un centímetre. Als territoris de parla catalana únicament ha estat descrita a Mas de la Guardia, una prospecció d'antimoni dels anys 50 realitzada a la localitat d'Oms, al Rosselló (Catalunya del Nord).[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Senarmontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 desembre 2023].
  2. Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2015». Mineralogical Magazine, 79, 7, 01-12-2015, pàg. 1859–1864. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2015.079.7.18 [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. «Djebel Hammimat Mine, Aïn Babouche, Ain Babouche District, Oum el Bouaghi Province, Algeria». Mindat. [Consulta: 2 desembre 2023].
  4. Pigetvieux, Gérard «Etude géologique et métallogénique des Aspres (Pyrénées orientales)». Thèse Faculté des Sciences Université de Franche-Comté, Besançon,, 1981, pàg. 279 [Consulta: 2 desembre 2023].