Usuari:Vallue/Al-Asmaʿi

Des de dalt, esquerra a dreta: Animals domèstics entregats com botí de guerra a l'Estendard d'Ur (2600 aC); Cap d’un cavall de Selene del frontó est del Partenó, de l'Acròpolis, 438-432 aC, Tractament per la diarrea en cavalls (Hippiatrica, Parisinus greacus 2244) segle XIV; Anatomia del cavall segle XV aD. Document egipci conservat a Istanbul; Edició castellana del Libro de Albeyteria (1506) de l'obra de Manel Dieç; Cura de gossos al Livre de chasse de Gastó Phebus; Musculatura del cavall per Carlo Ruini a Dell'anatomia et dell'infirmità del cavallo (ca 1598); Portada del Llibre d'Agricultura de Miguel Agustí (1617); Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) determina els primers controls de la pesta bovina; Claude Bourgelat, fundador de la primera escola de veterinària a Europa (1761).

Aquesta és una cronologia de la veterinària des dels inicis dels temps fins l'actualitat incorporant els fets i personatges que han protagonitzat la seva història. Durant segles humans i la resta d'animals han desenvolupat una relació de convivència, molts s'han domesticat amb finalitats alimentàries, altres com a mitjà de transport, lleure o conflicte bèlic. Primer va ser el el gos i després el cavall les espècies principals en les quals les civlitzacions occidentals han posat la seva atenció i dedicat els conexiements necessaris per guarir les seves malalties. L'establiment dels primers nuciis urbans al Creixent Fèrtil van afavorir l'aparició de les zoonosis; i el desenvolupament de la cavalleria amb les guerres propiciades pels enfrontaments militars, va promoure una primera discipilina veterinària (hippiàtrica) orientada als èquids.

La civilització grecoromana posa les bases de la practica veterinària primer amb autors com Varró o Columel·la pels animals de granja i Xenofont o Vegeci per l'ensinistrament i la cura dels cavalls. Durant l'Edat Mitjana s'impulsa des d'Itàlia i la Peninsula ibèrica el que es coneix com albeiteria o menescalia, bastant-se en la teoria humoral, i amb un enfocament equí amb la participació dels ferradors. Giordano Ruffo i Teodoric Borgognoni en son els principals impulsors als quals hi seguirà Manuel Dieç amb el seu Llibre de la menescalia. La compil·lació de la hippiatrica romano oriental, i la pràctica de la furussiyya islàmica contribuiran a fonamentar els coneixements veterinaris medievals, tot i apareixent la primera figura de l''inspector d'aliments en la institució del mostassaf.

Durant l'Edat Moderna erudits de les ciències agronòmiques de França amb Charles Estienne amb L'Agriculture et maison rustiquei Espanya Gabriel Alonso de Herrera Libro de Agricultura ..(1513). incidiran en els coneixements de les malaties del bestiar.Al segle xvii, Olivier de Serres i Miguel Agustí aprofundiran en aquests coneixements, amb la contribució de Gabriel Calloet-Kerbrat que introdueix la productivitat del bestiar a través de la millora genètica a França

Tot canvia al segle xviii amb els estudis de Ramazzini (1712) i Lancisi (1715) pel tractament de la pesta bovina. Amb a creació de les primeres escoles de veterinària amb Claude Bourgelat a França, es començarà a practicar la diagnosi i terapèutica estretament vinculades a l'experimentalitat científica, per combatre el creixement de les epidèmies que delmaven el bestiar europeu.

Prehistòria (fins m. V aC)

El primer animal que es va apropar a les poblacions humanes per obtenir ajuda a canvi d'aliment i protecció va ser el gos. Segons darreres estimacions amb les anàlisis d'ADN a finals del Plistocè dins la regió de Beringia, es produeixen aquests primers contactes, periode que concideix amb l'Ultim Període Glacial. A partir d'aqui s'expandirien amb els societats caçadores-recolectores sobre el 15000 aC per tots els continents.

La relació dels homes amb els animals evoluciona a partir del Mesolític, fa uns 12.000 anys, amb un progressiu calentament de les temperatures, millora de les possibilitats d'alimentar-se i del creixement de la dispersió del Homo Sapiens per tota la Terra. Les comunitats nòmades caçadores-recolectores evolucionen cap a societats sedentàries basades en el pastoralisme i l'agricultra. Existeixen tres bressols principals que originen la domesticació d'animals i plantes: Orient Pròxim i Sud Oest Asiàtic, Nord de la Xina i Centreamerica. La domesticació d'espècies vegetals i animals, juntament amb la invencio d'utensilis com la roda o l'arada, s'intensifica i posa les bases de la civilitació tal com la coneixem avui dia.

Els animals domesticats es crien de forma intensiva i, des d'aquell moment, comencen a aparèxier les malalties per culpa de les condicions de salubritat i higiene de l'estabulació, amb l'expansió dels bacteris que incideixien en la salut dels ramats. Sorgeixen doncs les primeres zoonosis. Els homes incidiran en la selecció artificial d'espècies que milloraran la seva adaptabilitat i productivtat per ser útils a unes poblacions en creixement. El treball de les societats comença a especialitzar-se i apareixeran els primers professionals de la salut animal (els pre-veterinaris) que vetllaran per mantenir uns ramats sans i lliures de malalties.

• 21000 aC - Inicis de la domesticació animal amb el llop gris a Sibèria.
• 15000 aC - Gossos i humans s'expandeixen en grups de societats caçadores-recolectores per Amèrica i Europa.
• 15.000 - 5000 aC - Jaciments Mesolitics a Skateholm (Suècia) amb nens i gossos enterrats en rituals funeraris. Durant el mateix període, al Llac Baikal jaciment amb llops enterrats amb humans.
• 10000 aC - Domesticació de la cabra a partir de l'ancestre Capra aegagrus aegagrus a l'actual Iran.
• 9000 aC - Domesticació del porc a partir del senglar anatoli i del senglar nord xinès a la Xina i a l'Asia Occidental.
• 9.000-8.500 aC- Domesticació de l'ovella, possiblement a partir de l'ancestre mufló armeni a Anatòlia i les Muntanyes Zagros.
• 8.700 aC - Proves indirectes sobre l'explotació de subproductes animals (carn, llet i llana) per part de poblacions humanes en el Neolític preceràmic del Creixent Fèrtil.
• 8000 aC - Domesticació de la vaca a partir de l'ur (bòvid) a la Xina i a l'Asia Occidental. i del Zebú a partir del Bos primigenius namadicus a l'India.
• 8.000-7.500 aC - Domesticació del gat a partir de l'ancestre del Gat salvatge africà a l'Orient Pròxim.
• 7.500-5.700 aC - Casos d'abscessos, osteomielitis, en remugants i gossos al jaciment de Çatalhöyük.
• 7000 aC - Primeres evidències de munyiment del bestiar a Anatòlia.
• 7000 aC - Indicis de selecció d'espècies de remugants per mort de cries per zoonòsis i començament del pasturatge intensiu a l'Orient Pròxim.
• 6000 aC - Domesticació del porc en la Cultura de Cishan a la Vall del Riu Groc al nord de la Xina.
• 6000 aC - Domesticació de la gallina a partir de l'ancestre Gall bankiva i Gall gris a l'India i Àsia Sud-oriental respectivament.
• 5000 aC - Domesticació del conill porquí a partir de l'ancestre Cavia tschudii al territoris de l'actual Perú. Domesticació de l'ase a partir dels ancestres Equus africanus africanus i Equus africanus somalicus a Egipte.
• 4.500 - 3.300 aC - Invenció d'una primera roda de terrisa durant l'Edat de Coure, afavoreix la importància de la tracció animal en el desenvolupament de les societats.
• 4000 aC - Domesticació de l'ànec a partir de l'Ànec collverd a la Xina. Domesticació del búfal d'aigua a partir de l'ancestre Bubalus arnee a les Filipines, India i Xina. Domesticació de les abelles de mel a partir de diferents espècies a Europa, Asia i Àfrica.Domesticació del dromedari a Aràbia.

Civilitzacions orientals (M. IV aC- s. IX aC)

Les grans ciutats que apareixen en el Pròxim Orient afavoreixen la creació d'una ramaderia intensiva que permet l'aparició de malalties vinculades a la manca d'higiene i salubritat d'animals i de les seves instal·lacions. Els primers veterinarius romans es dediquen vigilar aquestes questions higièniques, amb força vinculacions a pensaments vinculats a l'essoterisme i la religió del moment. El cavall comença, amb la seva domesticació a Euràsia, mentre que en altres espais es domestiquen altres espècies amb objectius militars i des transport, comença a ser el gran protagonista de la medicina veterinària. Els jaciments d'Ugarit i de Kikkuli al segle XV aC constitueixen les primeres evidències de traccats sobre la cura de cavalls.

• 3.500 - 1.200 aC - Primers casos reportats de Brucella melitensis com a zoonosi bacteriana mes comuna, a l'Edat del Bronze al Pròxim Orient per ingesta de llet d'ovella o cabra no pasteuritzada.
• 3500 aC - Primers indicis de domesticació del cavall a les estepes eurasiàtiques, dins la Cultura Botai a partir de cavalls salvatges a l'actual Kazakhstan.. Es descobreix la roda a Mesopotàmia, a la civilització d'el Obeid. Els carros de combat i transport son inventats pels pobles indoeuropeus com instruments de lluita i protecció.
• 3000 aC - Domesticació del cuc de seda a la Xina, a partir de l'ancestre Bombyx mandarina. Domesticació del colom domèstic a partir del colom salvatge a la Conca del Mediterrani.
• 3000 aC - Papir de Lahun (Kahun) redactat en escriptura hieràtica durant la dinastia XII de l'Imperi Mitjà d'Egipte. Es considera el primer tractat veterinari de la història. Hi podem trobar tractaments de malalties en animals de granja i de companyia. Destaca l'oftalmologia.
• 3000 - 2600 aC - Identificats els primers sanadors d'animals "azu-anshe" a Mesopotàmia identificats en tauletes trobades a Xuruppak que cuidaven malalties de bestiar de granja i onagres.
• 2700 aC - Primers indicis de la pràctica d'acupuntura en cavalls per part del mític l'Emperador Groc.
• 2500 aC - Domesticació del Iac al Nepal i Tibet a partir de l'ancestre Bos mutus. Domesticació del camell bactrià a partir de l'ancestre Camelus ferus a l'Asia Central.
• 2500 - 1500 aC - Textos assiris robats a la zona de Balkh sota el regnat d'Assurbanipal descriuen un vector similar al de la Leishmaniosi.
• 2400 aC - Domesticació de la llama i alpaca a la geografia de l'actual Bolivia i Perú.
• 2300 aC - Urlugaledinna, primer sanador d'animals conegut en un testimoni arqueològic sumeri.
• 2000 aC - Domesticació de l'elefant asiàtic a partir de diferents subespècies: elefant indi (Elephas maximus indicus), elefant de Sri Lanka (E. m. maximus), elefant de Sumatra (E. m. sumatranus), elefant de Borneo (E. m. bornennsis) al Sud est asiàtic.
• 2000 aC (ca) - Codi d'Eshnunna al jaciment de Tell Harmal de l'Imperi Paleobabilònic regula la pràctica mèdica i veterinària. Descripció de la ràbia.
• 2000 aC. El Codi d'Hammurabi a Mesopotàmia es regulen les disposicons relatives a la pràctica veterinària.
• 1500-600 aC - Els llibres sagrats dels Vedes, en concret l'Atharvaveda, recull principis botànics pel tractament de malalties d'homes i animals, que s'anirà consolidant en els tractats de medicina aiurvèdica.
• 1450 aC. Primer document en tauletes sobre teràpia en cavalls en alfabet ugaritic al jaciment de Ras-Shamra (Ugarit), nort de l'actual Siria.
• 1400 aC - Primer tractat sobre hippiatria: Kikkuli que tracta sobre la cria i ensinistrament de cavalls del regne Hurrita dels Mitanni (nord de l'actual Siria).
• 1303-1213 aC - Pesta del bestiar, deu plagues d'Egipte (Èxode 9:1-7) durant el Regnat de Ramses II.
• 1122-249 aC - Llibre dels ritus, durant la dinastía Zhou de l'Antiga Xina descriu la professió dels veterinaris.
• 900 aC - Chao Fu se'l considera el primer veterinari identificat en la civilització oriental. Dinastia Zhou.
• 800 aC - Sun Yang (Bo Le) aborda la fisiogonomia en cavalls.

• 
  Cavall de raça Tarpan. De les mes properes als ancestres del primers cavalls domèstics.
• 
  Animals domèstics entregats com botí de guerra a l'Estendard d'Ur (2600 aC)
• 
  Part superior de l'Estela d'Hammurabi (2.098 aC)
• 
  Impressió del segell cilìndric que representa a Ur-lugal-Edinna, cirurgià i sanador d'animals sumeri sobre 2000 aC
• 
  Fragment dels papirs de Lahun: Papir de Lahun VI, tractat mèdic i veterinari de la dinastia XII d'Egipte (1990-1786 aC)
• 
  Representació funerària en fusta sobre la reproducció bovina durant l'Imperi Mitjá d'Egipte XII Dinastia (1990-1786 aC)
• 
  Dos panells de textos Kikkuli, regne Mittani (ca. 1500 aC)
• 
  Escena d'un ramat a la Tomba de Nebamun,dinastia XVIII d'Egipte (1.567 aC)
• 
  Cinquena plaga d'Egipte (Èxode 9:1-7) ca. regnat de Ramses II (ca 1303 - 1213 aC), pintura anònima entre 1775/1779
• 
  Llibre dels Ritus annotated edition (礼記子本疏義) sobre la Dinastia Zhou (c. 1046 – 256 aC)

Antiguitat clàssica (s. VIII aC- VI dC)

Durant l'Antiga Grècia i Roma es consolidaran els estudis sobre la medicina dels èquids i els tracats agronòmics que s'encarreguen de vigilar les malalties vinculades a la salubiritat de les espècies domesticades per consum alimentari. S'escriuen els primers tractats d'equitació (Xenofont), els primers tractats sobre l'explotació d'animals de granja (Varró), la primera farmacopea occidental (Disocorides), els primers tracats sobre peixos, gossos i aus (Oppià), i Hippòcrates funda la teoria humoral que serà desenvolupada per Galè i esdevindrà corpus mèdic fins segle xviii. Vegeci elaborarà un compendi dels coneixements anteriorment exposats i la Hippiatrika bizantina es dedicarà a recopilarlos abans que es perdin amb la caiguda de l'Imperi Romà. Entre tant, a la india, apareix el primer veterinari conegut amb el nom de Salihotra.

• 700 aC - Funcionaris assiris conegut com a Musarkisus són destinats a controlar la salut dels cavalls reials.
• 700-600 aC - Hesiode en la seva obra Els treballs i els dies, escriu sobre les activitats agropecuàries en forma de consells i com un afer sagrat. Influència en De re Rustica de Cató.
• 538-332 aC - Es redacta el Levitic jueu, durant el període persa coengut com Yehud Medinata, en el que es determinen els animals impurs i purs per la cultura jueva.
• 580 aC (ca)- Anaximandre (grec), estudiant de Tales de Milet, exposa la primera teoria de l'abiogènesi per la qual postula que la vida s'origina per generació espontània a partir del fang. A través de transmutacions evolucionarien totes les espècies.
• 500 aC (ca) - Estreps son inventats per la India, durant l'Imperi Kuixan i van ser desenvolupats pels xinesos cap el segle II aC.
• 500 aC (ca) - Es crea la primera cavalleria pesant a l'Imperi Aquemènida amb races de cavalls grans com el desaparegut cavall de nicea que derivarà cap els coneguts Cataphractes vigents fins l'Imperi Bizantí.
• 470-420 aC (ca) - Simó d'Atenes escriu sobre l'ensinistrament del cavall en el seu "Art de l'Equitació" Hipposcopique citat per Xenofont.
• 470 aC - Demòcrit d'Abdera (grec), primer filòsof i científic en fer disseccions d'animals i fer una classificació d'animals vertebrats (amb sang) i invertebrats (sense sang).
• 460 aC - Hipòcrates (grec), el "pare de la medicina", estableix la teoria dels quatre humors, va deixar un llegat d'unes setanta obres mèdiques, el que es coneix com a Copus hipocràtic d'origen oriental.
• 450 aC (ca) - El cartaginès Magó, escriu una obra agronòmica enciclopèdica avui desapareguda, però que va ser font de la cultura agronòmica grecollatina. Es debat si ses una obra original o un compendi de documents i coneixements previs.
• 425 aC - Aristòtil descriu el borm per primer cop.
• 430 aC - Xenofont (ca. 431 a. C. - 354 a. C.) cronista, historiador i militar, escriu nombroses obres relacionades amb el cavall: De l'equitació: entrenament i cria de cavalls, Cap de cavalleria (Hipparchikos): deures del responsable de cavalleria, De la caça (Cinegetika): caça amb gossos.
• 300 aC (ca) - Salihotra primer hippiatra segons la tradició india que va redactar Shalihotra Samhita, enciclopèdia veterinària per cavalls.
• 343 aC (ca)- Aristòtil (grec), primer escriptor i filòsof que pareteix de l'obervació pràctica (metòde científic) per desenvolupar una extensa obra Història dels animals sobre zoologia que tindrà un gran impacte en generacions posteriors de totes les civilitzacions.
• 300 aC (ca) - Grec Megastenes en seu viatge a la India identifica l'existència d'hospitals per humans i per animals durant el regnat d'Aixoka.
• 160 aC (ca) - Marc Porci Cató escriu la seva De agricultura, la primera obra que ens ha arribat sobre coneixements agronòmics en llatí per la gestió sanitìaria dels animals de granja.
• 37 aC - Varró (romà) escriu Rerum rusticarum (en 3 volums) dedicada a l'explotació d'animals de granja i un capítol d'espècies alternatives (cargols, abelles, aviram ...).
• 29 aC - Virgili (romà) en les seves Geòrgiques, al volum 3 tracta sobre la cura del bestiar de granja, equí, gossos i plagues animals. el quart sobre apicultura. Influit per Varró.
• 20 aC - Grattius (romà) escriu Cynegeticon, sobre caça amb gossos.
• 20 dC (ca) - Celsus, escriu De Medicina amb apartats de dieta, farmàcia i cirurgia. Continuador d'Hippocrates. i seccions sobre ràbia i verins en animals.
• 50 dC (ca) - Dioscorides escriu De Materia medica, primera farmacopea europea amb capítols sobre medicina animal.
• 42 dC (ca) - Columela, escriu De re rustica sobre la gestió de la granja amb seccions sobre ramaderia. Es el prmer en utlitzar la denominació ueveterinarius.
• 77 dC - Plini el Vell elabora una obra enciclopèdica, Historia Naturalis, en 37 volums sobre el mon natural del moment i sobre la ciència mèdica que acabarà publicant el seu nebor Plini el Jove.
• 100 dC (ca) - Oppià (grecoromà) autor de les obres sobre peixos i animals marins Halieutica, caça Cynegetica, i sobre falcons Ixeutica.
• 129 dC (ca) - Galè metge romà al servei de l'emperador Marc Aureli, destaca per les seves obres sobre anatomia i la pràctica de disseccions animals. Obra perdurarà fins Vesali.
• 140 dC (ca) - Arrià, escriu un Kinegetikon sobre la caça amb gossos basat en Xenofont.
• 180 dC - Domesticació del gall d'indi a amèrica central a partir de la subespècie mexicana.
• 200 dC - Claudi Elià (romà) escriu Natura animalium 17 volums en que desriu mamífers, ocells i peixos coneguts en la seva època.
• 250 dC (ca) - Pysiologus, text didàctic cristìa d'autor desconegut i en grec, sobre la vida dels animals, reals o figurats, que incorporen qualitats morals i simbòliques.
• 284 - 364 dC (ca) - Ge Hong escriu Zhou Hou Bei Ji Fang, manual de teràpies d'emergència. Descriu diagnosis i tractaments de malalties animals per palpació. (Dinastia Jin).
• 280 dC (ca) - Nemesià, escriu també un poema sobre caça Cynegetica describint cria i races de cavalls i gossos així com algunes malalties.
• 290 dC (ca) - Gargli Marcià escriptor enciclopèdic romà especiltzat en temes mèdics i agronòmics. Se li coneix De curis boum o Curae boum ex corpore.
• 300 - 400 dC - Domesticació del carpí daurat a la Xina.
• 301 dC - Edicte de Dioclecià, regula la professió veterinària i estableix el terme mulomedicus per referir-se als sanadors d'èquids.
• 360- 450 dC (ca) - Pal·ladi (romà) autor de Opus agriculturae i De ueveterinaria medicina. Continguts basats en Columela, la seva obra perdurarà durant l'edat mitjana i el Renaixement.
• 370 - 480 dC (ca) - Pelagoni (romà) autor de Ars ueterinaria. va rebre influències de Columela i Pal·ladi.
• 376-386 dC - Primers brots detectats de pesta bovina que afectà a remugants i suids domèstic i salvatges.
• 350 - 400 dC (ca) - Mulomedicina Quironis, tractat de medicina sobre els èquids amb un possible autor anomenat Claudius Hermerus o Quiró. Font principal de Vegeci.
• 400 dC (ca) - Sever Sant Endelqui, escriu De Mortibus Boum sobre les plagues del bestiar a l'Antiguitat Tardana.
• 400 dC (ca) - Vegeci escriu Digesta artis mulomedicinae una recopilació de fonts grecollatines anteriors.
• 400 - 500 dC (ca) - Compil·lació de la Hippiatrika bizantina, una enciclopèdia del saber veterinari de l'antiguitat grecollatina.
• 502 - 557 dC (ca) - Bo Le Liao Ma Jing, Tratament clàssic de malalties de cavalls pel veterinari xinès Bo Le (Dinastia Jin).
• 533 - 544 dC (ca) - Qi Min Yao Shu. Tècniques bàsiques per ramaders. Text escrit per Jia Si-Xie sobre cria d'animals i pràctiques veterinàries.
• 541 - 549 - Plaga de Justinià, colpela l'Imperi Romà d'Orient i rep el nom per l'emperador Justinià I que el regia durant la seva difusió i causada pel bacteri yersinia pestis.
• 562 dC - Ming Tant Tu. Cànon d'Acupunctura Equina promogut pel govern xinès.
• 581 - 618 dC - Fundació del Tai Pu Si (Institut de Medicina Veterinària). Dinastia Sui.

• 
  Manuscrit de Shalihotra Samhita sobre hippiàtrica india (ca 1700).
• 
  Pintura mural representant Galè i Hipòcrates. Segle XII, Anagni (Itàlia).
• 
  Columel·la retrat de Jean de Tournes (ca. 1559)
• 
  Bust d'Aristòtil en marbre, copia romana d'un original de bronce grec de Lisip sobre 330 aC.
• 
  Galeria d'ocells del Dioscòrides de Viena (s. VI dC)
• 
  Portada d'una edició de 1669 de la Naturalis Historia de Plini el Vell.
• 
  Cap d’un cavall de Selene del frontó est del Partenó, Acròpolis, Atenes, 438-432 aC
• 
  Una de les parts de l'edicte (en grec) a la porta de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia.)
• 
  Digesta artis mulomedicinæ de Vegeci (ca 1250-1375)
• 
  Tractament per la diarrea en cavalls (Hippiatrica, Parisinus greacus 2244) segle xiv.

Edat mitjana (VII - XV dC)

Durant l'Edat Mitjana s'impulsa la visió hipocràtico galènica de la malaltia basda en la teoria humoral on els principis dels elements, estacions i temperaments incidien en el funcioament dels òrgans dels éssers vius ocasionant malalties humanes com animals. Els clàssics grecollatins hipppiatros ('metge de cavalls'), arriben a Europa a través del sedàs de la influència islàmica (furussiyya) i el seu corupus teòric s'incorpora a la pràctica dels ferrers que s'encarregaven de cuidar les ferradues dels cavalls i de la seva salut en general a través d'una organització gremial i la pràctica del afermament o contractes d'aprenentage.

A l'Occident medieval sorgeix el terme "menescal", paraula prové del frànc marhskalk (curador de cavalls), que inicialment era un cap militar amb comandament i responsabilitat sobre els èquids i posteriorment ja es rodeja d'especialistes que dispensvan les pràctiques mèdiques necessàries pels èquids. La funció militar i veterinària es va anar consolidant i va afavorir l'aparaició del terme mariscal i menescal (o manescal), als territoris de la Corona d'Aragó. Pero a la Corona de Castella, mes influenciada per la presència islàmica sorgeix el terme albéitar (de l'àrab al-baytar, 'metge de cavalls') que es troba identificada a les Partidas de Alfonso X el Savi, i que el seu us arribarà fins ben entrat el s. XIX,

Giordano Ruffo i Teodoric Borgognoni son els primers autors italians que a mitjans del s. XIII elaboren els primers compendis sobre clínica d'èquids. A mitjans del segle XV Manuel Dieç, vinculat a Alfons V el Magnànim, va esciure el Llibre de la menescalia, el primer tractat sobre medicina equina en català que esdevindrà un classic a tota al península ibèrica amb els succesives traduccions. Els llibres de caça com els de Moamin o el Arte venandi ... dedicat a Frederic Hoffensthausen donen una nova visió al tractament d'espècies no vinculades als èquids. La institució del Mostassaf d'origen islàmic, es la primera que es crea a occident per atendre la qualitat dels productes alimentaris que es distribueixen als mercats.

• 600 dC (ca) - Domesticació del conill domèstic a partir del Oryctolagus cuniculus algirus (conill ibèric) a Europa.
• 600-625 dC (ca) Isidor de Sevilla compila el coneixement de l'obra dels autors clàssics amb les seves Etimologiae. Conta de 20 capitols. En el XII: Animalibus (bèsteis i ocells) i XVII: de rebus rusticis (agricultura).
• 659 dC - Xin Xiu Ben Cao. nova matèria medica xinesa pel tractament d'animals i persones va ser la primera farmacopea xinesa amb mes de 850 plantes descrites (Dinastia Tang).
• 705 - 707 dC - Si Mu An Ji Ji . Obra: Col·lecció de vies per la cura i tractament del cavalls (Dinastia Tang). o entre 783 - 845.
• 750 dC (ca) - S'inicia la disciplina Furusiyya sota els abàssides que engloba tots els coneixements relacionats amb la cavalleria.
• 780 dC - Kitab Dawari Al-Tayr (El llibre de les aus de presa), de al-Ghitrif ibn Qudama al-Ghassani, mestre de caça dels Omeies.
• 800 dC (ca)- Ibn Akhi Hizam, d'origen persa, sota els abàssides escriu el primer tractat d'hipiatria àrab conegut Kitab Al-Baytarah.
• 850 dC (ca) - Al-Jahiz adapta l'obra d'Aristòtil Historia Animalium a la tradició islàmica com a "Kitāb al-hayawān".
• 850 - 899 dC (ca) - Moamin difón la Falconeria a Occident amb el seu Kitāb al-mutawakkilī a partir d'una obra original que s'atribueix a Ḥunayn ibn Isḥāq (809-873).
• 865-925 dC (ca) Al-Razi (Rasís) mege persa, escriu diversos tractats mèdics: Kitab al-Hawi fi al-Tibb i Kitab Al-Mansuri entre d'altres.
• 900 dC (ca) - Açvâyurvedasiddhânta, o "Sistema complet de l'Ayurveda dels cavalls", text mes antic de la literaura veterinària vèdica atribuit a salihotra (denominació veterinari a l'India). També es autor de l'Açvalakshanaçâstra o "Tractat de marques de cavalls" i l'Açvapraçamsa o "Elogi dels cavalls"; 'Açvalakshanaçâstra "Tractat sobre les marques dels cavalls" i l'Açvapraçamsa "Élogi dels cavalls"
• 900 - 1200 (ca) - Edició d'un Epítom (resum pràctic) de la Hippiatrika bizantina.
• 905 (ca) - Geopònica, compendi del coneixement agronòmic grecollatí encarregat per l'emperador romà oriental Constantí VII que va encarregar la esva compil·lació a l'escriptor Cassià Bas.
• 900 (ca) - Nakula (Iindi) escriu l'Açvacikitsita, "Terapèutica dels cavalls"
• 1007 dC - Bing Ma Jian. Fundació del primer hospital veterinari per cavalls. Dinastia Song.
• 1020 dC - Avicenna (Ibn Sina) escriu la seva obra Cànon de la Medicina on rep aportacions dels clàssics i de la ciència persa, àrab i india. Inrteressant per la visió sobre l'experimentalitat i les malalties infeccioses.
• 1086 - 1110 dC (ca) - Wan Yu escriu Fan Mu Cuan Yang Fang (Col·lecció de prescripcions efectives per les malatites del cavalls) amb indicacions de fitoteràpia i acupuntura.
• 1100 - 1200 dC - Regimen Sanitatis Salernitanum, conegut també Regla sanitària Salernitana o Flos medicinae, poema en vers didàctic sobre consells de salut pels nobles amb una primera edició per part d'Arnau de Vilanova el 1480.
• 1103 dC - Pi Bao Suo (Institut d'Anatomia Patològica). Primer organisme governamental mundial en organitzar necròpsies.
• 1150 dC (ca) - Ibn al-Awam (Abu Zacaria) escriu Kitāb al-Filāḥa (Llibre d'Agricultura), obra enciclopèdica sobre els coneixements agraris exsitents fins el moment amb dos capítols finals dedicats als animals de granja amb notícies sobre el carbonle i la durina.
• 1200 dC (ca) - Jayadatta (indi) va escriure l'Açvavaidyaka, "El metge dels cavalls".
• 1220 dC - Miquel Scot (1175-v. 1232) prepara la primera traducció de les obres zoològiques d'Aristòtil i d'Avicenna.
• 1238 dC - Mostassaf, primera notícia de l'establiment d'aquesta institució encarregada de la vigilància de la qualitat dels productes alimentaris dels mercats a València. Identificada la concesió d'un escorxador a la ciutat per Jaume I. Es el precedent de l'actual inspecció de mercats occidentals. D'origen àrab rep diferents denominacions a la Corona d'Aragó; a mes Mustaçaf, a Castella: Almotacen, i originàriament Sahib al-suq en territoris islàmics.
• 1247-40 dC (ca) - Tomàs de Cantimpré, tèoleg dominic, escriu Liber de Natura Rerum, on exposa en 19 volums diferents aspectes del coneixement naturalista clàssic.
• 1244 dC - Vincent de Beauvais (1190-1264), teòleg dominic, en la seva enciclopèdia Speculum Naturale descriu el món animal en el capítols XVI i XXIII amb les seves propietats mèdiques basant-se en fonts clàssiques.
• 1248 dC (ca) - De arte venandi cum avibus obra sobre l'art de caçar, ensinistrar i guarir ocells, osant especial èmfasi amb la falconeria va ser encarregada per Frederic II Hohenstaufen (1194-1250) a Teodor d'Antioquia que va adaptar la versió de Moamin.
• ca 1250 Demetrios Pepagomenos, erudit romà oriental escriu un llibre de caça amb falcons: Hieracosophion i amb gossos: Cynosophion.
• 1250-56 dC - Giordano Ruffo, menescal de Frederic II Hofenstaufen escriu De Medicina Equorum.
• 1250 dC - De scientia venandi per aves és la versió llatina del tractat de Moamin sobre falconeria, el Kitāb al-mutawakkilī que mana traduir Frederic II Hohenstaufen.
• 1250 dC (ca) - Libro de los animales que caçan se'l considera el primer tractat sobre falconeria compost a la Corona de Castella, amb possible paternitat del rei Alfons X el Savi.
• 1250 dC (ca) - Libro del fecho de los caballos, anòmim generat dins el cercle de la cort d'Alfons X i que va circular per tota la Península Ibèrica.
• 1252-1284 dC - Libro de las Siete Partidas de Alfonso X el Sabio apareixen les funcions i obligacions dels albeitars.
• 1258 dC- Albert el Gran, en el seu De Animalibus, adapta la Historia Animalium d'Aristòtil i els coneixments d'Avicenna sobre el món animal.
• 1266 dC (ca) - Teodoric Borgognoni, escriu Practica Equorum o Mulomedicina dedicada al papa Honori IV.
• 1275 - 1328 dC - Joan Actuari, escriu un compendi del coneixement mèdic clàssic: De Actionibus et affectibus Spiritus Animalis, ejusque Nutritione sota el regnat de Andrònic II Paleòleg.
• 1277 (ca) - Moises de Palerm, escriu De curationibus infirmitatum equorum.
• 1279 - 1386 dC - Bian Bao escriu Quan Ji Tong Xuan Lun (Tractament del cavall malalt). Dinastia Yuan.
• 1280 dC - Walter de Henley escriu Le Dite de Hosebondrie que va permetre substituir el guaret per la rotació triennal i implementar la tracció de cavalls en comptes de bous.
• 1290 dC (ca) - Anònim Practica canum, primera obra coneguda sobre malaties de gossos, compendi de De Cane d'Albert Magne i l'obra de Borgognoni.
• 1295 - Guido Lanfranchi, milanès, escriu l'obra quirúrgica Practica Avium et Equorum.
• 1299 - Evidències d'Influenza equina a Europa amb resultats d'epidèmia.
• 1300 dC (ca) - Guillem Corretger, cirurigà de la cort de Jaume II, tradueix diverses obres de medicina dels cavalls i de falconeria de Borgognoni.
• 1304 -09 dC (ca) - Pietro Crescenzi escriu Ruralia commoda o Liber ruralium commodorum, dedicat a Carles II de Nàpols basat en l'obra de Columela i Pal·ladi. es traduí en diverses llengües a partir de 1471.
• 1317 dC - Matteo Silvaticus escrius Opus Pandectarum Medicinae en l'àmbit de l'Escola Mèdica Salernitana.
• 1318 dC - Mestre Giraldo. Livro de Alveitaria el tractat mes antic sobre veterinàri en portugués.
• 1340 - 1380 dC - Jean de Brie, ramader francès, autor d'un manuscrit sobre la cria d'ovelles que sobre el 1514 s'imprimirà amb el títol. Le Bon Berger, ou le Vray régime et gouvernement des bergers et bergères.
• 1349 dC - Conrad of Megenberg escriu Buch de Natur basada en l'obra de Tomas de Cantimpre.
• 1350 dC (ca) - Lorenzo Rusio escriu Liber Marescalciae Equorum per cardenal Napoléo Orsini.
• 1349-1387 dC (ca) - Juan Alvarez Salamiellas prepara el Libro de menescalia et de albeyteria et fisica de las bestias dedicat a Carles II de Navarra.
• 1356 - Es funda Marshall's of the City of London, després coneguda com a Company of Farriers, com a única institució reconeguda en el tractament de la salut dels cavalls a Anglaterra.
• 1385 - Ferrer Saiol membre de la cancelleria de Pere III tradueix l'obra de Pal·ladi De re rustica.
• 1387-1389 dC - Livre de la Chasse de Gastó Phebus. Es tracta de l'obra mes important sobre caça amb falcons i gossos que esevindrà un estàndard en l'edat mitjana.
• 1441 dC - Leon Battista Alberti escriu De equo animante (El cavall viu) influenciat per Pelagoni.
• 1443-1450 dC (ca) - Manuel Dieç, majordom d'Alfons V el Magnànim, escius Llibre de la menescalia el primer llibre sobre veterinària publicat a la Península Ibèrica i en edició original en català.
• 1456 dC - Guillaume de Villiers elabora una Hippiatrica basada en l'obra de Rufus.
• 1480 dC - Juliana Berners, priora del convent de Sopwell vora St Albans, escriu la primera obra sobre falconeria en anglès antic Book of Saint Albans.
• 1485 dC - Johannes de Cuba publica l'Ortus sanitatis de on es descriuen els usos medicinals de diferents espècies.
• 1489 - Fernando de Palencia es nomenat albeitar i ferrador del regne per part d'una carta d'Isabel I de Castella. Primer albeitar documentat oficialment a Espanya.
• 1491 dC - Jacob Meydenbach prepara una versió ampliada de l'herbari de Cuba denominada com a Hortus Sanitatis.

• 
  il·lustració dels "punts bons del cavall", manuscrit del segle xiii de Kitāb al-bayṭara d'Aḥmad ibn 'Atīq al-Azdī (Or 1523, ff.22v-23r).
• 
  Pàgina del Llibre dels animals d'Al-Jahiz, naturalista del s. IX.
• 
  Anatomia del cavall segle xv aD. Document egipci de la University Library, Istanbul (autor desconegut)
• 
  Calendari agrícola del manuscrit of Pietro Crescenzi, ca. 1306
• 
  Cura de gossos al Livre de chasse de Gastó Phebus (Département des manuscrits, BNF 616 folio 40v, 1387-89, il·lustrat 1405-10)
• 
  Medicina equum,ca 1490-1510 de Giordano Ruffo
• 
  Trattato di mascalcia, ca 1390 per Lorenzo Rusio
• 
  Mostra del manuscrit miniat Arte venandi cum avibus, tractat de caça de Frederic II (ca 1240)
• 
  Libro de Albeyteria, versió en castellà (1506)de l'obra de Manel Dieç, primer autor hispànic que parla de veterinària.
• 
  Llibre del Mostassaf, palau de Cervelló de València.

Segle XVI

Durant el segle XVI es creen les primeres institucions adreçades a regular les titulacions de menescals o albeitars (segons territori de la Corona de Castella o Aragó) a la Corona Espanyola que són el Tribunal del Protoalbeiterato. Pierre Belon (1551) i Carlo Ruini (1598) inauguren les escoles anatomistes influenciades per Vesal (1543), mentre que els agrònoms com Charles Estienne s'ocupa preferentment de les malalties del bestiar dins l'àmbit de les ciències agronòmiques. Gabriel Alonso de Herrera serà l'autoritat mes concloent que arribarà a influir a tota Europa amb el seu Libro de Agricultura ..(1513). Fins a principis de segle no apareix el prmer llibre de veterinària en llengua anglesa: Boke of Husbandrie de Walter de Henley, (1503) i a finals de segle s'escriu la primera obra en territori americà a l'actual Mèxic per Juan Suarez de Peralta: Libro de Alveiteria (1575). Girolamo Fracastoro (1546) dona una nova visió a l'explicació de la teoria de la transmissió de les malalties. L'intercanvi colombí suposa un desenvolupament de les farmacopees a tot el món.Gonzalo Fernández de Oviedo (1526),, Andres Laguna (1555), Garcia de Orta (1563), o Francisco Hernández de Toledo (1570) en donaran testimoni en la seva obra.

• 1500 - Els Reis Catòlics creen el Tribunal del Protoalbeiterato com a òrgan que atorgava els títols d'albeitar després de passar un exàmen. La albeiteria com a institució durarà fins el 1847.
• 1500 - Paracels, renovador que questiona els dictats de Galè i introdueix l'alquímia, i la toxicologia en els tractaments mèdics.
• 1503 - Boke of Husbandrie de Walter de Henley que apareixerà després amb autoria de Fitzherber se'l considera el primer llibre editat en llengua anglesa sobre veterinària
• 1513 - Gabriel Alonso de Herrera, publica Obra de Agricultura .. també coneguda com a Libro de Agricultura que es de la labrança y criança, y de muchas otras particularidades y provechos del campo, i mes tard rebra el nom d'Agricultura General ...Es un compendi dels clàssics grecollatins i islàmics amb l'eperit críric del Renaixement que impactarà en diverses edicions per tot Europa.
• 1523 - Anthony Fitzherber, anglès publica The Boke of Husbandrie; i un tractat d'agricultura i dret combinat, The Boke of Surveyinge and Improvement. altres l'atribueixen al seu germà John Fitzherbert en 1533.
• 1526 - Gonzalo Fernández de Oviedo, naturalista, militar i cronsita de la corona espanyola, escriu Sumario de la natural historia de las Indias i mes tard començarà la publicació de Historia general y natural de las Indias. en les que descriu el mon naturalsita sudamericà.
• 1530 - Jean Ruel, metge de Francesc I publica una primera edició de la Hippiatrika com a Veterinariae medicinae libri II.
• 1542 - Leonhart Fuchs metge i botànic alemany, publica el seu herbari De historia stirpium commentarii insignes ("Comentaris notables sobre la història de les plantes), Es un renovador que trenca amb el classicisme imperant en les obres galènques i sobre plantes. La seva obra es va traduir amplament per tot Europa. Juan de Jarava en va fer una versió en castellà Historia de las Yerbas y Plantas ....(1557).
• 1543 - Andreas Vesalius escriu l'obra cabdal de l'anatomia humana de l'Edat Moderna De Humani Corporis Fabrica.
• 1544 - William Turner imprimeix el primer llibre dedicat exclusivament a les aus Avium praecipuarum, quarum apud Plinium et Aristotelem mentio est, brevis et succincta historiaun comentari on comparteix els coneixements dels clàssics Aristòtil i Plini el Vell amb els estudis elaborats de collita pròpia.
• 1546 - Girolamo Fracastoro publica De contagione et contagiosis morbis,en el que planteja un raonament científic sobre la naturalesa del contagi de malalties: contacte directe, vectors, a distància.
• 1546 - Luigi Alamanni elabora el poema didàctic agronòmic La Coltivazione.
• 1547 - Francisco de la Reyna publica Libro de Albeiteria.
• 1550 - Federico Grisone, napolità que redacta el primer llibre sobre doma i equitació: Gli ordini di cavalcare.que va esdevenir un clàssic substituint a Xenofont.
• 1550 - Agostino Gallo, agrònom italià forma part de l'escola de l'agronomia renovadora del XVI publica Dieci giornate della vera agricoltura.
• 1551-58 - Conrad Gessner , polígraf suís escriu la Historia Animalium, la primera gran enciclopèdia zoològica de la l'Edat Moderna.
• 1551 - Pierre Belon, naturalista francès, escriu 'L'Histoire Naturelle des Estranges Poissons Marins, La Nature et Diversité des Poissons' (1555) i 'L'Histoire de la nature des oyseaux avec leurs descriptions et naïfs portraicts' (1555) obrà pictòrica amb nova classifiació d'espècies on introdueix l'anatomia comparada.
• 1552 - Edward Wolton, metge d'Enric VIII, escriu De differentis animalium inspirat en Aristòtil i Muffet inflúi en Gessner.
• 1550 ca - Thomas Muffet escriu el Insectorum sive Minimorum Animalium Theatrum (Teatre dels Insectes) que complementa a Gessner.
• 1554-1555 - Guillaume Rondelet, metge i naturalista francès escriu 'Libri de piscibus marinis''(1554) i Universe aquatilium historia' (1555).
• 1555 - Andres Laguna, metge, botànic, humanista convers, publica Annotationes in Dioscoridem Anazarbeum coneguda com a Pedazio Dioscórides Anazarbeo, obra basda en Jean Ruelle sobre el text de Dioscòrides.
• 1556 - Cesare Fiaschi, amb Federico Grissone es el fundador de l'equitació italiana, la seva obra: Trattato dell'imbrigliare, atteggiare, & ferrare cavalli repercutirà en l'escola francesa del XVII.
• 1557 - Thomas Tusser escriu, A Hundreth Good Pointes of Husbandrie, poema didàctic sore la gestió de la granja que va comptar amb nombroses edicions.
• 1560 - Thomas Blundeville publica A new booke containing the arte of ryding and breakinge greate horses basat en Grisone i la mascalcia italiana.
• 1561- Jacques du Fouilloux publica La Vénerie primer tractat de caça on es descriuen malalties dels gossos.
• 1563 - Garcia de Orta, metge i naturalista portuguès publica Colóquios dos simples e drogas da India pioner en la descripció d'espècies i malalties tropicals.
• 1564 - Alonso Suarez, metge i veterinari de Talavera de la Reina (Toledo) publica Recopilación de los más famosos griegos y latinos que trataron de la excelencia y generación de los caballos. Y asimismo como han de doctrinar y curar sus enfermedades y también de las mulas y su generación ....
• 1564 - Charles Estienne publica una primera versió en llatí d'un tractat agronòmic que esdevindrà un clàssic en l'agronomia europea. En francès i amb la col·laboració de Jean Liebaut es coneixerà com L'Agriculture et maison rustique de M. Charles Estienne Docteur en Médecine, Plus un bref recueil de la Chasse & de la Fauconnerie. Influirà en autors com Miguel Agustí..
• 1565 - Thomas Blundeville publica el primer llibre anglès sobre hippiatria: The fower chiefyst offices belonging to horsemanshippe, that is to saye, the office of the Breeder, of the Rider, of the Keper, and of the Ferrer.
• 1565 - Es funda la Spanische Hofreitschule (Escola Espanyola d'Equitació) a Hofburg sota el regant de Maximilià II.
• 1568 - Luis Perez. notari de Felip II, escriu: Del Can, y del Cavallo, y de sus cualidades: dos animales de gran instincto y sentido, fidelissimos amigos de los hombres.
• 1570 - Francisco Hernández de Toledo, fa la primera expedició científica al Nou Món (1570-77) de la qual sortiren diverses publicacions. La pirmera: Plantas y Animales de la Nueva Espana, y sus virtudes por Francisco Hernandez, y de Latin en Romance por Fr. Francisco Ximenez (1615).
• 1571 - Pedro López de Zamora. albeitar de Navarra escriu Libro de Albeyteria.
• 1574 - Nicolas Monardes, metge i botànic espanyol publica Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales,en la que explora les propietats farmacològiques deles plantes americanes.
• 1575 - Volcher Coiter, metge i naturalista publica el seu primer tractat sobre l'anatomia de les aus: De Avium Sceletis et Praecipius Musculis.
• 1575 - George Gascoigne publica Noble Art du Venerie basada en Fouilloux.
• 1575 - George Turberville escriu The Book of Falconry or Hawking sobre caça amb gossos i ocells, on es descriuen també les seves malalties.
• 1575 - Juan Suarez de Peralta, escriu a Mèxic la primera obra verterinària del continent americà: Libro de Alveiteria.
• 1577 - Konrad Heresbach publica Foure bookes of husbandry, traduit a l'anglès per The Whole Art of Husbandry (1631).
• 1578 - Cristobal de Acosta , metge i naturalista portugues, publica Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales.
• 1578 - Li Shi-Zhen escriu Ben Cao Gang Mu (Compendi de Materia Medica) revisant mes de 800 llibres amb descripció de 1892 plantes i 11096 fòrmules de fitoteràpia. Dinastia Ming.
• 1584-1599 - Jaume Honorat Pomar, metge i botànic de la Universitat de València, regalarà de Felip II el que coneix com a Codice Pomar (recull pictòricde plantes i animals del continent americà).
• 1587 - Fernando Calvo publica Libro de Albeyteria amb aportacions sobre oftalmologia àrab.
• 1587 - Leonard Mascall, publica The first Book of Cattel...manual pràctic sobre la gestió ramadera del bestiar boví.
• 1588 - Thomas Harriot, naturalista anglès que descriu per primer cop la fauna autòctona de Nord Amèrica a Brief and True Report of the New Found Land of Virginia.
• 1589 - José de Acosta escriu 'De Natura Novi Orbis Libri duo' (1589) i 'Historia Natural y Moral de las Indias' (1590), on descriu moles espècies animals del Nou Món.
• 1593 - Gervase Markham, escriptor especialitzat en cria d'animals escriu A Discourse of Horsemanship entre dl'altres obres. El 1676 sotiria publicada l'obra Cheap and Good Husbandry.
• 1594 - Yang Shi-Qiao escriu Ma Shu (Llibre dels cavalls) sobre les malalteis dels èquids. Dinastia Ming.
• 1598 - Carlo Ruini, metge i jurista bolonyès, publica Anatomia del cavallo, infermitta i suo remedii ..Obra cabdal de l'anatomia veterinària del Renaixement.

• 
  Primera edició de l' "Obra de Agricultura copilada de diuersos auctores". de Gabriel Alonso de Herrera (1513)
• 
  Primera edició de laHippiatrika com a Veterinariae medicinae libri II. per Jean Ruel (1530)
• 
  Retrat de Vesalius a De humani corporis fabrica(1534).
• 
  Girolamo Fracastoro Primer raonament científic sobre la naturalesa del contagi de les malalties
• 
  Ilustració de l'Ordini di Cavalcare de Federico Grisone.
• 
  Pierre Belon (1517–1564), làmina d'esquelet d'ocell L'Histoire de la nature des oyseaux (1555).
• 
  The Noble Art of Venerie or Hunting,1611, adaptat i traduit per George Gascoigne (d. 1577) del text francès de Jacques du Fouilloux.
• 
  Un agrimensor i el seu ajudant mesurant un camp, de L'Agriculture et maison rustique de Charles Estienne, Jean Liébault (1583)
• 
  Coberta de The Government of Cattle per Leonard Mascall (1662).
• 
  Musculatura del cavall per Carlo Ruini a Dell'anatomia et dell'infirmità del cavallo (ca 1598)

Segle XVII

Durant la centúria del 1600 es produeix una evolució en alguns dles postuats iniciats el segle passat. Així, Olivier de Serres, Le théâtre d’agriculture et mesnage des champs, (1600) o Miguel Agustí, amb el Llibre dels secrets d'agricultura (1617) aprofundeixen en les malaties i la cria del bestiar. A final de segle Gabriel Calloet-Kerbrat introdueix la millora genètica a França per incrementar la productivtat dels animals de granja. Willam Harvey confirma la teoria de la circulació sanguínia (1628), mentre que Antonie van Leeuwenhoek (1677) promou les primeres investigacions sobre microscopia, La recerca d'ambdós científics suposaran avenços significatius en el diagnosi i tractament de les malalties tant en humans com en animals.

• 1600 - Ulisse Aldrovandi, naturalista italià de Bolonya, escriu diveses obres enciclopèdiques sobre fauna i flora, començant per les aus: Ornithologiae hoc est de avibus historiae libri XII (1599),Ornithologiae tomus alter cum indice copiosissimo (1600), i Ornithologiae tomus tertius, ac postremus (1603), i De animalibus insectis libri septe (1602) i pòstumament, De piscibus libri V, et De cetis lib. vnus (1613), Quadrupedum omnium bisulcorum historia (1621), Serpentum, et draconum (1640)
• 1600 - Olivier de Serres publica Le théâtre d’agriculture et mesnage des champs per encàrrec del rei Enric IV, obra clau que fonamenta l'agricultura francesa.
• 1603 - Caspar Schwenckfeld (metge) publica el primer llibre sobre fauna regional d'Europa Therio-tropheum Silesiae.
• 1605 - Carolus Clusius publica el Exoticorum libri decem on es descriuen nombroses espècies d'exòtiques desconegudes.
• 1607 - Edward Topsell publicarà en anglès The History of Four-footed Beasts (1607) , The History of Serpents (1608), publicats conjuntament com a The History of Four-Footed Beasts and Serpents el 1658 amb influència de Gessner.
• 1608 - Yu Ben-Yuan i Yu Ben-Heng escriuen Yuan Heng Liao Ma Ji (Yuang Heng Tractat de terapèutica del cavalls) sobre medicina veterinària tradicional xinesa. Dinastia Ming.
• 1617 - Miguel Agustí, publica el Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril basada en l'obra de Charles Estienne (1564) entre d'altres fonts.
• 1623 - Antoine de Pluvinel se'l considera el priemr gran mestre de l'equitació francesa, tutor de Lluis XIII. Escriu: Maneige royal ou l'on peut remarquer le defaut et la perfection du chevalier... mes tard reeditat com L'Instruction du Roy en l'exercice de monter à cheval.. (1625).
• 1628 - William Harvey (English, 1578–1657) publica Exercitatio Anatomica de Motu Cordis et Sanguinis in Animalibus en que s'estableix la doctirina sobre la circulació de la sang'.
• 1629 - Baltasar Francisco Ramirez, albeitar de Toledo, publica Discurso de Albeyteria.
• 1629 - Miguel de Paracuellos publica Libro de Albeyteria amb coneixements sobre el pols.
• 1633 - Zhao Jun i Jin Shi-Heng, dos autors coreans que escriuen Xin Bian Ji Cheng Ma Yi Fang Niu Yi Fang (Nova col·lecció de prescripcions per cavalls i bovins) en xinès. Dinsatia Ming.
• 1635 - Fundació del Jardí Reial de les Plantes Medicinals a Paris, per Lluis XIII, actual Museu Nacional d'Història Natural.
• 1639 - Thomas de Grey publica The Compleat Horse-man, and Expert Ferrier: In Two Books d'interès sobre malalties hereditàries.
• 1645 - Richard Weston escriu Discourse on the Husbandry of Brabant and Flanders promou desenvolupaments agropecuaris al Regne Unit, defensa per sel.leccionar bestiar per carácter productiu (llet i carn), l’estabulació i farratges.
• 1648 - Georg Marcgrave, naturalista alemany, publica Historia Naturalis Brasiliae, les primeres descripcions sobre fauna i flora del Brasil.
• 1651 - Thomas De Grey escriu The Compleat Horse-man and Expert Ferrier centrant-se en l'ofici de ferrer.
• 1657-1728 John Jonston publica diferents enciclopèdies d'història natural, influit per Aldovrandi i Gessner: Historiae naturalis de quadrupedibus libri, Historiae naturalis de insectis libri II, de serpentibus et draconibus libri II, etcèra.
• 1658 - Martin Arredondo escriu Tratado Primero. Recopilación de Albeyteria, escrit en fomat diàleg mestre-alume. Personalitat ilustrada recopila els coneixements veterinaris del XVII. Flores de Albeyteria (1661) i Obras de Albeyteria (1669) formen la trilogia de la seva obra principal. Incorpora el primer formulari veterinari en castella.
• 1658-1659 - Johann Rudolf Glauber, alquimista i químic publica Tractatus de natura salium descriu el principi del nitro o salitre contingut en els fems animals com element impulsor de bones produccions agràries.
• 1658 - Andrés Ferrer de Valdecebro (1620-1680), dominic i naturalista espanyol, publica El Gobierno General, Moral y Político, hallado en las fieras y animales silvestres; amb una continuació: Govierno general, moral, y político: hallado en las aves más generosas y nobles: sacado de sus naturales virtudes y propiedades (1668).
• 1661 - Marcello Malpighi va descobrir els capil·lars a De Pulmonibus epistolae. Se'l considera el fundador dela microanatomia. Estudià l'anatomia del cuc de seda (1669) i el desenvolupament del pollastre (1672).
• 1664 - Jacques de Solleysel publica Le Parfait Marechal obra que sera un referent en el món del cavall fins ben entrat el XVIII. i descriu per primer cop la patogenitat del borm.
• 1664 - Regnier de Graaf, metge holandès investiga sobre el pancreas i els genitals masculins i femenins a De succi pancreatici natura et usu exercitatio anatomico-medica, De Virorum Organis Generationi Inservientibus, de Clysteribus et de Usu Siphonis in Anatomia (1668).
• 1665 - Richard Lower metge anglès desenvolupa la pràctica la transfussió sanguínia i en fa experimentació entre gossos.
• 1666-1680 - Gabriel Calloet-Kerbrat introdueix la productivitat del bestiar a través de la seva millora genètica a França.
• 1667 - Christopher Merret publica la primera obra sobre la fauna de Gran Bretanya, Pinax la rerum Naturalium Britannicarum (1666), seguida dos anys més tard per la de Walter Charleton.
• 1667 - Robert Hooke, polimath anglès, demostra que es podria matenir viu a un gos fent-li una traqueostomia a través de respiració artificial. Abm els seus estudis micrografics Micrographia, estableix el terme cèl·lula.
• 1668 - Francesco Redi, naturalista i metge italià, escriu 'Esperienze Intorno alla Generazione degli Insetti' (1668) i 'De animaculis vivis quae in corpribus animalium vivorum reperiuntur' (1708). Aposta per l'experimentació contra la teoria de la generació espontània.
• 1669 - Jan Swammerdam, va escriure Historia Insectorum Generalis, describint la metamorfosi dels insectes. Pioner en estudis microscòpics.
• 1673 - Michael Harward publica The Herdsman’s Mate on estableix nous procediments en cirurgia intestinal en bovins.
• 1674-1722 -.Antonie van Leeuwenhoek escriu Arcana Naturae Detectae Ope Microscopiorum Delphis Batavorum,'tractat sobre observacions fetes amb microsòpi. Descobreix cèl·lues sanguínies, muscles estriats, espermatozoous humans(1677), protozous(1674), bacteris (1683), rotifers, etc.
• 1676 - Publicació de l'obra de Francis Willughby Ornithologia per part del seu col·laborador John Ray. Aquesta obra es considera el començament de l'ornitologia científica a Europa, revolucionant la taxonomia ornitològica en agrupar a les diferents espècies en funció de les seves característiques físiques
• 1677 - Antonio Galvam de Andrade, portugués, publica Arte de cavalleria de gineta e estardiota bon primor de ferrar e Alveitaria ...
• 1679 - Antonio Pereira Rego portugués, escriu Instruçam da cavalleria da brida ... . Com hum copioso tratado de Alveitaria.
• 1679 - Es construeixen les Grans caballerisses (Grandes Ecuries) reials de França durant el regant de Lluis XIV, bressol de l'equitació francesa.
• 1680 - Juan Alvarez Borges, portugués, publica Práctica y observaciones pertenecientes al arte de Albeyteria.
• 1680-1681 Giovanni Alfonso Borelli científic italià membre de l'escola de la iatrometcànica escriu: De motu animalium descriu els moviments dels animals basats en princips de la física i la mecànica i explica raonadament la fislologia animal.
• 1683 - Andrew Snape escriu The Anatomy of an Horse primer llibre d'anatomia equina en anglès.
• 1684 - Francesco Redi a Osservazioni intorno agli animali viventi che si trovano negli animali viventi descriu mes de 100 paràsits i el cicle dels quists hidàtgids.
• 1685 - Pedro Garcia Conde, escriu Verdadera Albeyteria, un tractat amb continguts cientifics i nombroses il·lustracions.
• 1686 - Miguel Nicolás Ambrós publica Breve paráfrasis de Albeyteria.
• 1687 - Giovanni Cosimo Bonomo descobreix l'àcar de la sarna com a vector de la sarna en la pell: Osservazioni intorno a' pellicelli del corpo umano .
• 1691 - John Ray, naturalista anglès escriu 'Synopsis methodica animalium quadripedum' (1693), 'Historia Insectorum' (1710), i The Wisdom of God Manifested in the Works of the Creation (1691). Intenta classificar les espècies animals en grups segons els dits i les dents.
• 1699 - Edward Tyson, metge anglès escriu "Orang-Outang sive Homo Sylvestris'' (or Anatomy of a Pygmie Compared with that of a Monkey, an Ape and a Man) (1699). primer estudi dedicat als grans simis.

• 
  Ulisse Aldrovandi (1522 - 1605) enciclopedista, naturalista italià investigador sobre matèria mèdica, botànica i zoologia
• 
  Olivier de Serres (1539-1619) agrònom renovador de l'agricultura francesa
• 
  Carolus Clusius (1526 – 1609) botànic i metge flamenc identifica espècies exòtiques desconegudes
• 
  The history of four-footed beasts and serpents per Edward Topsell (1658)
• 
  Portada del Llibre d'Agricultura de Miguel Agustí (1617)
• 
  William Harvey (1578 – 1657) metge anglès formula la teoria de la circulació de la sang (1628)
• 
  Creació del Jardi de Plantes (1636) anys mes tard esdevindra un dels primers zoològics d'Europa: Ménagerie du Jardin des plantes (1794)
• 
  Richard Weston (1591–1652) agrònom anglès investiga sobre la sel.lecció del bestiar de llet i carn.
• 
  John Jonston (1603 - 1675), metge polac autor d'obres enciclopèdiques naturalistes
• 
  Johann Rudolph Glauber (1604 - 1668), químic i farmacoleg alemany invesitiga sobre la influència del salitre en els fems animals
• 
  Marcello Malpighi (1628 - 1694), metge italià fundador de la microanatomia
• 
  Jacques de Solleysel (1617-1680) marsical de França, autor d'obres equestres, descriu la patogènia del borm
• 
  Richard Lower (1631-1691), metge anglès practica la transfusió sanguinia en gossos.
• 
  Anthonie van Leeuwenhoek (1632-1723) microbiòleg holandès investiga organismes amb microscopia.
• 
  Giovanni Alfonso Borelli (1608 – 1679) cientific italià descriu la fisiologia animal a través de la iatromecànica.
• 
  John Ray (1627 - 1628) naturalista anglès elabora una classificació de les espècies animals

Segle XVIII

En el segle xviii es va donar una expansió de les epidèmies en el bestiar que comportaria que les autoritats i els científics del moment s'esforcéssin en cercar tractaments exitosos que no delméssin la ramaderia europea. A principis de la centuria dos Ramazzini (1712) i Lancisi (1715) estudien el tractament per la pesta bovina. Les seves investigacions posaran les bases de la política sanitària i la veterinària preventiva. William Gibson publica la primera farmacopea veterinària en anglès (1720). A Espanya la professió veterinària s'equipara a la resta de professions liberals i científiques durant el regnat de Felip V (1739) i Salvador Montó en la seva Sanidad del caballo (1742) es parla per primer cop de veterinària forense. El britànic James LInd publica el primer tractat sobre l'escorbut (1753)., i set anys mes tard el metge italià Giovanni Battista Morgagni enceta les investigacions sobre anatomia patològica.. Però el fet mes rellevant d'aquest segle serà protagonitzat per Claude Bourgelat el 1762, el qual dona un pas de gegant al fundar la primera Escola de Veterinària a Lió i quatre anys mes tard a Alfort. Es considera l'inici de la ciència veterinària moderna i percursor del que avui coneixem com a Una Sola Salut o One Health. Altres francesos que cal significar són: Honoré Fragonard (anatomia), Philippe Étienne Lafosse (èquids) i Félix Vicq d'Azyr (epidemiòleg). L'escocès James Clark aborda el concepte d'higiene veterinària a Edinburgh (1778) i dos anys després l'italià Lazzaro Spallanzani fa investigacions sobre inseminació artificial en gossos. El 1782 aparix la primera revista veterinària: Almanach Veterinaire dirigida per Philibert Chabert. El London Veterinary College neix el 1791, professionalitzant la professió al Regne Unit. El 1793 es funda la primera escola de veterinària a Espanya a Madrid pel català Segimón Malats Codina. a imatge dels estudis de Bourgelat. L'evolució de la vacunació farà un salt important amb Edward Jenner deduint que les lleteres en contate amb vaques infectades amb el virus de verola bovina son immunes a la malaltia en humans (1796)

• 1701 - Giacomo Pylarini, metge grec va ser primer en practicar la variolització.
• 1705 - Stephen Hales, primer en prendre la pressió sanguinia en animals en cavalls i gossos.
• 1708 - Brot de ràbia a Italia (primer del que es te constància).
• 1709-1720 - Primera epidèmia de pesta bovina a Europa del xviii.
• 1708 - Georg Ernst Stahl, metge i químic alemany a la Theoria medica vera defensa la teoria animista de les plagues del bestiar.
• 1712 - Bernardino Ramazzini publica De contagiosa epidemia, quae in Patavino agro & tota fere Veneta ditione in boves irrepsit.
• 1715 - Giovanni Maria Lancisi a Dissertatio De bovilla peste, estableix el primer control de la pesta bovina, que mes endavant seria adoptat entre d'altres per Thomas Bates (1718).
• 1716 - Joan Salvador Riera, naturalista i farmacèutic català protagonitza un viatge botànic per la Peninsula Ibèrica de la mà de científics francesos comissionats per l'Acadèmia de Ciències de Paris. Origen de l'únic Gabinet de curiositats que es conserva actualment a Catalunya amb el nom de Salvadoriana.
• 1717 - Fernando de Sande Lago publica Compendio de Albeyteria vinculant la disciplina amb la Zootecnia i la Biologia.
• 1717 - Naixement de la institució del Protoalbeyterat a Catalunya a mans de Diego Alvarez.
• 1720-1722 - Epidèmia de pesta bubònica a Marsella (+ 100.000 morts).
• 1720 - William Gibson (ca.1680- ), cirurgià i ferrador anglès escriu The Farrier’s New Guide amb un annex, The Farriers Dispensatory que es considera la primera farmacopea veterinària en anglès.
• 1726-1740 - Benito Jerónimo Feijoo, polígraf espanyol, fa un discurs renovador sobre l'agricultura a Honra y provecho de la agricultura.
• 1727 - Francisco Garcia Cabero, escriu Veternaria apolgetica, curación racional de irracionales ... i Instituciones de Albeyteria ...(1740)
• 1730 - François Robichon de la Guérinière, mestre d'equitació i doma que marcarà escola en les tècniques de doma i ensinistrament del cavall. La seva primera obra: Ecole de Cavallerie: contenant un Recueil ou abregé Methodique des Principes qui regardent la connoissance des Chevaux.
• 1731 - Jethro Tull, publica The new horse-houghing husbandry, promou noves aixades i perforadores, amb el cavall com a força de tir, se'l considera un dels artífiex de la Revolució agrícola britànica.
• 1731-1738 - Eleazar Albin publica A Natural History of Birds
• 1734 - Domingo Royo publica Llave de Albeyteria, incorpora una làmina sobre transfussió de la sang.
• 1734 - Brot de ràbia a Anglaterra.
• 1734 - René Antoine Ferchault de Réaumur, físic i naturalista fa contribucons rellevants en entomologia a: Mémoires pour servir a l'histoire des Insectes.
• 1735 - Primera edició de Systema Naturae de Carl von Linné.
• 1735 - José Pérez Zamora publica Principios compendiosos de Albeyteria, obra per estudiants.
• 1737 - Publicació del primer llibre enterament dedicat als ous de les aus, Dell Uova i dei Nidi degli Uccelli de Giuseppe Zinanni.
• 1738-1740 - Epidèmia de pesta als Balcans (+ 50.000 morts).
• 1739 - Real pragmàtica de 22 de desembre de Felip V per la qual equipara els albeitars amb les professions liberals i científiques.
• 1742 - Salvador Montó y Roca escriu Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de Albeyteria, ilustrada con el de Herrar. Per primer cop es parla de verterinaria forense.
• 1742-1760 - Segona epidèmia de pesta bovina a Europa del xviii.
• 1744 - Sebastian Robredo Villarroya, publica Observaciones prácticas de Albeyteria. .
• 1748 - John Hunter, cirurgia escoès desenvolupa l'experimentació amb animals.
• 1753 - James Lind (1716-1794), metge anglès, predecessor de la higiene naval, publica Treatise of Scurvi (primer tractat sobre l'escorbut).
• 1755 - Es discuteix al Parlament del Regne Unit casos d'Encefalopatía espongiforme transmisible.
• 1758 - Zhao Xue-Min, escriu Chuan Ya Shou Yi Fang (Compli·lació de fòrmules veterinàries), compendi de fitoteràpia per tractar malalties de tot tipus d'animals: cavalls, gossos, elefants, camells, aviram, peixos o tortugues.Dinastia Qing.
• 1760 - Pedro Pablo Pomar, militar aragonès especialitzat en cavalls, tradueix a Lafosse Nueva práctica de herrar los caballos de montar y de coche..i presenta diferents memòries i informes sobre l'estat del bestiar equí a Espanya.
• 1761 - Giovanni Battista Morgagni, metge italià publica De sedibus et causis morborum per anatomen indagatis se'l considera el para de l'anatomia patològica.
• 1762 - Claude Bourgelat funda la primera Escola de Veterinària a Lió i quatre anys mes tard a Alfort. Es considera l'inici de la professió veterinària. Precursor de la biopatologia comparada, el que avui coneixem com a One Health.
• 1762 -Honoré Fragonard, anatomista veterinari funda amb Bourgelat l'Escola Veterinarai de Lió i conservant una de les majors col·leccions d'écorchés (peces sense ossos) del mon.
• 1763 - Claudius Aymand (1660-1740), cirurgià porta a terme amb èxit una apendicectomia.
• 1766 - Philippe Étienne Lafosse, es un dels autors francesos que obtindiran un major reconeixement europeu per les seves obres sobre anatomia i patologia en el cavall: Guide du maréchal, i Cours d'hippiatrique ou Traité complet de la médecine des chevaux (1770).
• 1762 - Henri Louis Duhamel du Monceau, agrònom renovador i enciclopedidsta, adapta l'ideari de Jethro Tull i amb la seva pròpia experència publica Éléments d’agriculture.
• 1764 - John Bartlett publica The Gentelman's Farriery, or a Practical Treatise on the Diseases of Horses ... Va ser el primer en utilitzar fongs per el sagnat, un mètode utilitzat 160 anys abans pel cirurgià alemany Felix Wurtz en humans.
• 1768-1786 - Tercera epidèmia de pesta bovina a Europa del xviii.
• 1769-1770 - Geert Reinders fa els primers assajos de vacunació de la pesta bovina en col·laboració del metge Petrus Camper.
• 1769 - Manuel Pérez Sandoval escriu Recopilación de la sanidad de Albeyteria y Arte de Herrar ...
• 1770-1783 - L'obra de Buffon Histoire Naturelle donis Oiseaux va ser la primera a tenir en compte la distribució geogràfica de les aus
• 1770-1772 - Epidèmia de pesta bubònica a Russia. (+ 50.000 morts.)
• 1772-1773- Epidèmia de pesta bubònica Imperi Persa (+ 2M de morts).
• 1774-1775 - La pesta bovina entra a Espanya a través del sud de França.
• 1776 - Félix Vicq d'Azyr, metge i naturalista francès publica diferents obres sobre epidèmies en el bestiar: Exposé des moyens curatifs et préservatifs qui peuvent être employés contre les maladies pestilentielles des bêtes à cornes i fa importants contribucions a l'anatomia comparada. Forma part de l'equip de Bourgelat a Alfort.
• 1778 - Johann Adam Kerstings, funda la primera escola veterinària a Alemanya.
• 1778 - James Clark introdueix el concepte d'higiene veterinària i advoca per estudis reglats a Edinburgh. Escriu una obra de medicina preventiva en cavalls: A Treatise of the prevention of disease incidental to horses.
• 1780 - Lazzaro Spallanzani, naturalista i sacerdot italià, publica Dissertazioni di fisica animale e vegetabile i es considera el precursor de la inseminació artificial en una gossa.
• 1780 - Bernardo Rodriguez primer veterinari espanyol, comjissionat per estudiar a França, que ocupa una plaça com assistent clínic i ferrer dels cavalls del rei Carles III.Entarà en conflicte amb Malats. Publicarà Catálogo de algunos autores españoles que han escrito de veterinaria, de equitación y de agricultura (1790).
• 1780 - Junta de Comerç de Barcelona promu la publicació Discurso sobre la Agricultura, Comercio e Industria del Principado de Cataluña on es posa de manifest el declivi de la ramaderia a Catalunya.
• 1781 - Miguel Pedro Lapuerta y Chequet publica Ilustración veterinaria, y tratado de afectos, y modo de febricitar el animal ...
• 1781-1800 - François Rozier, agrònom francès publica Cours complet d'agriculture théorique, pratique, économique, et de médecine rurale et vétérinaire, suivi d'une Méthode pour étudier l'agriculture par principes , obra traduida al castellà.
• 1782 - Gerard van Swieten, incorpora avenços en la prevenció de malalties infeccioses i en la reforma dels ensenyaments mèdics i veterinaris a la cort austríaca. Publica Essai sur les épidémies.
• 1782 - Almanach Veterinaire, per Philibert Chabert, primera revista independent sobre veterinària.
• 1783 - Robert Bakewell, implementa pràctiques de selecció genètica en bestiar que tindran repercussió en les teories de Darwin.
• 1783 - Francis Clater escriu una sèrie de títols coneguda com a Horse Doctor inicialment titulada Every man his own farrier.
• 1785 - Guo Huai-Xi publica Ma Niu Tuo Jing Da Quan (Col·lecció Completa de Malalties de Cavalls, Bovins i Camells). Dinastia Qing.
• 1786 - Diego Alvarez Calderon de la Barca publica a Girona, d'on exercí com a Protoalbeitar per tot Catalunya, de 1717 a 1736, Tratado de herrar caballos y demás animales sujetos a la veterinaria, facultad, conducibles al humano servicio en diálogo ...
• 1786 - Alonso de Rus Garcia, publica Guía Veterinaria Original, i Aforismos de la Medicina y Cirugía Veterinaria (1792) fa aportacions científiques a la veterinària naixent.
• 1787 - Thomas Topham, escriu A new compendious system on several diseases incident to cattle : wherein the disorders are orderly described, primer llibre original sobre malalteis de bovins en anglès.
• 1789 - Juan Antonio Montes escriu Tratado de las enfermedades endémicas, epidémicas y contagiosas de toda especie de ganados va ser molt utilitzat pel tractament de la verola ovina.
• 1791 - Charles Vial de St. Bel (Sanibel) funda el London Veterinary College, mes tard Royal Veterinary College. Es promou la professionalització de la veterinària al Regne Unit.
• 1791 - James Weatherby publica el General Stud Book registre general del cavalls de cursa d'Anglaterra i Irlanda i es l'origen del registre de pura sang a nivell mundial.
• 1798 - 1802 - Edward Coleman publcia Observations on the Structure, OEconomy, and Diseases of the Foot of the Horse, and on the principles and practice of shoeing.
• 1792-1815 Diferents brots de pesta bovina delmen el bestiar bovi europeu.
• 1793 - Es funda la primera escola de veterinària a Espanya: la Escuela de Veterinaria de Madrid, com a Real Colegio, per part de Carles IV, que dirigeix el català Segimón Malats.
• 1793 - Segimón Malats escrivirà diferents obres: Nuevas observaciones físicas concernientes a la economía rural, cría, conservación y aumento del ganado caballar,la seva obra mes original, i uns Elementos de veterinaria que es una obra d'utilitat docent pels estudiants del moment.
• 1793 - André Thouin, obté un paper important en la regulació de la història natural i l'agricultura francesa després de la revolució. La seva obra Curso completo o Diccionario Universial de Agricultura va tenir una notable repercusió europea i es una mostra del seu enciclopedisme.
• 1796 - Edward Jenner dedueix que les lleteres en contate amb vaques infectades amb el virus de verola bovina son immunes a la malaltia en humans. Va inocular el pus de les ampolles de llet infectades en un noi i el va portegir de la malaltia.
• 1796 - L'Exèrcit britànic crea l'Army Veterinary Corps (AVC) per reduir el nombre de cavalls malalts i ferits durant les batalles.
• 1796 - Veterinaris alemanys descriuen per primer cop el virus de la Durina.
• 1797-1808 Juan Antonio Melon, il·lustrat i escriptor salmantí, protegit per Godoy publica el Semanario de Agricultura y Artes, dirigido a los Párrocos per difondre conintguts agronòmics a les classes menys afavorides.
• 1799 – François Marie Daudin escriu Traité élémentaire et complet d'Ornithologie (Història Natural de les Aus), un dels primers manuals d'ornitologia, combininant la nomenclatura binomial de Carl von Linné amb les descripcions anatòmiques i fisiològiques de Buffon.

• 
  Stephen Hales (1677 – 1761) clergue anglès que incia proves de pressió sangúinia en animals.
• 
  Georg Ernst Stahl (1660–1734), químic i metge alemany defensa la teoria animista en les palgues del bestiar. Gravat de Johann Georg Mentzel.
• 
  Bernardino Ramazzini (1633–1714),metge italià precursor de la medicina del treball i malària
• 
  Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) determina els primers controls de la pesta bovina
• 
  Joan Salvador Riera (1683-1726) col·leccionista naturalista, organitza gabiner de curiositats a Catalunya
• 
  Fernando de Sande y Lago Compendio de Albeyteria (1717)
• 
  Salvador Montó y Roca, Sanidad del cavallo y otros animales sujetos al arte de albeyteria (1742).
• 
  Domingo Royo, Llavé de Albeyteria (1734)
• 
  Jethro Tull (1674–1741), agrònom britànic renovador de la tecnologia agrària del Regne Unit.
• 
  Boeren getroffen door runderpest (gravat sobre la pesta bovina als Països Baixos) Jan Smit (II), 1745
• 
  John Hunter, metge escoès (1728 - 1793) precursor de l'experimentació amb animals.
• 
  Giovanni Battista Morgagni, pare de l'anatomia patològica
• 
  Claude Bourgelat, fundador de la primera escola de veterinària a Europa (1761)
• 
  Detall d'un ecorché d'un cavall i el seu genet (1766 i 1771) de l'anatomista Honoré Fragonard (1732–1799)
• 
  Philippe-Etienne Lafosse (1738-1820), veterinari francès, autor d'obres sobre anatomia i medicina dels cavalls
• 
  Félix Vicq-d'Azyr (1748 – 1794) obra sobre epidèmies en el bestiar
• 
  François Rozier (1734 - 1793), agronom francès divulgador tècniques agropecuàries.
• 
  Robert Bakewell (1725 – 1795), agrònom anglès impulsor de la selecció genètica en el bestiar per millorar la seva productivitat.
• 
  Edward Jenner (1749-1823), Descobridor de la vacuna contra la versola a partir de llet contaminada per verola bovina