16 de març
data
(S'ha redirigit des de: 16 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 290 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1562 - Salou: Tres galiotes de pirates ataquen el poble i hi fan nombrosos captius.[1]
- 1740 - Trobada de la Verge del Sofratge a la platja de Benidorm.[2]
- 1929 - Barcelona: Inauguració del cinema Fèmina, al Passeig de Gràcia.[3]
- 1938 - S'inicien els bombardeigs aeris de Barcelona que terroritzen durant tres dies la població civil.
- 2001 - Creació de la Viquipèdia en català.
- 2011 - Barcelona: Creació del Teatre CCCB, un espai polivalent per albergar activitats del CCCB, ubicat al carrer de Valldonzella.
- 2017 - Escaldes-Engordany, Andorra: S'inaugura el Museu Carmen Thyssen Andorra, ubicat a la planta baixa de l'antic Hostal Valira.
- Resta del món
- 1244 - Montsegur, Arieja: Més de 200 càtars són cremats vius al peu de la muntanya on havien estat assetjats prop d'un any per l'exèrcit del rei de França i l'Església.
- 1366 - Calahorra, la Rioja: Enric de Trastàmara es proclama rei de Castella, enfrontat al seu germanastre el rei Pere I de Castella.
- 1802 - West Point, Nova York, EUA: Es funda l'acadèmia militar per a oficials de West Point.
- 1813, Prússia: Frederic Guillem III de Prússia declara la guerra a França.[4]
- 1819 - Madrid: José María Cardano obre el primer taller de litografia de l'Estat: La Litografía de Madrid; no publicarà res, però, i tancarà en 1825.
- 1837 - Oriamendi, País Basc: Hi té lloc la batalla d'Oriamendi, en el marc de la Primera Guerra Carlina.
- 1872 - Kennington Oval de Londres, Anglaterra: Es disputa la final de la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món.
- 1968 - Son My, Vietnam del Sud: Massacre de My Lai, en què els soldats nord-americans assassinen brutalment entre 347 i 504 civils vietnamites.[5]
- 1971 - Es fa efectiu el sufragi femení a Suïssa, un dels últims països europeus a admetre els plens drets civils de tota la població.
- 1978 - Roma, Itàlia: les Brigades Roges segresten Aldo Moro en l'operació Fritz que culminarà amb el seu assassinat el 9 de maig).
- 2005 - Israel retorna oficialment Jericó a l'Estat palestí.
- 2006 - a l'Assemblea de les Nacions Unides es vota per unanimitat pel establiment del Consell dels Drets Humans.
- 2009 - Cop d'estat en Madagascar esfondra el president Marc Ravalomanana, imposant Andry Rajoelina.[6]
- 2014 - Crimea, Rússia: se celebra el referèndum per decidir la sobirania de la península de Crimea i si desitja incorporar-se a la Federació Russa.
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1849 - València, País Valencià: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte del romanticisme eclèctic valencià (m. 1906).
- 1865 - Barcelona: Carme Karr i Alfonsetti, periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista (m. 1943).[7]
- 1915 - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (m. 1998).[8]
- 1917 - Òdena, Anoia: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (m. 2004).
- 1928 - Barcelona, Barcelonès: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana.[9]
- 1943 - Barcelona: Maruja Torres, periodista i escriptora catalana.[10]
- 1948 - Vic, Osona: Josep Lluís Martínez i Picañol, conegut amb el nom artístic Picanyol, dibuixant català.
- 1955 - Barcelonaː Maria Antònia Munar i Riutort, política mallorquina i doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.[11]
- 1961 - Rosesː Maria Rosa Lloret Romañach, filòloga i lingüista catalana, dedicada a la recerca i la docència universitària.[12]
- 1981 - Sabadell: Elisabet Carnicé i Domper, comunicadora, periodista i presentadora de televisió catalana.
- Resta del món
- 1399 - Pequín (Xina): Zhu Zhanji, cinquè emperador de la Dinastia Ming que va reganar amb el nom d'emperador Xuande (m. 1435).[13]
- 1478 - Trujillo: Francisco Pizarro, marquès dels Atebillos per les seves tasques d'exploració i conquesta d'Amèrica.
- 1687 - Hannover, Prússia: Sofia Dorotea de Hannover, reina prussiana.
- 1750 - Hannover, Alemanya: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica (m. 1848).[14]
- 1751 - Pot Conway (Virgínia) EUA: James Madison, advocat i polític estatunidenc, 4t President dels Estats Units (m. 1836).[15]
- 1774 - Donington, Lincolnshire, Anglaterra: Matthew Flinders, mariner, explorador i cartògraf anglès.
- 1789 - Erlangen, Alemanya: Georg Simon Ohm, físic alemany que se li atribueix la Llei d'Ohm.
- 1799 - Tonbridge, Anglaterraː Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, pionera de la fotografia científica (m. 1871).[16]
- 1800 - Ninkō Tennō (仁孝天皇?) fou el centèsim vigèsim (núm. 120) emperador del Japó.
- 1821 - Berlín: Eduard Heine, matemàtic (m. 1881).
- 1822 - Bordeus, Françaː Rosa Bonheur, artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora (m. 1899).[17]
- 1839 - Paris, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (m. 1907).
- 1878 -
- Sevah Kuh, Mazanderan (Pèrsia): Reza I de l'Iran va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941 (m. 1944).[5]
- Comtat de Shelby (Alabama), Estats Units: Henry B. Walthall, actor teatral i cinematogràfic (m 1936).[18]
- 1881 - Denver (Colorado): Fannie Charles Dillon, pianista, compositora estatunidenca (m. 1947).[19]
- 1906 - Granada: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol (m. 2009).
- 1907 - Madrid: Luis de Carlos Ortiz, president del Reial Madrid Club de Futbol.
- 1908 - Nova York (Estats Units): Robert Rossen, director, productor i guionista de cinema estatunidenc que va ser inclòs a la llista negra de Hollywood de finals dels anys 1950 (m. 1966).[20]
- 1916 - Joliet, Illinois: Mercedes McCambridge actriu estatunidenca (m. 2004).
- 1918 - Paterson, Nova Jersey (EUA): Frederick Reines, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (m. 1998).
- 1920 - Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
- 1923 -
- Boston, Massachusetts (EUA): Merton Miller, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1990 (m. 2000).
- Nimes: Robèrt Lafont, lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità (m. 2009).[21]
- 1926 - Newark, Nova Jersey, EUA: Jerry Lewis, actor i director de cinema estatunidenc (2017).[22]
- 1927 - Moscou, Rússia: Vladímir Mikhàilovitx Komarov, cosmonauta soviètic.
- 1928 - Berlín: Christa Ludwig, distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'òpera i lied.[23]
- 1933 - Madrid: Teresa Berganza, mezzosoprano espanyola.[24]
- 1939 - Buenos Aires, Argentina: Carlos Salvador Bilardo, futbolista i entrenador de futbol argentí.
- 1941 - Parma (Itàlia): Bernardo Bertolucci director de cinema i guionista italià (m. 2018)[22]
- 1946 - Regne Unit: Mary Kaldor, acadèmica britànica, catedràtica i economista.[25]
- 1953 -
- París, França: Isabelle Huppert, actriu i productora de cinema francesa.[26]
- Nova York, EUA: Richard Stallman, informàtic estatunidenc, activista del programari lliure.[27]
- 1956 - Felsberg, Grisonsː Eveline Widmer-Schlumpf, advocada, notària i política suïssa, ha estat Presidenta de la Confederació.[28]
- 1960 - Šaľa, Eslovàquia: Attila Kaszás, actor hongarès (m. 2007).
- 1964
- Sendai, Miyagi, Japó: Yōko Kanno, compositora, arranjadora i música, coneguda pel seu treball en les bandes sonores per a molts videojocs, sèries d'anime, pel·lícules, sèries de televisió...
- Vevey, Vaud, Suïssa: Pascal Richard va ser un ciclista suís, que fou professional entre el 1986 i el 2000.
- Birmingham: Sadie Plant, filòsofa i escriptora anglesa.[29]
- 1965 - Madrid, Espanya: Belén Rueda, actriu i presentadora de televisió espanyola.[30]
- 1970 - Jaca: María José Pueyo Bergua, esportista espanyola que ha competit en atletisme.[31]
- 1979 - Atenes: Savina Yannatou, cantant grega, investigadora del cant a Europa.[32]
- 1980 - Còrdova, Espanya: Felipe Reyes, jugador de bàsquet espanyol.
- 1989 - Stanmore, Londres, Anglaterra: Theo Walcott, futbolista anglès.
- 1989 - Oklahoma City, EUA: Blake Griffin, jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1990 - Madrid: Nagua Alba, psicòloga especialitzada en psicologia de l'educació i política basca.[33]
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1915 - Lleida, el Segrià: Xavier Gosé i Rovira, dibuixant i pintor català (n. 1876).
- 2004 - Conflans-Sainte-Honorine: Maria Manonelles i Riera, activista política catalana.[34]
- 2011 - Barcelona: Jordi Teixidor i Martínez, dramaturg català (n. 1939).[35]
- 2015 - Barcelona: Joaquim Molas, filòleg i historiador de la literatura, antic director de l'Escola de Bibliologia de Barcelona (n. 1930).
- Resta del món
- 1485 - Westminsterː Anna Neville, reina d'Anglaterra (n. 1456).[36]
- 1738 - Dresden, George Bähr, arquitecte alemany de la Frauenkirche de Dresden.
- 1797 - Rovigo: Cristina Roccati, física i poeta italiana, tercera dona a llicenciar-se en una universitat italiana (n. 1732).[37]
- 1914 - Berna, Suïssa: Charles Albert Gobat, polític suís Premi Nobel de la Pau 1902 (n. 1843).
- 1930 - París, França: Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol (n. 1870).
- 1935 - Aberdeen (Escòcia): John James Rickard Macleod, metge escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 (n. 1876).
- 1940 - Mårbacka, Suècia: Selma Lagerlöf, escriptora sueca, Premi Nobel de Literatura de 1909 (n. 1858).[38]
- 1960, Barcelona: Francesc Gallart i Monés, digestòleg català (n. 1880).[39]
- 1965, Venèciaː Henriette Nigrin, modista i artista en arts tèxtils francesa, creadora del vestit Delphos (n. 1877).[40]
- 1979 -
- Bazoches-sur-Guyonne, França: Jean Monnet, economista francès i un dels pares de l'actual Unió Europea (n. 1888)[5]
- Madrid: Carmen de Icaza, novel·lista espanyola del 1935 al 1960 (n. 1899).[41]
- 1985 - Princeton, Nova Jersey (EUA): Roger Sessions, compositor estatunidenc (n. 1896).[42]
- 1993 - Lisboaː Natália Correia, escriptora i política portuguesa (n. 1923).[43]
- 1997 - Ljubljana, Eslovèniaː Berta Bojetu, poeta, escriptora i actriu eslovena (n. 1946).[44]
- 1998 - College Station, Texas (EUA): Derek Barton, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1918)
- 2003 - Rafah, Franja de Gaza: Rachel Corrie, activista propalestina que morí esclafada per una excavadora (n. 1979).[45]
- 2005 - Neuchatelː Julia Rodríguez-Maribona, inventora del pal de fregar, juntament amb la seva mare, Julia Montoussé.[46]
- 2010 - París (França): José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià (n. 1927).
- 2011 - Mazcuerras, Cantàbria: Josefina Aldecoa, escriptora espanyola (n. 1926).[47]
- 2019 - Trémévenː Yann-Fañch Kemener, cantant tradicional bretó (n. 1957).[48]
Festes i commemoracions modifica
- Onomàstica: sants Agapit de Ravenna, bisbe; Aristòbul de Britànnia, un dels Setanta deixebles; Hilari i Tacià d'Aquilea, bisbe i diaca màrtirs; Patrici de Màlaga bisbe; Heribert de Colònia, bisbe de Colònia; Finnian el Leprós, abat; Abraham Kidunia, ermità de Mesopotàmia; Eusèbia d'Hamage, verge; beat Joan Cacciafronte, màrtir; Jean de Brébeuf, màrtir al Canadà (1649). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Hernando de Valdés (1415).
Referències modifica
- ↑ Insa Montava, Josep. La Costa Daurada arran de mar. Cossetània Edicions, 2006, p.92. ISBN 8497911733.
- ↑ «Benidorm celebra el día de la Mare de Déu del Sofratge» (en castellà). El Periòdic, 16-03-2009. [Consulta: 8 juliol 2011].
- ↑ «Hoy, sábado, inauguración del lujoso Cine Fémina» (en castellà). La Vanguardia, 16-03-1929. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Leggiere, Michael V. Napoleon and the Struggle for Germany. Vol. I. Cambridge University Press, 2015, p. 105, 120. ISBN 978-1107080515.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Madagascar soldiers seize palace» (en anglès). BBC, 16-03-2009. [Consulta: 21 desembre 2023].
- ↑ «Carme Karr i Alfonsetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Elvira Jofre (1915-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Pepita Pardell i Terrade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Maruja Torres - Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes». [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Maria Antònia Munar i Riutort | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, setembre de 2009, pàg. 460-462. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ «Caroline Herschel». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Anna Atkins» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Rosa Bonheur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-09-12. ISBN 978-0-8131-2708-8.
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Fannie Charles Dillon» (en francès). Musicalicd, 25-03-2013. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 169. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ «Robert Lafont | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ 22,0 22,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Christa Ludwig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Teresa Berganza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Kaldor, Mary» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Isabelle Huppert» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Richard Stallman». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ Collenberg, Adolf. «Widmer-Schlumpf, Eveline» (en alemany). Historisches Lexikon der Schweiz (HLS), 14-01-2016. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ «Sadie Plant» (en castellà). Historia-biografia.com, 30-09-2021. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Belén Rueda celebra su cumpleaños orgullosa de una impresionante carrera que la catapultó a lo más alto» (en castellà). Cadena 100, 17-03-2021. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «María José Pueyo Bergua». Real Federación Española de Atletismo. Arxivat de l'original el 2022-01-27. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Savina Yannatou» (en polonès). Cracòvia Jazz Autumn, Fundació Centre Cultural Alchemia. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Nagua Alba Goveli». Podemos Transparencia, 2020. Arxivat de l'original el 2019-12-07. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Manonelles i Riera, Maria». Fundació Rafael Campalans | Arxiu Històric del Socialisme Català. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ «Jordi Teixidor, 1939-2011. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Ridgway, Claire. «Anne Neville's Final Months by Alex Taylor» (en anglès). The Tudor Society, 04-02-2015. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Roccati Cristina — Scienza a due voci» (en italià). [Consulta: 3 desembre 2019].
- ↑ «Selma Lagerlöf. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gallart i Monés, Francesc». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ Bañares - 2017
- ↑ «Carmen de Icaza». Biblioromance.es. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Olmstead, Andrea. «Sessions, Roger (Huntington)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25507 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Natália de Oliveira Correia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Berta Bojetu Boeta». ASCE - Association of Significant Cemeteries in Europe. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ Güler, Sena. «Rachel Corrie, la mujer que se convirtió en ícono de la resistencia civil por la causa palestina». Anadolu Agency, 16-03-2021. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ «Julia Montoussé Frages y su hija Julia Rodríguez-Maribona, “inventoras” de la fregona | Ciencia y más | Mujeres con ciencia». [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Castilla, Amelia «Fallece la escritora y pedagoga Josefina Aldecoa» (en castellà). El País [Madrid], 16-03-2011. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Traditional Breton Singer Yann-Fañch Kemener Dies at 61». World Music Central.org, 18-03-2019. [Consulta: 27 març 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de març |