Obre el menú principal

Sant Andreu de Llavaneres és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al barri marítim de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.

Infotaula estacióSant Andreu de Llavaneres
226 Estació de ferrocarril de Sant Andreu de Llavaneres.JPG
Estació de Sant Andreu de Llavaneres
Informació general
Zona tarifària 3E
Adreça N-II
Municipi Sant Andreu de Llavaneres, Maresme (Espanya)
Serveis Servei d'autobús urbà Aparcament
Passatgers 332.000 pers./any
Línies i serveis
Línies: R1 barcelona.svg
Rodalies Renfe R1 barcelona.svg RG1 girona.svg
 41° 33′ 20″ N, 2° 29′ 54″ E / 41.555475°N,2.4983694444444°E / 41.555475; 2.4983694444444
Modifica les dades a Wikidata

Aquesta estació de la línia de Mataró es va inaugurar com a baixador l'any 1900,[1] tot i que aquest tram va entrar en servei el 1857 quan es va obrir la primera ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, fins a Arenys de Mar.[2] La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[3]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 332.000 passatgers.[4]

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis de rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat
Mataró R1 barcelona.svg Caldes d'Estrac Calella
Blanes
Maçanet-Massanes


Rodalies de Catalunya símbol.svg Serveis de rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Mataró RG1 girona.svg Caldes d'Estrac Figueres
Portbou

ReferènciesModifica

  1. «El barri marítim». Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres. [Consulta: 14 agost 2010].
  2. «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2010].
  3. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  4. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.

Vegeu tambéModifica