Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, oficialment Jocs de la XXX Olimpíada, van tenir lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost de 2012 a Londres (Anglaterra), esdevenint així la primera ciutat a ser amfitriona de les olimpíades tres vegades, ja que també va organitzar els Jocs Olímpics dels anys 1908 i 1948. Tot i que la cerimònia inaugural, que marca el tret de sortida dels Jocs, fou el 27 de juliol, algunes competicions com la fase de grups de futbol femení i masculí, començaren el 25 i 26 de juliol respectivament.[1] Concretament, el primer esdeveniment esportiu fou un partit de futbol femení entre Gran Bretanya i Nova Zelanda.[2] Més de 10.000 atletes representant 204 comitès olímpics nacionals van participar en els jocs.[3]
Procés de designació
modificaAntecedents
modificaDes que Londres albergà els Jocs Olímpics d'estiu de 1948, dues ciutats del Regne Unit havien presentat candidatura per ser seu dels jocs, Birmingham l'any 1992 i Manchester els anys 1996 i 2000 però foren derrotades per Barcelona, Atlanta i Sydney respectivament.[4][5][6]
La idea de presentar una candidatura britànica per albergar els Jocs Olímpics de 2012, es comença a forjar l'any 1997 després de l'èxit de l'organització de l'Eurocopa de futbol de 1996.[7] La idea és presa per l'alcalde de Londres l'any 2000, Ken Livingstone, que concebeix la designació olímpica com una oportunitat que permeti a l'ajuntament portar a terme la rehabilitació de tota la zona est de la ciutat.[8] La idea, però, agafa embranzida gràcies al bon regust de boca que deixen els Jocs de la Commonwealth de 2002 a Manchester, amb una felicitació expressa del president del COI Jacques Rogge, el que fa que els diferents estaments polítics i esportius del país es bolquin amb la candidatura londinenca.[7]
Primera Fase
modifica
En un primer moment, la responsable de la candidatura fou Barbara Cassani, coneguda empresària estatunidenca, que gaudia de cert reconeixement per la seva tasca en la internalització de la companyia aèria British Airways.[9] El 15 de juliol de 2003, la data límit per presentar candidatura, nou ciutats havien mostrat el seu interés per ser la seu dels jocs: Londres, Madrid, París, Nova York, Moscou, L'Havana, Rio de Janeiro, Leipzig i Istanbul.[10] Totes elles, entraven en una primera votació d'entre les quals les cinc candidatures més votades passarien a una segona fase i la resta quedarien eliminades. El 18 de maig de 2004 el COI anunciava que Londres, París, Madrid, Moscou i Nova York eren les ciutats que superaven aquesta primera fase i que optaven per a la designació final que es faria al juliol de l'any següent.[11]
Segona Fase
modificaFou en aquest moment quan Lord Sebastian Coe, qui ja formava part de l'equip com a vicepresident, substituí a Cassani al capdavant de la candidatura. L'elecció de Coe, estigué motivada pel fet que els informes tècnics fets pel Comitè Olímpic sobre les cinc candidatures destacaven que la candidatura londinenca anava molt endarrerida respecte a les candidatures de Madrid i París, i es necessitava donar un nou impuls.[11] Alguns autors apunten que l'elecció de Coe fou conseqüència de diferents motius. Primer de tot, es tracta d'un doble campió olímpic, que a més havia desenvolupat càrrecs polítics al Regne Unit (fou membre de la Cambra dels Comuns entre 1992 i 1997). A part, Coe mantenia una estreta relació amb l'anterior president del COI, Joan Antoni Samaranch i fins i tot havia sonat com a futurible successor.[9] Coe crea un equip amb un perfil molt més olímpic i no tan empresarial com el de Cassani, basat en antics atletes que havien participat n alguns Jocs Olímpics com Steve Redgrave, Kelly Holmes, Daley Thompson, Denise Lewis, Mathew Pinsent i l'atleta paralímpica Tanni Guy-Thompson i amb el suport puntual de gent de negocis i del món polític britànic.[9]
La remuntada de Londres, s'inicià amb una campanya durant els Jocs Olímpics d'Atenes al 2004, fent molt visible la candidatura al llarg dels quinze dies que van durar els jocs, i fent especial èmfasi en la programació cultural que acompanyaria el programa esportiu.[12] Un altre punt àlgid fou la visita dels observadors del COI a cada una de les ciutats olímpiques. A Londres foren rebuts en recepció oficial per la mateixa reina al Palau de Buckingham. Durant aquests dies prengué especial importància la tasca realitzada per l'aleshores primer ministre Tony Blair qui a més de rebre els observadors del COI al 10 de Downing Street, va rebre amb l'ajuda de Coe (antic diputat tory)[13] el suport de l'oposició conservadora i dels Liberals, els líders dels quals acompanyaren a Blair durant la recepció.[9]
Quan tots just faltava un mes per l'elecció, el COI publicà els informes de les 5 ciutats candidates. Els informes, tot i que no establien cap mena de rang entre les candidatures, sí que permetien fer una anàlisi de la situació de cada candidatura. Sembla haver cert consens que quan faltava un mes per l'elecció, París seguia al capdavant però frec a frec amb Londres qui havia mostrat una major evolució i seguides molt de prop per Madrid qui tenia molt avançades les infraestructures i presentava els índexs de suport popular als Jocs més elevats d'entre les candidates i per Nova York que presentava una excel·lent candidatura però amb l'inconvenient que ni l'estadi olímpic ni el centre d'aprovats del senyal internacional de televisió havien estat índexs.[14]
Finalment, en la 117a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) realitzada a Singapur el 6 de juliol de 2005, Londres fou escollida com a seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, derrotant la favorita[9] París, per 54 a vots a 50 i després de superar una votació amb 5 rondes, on després de cada fase la candidata amb menys vot era eliminada:
| Jocs Olímpics d'estiu de 2012[15] | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciutat | NOC | Ronda 1 | Ronda 2 | Ronda 3 | Ronda 4 | |
| Londres |  Regne Unit |
22 | 27 | 39 | 54 | |
| París |  França |
21 | 25 | 33 | 50 | |
| Madrid |  Espanya |
20 | 32 | 31 | — | |
| Nova York |  Estats Units |
19 | 16 | — | — | |
| Moscou |  Rússia |
15 | — | — | — | |
Atemptat terrorista
modificaNo havien passat ni 24 hores de la designació de Londres com a seu dels Jocs, que un total de quatre explosions van paralitzar el sistema de transport públic de la ciutat. Faltaven 10 minuts per a les 9 del matí (BST, UTC+1), quan van explotar tres bombes amb una diferència de 50 segons entre elles en tres vagons del metro de Londres. Una quarta bomba va explotar en un autobús a 3/4 i 2 minuts de 10 a la Plaça Tavistock. Les bombes van provocar una interrupció severa en el transport de la ciutat i la infraestructura de telecomunicacions. Van morir 56 persones, inclosos els quatre terroristes sospitosos, i 700 van resultar ferides.[16]
La seva coincidència amb la designació olímpica, van fer obrir múltiples teories i rumors sobre l'elegibilitat de la ciutat. Tot i així, el COI de seguida es va reafirmar en la decisió presa i confirma Londres com a seu dels Jocs.[17]
Preparació
modificaSeus
modifica
A l'hora d'escollir les seus dels Jocs, l'organització va decidir combinar llocs tradicionals de la ciutat com Hyde Park, el Palau de Buckingham o el Horse Guards Parade, amb una anella olímpica que permetés modernitzar el sud de la ciutat, on es concentrarien la majoria d'esdeveniments i on per exemple s'hi construiria l'estadi olímpic. Un cop acabats els jocs, algunes de les instal·lacions serien aprofitades tal com estaven durant l'esdeveniment, mentre que d'altres foren modificades o redissenyades per a un altre profit.[18][19]
El pla olímpic de Londres divideix la ciutat en tres zones principals: el Parc Olímpic, la Zona Fluvial i la Zona central. A més algunes seus se situen fora de l'àrea de Londres.
Parc Olímpic
modificaEstà situat a Stratford, a l'est de Londres. Està edificat sobre una zona industrial i està a set minuts del centre de la ciutat. En aquesta zona estan situats:
- L'Estadi Olímpic, on es disputaran les proves d'atletisme i les cerimònies d'obertura i clausura.
- El Centre Aquàtic de Londres, seu de les competicions de salts, natació, natació sincronitzada i waterpolo.
- El Velopark, amb un velòdrom cobert per a les competicions de ciclisme en pista i un circuit de BMX.
- El Centre Olímpic d'Hoquei, on se celebrarà tot el relacionat amb aquest esport.
- Quatre pavellons coberts en els quals es disputarà el basquetbol, l'esgrima, el voleibol i l'handbol.
- Pavelló 1 - voleibol
- Pavelló 2 - basquetbol
- Pavelló 3 - handbol
- Pavelló 4 - esgrima
- La Vila Olímpica.
- El Centre Principal de Premsa (MPC) i el Centre Internacional de Radio i Televisió (IBC).
Zona Fluvial
modificaLa Zona Fluvial té cinc seus principals al voltant del riu Tàmesi.
- El ExCeL Exhibition Centre, per a la boxa, judo, tennis de taula, basquetbol, halterofília, i lluita.
- El Millennium Dome, per a la gimnàstica i la fase final de basquetbol.
- El Greenwich Arena, per al bàdminton i la gimnàstica rítmica
- El Greenwich Park, per a les competicions d'equitació.
- Les Royal Artillery Barracks, per al tir.
Zona Central
modifica- El nou Estadi de Wembley, va acollir les finals de futbol.
- Wimbledon va ser la seu per a les competicions de tennis.
- Lord's Cricket Ground per al tir amb arc.
- Regent's Park va acollir les proves de ciclisme en ruta.
- Horse Guards Parade per al vòlei platja.
- Hyde Park va acollir el triatló.
A la rodalia de Londres
modifica- Weald Country Park, a Essex, acollirà les proves de mountain bike.
- El Canal de Piragüisme de Broxbourne, Hertfordshire va acollir els events de piragüisme, juntament amb
- Eton Dorney, prop de Windsor, que a més va acollir les competicions de rem.
Fora de Londres
modifica- Weymouth and Portland National Sailing Academy, a Dorset, es va fer servir per a les competicions de vela.
A més, les primeres fases de competició de futbol es van celebrar a:
.jpg)
Medalles
modificaAproximadament unes 4700 medalles, entre Joc Olímpics i Paralímpics, foren entregades a Londres 2012. Les medalles foren elaborades per la Royal Mint o Casa de la Moneda Britànica de Llantrisant (país de Gal·les).[20][21] Els dissenyadors foren David Watkins (Jocs Olímpics) i Lin Cheung (Jocs Paralímpics) i el 99% dels metalls (or, plata i coure) van ser donades per les empreses Kennec Rio Tinto i provenien de la mina de Bingham Canyon al sud-est de Salt Lake City (Estats Units)[22] mentre que l'1% restant provenia de la mina de Oyu Tolgoi en ple desert del Gobi a Mongòlia.[23] Cada medalla pesava entre 375 i 400 grams amb un diàmetre de 85 mm i de 7 mm de gruix. A l'anvers, com és tradicional des dels jocs d'Amsterdam de 1928, amb trets de la deessa de la victòria Nice de l'estadi Panathinakó, seu dels primers Jocs Olímpics moderns combinat amb una imatge del Partenó de fons i al revers una imatge del riu Tàmesi amb el logo del jocs combinades amb sèrie de línies que representen l'energia d'atletes.[24] Les medalles foren entregades en 805 cerimònies.[25][26]
Les mateixes medalles, arribaren a Londres el dia 2 de juliol de 2012 en una cerimònia presidida pel president de l'organització Sebastian Coe i pel ministre d'esports Hugh Robertson i quedaren en custòdia a la Torre de Londres sota la responsabilitat de la guàrdia d'aquest monument, coneguts tradicionalment com a Beefeaters.[25]
Cada medalla d'or es compon de 92,5% de plata i 1,34% d'or, amb la resta de coure. La de plata, era exactament igual, però sense or mentre que la de bronze era una combinació entre un 97% de bronze i un 2,5% de zinc. Per a fabricar cada medalla es requeria unes 10 hores. Un disc de 35 mm era col·locat en un forn vora els 750 °c per estovar la medalla i aleshores un disc de metall era premsat en l'anterior amb una pressió inferior a les 900 tones.[20][26]
Comitès participants
modifica
300+ | 100+ | 30+ | 10+ | 5+ | 1+ |
En aquests Jocs Olímpics van participar-hi 204 federacions estatals afiliades al Comitè Olímpic Internacional, el mateix nombre de representacions que als anteriors Jocs Olímpics, tot i que l'any 2011 fou dissolt el Comitè Olímpic de les Antilles Neerlandeses, i el seu lloc fou ocupat per Brunei, que havia estat exclòs de participar en els anteriors jocs. Tanmateix, els atletes de les Antilles Neerlandeses, així com un atleta del Sudan del Sud varen competir com a Participants Olímpics Independents.
| Llistat dels estats participants (Quantitat d'atletes) | ||
|---|---|---|
|
|
|
Logotip
modificaActualment s'han utilitzat dos logos. El primer va ser creat per l'estudi Kino Design per al procés d'elecció, mentre que el segon va ser creat per als jocs per Wolff Olins, amb un cost de 400.000 lliures.
Programa
modificaEsports
modificaUn total de 26 esports i 302 esdeveniments es van realitzar als Jocs. El beisbol i el softbol deixen de ser presents en el programa oficial dels Jocs Olímpics, alhora que s'incorpora la competició femenina en la boxa. Als Jocs de Londres 2012 no hi va haver cap esport de demostració.
|
Esports als Jocs Olímpics de Londres |
|
Atletisme (47) | Bàdminton (5) | Bàsquet (2) | Boxa (13) | Ciclisme (18) | Esgrima (10) | Futbol (2) | Gimnàstica (18) | Halterofília (15) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (18) | Natació (34) | Natació sincronitzada (2) | Pentatló modern (2) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (8) | Taekwondo (8) | Tennis (5) | Tennis taula (4) | Tir (15) | Tir amb arc (4) | Triatló (2) | Vela (10) | Voleibol (2) | Voleibol platja (2) | Waterpolo (2) | |
Calendari
modifica| CO | Cerimònia d'Obertura | ● | Competició | 1 | Finals | CC | Cerimònia de Clausura |
| Juliol / Agost | 25 Dx |
26 Dj |
27 Dv |
28 Ds |
29 Dg |
30 Dl |
31 Dm |
1 Dx |
2 Dj |
3 Dv |
4 Ds |
5 Dg |
6 Dl |
7 Dm |
8 Dx |
9 Dj |
10 Dv |
11 Ds |
12 Dg |
Events |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cerimònies |
CO | CC | ||||||||||||||||||
 Atletisme
|
2 | 5 | 7 | 5 | 4 | 4 | 5 | 6 | 8 | 1 | 47 | |||||||||
 Bàdminton
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 2 | 2 | 5 | ||||||||||
 Bàsquet
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | |||
 Boxa
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 3 | ● | 5 | 5 | 13 | |||
_pictogram.svg){kind=small} Ciclisme
|
1 | 1 | 2 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 3 | ● | ● | 2 | 1 | 1 | 18 | |||||
 Esgrima
|
1 | 1 | 1 | 1 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 10 | ||||||||||
 Futbol
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | ● | 1 | 2 | ||||||
_pictogram.svg){kind=small} Gimnàstica
|
● | ● | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | 4 | ● | ● | 1 | 1 | 18 | ||||
 Halterofília
|
1 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 15 | |||||||||
 Handbol
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | |||
 Hípica
|
● | ● | ● | 2 | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | 6 | ||||||||
 Hoquei sobre herba
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 2 | |||||
 Judo
|
2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 14 | ||||||||||||
 Lluita
|
2 | 3 | 2 | 2 | 2 | 2 | 3 | 2 | 18 | |||||||||||
 Natació
|
4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 1 | 1 | 34 | |||||||||
 Natació sincronitzada
|
● | ● | 1 | ● | 1 | 2 | ||||||||||||||
.svg){kind=small} Pentatló modern
|
1 | 1 | 2 | |||||||||||||||||
_pictogram.svg){kind=small} Piragüisme
|
● | ● | 1 | 1 | 2 | ● | ● | 4 | 4 | ● | 4 | 16 | ||||||||
 Rem
|
● | ● | ● | ● | 3 | 3 | 4 | 4 | 14 | |||||||||||
 Salts
|
1 | 1 | 1 | 1 | ● | ● | 1 | ● | 1 | ● | 1 | ● | 1 | 8 | ||||||
 Taekwondo
|
2 | 2 | 2 | 2 | 8 | |||||||||||||||
 Tennis
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 2 | 3 | 5 | ||||||||||
 Tennis de taula
|
● | ● | ● | ● | 1 | 1 | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | 4 | |||||||
 Tir
|
2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 1 | 2 | 15 | |||||||||
 Tir amb arc
|
● | 1 | 1 | ● | ● | ● | 1 | 1 | 4 | |||||||||||
 Triatló
|
1 | 1 | 2 | |||||||||||||||||
 Vela
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 2 | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 10 | |||||
_pictogram.svg){kind=small} Voleibol
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | 1 | ● | 1 | 1 | 4 | |||
 Waterpolo
|
● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | ● | 1 | ● | 1 | 2 | |||||
| Proves totals | 12 | 14 | 12 | 15 | 20 | 18 | 22 | 25 | 23 | 18 | 21 | 17 | 22 | 16 | 32 | 15 | 302 | |||
| Total acumulatiu | 12 | 26 | 38 | 53 | 73 | 91 | 113 | 138 | 161 | 179 | 200 | 217 | 239 | 255 | 287 | 302 | ||||
| Juliol / Agost | 25 Dx |
26 Dj |
27 Dv |
28 Ds |
29 Dg |
30 Dl |
31 Dm |
1 Dx |
2 Dj |
3 Dv |
4 Ds |
5 Dg |
6 Dl |
7 Dm |
8 Dx |
9 Dj |
10 Dv |
11 Ds |
12 Dg |
Proves |
| CO | Cerimònia d'Obertura | ● | Competició | 1 | Finals | CC | Cerimònia de Clausura |
Medaller
modificaEls Estats Units es van tornar a imposar en el medaller després que en l'edició anterior ocupessin la segona posició.
La classificació dels deu primers fou (país amfitrió ressaltat):
| Pos. | Comitè Olímpic | 
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Estats Units (USA)
|
45 | 28 | 30 | 103 |
| 2 |  R.P. de la Xina (CHN)
|
38 | 27 | 22 | 87 |
| 3 | Rússia (RUS)
|
24 | 25 | 32 | 81 |
| 4 | Regne Unit (GBR)
|
29 | 17 | 19 | 65 |
| 5 |  Alemanya (GER)
|
11 | 18 | 15 | 44 |
| 6 |  Japó (JPN)
|
7 | 12 | 17 | 36 |
| 7 |  Austràlia (AUS)
|
7 | 16 | 12 | 35 |
| 8 | França (FRA)
|
10 | 11 | 11 | 32 |
| 8 |  Itàlia (ITA)
|
8 | 9 | 10 | 27 |
| 9 |  Corea del Sud (KOR)
|
12 | 8 | 6 | 26 |
Medallistes més guardonats
modifica- Categoria masculina
| Nom | CON | Disciplina | 
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Michael Phelps | Estats Units |
Natació | 4 | 2 | 0 | 6 |
| Ryan Lochte | Estats Units |
Natació | 2 | 2 | 1 | 5 |
| Sun Yang | R.P. de la Xina |
Natació | 2 | 1 | 1 | 4 |
| Usain Bolt |  Jamaica |
Atletisme | 3 | 0 | 0 | 3 |
| Matt Grevers | Estats Units |
Natació | 2 | 1 | 0 | 3 |
| Nathan Adrian | Estats Units |
Natació | 2 | 1 | 0 | 3 |
| Yannick Agnel | França |
Natació | 2 | 1 | 0 | 3 |
- Categoria femenina
| Nom | CON | Disciplina |
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Missy Franklin | Estats Units |
Natació | 4 | 0 | 1 | 5 |
| Allison Schmitt | Estats Units |
Natació | 3 | 1 | 1 | 5 |
| Alicia Coutts | Austràlia |
Natació | 1 | 2 | 2 | 5 |
| Dana Vollmer | Estats Units |
Natació | 3 | 0 | 0 | 3 |
| Allyson Felix | Estats Units |
Atletisme | 3 | 0 | 0 | 3 |
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «BBC Sport – London 2012» (en anglès). BBC Sports. British Broadcasting Corporation, 25-07-2012 [Consulta: 18 agost 2012].
- ↑ «Con el fútbol femenino comienzan los Juegos Olímpicos Londres 2012» (en castellà). Agencia Venezolana de Noticias, 25-07-2012 [Consulta: 18 agost 2012].
- ↑ Galindo, Néstor «Juegos millonarios de Londres 2012» (en castellà). El Periòdico Am. Compañía Periodística Meridiano S.A de C.V., 25-07-2012 [Consulta: 18 agost 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Las decisiones del COI en 1986 y 2005» (en castellà). Rtve web. Radio Televisión Española, 24-09-2009 [Consulta: 18 agost 2012].
- ↑ Hill, Christopher R. Olympic Politics (en anglès). Manchester: Manchester University Press, 1996. ISBN 07190445502.
- ↑ «Londres se reporta lista para los Juegos» (en castellà). El Heraldo. El Heraldo.hn, 20-07-2012 [Consulta: 25 agost 2012].
- ↑ 7,0 7,1 «What is the London 2012 Olympics?». Politics. SquareDigital Media Ltd [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ «Mayor Ken in Olympics bid revelation» (en anglès). Metro. Associated Newspapers Limited [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Ming, Li; Eric W. MacIntosh i Gonzalo Bravo. International Sport Management (en anglès). Champaign, Illinois: Human Kinetics, 2011. ISBN 9780736082730.
- ↑ «Olympic bids: The rivals» (en anglès). BBC Sports. British Broadcasting Corporation, 15-07-2003 [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ 11,0 11,1 «London bid team delighted» (en anglès). BBC Sports. British Broadcasting Corporation, 18-05-2004 [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ «London And Paris Tie In 2012 Bid» (en anglès). Gamesbid.com. Games Bids Inc., 31-08-2004 [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ «Sebastian Coe» (en anglès). BBC Sports Online. British Broadcasting Corporation, 09-08-2000 [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ «Paris, London and New York Get Glowing IOC Reports» (en anglès). Gamesbid.com. Games Bids Inc., 06-06-2005 [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ «London 2012-More About the election» (en anglès). Olympic.org. International Olympic Comitee. [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ Culf, Andrew «The party that never was: capital marks the games at last—Eight weeks after Olympic celebrations were cut short by bombings, London puts on a low-key spectacle to show it means business» (en anglès). The Guardian. Guardian News and Media Limited, 02-10-2008 [Consulta: 29 agost 2012].
- ↑ Williams, Eric D. The Puzzle Of 7/7: An In-depth Analysis of the London Bombings and Government Sponsored Terrorism in the United Kingdom. Londres: Lulu, 2006. ISBN 9781419646584.
- ↑ «London Olympic Venues» (en anglès). Project Britain Your Guide to British Life, Culture and Customs. Woodlands Junior School, 2011. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ «London 2012» (en anglès). Project Britain Your Guide to British Life, Culture and Customs. Excel London, 06-07-2005. [Consulta: 31 octubre 2012].
- ↑ 20,0 20,1 «London 2012: Olympic medals go into production in Wales» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 27-10-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ «London London 2012 medals deal struck for Royal Mint in Llantrisant» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 14-12-2010 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ Hollenhorst, John «Kennecott donating $7.3 million in gold, silver, bronze for Olympicsmedals» (en anglès). KLS Utah. Deseret Digital Media, 13-06-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ Neil, Connor «Mongolia goes for gold with London medals» (en anglès). Daily Mail. France Press, 18-07-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ «British Museum show tracks gold medals from Mongolian mines to Olympic Stadium» (en anglès). Daily Mail. Daily Mail, The Mail on Sunday & Metro Media Group, 23-04-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ 25,0 25,1 «London 2012: Olympic medals locked in Tower» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 02-07-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
- ↑ 26,0 26,1 Anthony, De Marco «London's Olympic Gold Medal Worth The Most In The History Of The Games» (en anglès). Forbes. Forbes, 26-07-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
Enllaços externs
modifica
- Portal oficial dels Jocs Arxivat 2013-02-28 at the UK Government Web Archive (anglès)