Unbiocti
| Unbiocti | |
|---|---|
| Predicció de propietats | |
| Nom, símbol, nombre | Unbiocti, Ubo, 128 |
| Sèrie química | Presumptament un lantanoide |
| Grup, període, bloc | 1, 8, g |
| Pes atòmic | Desconegut |
L'unbiocti o eka-curi és el nom temporal d'un element químic desconegut de la taula periòdica que té el símbol Ubo i nombre atòmic Z=128.[1] El nom temporal de l'unbioctium significa un-dos-vuit. Pertany als superactínids i formaria part dels elements del bloc g. La seva configuració electrònica seria, per aplicació del Principi d'Aufbau; [Og] 8s² 5g8 però es va calcular, tenint en compte les correccions induïdes per la cromodinàmica quàntica i la distribució relativista de Breit-Wigner,[2] com a [Og] 8s² 8p² 6f³ 5g³, o [Og] 8s² 8p² 6f² 5g4 pel mètode Dirac-Fock-Slater.[3] Aquest element tindria una vida mitjana curta i podria ser radioactiu.
Estabilitat dels nucleids d'aquesta mida
modificaMai no s’ha observat cap superactínide i no se sap si l'existència d’un àtom tan pesant és físicament possible.
El model en capes del nucli atòmic prediu l'existència de nombres màgics [4] per tipus de nucleó a causa de l'estratificació de neutrons i protons en nivells d'energia quàntica al nucli postulat per aquest model, com el que succeeix amb els electrons a nivell atòmic. ; un d’aquests nombres màgics és el 126, observat per als neutrons, però encara no per als protons, mentre que el següent número màgic, el 184, mai no s’ha observat : S'espera que els núclids amb aproximadament 126 protons i 184 neutrons ser significativament més estables que els núclids veïns, possiblement amb vides mitjanes de més d'un segon, el que constituiria una " illa d’estabilitat ".
La dificultat és que, per als àtoms superpesats, la determinació dels nombres màgics sembla més delicada que per als àtoms lleugers,[5] de manera que, segons els models, el següent número màgic seria buscar Z entre 114 i 126.
Referències
modifica- ↑ «FLW Incorporated | Specialists in Physical Measurement, Testing, Calibration & Control». www.flw.com. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Koichiro Umemoto et Susumu Saito «Electronic Configurations of Superheavy Elements» (en anglès). Journal of the Physical Society of Japan, 65, 1996, pàg. 3175-3179. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2021. DOI: 10.1143/JPSJ.65.3175 [Consulta: 5 juliol 2011].
- ↑ Burkhard Fricke i Gerhard Soff, «Dirac-Fock-Slater calculations for the elements Z = 100, fermium, to Z = 173», Atomic Data and Nuclear Data Tables, vol. 19, no 1, gener de 1977, p. 83-95 (DOI 10.1016/0092-640X(77)90010-9, Bibcode 1977ADNDT..19...83F, en línia Arxivat 2016-03-22 a Wayback Machine.)
- ↑ Encyclopaedia Britannica : article « Magic Number », § « The magic numbers for nuclei ».
- ↑ Robert V. F. Janssens «Nuclear physics: Elusive magic numbers» (en anglès). Nature, 435, 2005, pàg. 897-898(2). DOI: 10.1038/435897a [Consulta: 28 juny 2009].