Terme municipal de València, amb la ciutat a l'esquerra i l'Albufera a la dreta; ente les dues es divisa la nova llera del riu Túria.
Benvinguts al Portal de València
Benvinguts al Viquiportal de València de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que estigueu interessats en aquesta ciutat i temes relacionats amb ella. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb la ciutat de València. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.
La ciutat de València, capital del País Valencià, és també coneguda com el cap i casal i la capital del Túria, riu que la travessa d'oest a est. Situada a la vora de la Mediterrània, posseeix dues zones de gran valor paisatgístic: l'Horta, hui reduïda a la mínima expressió, i l'Albufera, paratge protegit format pel llac, el bosc de la Devesa i les platges i dunes. Fou fundada com Valentia pels romans, coneguda com Balansiya pels àrabs, i rebatejada com València per Jaume I el 1238. Amb 797.654 habitants (2007) i més de 1.750.000 a l'àrea metropolitana, és la primera ciutat del País Valencià, la segona de la Catalanofonia, i la tercera d'Espanya.
El barri del Cabanyal-Canyamelar és, des de finals del segle xix, un barri mariner de la ciutat de València. Aquest barri, fins a 1897, va ser un municipi independent anomenat el Poble Nou de la Mar. La seua peculiar trama en retícula deriva de les alineacions de les antigues barraques, paral·leles al mar. Aquest tret particular li conferí el títol de Bé d'Interés Nacional. A la darreria del segle xx es començà a estudiar projectes per a construir l'extensió de l'avinguda de Blasco Ibáñez, que passaria a través del barri i que requereix l'enderroc d'un gran nombre d'edificis, molts d'ells considerats d'interés nacional.
És una trajecte ben curt, d'unes 25 passes, però pot durar una bona estona, enmig d'una enorme agitació d'espentes i cridòria. Els hòmens traslladen als muscles i fan bascular la imatge de la marededéu, cridant tant com poden "Visca la Mare de Déu", mentre les dones ploren i canten l'himne a la marededéu.
.jpg)
