Obre el menú principal

Futbol al País Valencià

El futbol és l'esport més important al País Valencià pel que fa a seguidors i nombre de practicants. El futbol valencià és dirigit per la Federació Valenciana de Futbol, fundada l'any 1909.

HistòriaModifica

Comarques de ValènciaModifica

 
Placa al lloc on es va fundar el València C. F.
 
Plantilla del València CF l'any 1927.
 
Llevant FC - València CF el 1923.
 
CE Alcoià el 1945.
 
Hèrcules CF.
 
Entrada a l'estadi del Madrigal.

La referència més antiga que es disposa, apareguda el 2 de febrer de 1903 a la revista Los Deportes, senyala al Club Español com el pioner del futbol a València. Jugava els seus partits a un terreny situat davant el balneari Las Arenas, però tingué una vida molt efímera.[1] A la ciutat de València el 1905 nasqué el Foot-ball Club València primer club important de la ciutat, oficialitzat el 30 de gener de 1907, que desapareixia poc després, el 1914, i vestia camisa blanca amb pantaló blau marí.[2] Disputava els seus partits al Camí Fondo del Grau, i tenia la seu al cafè Tupinamba, al carrer de la Pau.[1] Altres clubs destacats durant aquests anys foren l'Hispano FC (1909),[1] Espanya FC (1909),[1] aquests dos es fusionaren en l'Hispania FC el 1910 i jugava a la gran Pista de l'Exposició,[1] Deportiu Espanyol (fundat el 1912 amb la fusió dels clubs Valenciano i Godella, dos clubs nascuts el 1909),[1] Norte de Russafa, Algirós, Stadium, Yale de València i Sagunt.

El 1919, el Deportiu Espanyol desapareix i alguns dels seus elements creen el 18 de març el València CF, adoptant el nom de l'antic club de la ciutat.[3] El seu primer camp fou Algirós, fins al 1923, que s'inaugurà Mestalla. La temporada 1943-44 l'equip va ressuscitar un club modest anomenat Cuenca com a club filial, que més tard es reanomenà com a CE Mestalla fins al 1992 que canvià el nom per València CF B.

A la zona portuària del Grau van néixer FC Lo Rat Penat (1909),[1] el Foot-ball Club Cabanyal (1907)[1] i el Levante Football Club (format per membres del Cabanyal el setembre de 1909).[2] L'equip vestia inicialment uniforme blanc i negre. Paral·lelament es funda el 1913 el Gimnàstic FC de València (en el si del Patronat de la Joventut Obrera) que vestia de blau i grana. Ambdós clubs es fusionaren el 1939 per superar els problemes de la postguerra, formant la UD Llevant Gimnàstic i adoptant colors blanc i roig. La temporada 1942-43 el club féu oficial el nom de Llevant Unió Esportiva i recuperà els colors blau-granes. L'equip ha jugat successivament als camps de la Platjeta (a la Malva Rosa), el Camp de la Creu al Camí Fondo del Grau, i a Vallejo.

Al Port de Sagunt, es crea el 1919 l'Sporting Puerto de Sagunto (conegut com a Sporting de Canet, per la seva proximitat a l'altra població), lligat a la siderúrgia d'Altos Hornos i que després esdevé CD Acero. A Sagunt, nasqué l'Atlètic Saguntí el 1922 amb qui establí gran rivalitat local. El 1922 neix l'Alzira Foot-ball Club que desapareixerà el 1926. Jugava amb samarreta blanca. El 1931 trobem l'AD Alzira, ja amb samarreta blau i grana que desaparegué el 1943. El 1946 es funda l'actual UD Alzira que competí a mitjans dels 70 amb un altre equip de la ciutat, l'Avidesa (desaparegut el 1977). A Xàtiva, abans del 1920 existí el CD Xàtiva i a partir de 1928 el CD Olímpic de Xàtiva. El 1947 es crea l'Ontinyent CF, per la fusió del CD Ontinyent (1923) i la Penya Esportiva Ideal. Altres clubs destacats a les comarques valencianes són el Burjassot FC (1913), Catarroja CF (1924), SE Sueca (1934), Llíria CF (1942), Agrupación Deportiva Gandia (en la postguerra) i CF Gandia (fundat el 26 de febrer de 1947, a partir del Frente de Juventudes i l'Atómico).[4]

Comarques d'AlacantModifica

A Alacant, els primers clubs futbolístics són: Sportman's Lucentino Club (1904), Racing FC (1905), Mercurio UD (1905), Atlético Alicante (1905, que més tard fou Alacant Recreation Club i Lucentum FC, desaparegut el 1918), Athletic Club, Old Bays Sporting, UE Alacant, Club Natación, Mercantil i Benacantil. El 1918 neixen l'Ibèria FC i l'Alacant FC (de les barriades de Carolines i El Pla). L'Hèrcules CF es fundà el 1922 a partir del Natación. El 1941 l'Hèrcules adoptà el nom de la ciutat passant a anomenar-se Alacant CD, mentre l'Alacant CF va passar a dir-se Lucentum CF, però aquest canvi es va desfer ràpidament, el 1942.

A Elx des de 1910 trobem els clubs Estrella, Eclipse, Blanco y Negro, Español, Hércules, Quiles y Rodríguez, Sportiva, Gimnástica, Parque de Exploraciones, Popular i el més reeixit, l'Illice FC (1916). El 1922, amb intenció de crear un equip més potent que representés la ciutat, diversos clubs es fusionen i funden l'Elx CF. El 1926 inaugura l'estadi d'Altabix. L'Esportiu Il·licità n'és filial.

A Alcoi el primer club fou el Pardalot (1906) que fou succeït pel Petronio i el Melancólico, clubs que a la dècada dels 10 es fusionaren per formar el Reial Alcodiam, que vestia de blau-grana i que desaparegué el 1925. Als anys 20 aparegueren clubs com l'Unión, Juvenia, Europa, Peñón, Racing, Sporting, Boxing o Llevant però el gran club de la ciutat neix el 1928 amb el nom de CD Alcoià i uniforme blanc i blau.

A Oriola la successió de clubs fou molt gran. Des dels anys 10 trobem la Juventud Sportiva Orcelitana (1910-13), Hispania FC (1915-18), Siempre Adelante FC (1919-22), Orcelis FC (1920-22), Orihuela FC (1922-23 en fusionar-se el Siempre Adelante amb altres clubs i que el 1923-24 s'anomenà Orihuela Deportiva en fusionar-se amb La Adversaria). A finals dels anys vint es refunda l'Orihuela FC (1929-34, que el 1932 absorbeix el CD Orihuela (1929)) i l'Orihuela Deportiva (1929-30, un club diferent de l'anterior). Després de la guerra es funda el CD Orihuela (1942), que el 1944, i fins al 1995, recupera, per tercer cop, el nom d'Orihuela Deportiva. El club desapareixerà per problemes econòmics i el 1993 apareix l'Orihuela CF (com a fusió d'Orihuela Juventud y Deportes i Atlético Orihuela).

Pel que fa a la resta de comarques, a Novelda, ja el 1919 trobem la UD Frutera i el Novelda CF, que el 1949 es fusionaran per formar l'actual Novelda CF; a Elda destacaren el CD Eldense (1921) de gran rivalitat amb l'Elda FC; a Benidorm destacà la Juventud Dep. Benidorm, que el 1964 esdevé Benidorm CD i l'efímer UD Benidorm als anys 70.

Comarques de CastellóModifica

A la Plana els primers clubs foren el Regional, Ribalta, Obelisco i Deportivo. El 1922 es funda el CE Castelló com a fusió del CD Cervantes (dels republicans) amb part del CD Castàlia (dels senyorets). El 1933 uns incidents al seu estadi del Sequiol va obligar el club a canviar el nom per Sport Club La Plana, fins al 1939 que recuperà el seu antic nom, en unir-s'hi diversos clubs: Athletic Castelló, Penya Ribalta i Ràcing. Els anys 40 va inaugurar el seu estadi de Castàlia.

A la resta de comarques, el 1923 es funden el CE Onda, el CE Benicarló i el CD Vila-real. El 1942 es fundà el Villarreal Educación y Descanso de vida efímera. Finalment es creà el 1946 el FOGHETECAZ, que canvià el nom per Vila-real CF el 1951. El 1949 neix el CE Borriana que té les arrels cap al 1920.

CompeticionsModifica

Principals clubsModifica

Jugadors destacatsModifica

Principals estadisModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «El fútbol en Valencia antes del Valencia FC». Vicente Martínez Calatrava, Cuadernos de Fútbol, n. 31, ISSN 1989-6379, 01-04-2012. [Consulta: 9 febrer 2018].
  2. 2,0 2,1 Antecedentes del fútbol en Valencia Futbolteca
  3. El Valencia se fundó en una calle distinta a la que se creía El historiador Rafael Solaz desvela la ubicación real del Bar Torino. El Valencia rendirá tributo a su historia instalando una placa en ese lugar. - notícia al Diari AS del 25 de novembre de 2014 (castellà)
  4. «ORÍGENES Y ANTECEDENTES:». lafutbolteca.com. [Consulta: 9 abril 2017].