Demografia de Catalunya

La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre. La xifra estimada de 8.005.784 persones quedaria distribuïda en 4.065.088 dones i 3.940.696 homes. D'aquest total, un 15,2% hauria nascut a la resta d'Espanya i el percentatge de gent amb nacionalitat estrangera seria del 16,3%.

Demografia de Catalunya
Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya
Població	7.747.709 (2022)
Estimació a 1 novembre 2023	8.005.784
Taxa de creixement natural	1,03% (2021)
Taxa de natalitat	7,55/1.000 (2020)
Taxa de mortalitat	8,95/1.000 (2021)
Taxa de mortalitat infantil	2,10/1.000 (2021)
Esperança de vida	83,58 anys (2021)
Gentilici	català/ na
Dades de l'Idescat

Situació amb xifres de 2020-2023

Amb una població estimada de més de 8 milions d'habitants (2023), Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, té en el seu territori municipal estricte una població estimada d'1,6 milions (2020), i és la segona més poblada d'Espanya i la setzena de la Unió Europea. La seva àrea metropolitana formalitzada oficialment com a AMB, integrada per 36 municipis, té una població de 3,2 milions d'habitants. La regió urbana de Barcelona, que en molts sentits, inclosos l'econòmic i el cultural, és la ciutat real i representa l'àrea d'influència de la ciutat, té una població estimada de 5,3 milions d'habitants.

Dinàmica de població

Densitat de població absoluta de les comarques catalanes

Densitat de població relativa de les comarques catalanes

Durant la primera meitat del segle xx la població catalana va créixer de manera accelerada, amb una taxa de creixement superior a la mitjana nacional. El 1900, Catalunya tenia una població d'1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la província de Barcelona. El mateix any, la població de Catalunya representava el 10,5 de la població de l'Estat espanyol. L'estructura d'edat de la població catalana al començament del segle mostrava un gran cohort jove en què el 32,02% de la població tenia una edat igual o menor als 14 anys, mentre que la població adulta, és a dir, la població amb més de 65 anys, només representava el 4,32%, amb un índex de vellesa del 13%. La immigració i el creixement natural va continuar sostingudament durant la postguerra: la població va créixer de 3,2 milions el 1950 a 3,8 milions el 1960 i a 5,1 milions el 1970 i a partir de llavors es va produir un alentiment i la població va créixer a 5,9 milions el 1980. Aquest alentiment podria haver estat produït per la transició industrial basada en la mà d'obra a la tecnologia, així com a la millora de les condicions de vida de les altres regions de l'Estat espanyol, tradicionalment emissores d'emigrants.

A començaments del segle xxi mostrava un panorama molt diferent al dels inicis del segle xx. Segons les dades estadístiques del 2005, la població estimada de Catalunya era de 6.995.206 habitants, dels quals, 5.226.354 (74%) vivien a la província de Barcelona; és a dir, aquesta província mostra una concentració major de la població de l'actual comunitat autònoma. El mateix any, el cohort de població menor als 14 anys era només del 15,78%, mentre que el cohort de població major als 65% era de 17,89%, amb un índex de vellesa de 113%. El 2005, l'Institut d'Estadística de Catalunya va reportar una densitat de població de 216 habitants per quilòmetre quadrat per a la comunitat autònoma, i una edat mitjana de 40,38 anys.

Les comarques més poblades de Catalunya el 2005 eren el Barcelonès amb 2.215.581 habitants, seguit del Vallès Occidental amb 815.628 habitants, el Maresme amb 398.502, i el Vallès Oriental, totes tres dins de la regió metropolitana de Barcelona. Per contra, les menys poblades eren l'Alta Ribagorça amb 4.004 habitants i el Pallars Sobirà amb 6.883, totes dues comarques pirinenques.

La religió predominant, en diversos graus de pràctica, és el catolicisme romà que agrupa entre el 52 i el 60% de la població. Els ateus i agnòstics suposen un 20% de la població mentre que les altres confessions religioses es reparteixen la resta. D'elles la que té un nombre més gran de seguidors és la religió islàmica amb un 8% de la població catalana.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 52.474 53.300 59.750 402.531 829.615 1.652.291 1.752.033 1.843.549 1.966.382 2.084.868

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.344.719 2.791.292 2.890.974 3.240.313 3.925.779 5.122.567 5.949.829 6.021.273 6.087.339 6.087.339

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 6.104.729 6.125.339 6.174.547 6.398.166 6.693.297 6.994.937 7.298.313 7.462.044 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Gràfica de població de Catalunya, 1877-actualitat (en milers)

Indicadors principals de 1900 ençà

	Població	Naixements vius	Defuncions	Moviment natural	Taxa bruta de natalitat (per 1000)	Taxa bruta de mortalitat (per 1000)	Taxa bruta de creixement natural (per 1000)	Taxa bruta de creixement migratori (per 1000)	Taxa bruta de creixement total (per 1000)	Indicador conjuntural de fecunditat (TFR)	Edat mitjana a la maternitat	Edat mitjana al primer fill
1900	1.966.382	53.396	51.562	1.834
1901		55.268	49.702	5.566
1902		55.519	45.714	9.805
1903		56.253	45.094	11.159
1904		54.977	44.421	10.556
1905		53.422	47.944	5.478
1906		55.081	46.904	8.177
1907		52.179	44.106	8.073
1908		54.616	43.981	10.635
1909		52.653	47.122	5.531
1910	2.084.868	53.055	43.208	9.847
1911		51.177	44.859	6.318
1912		51.777	41.685	10.092
1913		51.507	44.859	6.648
1914		51.043	46.701	4.342
1915		50.243	44.106	6.137
1916		49.729	42.580	7.149
1917		49.061	46.644	2.417
1918		50.705	66.435	-15.730
1919		50.958	48.258	2.700
1920	2.344.719	54.832	49.308	5.524
1921		57.818	42.930	14.888
1922		54.954	45.502	9.452
1923		56.984	46.377	10.607
1924		56.093	44.115	11.978
1925		56.074	43.436	12.638
1926		55.666	41.611	14.055
1927		53.538	41.490	12.048
1928		53.319	40.267	13.052
1929		52.659	43.052	9.607
1930	2.791.292	54.875	38.587	16.288
1931		52.392	43.109	9.283
1932		52.634	41.121	11.513
1933		50.634	39.654	10.980
1934		48.286	38.870	9.416
1935		47.808	40.120	7.688
1936	2.921.216	47.849	41.095	6.754
1937		46.758	48.348	-1.590
1938		37.241	73.771	-36.530
1939		21.553	57.176	-35.623
1940	2.890.974	47.671	40.000	7.671
1941		38.826	40.541	-1.715
1942		36.799	40.660	-3.861
1943		42.384	34.239	8.145
1944		44.744	37.807	6.937
1945	3.073.254	46.798	34.854	11.944
1946		47.083	35.211	11.872
1947		48.020	36.065	11.955
1948		51.907	32.807	19.100
1949		50.522	36.671	13.851
1950	3.240.313	49.430	34.984	14.446
1951		49.332	40.408	8.924
1952		52.746	33.834	18.912
1953		53.455	34.250	19.205
1954		56.072	32.640	23.432
1955	3.534.184	58.121	34.579	23.542
1956		60.755	39.580	21.175
1957		66.206	37.432	28.774
1958		68.625	34.835	33.790
1959		69.969	35.632	34.337
1960	3.925.779	70.004	36.390	33.614
1961		71.014	34.202	36.812
1962		75.627	37.176	38.451
1963		79.665	40.285	39.380
1964		87.232	38.076	49.156
1965	4.498.114	88.758	39.091	49.667
1966		91.386	39.652	51.734
1967		94.688	41.183	53.505
1968		93.682	40.969	52.713
1969		94.556	45.412	49.144
1970	5.122.567	98.378	42.145	56.233
1971		102.088	46.423	55.665
1972		104.735	42.921	61.814
1973		107.026	47.016	60.010
1974		112.101	45.293	66.808
1975	5.663.135	112.000	45.952	66.048						2,72
1976		108.903	45.725	63.178
1977		106.404	44.740	61.664
1978		100.929	45.074	55.855
1979		91.713	44.318	47.395
1980		82.545	46.153	36.392
1981	5.949.829	75.247	46.604	28.643	12,63	7,82	4,81	-2,64	2,16	1,76	27,93
1982	5.962.723	72.957	45.317	27.640	12,22	7,59	4,63	-2,60	2,03	1,70	28,08
1983	5.974.821	66.533	47.297	19.236	11,13	7,91	3,22	-2,62	0,60	1,54	28,19
1984	5.978.426	64.684	46.460	18.224	10,82	7,77	3,05	-2,73	0,32	1,49	28,30
1985	5.980.322	64.433	47.009	17.424	10,78	7,86	2,91	-3,30	-0,38	1,48	28,44
1986	5.978.032	60.409	46.510	13.899	10,09	7,77	2,32	1,23	3,55	1,38	28,54	26,09
1987	5.999.320	58.120	46.977	11.143	9,67	7,82	1,85	1,79	3,64	1,31	28,65	26,33
1988	6.021.225	57.842	48.571	9.271	9,59	8,05	1,54	1,82	3,36	1,29	28,72	26,50
1989	6.041.469	56.849	50.159	6.690	9,39	8,29	1,11	2,33	3,44	1,26	28,91	26,85
1990	6.062.273	56.464	51.700	4.764	9,30	8,52	0,78	2,26	3,04	1,24	29,07	27,12
1991	6.080.751	56.162	52.110	4.052	9,23	8,56	0,67	0,42	1,08	1,22	29,29	27,42
1992	6.087.339	57.178	51.701	5.477	9,39	8,49	0,90	0,67	1,57	1,23	29,51	27,77
1993	6.096.899	55.745	52.575	3.170	9,14	8,62	0,52	0,06	0,58	1,19	29,77	28,21
1994	6.100.436	54.424	52.194	2.230	8,92	8,56	0,37	-0,28	0,09	1,16	29,99	28,49
1995	6.100.983	53.809	53.650	159	8,82	8,79	0,03	0,59	0,61	1,14	30,27	28,77
1996	6.104.729	54.602	53.433	1.169	8,94	8,75	0,19	0,67	0,86	1,15	30,45	28,95
1997	6.110.000	56.701	54.688	2.013	9,27	8,94	0,33	2,18	2,51	1,19	30,68	29,17
1998	6.125.339	56.572	55.469	1.103	9,22	9,04	0,18	3,47	3,65	1,17	30,80	29,33
1999	6.147.717	59.359	57.712	1.647	9,63	9,37	0,27	4,09	4,35	1,22	30,90	29,39
2000	6.174.547	63.489	55.342	8.147	10,22	8,91	1,31	11,36	12,67	1,29	30,94	29,42
2001	6.253.305	64.722	55.792	8.930	10,23	8,82	1,41	21,49	22,90	1,28	30,95	29,39
2002	6.398.166	68.315	57.278	11.037	10,54	8,84	1,70	23,08	24,79	1,31	30,90	29,34
2003	6.558.740	72.980	60.076	12.904	11,01	9,07	1,95	18,36	20,31	1,36	30,92	29,40
2004	6.693.297	76.687	57.096	19.591	11,34	8,43	2,91	19,75	22,66	1,40	30,85	29,34
2005	6.846.692	79.547	61.129	18.418	11,49	8,83	2,66	18,76	21,42	1,42	30,93	29,40
2006	6.994.937	82.077	57.256	24.821	11,61	8,10	3,51	17,96	21,47	1,44	30,87	29,57
2007	7.146.734	83.716	59.352	24.364	11,59	8,22	3,37	17,61	20,99	1,45	30,84	29,28
2008	7.298.313	89.024	59.485	29.539	12,10	8,08	4,01	12,06	16,08	1,53	30,76	29,14
2009	7.416.605	84.849	59.644	25.205	11,41	8,02	3,39	2,72	6,11	1,46	30,94	29,40
2010	7.462.044	84.015	59.069	24.946	11,23	7,89	3,33	1,99	5,32	1,46	31,10	29,69
2011	7.501.853	80.861	59.586	21.275	10,76	7,93	2,83	-1,03	1,80	1,42	31,31	29,92
2012	7.515.398	77.438	62.977	14.461	10,33	8,40	1,93	-6,79	-4,86	1,40	31,44	30,26
2013	7.478.968	71.591	60.807	10.784	9,60	8,16	1,45	-7,49	-6,05	1,33	31,57	30,42
2014	7.433.894	71.589	61.319	10.270	9,64	8,25	1,38	-2,61	-1,23	1,38	31,72	30,46
2015	7.424.754	70.450	64.866	5.584	9,47	8,72	0,75	2,42	3,17	1,39	31,89	30,63
2016	7.448.332	68.974	63.289	5.685	9,23	8,47	0,76	5,66	6,42	1,39	31,98	30,76
2017	7.496.276	66.803	66.165	638	8,88	8,80	0,08	6,29	6,32	1,36	32,15	30,95
2018	7.543.825	63.566	66.562	-2.996	8,38	8,78	-0,40	10,39	9,98	1,31	32,25	31,03
2019	7.619.494	61.548	64.547	-2.999	8,02	8,41	-0,39	13,79	13,39	1,27	32,32	31,20
2020	7.722.203	58.464	79.784	-21.320	7,56	10,32	-2,76	5,07	2,27	1,21	32,43	31,36
2021	7.739.758	57.704	69.366	-11.812	7,40					1,21	32,70	31,70
2022	7.747.709
2023	8.005.784
	Població	Naixements vius	Defuncions	Moviment natural	Taxa bruta de natalitat (per 1000)	Taxa bruta de mortalitat (per 1000)	Taxa bruta de creixement natural (per 1000)	Taxa bruta de creixement migratori (per 1000)	Taxa bruta de creixement total (per 1000)	Indicador conjuntural de fecunditat (TFR)	Edat mitjana a la maternitat	Edat mitjana al primer fill

Principals xifres de població

Província de Barcelona

La província de Barcelona té en total 5.714.730 habitants (2021)

• Aplega el 73,6 % de la població de Catalunya
• Aplega el 12,1 % de la població d'Espanya

Les poblacions amb més de 25.000 habitants són:

Barcelona - 1.620.809 L'Hospitalet de Llobregat - 257.349 Terrassa - 216.428 Badalona - 215.848 Sabadell - 209.931 Mataró - 126.127 Santa Coloma de Gramenet - 117.597 Sant Cugat del Vallès - 89.516 Cornellà de Llobregat - 86.610 Sant Boi de Llobregat - 82.142 Rubí - 75.568 Manresa - 75.152 El Prat de Llobregat - 63.897

Vilanova i la Geltrú - 62.826 Viladecans - 61.168 Granollers - 58.940 Castelldefels - 58.663 Cerdanyola del Vallès - 57.959 Mollet del Vallès - 51.713 Esplugues de Llobregat - 46.808 Gavà - 44.531 Sant Feliu de Llobregat - 42.468 Vic - 41.191 Igualada - 36.817 Vilafranca del Penedès - 36.687

Ripollet - 35.427 Sant Adrià de Besòs - 32.585 Montcada i Reixac - 32.153 Sant Joan Despí - 31.485 Barberà del Vallès - 28.633 Premià de Mar - 27.860 Sant Vicenç dels Horts - 27.019 Sant Pere de Ribes - 26.859 Martorell - 26.170 Sitges - 25.642 Pineda de Mar - 25.504 Sant Andreu de la Barca - 25.383

Municipis més poblats (més de 100.000 habitants)
Lleida
Barcelona	1.636.193
L'Hospitalet de Llobregat	265.444
Terrassa	224.114
Badalona	223.506
Sabadell	215.760
Lleida	140.797
Tarragona	134.883
Mataró	128.956
Santa Coloma de Gramenet	117.981
Reus	106.741
Girona	102.666
Dades de l'Idescat(2022)

Província de Girona

La província de Girona té en total 786.596 habitants (2021)

• Aplega el 10,03% de la població de Catalunya
• Aplega l'1,66% de la població d'Espanya

Hi ha 19 poblacions amb més de 10.000 habitants:

• Girona - 102.666
• Figueres - 47.088
• Blanes - 40.579
• Lloret de Mar - 38.941
• Olot - 36.716
• Salt - 32.517
• Palafrugell - 23.396
• Sant Feliu de Guíxols - 22.149
• Banyoles - 20.187
• Roses - 19.907
• Palamós - 18.145
• Santa Coloma de Farners - 13.557
• Torroella de Montgrí - 12.061
• Castell-Platja d'Aro - 11.757
• Calonge - 11.712
• Castelló d'Empúries - 11.611
• La Bisbal d'Empordà - 11.163
• Ripoll - 10.641
• L'Escala - 10.520

Província de Lleida

La província de Lleida té en total 428.418 habitants (2018)

• Aplega el 5,68% de la població de Catalunya
• Aplega el 0,94% de la població d'Espanya

Hi ha 5 poblacions amb més de 10.000 habitants:

• Lleida - 139.834
• Tàrrega - 17.129
• Balaguer - 16.952
• Mollerussa - 14.729
• La Seu d'Urgell - 13.009

Província de Tarragona

La província de Tarragona té en total 795.571 habitants (2018)

• Aplega el 10,55% de la població de Catalunya
• Aplega l'1,72% de la població d'Espanya

Hi ha 16 poblacions amb més de 10.000 habitants:

• Tarragona - 134.085
• Reus - 106.709
• El Vendrell - 36.453
• Tortosa - 34.432
• Cambrils - 33.008
• Salou - 26.193
• Valls - 25.016
• Calafell - 24.984
• Vila-seca - 21.839
• Amposta - 21.445
• Torredembarra - 15.461
• Sant Carles de la Ràpita - 15.338
• Cunit - 12.551
• Mont-roig del Camp - 12.476
• Deltebre - 12.302
• Alcanar - 10.601

Migració

Població de Catalunya (barres vermelles) i percentatge sobre la població d'Espanya (línia blava)

Pel seu desenvolupament econòmic i com a centre industrial i cultural d'Espanya, Catalunya té una tradició d'acolliment d'immigrants de la resta de l'Estat i d'altres països del món. El 2005, l'Idescat ha reportat que de la població de 6.995.206 habitants, 4.503.938 (64%) havien nascut a Catalunya. Els percentatges per lloc de naixement dels residents nascuts fora de Catalunya amb respecte a la població total són: 19,5% de l'estranger, 16,2% d'Andalusia, el 6,8% del centre d'Espanya (Castella i Lleó, Castella - la Manxa o Madrid) el 3,3% del nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria, Euskadi, Navarra o la Rioja), el 3,3% d'Extremadura, i el 2,7% d'Aragó.

El mateix any, el 95,3% dels residents de Catalunya tenien la nacionalitat espanyola; dels estrangers, el 5,9% tenien un passaport d'un país de l'Amèrica del Sud (la majoria de l'Equador), el 4,9% de l'Àfrica (la gran majoria del Marroc) el 2,4% d'un altre estat de la Unió Europea (la majoria d'Itàlia) l'1,8% d'un altre estat d'Europa (la majoria de Romania, aleshores un estat que no pertanyia a la Unió Europea, seguit d'Ucraïna), l'1,6% d'Àsia i Oceania (la majoria de la Xina) i només el 0,95% d'un país de l'Amèrica del Nord o l'Amèrica Central i el Carib (la majoria de la República Dominicana).

El 2005, 26.630 persones van sortir de Catalunya cap a l'estranger, mentre que 162.936 persones hi van arribar, la gran majoria d'Europa i Amèrica.

Llars i famílies

L'últim any del qual es reporten dades sobre l'estructura de les llars i famílies catalanes és el 2020 (el 2011 se n'ha realitzat una actualització). En aquell any, hi havia 3.029.300 llars a Catalunya. Per a qüestions demogràfiques, una llar es defineix com a "conjunt de persones que, residint en el mateix habitatge, compateixen algunes despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses d'alimentació". Les llars es cataloguen per nucli familiar o l'absència d'aquest, i en què el nucli familiar és una concepció molt més restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets entre matrimonis, parelles i fills.

De les 3.029.300 llars catalanes el 2020, el 29% eren llars sense nucli familiar, el 68,8% eren llars amb un nucli familiar, i el 2,3% a llars amb dos o més nuclis. De les llars amb un nucli familiar, i en relació amb el total de llars, el 34,4% eren nuclis d'una parella sense fills, el 48,9% eren nuclis d'una parella amb fills, el 13,2% eren mares soles amb fills, i l'3,6 eren pares sols amb fills.

De la població de 15 anys i més, el 2001 el 32,2% eren solters, el 55,5% eren casats, el 7,8% eren vidus/vídues, el 2,7% eren separades, i l'1,8% eren divorciats/des. L'edat mitjana en contraure el primer matrimoni era de 30 anys per als homes i de 28,2 per a les dones.

A partir del 2005, i com a la resta de l'Estat espanyol, el matrimoni es defineix com la unió de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe d'acord amb el que prescriu la llei i en què es crea un vincle de vida comú del que es deriven conseqüències jurídiques a nivell personal i econòmic.

Llengua

Inauguració del primer congrés de la Llengua catalana (1906)

Les llengües pròpies de Catalunya són el català i l'occità (a la Vall d'Aran). Tanmateix, també s'hi parla el castellà, així com d'altres llengües que han portat els immigrants de l'Estat espanyol i de l'estranger. Durant la major part del segle xx, l'única llengua de caràcter oficial a Catalunya era el castellà; les taxes d'alfabetització de l'època, per tant, corresponen al percentatge d'homes i dones que saben llegir i escriure el castellà i no pas el català. El 1979 les institucions de govern de Catalunya van començar un projecte de normalització lingüística, amb la intenció de protegir, estendre i promoure l'ús del català, des d'aleshores, llengua cooficial amb el castellà a Catalunya. En l'actualitat, el català és la llengua d'ensenyament escolar, encara que amb dues hores d'ensenyament del castellà. Com a llengües oficials, ambdues poden ser utilitzades pels ciutadans sense cap mena de discriminació en qualsevol tipus d'activitat pública o privada. A la Vall d'Aran, l'occità (en la seva variant dialectal gascona coneguda com a aranès), també ha rebut l'estatus d'oficialitat i protecció, i des del 2006 és cooficial amb el català i castellà en tot el territori de la comunitat malgrat el seu petit nombre de parlants.

Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el català com a llengua pròpia, el 44,32% la considera el castellà i el 0,04% l'occità; tot i que més del 52% de la població té el castellà com a llengua materna. El 3,18% de la població resident de la comunitat té una altra llengua no oficial com a llengua materna.

Segons les dades del 2001, el 94,5% de la població de Catalunya coneix el català, encara que només el 50% la considera la seva llengua de parla habitual. La taula següent mostra el coneixement i ús del català i de l'occità a Catalunya i el percentatge amb respecte a la població total:

Català			Occità
Coneixement	Persones	Percentatge	Persones	Percentatge
L'entén	5.872.202	94,5%	6.712	1,07%
La sap parlar	4.630.640	74,5%	4.700	0,76%
La sap llegir	4.621.404	74,4%	4.413	0,71%
La sap escriure	3.093.223	49,8%	2.016	0,33%

A la Vall d'Aran i amb respecte a la seva població, el percentatge de persones que entén l'aranès és de 88,88%; el 62,24% el parla, el 58,44% el sap llegir i el 26,69 el sap escriure.

Segons les estadístiques reportades per l'Idescat del 2003, el 21,73% dels catalans parlen l'anglès fluidament, el 15,25% el francès, l'1,88% l'alemany i l'1,67% el gallec, i aquestes són les quatre llengües no oficials amb el nombre més gran de parlants.

Vegeu també

• Ciutats de Catalunya per població

Enllaços externs

• Institut d'Estadística de Catalunya
• Estimacions de població a l'Institut d'Estadística de Catalunya (actiu 01.2024)
• Instituto Nacional de Estadística de España, en castellà