Llista de topònims terminats en -ona

article de llista de Wikimedia

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres,...), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona. El sufix toponímic -ona apareix sovint al Principat de Catalunya i a Occitània (i en molt menor mesura també al nord de la península itàlica, l'Aragó, i al País Basc).

Etimològicament, molts dels topònims actuals catalans i occitans amb el sufix -ona tenien un nom original pre-romà acabat en -o que ha evolucionat en -ona per via de l'acusatiu llatí -onem, comː Barkéno (ibèric) > Barcino (llatí) - Barcinonem > Barcelona; Tàrraco - Tarraconem > Tarragona.[1] De manera similar, en el cas de la península itàlica, moltes de les terminacions -ona corresponen a la llatinització de noms pre-romans,[2] com per exemple del sufix etrusc -u, -unː Curtun > Cortona, Vescu > Vescona, Veru > Verona.[3]

Un altre possible origen etimològic dels topònims acabats amb -ona seria el sufix preindoeuropeu "onno", "onna" que vol dir 'aigua', per a indicar un lloc on hi ha molta aigua o per on flueix l'aigua.[4] Aquest seria el cas de topònims de la Vall d'Aosta com Créta d'Hone (Tchahtéyón), Verdona (Oyace), Vessona (Bionaz) i potser fins i tot Aoulna (Saint-Marcel) o, al Piemont, el torrent de Viona, que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i del Canavese.[4] Aquesta teoria podria explicar el fet que molts dels noms dels (sub)afluents del riu Garona continguin el sufix -ona (Ambrona, Aurona, Autona, Barguelona, Eigadona, Gardona, Gimona, Lansona, Larona, Lauterona, Marquessona, Mullona, Ona, Sasona, Saudrona, Sellona, Tartarona, Tessona,...).[5] En català, part dels noms de lloc acabats en -ona provenen del superlatiu femení d'un substantiu anterior, p. ex. Falguera > Falguerona, Riera > Rierona, o de la versió femenina de noms acabats en -o, p. ex. Baró > Barona, Miró > Mirona,...

Molts dels noms de lloc del Principat llistats a sota han estat extrets del "Nomenclàtor oficial de toponímia major" de la Generalitat.[6] El llistat inclou els noms de tots els municipis dels Països Catalans (excepte els termes de Cabanabona, Costabona, Riu de Bona, Serrabona, Vallbona, Vallibona; Llocnou de la Corona; o Mata-rodona i Vila-rodona on el sufix és "bona", "corona" i "rodona" respectivament) així com la majoria de l'Occitània, però no és una llista exhaustiva pel que fa a topònims diferents dels municipals. Noms de lloc que acaben amb les paraules "bona", "corona", "dona", "Ramona", "redona", "rodona", "segona", "Simona" han estat exclosos. No hi ha cap nom de municipi a les Illes, ni al País Valencià (a part de Xixona, i Vallbona i Vallibona mencionats amunt) que acabi en -ona.

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


AModifica

BModifica

CModifica

DModifica

EModifica

FModifica

GModifica

IModifica

IModifica

LModifica

MModifica

NModifica

OModifica

PModifica

RModifica

SModifica

TModifica

UModifica

VModifica

XModifica

ReferènciesModifica

  1. «Dies mogudets a Catalunya, Palma i Madrid», 2016. [Consulta: 6 gener 2020].
  2. Matteo. «Distribuzione territoriale dei comuni d'Italia in base al suffisso» (en italià). [Consulta: 24 gener 2020].
  3. Pittau, Massimo. STUDI SULLA LINGUA ETRUSCA (en italia). Ipazia Books, 23 Apr 2018. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Toponomastica - Comune di Hône». [Consulta: 1r febrer 2020].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 «Liste des affluents et sous-affluents de la Garonne» (en francès). Wikimonde. [Consulta: 22 gener 2020].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 6,25 6,26 6,27 6,28 6,29 6,30 6,31 6,32 6,33 6,34 6,35 6,36 6,37 6,38 6,39 6,40 6,41 6,42 6,43 6,44 6,45 6,46 6,47 6,48 6,49 «Nomenclator oficial de toponimia major». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 gener 2020].