Fersmanita
La fersmanita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de l'acadèmic Aleksandr Evgenievich Fersman (8 de novembre de 1883 - 20 de maig de 1945), mineralogista, fundador del Museu Mineralògic Fersmann de Moscou (Rússia). La fersmita, un altre mineral, també porta el seu nom.
 Fersmanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄(Na,Ca)₄(Ti,Nb)₄(Si₂O₇)₂O₈F₃ |
| Epònim | Aleksandr Fersmann |
| Localitat tipus | Filó Núm. 1 de Labuntsov, Mont Eveslogtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.72 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.72 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.16 |
| Dana | 56.2.5.3 |
| Heys | 17.8.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,21 Å; b = 7,21 Å; c = 20,45 Å; α = 95,15°; β = 95,6°; γ = 89,04° |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Duresa | 5,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,873 a 1,886 nβ = 1,914 a 1,930 nγ = 1,914 a 1,939 |
| Birefringència | δ = 0,041 a 0,053 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fsn |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La fersmanita és un silicat de fórmula química Ca₄(Na,Ca)₄(Ti,Nb)₄(Si₂O₇)₂O₈F₃. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fersmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta al filó Núm. 1 de Labuntsov, dins el mont Eveslogtxorr, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de l'óblast de Múrmansk, així com a la república de Sakhà (Rússia), Romania, Alemanya, el Brasil i els Estats Units.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fersmanita |
- ↑ «Fersmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].