Conclave de 1978 (octubre)

(S'ha redirigit des de: Conclave d'octubre de 1978)

A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1978
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E / 41.9058°N,12.4558°E / 41.9058; 12.4558
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps14 - 16 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata
2005 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
Franz König
Laurean Rugambwa
Stefan Wyszyński
William Wakefield Baum
Benet XVI
Joseph Höffner
António Ribeiro
Hermann Volk
Alfred Bengsch
Joseph Schröffer
José Maurer
James Robert Knox
Jaime Sin
Stephen Kim Sou-hwan
Bernardin Gantin
Joan Pau II
Agnelo Rossi
José Salazar López
Giuseppe Siri
Luis Aponte Martínez
Jean-Marie Villot
Aloísio Lorscheider
Franjo Šeper
Basil Hume
Salvatore Pappalardo
Victor Razafimahatratra
François Marty
Michele Pellegrino
Léon-Joseph Suenens
Giovanni Benelli
Pablo Muñoz Vega
Vicent Enrique i Tarancón
Avelar Brandão Vilela
Lawrence T. Picachy
Mario Nasalli Rocca di Corneliano
Gabriel-Marie Garrone
Umberto Mozzoni
Ugo Poletti
Thomas Benjamin Cooray
Antonio Poma
Antonio Samorè
Aníbal Muñoz Duque
Eduardo Francisco Pironio
Ermenegildo Florit
László Lékai
Paulo Evaristo Arns
Opilio Rossi
Corrado Bafile
Pietro Palazzini
Bernard Jan Alfrink
Paul-Émile Léger
Pericle Felici
Octavio Beras Rojas
Reginald Delargey
Stéphanos I Sidarouss
Paul-Pierre Philippe
Timothy Manning
Owen McCann
Maurice Roy
Mario Casariego y Acevedo
Jean Guyot
Joseph Cordeiro
John Joseph Krol
Pio Taofinu'u
George Flahiff
Silvio Oddi
Paolo Bertoli
Maximilien de Furstenberg
John Joseph Carberry
Joseph-Marie Trịnh Như Khuê
Giuseppe Paupini
Sergio Pignedoli
Léon-Étienne Duval
Sergio Guerri
Narcís Jubany i Arnau
Gordon Joseph Gray
Emmanuel Kiwanuka Nsubuga
Hyacinthe Thiandoum
Joseph Albert Malula
Terence James Cooke
Justinus Darmojuwono
Egidio Vagnozzi
Alexandre Renard
Dominic Ekandem
Corrado Ursi
Julio Rosales
Juan Landazuri Ricketts
José Maria Bueno y Monreal
Paul-Joseph-Marie Gouyon
Mario Luigi Ciappi
John Francis Dearden
James Darcy Freeman
Raúl Primatesta
Maurice Michael Otunga
Sebastiano Baggio
Humberto Sousa Medeiros
Raúl Silva Henríquez
José Humberto Quintero Parra
Alfredo Vicente Scherer
John Joseph Wright
Giovanni Colombo
Giuseppe Maria Sensi
František Tomášek
Juan Carlos Aramburu
Joseph Parecattil
John Cody
Paul Zoungrana
Francesco Carpino
Marcelo González Martín
Eugênio de Araújo Sales
Johannes Willebrands Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitJoan Pau II Modifica el valor a Wikidata

Aquests 112 cardenals van ser convocats al conclave que s'esdevingué del 14 al 16 d'octubre de 1978. Tanmateix un d'ells, el polonès Bolesław Filipiak, cardenal-diaca de S. Giovanni Bosco in Via Tiburtina, president del Tribunal d'Apel·lació de la Santa Seu, morí exactament el dia que s'iniciava l'assemblea, de manera que només 111 cardenals participaren en l'elecció. Entre ells hi havia el borrianenc Vicent Enrique i Tarancón, cardenal del títol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe de Madrid, i el colomenc Narcís Jubany i Arnau, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Barcelona.

A la vuitena votació, el tercer dia de conclave, va ser elegit papa el cardenal Karol Wojtyła, del títol pro illa vice de S. Cesareo in Palatio, arquebisbe de Cracòvia, Polònia, el qual va adoptar en nom de Joan Pau II.[2][3] Era el primer papa no italià des de la mort d'Adrià VI l'any 1523.

Cardenals convocats

modifica

Aquesta llista de cardenals convocats està ordenada per continents i dintre de cada continent per data de naixement (imprescindible per a computar els vuitanta anys). De cadascun d'ells, s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia i l'any del consistori papal en el qual va ser promogut al cardenalat, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors).[4]

Àfrica

modifica

Amèrica

modifica

Oceania

modifica
Cardenals convocats al conclave que va elegir el papa Joan Pau II
D'Àfrica 12 cardenals
D'Amèrica 31 cardenals
D'Àsia 10 cardenals
D'Europa 56 cardenals
D'Oceania 3 cardenals
Total 112 cardenals

Dels quals:

  • 6 eren cardenals-bisbes (Àfrica 1; Europa 5)
  • 90 eren cardenals-preveres o de títol (Àfrica 10; Amèrica 30; Àsia 10; Europa 37; Oceania 3)
  • 16 eren cardenals-diaques (Àfrica 1; Amèrica 1; Europa 14)

Referències

modifica
  1. S.J., Thomas Reese. Inside the Vatican: The Politics and Organization of the Catholic Church. Harvard University Press, 1998, p. 91 & 99. ISBN 978-0-674-93261-6. 
  2. [enllaç sense format] http://www.indianchristianity.com/html/menachery/html/GeorgeMenachery.htm
  3. Almade, Frank D. «1978: With John Paul II, a new era began for the church». Pittsburgh Catholic Newspaper. Pittsburgh Catholic Publishing Associates, 29-09-2008. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2011. [Consulta: 10 novembre 2008].
  4. Cardenals convocats al conclave d'octuber de 1978 a catholic-hierarchy

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina especialitzada de la Florida International University (anglès)