Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química

El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel el 1895, i que són atorgats a totes aquelles persones que realitzen contribucions notables en: la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]

El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel.

Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són escollits per l'Acadèmia Sueca.[2] El primer premi Nobel de química va ser atorgat el 1901 a Jacobus Henricus van't Hoff, dels Països Baixos. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, van't Hoff va rebre 150,782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de desembre de 2007; el 2008, en comparació, el premi va ser de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars dels Estats Units).[4] El guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, just quan es commemora l'aniversari de la mort de Nobel.[5]

Almenys 25 dels guardonats han rebut el premi Nobel per les seves contribucions en el camp de la química orgànica, més que en qualsevol altre camp de la química.[6] Dos guanyadors del Premi Nobel de Química, els alemanys Richard Kuhn (1938) i Adolf Butenandt (1939), no van poder acceptar el premi a causa de la prohibició del govern de l'Alemanya nazi. Més tard van rebre una medalla i un diploma, però no els diners.[7] Frederick Sanger és l'única persona en guanyar el premi en dues ocasions, el 1958 i 1980. Dues persones també van guanyar premis Nobel en altres camps: Marie Curie (física el 1903, química en 1911) i Linus Carl Pauling (química el 1954, pau el 1962).[8] Quatre dones han guanyat el premi: Marie Curie, Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964) i Ada Yonath (2009).[9] Fins a l'any 2011, el premi ha estat atorgat a 160 persones. En vuit anys diferents no es va lliurar el premi Nobel de química, en algunes ocasions per haver estat declarat desert i en altres per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[10]


Guardonats segle XXModifica

Any Premiat País Notes
1901   Jacobus Henricus van't Hoff   Països Baixos Pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions[11]
1902   Hermann Emil Fischer   Imperi Alemany Pels seus estudis sobre la síntesi de sucres i purines[12]
1903   Svante August Arrhenius   Suècia Per l'extraordinari desenvolupament de la química mitjançant la Teoria de la dissociació electrolítica[13]
1904   Sir William Ramsay   Regne Unit Pel descobriment dels gasos nobles a l'aire i la seva ubicació en la Taula periòdica dels elements[14]
1905   Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer   Imperi Alemany Pel desenvolupament de la química orgànica i de la indústria química mitjançant el seu treball en colorants orgànics i en hidrocarburs aromàtics[15]
1906   Henri Moissan   França Pels seus experiments sobre l'aïllament del fluor i el desenvolupament del forn elèctric[16]
1907   Eduard Buchner   Imperi Alemany Per les seves recerques bioquímiques i el descobriment de la fermentació en absència de cèl·lules[17]
1908   Ernest Rutherford   Regne Unit
  Nova Zelanda
Per les seves experimentacions en la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives[18]
1909   Wilhelm Ostwald   Imperi Alemany Pel seu treball sobre la catàlisi i les investigacions en els principis fonamentals que governen l'equilibri químic i la velocitat de les reaccions[19]
1910   Otto Wallach   Imperi Alemany Per la seva contribució al desenvolupament de la química orgànica i la química industrial, mitjançant el seu treball pioner en el camp dels compostos alicíclics[20]
1911   Marie Curie   Polònia

  França

Pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi sobre la naturalesa i compostos d'aquest element tan remarcable[21]
1912   Victor Grignard   França Pel descobriment de l'anomenat reactiu de Grignard que en els últims anys ha produït grans avenços a la química orgànica[22]
  Paul Sabatier   França Pel seu mètode d'hidrogenació de compostos orgànics en presència de metalls finament dividits[22]
1913   Alfred Werner   Suïssa Pel seu treball sobre la unió dels àtoms en molècules, que ha aportat nova llum sobre investigacions anteriors i ha obert nous camps de recerca, especialment en la química inorgànica.[23] (Es refereixen als compostos de coordinació)
1914   Theodore William Richards   Estats Units Pels seus treballs precisos en la determinació del pes atòmic d'un gran nombre d'elements químics[24]
1915   Richard Martin Willstätter   Imperi Alemany Per les seves investigacions en el camp dels pigments de les plantes, especialment la clorofil·la[25]
1916 No concedit
1917 No concedit
1918   Fritz Haber   Imperi Alemany Per la síntesi de l'amoníac a partir dels seus elements[26]
1919 No concedit
1920   Walther Hermann Nernst   Alemanya Pels seus treballs en el camp de la termodinàmica[27]
1921   Frederick Soddy   Regne Unit Per la seva contribució al coneixement de la química de les substàncies radioactives i les recerques sobre l'origen i naturalesa dels isòtops[28]
1922   Francis William Aston   Regne Unit Pel descobriment, mitjançant l'espectrògraf de masses, d'un gran nombre d'isòtops d'elements no radioactius i l'enunciat de la regla dels nombres enters [29]
1923   Fritz Pregl   Àustria Per la invenció del mètode del microanàlisi de substàncies orgàniques[30]
1924 No concedit
1925   Richard Adolf Zsigmondy   Alemanya
  Hongria
Per la demostració de la naturalesa heterogènia de les solucions col·loidals per mètodes que han esdevingut fonamentals en la química col·loidal moderna[31]
1926   Theodor Svedberg   Suècia Pels seus treballs sobre els sistemes dispersos[32]
1927   Heinrich Otto Wieland   Alemanya Per les seves investigacions sobre la composició dels àcids biliars i substàncies relacionades[33]
1928   Adolf Otto Reinhold Windaus   Alemanya Per les seves investigacions sobre la composició de l'estearina i la seva relació amb les vitamines[34]
1929   Arthur Harden   Regne Unit Per les seves investigacions en la fermentació de sucres i dels enzims que hi participen[35]
  Hans von Euler-Chelpin   Alemanya
1930   Hans Fischer   Alemanya Pels seus treballs en la composició de l'hemina i la clorofil·la i, especialment, per la síntesi de l'hemina[36]
1931   Carl Bosch   Alemanya Per les seves contribucions a la creació i el desenvolupament de mètodes químics a alta pressió[37]
  Friedrich Bergius   Alemanya
1932   Irving Langmuir   Estats Units Pels seus descobriments i recerques sobre la química de superfícies [38]
1933 No concedit
1934   Harold Clayton Urey   Estats Units Pel descobriment de l'hidrogen pesant[39]
1935   Frédéric Joliot   França Pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius[40]
  Irène Joliot-Curie   França
1936   Peter Debye   Països Baixos Per les seves contribucions al coneixement de l'estructura molecular mitjançant estudis sobre els moments dipolars, la difracció de raigs X i la difracció d'electrons dels gasos[41]
1937   Walter Norman Haworth   Regne Unit Per les seves recerques sobre els carbohidrats i la vitamina C[42]
  Paul Karrer   Suïssa Per les seves recerques sobre els carotenoides, les flavines, la vitamina A i vitamina B2[42]
1938   Richard Kuhn   Alemanya nazi Pel seu treball sobre els carotenoides i les vitamines[43]
1939 Adolf Butenandt   Alemanya nazi Pel seu treball sobre les hormones sexuals[44]
  Leopold Ruzicka   Suïssa Pel seu treball sobre polimetilens i terpens superiors[44]
1940 No concedit
1941 No concedit
1942 No concedit
1943   George de Hevesy   Hongria Pel seu treball sobre l'ús d'isòtops com a marcadors en l'estudi de processos químics[45]
1944   Otto Hahn   Alemanya Pel descobriment de la fissió dels nuclis pesants[46]
1945   Artturi Ilmari Virtanen   Finlàndia Per la seva recerca i descobriments en química agrícola i de la nutrició, especialment en la preservació del farratge[47]
1946   James Batcheller Sumner   Estats Units Pel descobriment que els enzims poden cristal·litzar-se[48]
  John Howard Northrop   Estats Units Per la preparació d'enzims i de proteïnes víriques pures[48]
  Wendell Meredith Stanley   Estats Units
1947   Sir Robert Robinson   Regne Unit Per la seva recerca sobre productes vegetals d'importància biològica, en especial els alcaloides[49]
1948   Arne Tiselius   Suècia Per la seva recerca sobre l'electroforesi i l'anàlisi d'adsorció, en especial pel descobriment de la naturalesa complexa de les proteïnes del sèrum[50]
1949 William Francis Giauque   Estats Units Per les seves contribucions a la termodinàmica química, en particular pel que fa al comportament de les substàncies a temperatures molt baixes[51]
1950   Otto Paul Hermann Diels   RFA Pel descobriment i desenvolupament de la síntesi de diens[52]
  Kurt Alder   RFA
1951   Edwin Mattison McMillan   Estats Units Per les seves investigacions sobre els elements transurànids[53]
  Glenn Theodore Seaborg   Estats Units
1952   Archer John Porter Martin   Regne Unit Per la invenció de la cromatografia de partició[54]
  Richard Laurence Millington Synge   Regne Unit
1953   Hermann Staudinger   RFA Pel seus descobriments en el camp de la química macromolecular[55]
1954   Linus Carl Pauling   Estats Units Per la seva recerca sobre la naturalesa de l'enllaç químic i les seves aplicacions a l'elucidació de l'estructura de substàncies complexes[56]
1955   Vincent du Vigneaud   Estats Units Pel seu treball sobre la bioquímica de compostos de sofre importants, en especial per la primera síntesi d'una hormona polipeptídica[57]
1956   Nikolai Nikolàievitx Semiónov   Unió Soviètica Per les seves investigacions sobre el mecanisme de les reaccions químiques[58]
  Sir Cyril Norman Hinshelwood   Regne Unit
1957   Alexander R. Todd   Regne Unit Pel seu treball sobre nucleòtids i coenzims nucleotídics[59]
1958   Frederick Sanger   Regne Unit Pel seu treball sobre l'estructura de les proteïnes, en especial de la insulina[60]
1959   Jaroslav Heyrovský   Txecoslovàquia Pel descobriment i desenvolupament dels mètodes polarogràfics d'anàlisi[61]
1960 Willard Frank Libby   Estats Units Pel se mètode de datació per carboni 14, útil en arqueologia, geologia, geofísica i altres branques de la ciència[62]
1961   Melvin Calvin   Estats Units Per les seves investigacions en l'assimilació del diòxid de carboni per les plantes[63]
1962   Max Ferdinand Perutz   Regne Unit Pels seus estudis sobre l'estructura de proteïnes globulars[64]
  John Cowdery Kendrew   Regne Unit
1963   Karl Ziegler   RFA Pels seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia dels polímers d'alt pes molecular (catalitzadors Ziegler-Natta)[65]
  Giulio Natta   Itàlia
1964 Dorothy Crowfoot Hodgkin   Regne Unit Per la determinació per tècniques de raigs X d'estructures de substàncies biològiques importants[66]
1965   Robert Burns Woodward   Estats Units Pels seus èxits rellevants en l'art de la síntesi orgànica[67]
1966   Robert S. Mulliken   Estats Units Pel seu treball fonamental sobre l'enllaç químic i l'estructura electrònica de les molècules pel mètode de l'orbital molecular[68]
1967   Manfred Eigen   RFA Pels seus estudis sobre les reaccions químiques molt ràpides, efectuats en pertorbar l'equilibri per mitjà de polsos d'energia molt curts[69]
  Ronald George Wreyford Norrish   Regne Unit
  George Porter   Regne Unit
1968   Lars Onsager   Estats Units Pel descobriment de la relació de reciprocitat d'Onsager, fonamental per entendre la termodinàmica dels processos irreversibles[70]
1969 Derek H. R. Barton   Regne Unit Per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de conformació química i el seu ús en química[71]
  Odd Hassel   Noruega
1970   Luis F. Leloir   Argentina Pel descobriment dels nucleòtids de sucres i la seva funció en la biosíntesi dels carbohidrats[72]
1971   Gerhard Herzberg   Canadà Per les seves contribucions al coneixement de l'estructura electrònica i la geometria de les molècules, en particular dels radicals[73]
1972   Christian B. Anfinsen   Estats Units Pels seu treball sobre la ribonucleasa, en especial en allò que es refereix a la connexió entre la seqüència d'aminoàcids i la conformació biològicament activa [74]
Stanford Moore   Estats Units Per la seva contribució a la comprensió de la connexió entre l'estructura química i l'activitat catalítica del centre actiu de la molècula de la ribonucleasa[74]
William H. Stein   Estats Units
1973 Ernst Otto Fischer   RFA Pel seu treball pioner, realitzat de manera independent, sobre la química dels compostos organometàl·lics, anomenats compostos "sandwich"[75]
  Geoffrey Wilkinson   Regne Unit
1974   Paul J. Flory   Estats Units Pel treball fonamental, tant teòric com pràctic, en el camp de la química física de les macromolècules[76]
1975   John Warcup Cornforth   Austràlia
  Regne Unit
Pel seu treball sobre l'estereoquímica de les reaccions catalitzades per enzims[77]
  Vladimir Prelog   Suïssa Per la seva recerca sobre l'estereoquímica de les molècules i les reaccions orgàniques[77]
1976   William N. Lipscomb   Estats Units Pels seus estudis sobre l'estructura dels borans que han aportat nova llum al problema de l'enllaç químic[78]
1977   Ilya Prigogine   Bèlgica Per les seves contribucions a la termodinàmica lluny de l'equilibri, en particular la teoria de les estructures dissipatives[79]
1978 Peter D. Mitchell   Regne Unit Per a la seva contribució a la comprensió de la transferència d'energia biològica a través de la formulació de la teoria quimiosmòtica[80]
1979 Herbert C. Brown   Estats Units Pel desenvolupament de l'ús de compostos de bor i de fòsfor, respectivament, com a reactius importants en la síntesi orgànica[81]
Georg Wittig   RFA
1980   Paul Berg   Estats Units Pels seus estudis fonamentals sobre la bioquímica dels àcids nucleics, en particular l'ADN recombinant[82]
  Walter Gilbert   Estats Units Per les seves contribucions a la determinació de seqüències de bases en els àcids nucleics[82]
  Frederick Sanger   Regne Unit
1981   Roald Hoffmann   Estats Units Per les seves teories, desenvolupades independentment, sobre el curs de les reaccions químiques[83]
  Kenichi Fukui   Japó
1982   Aaron Klug   Regne Unit Pel desenvolupament de la microscòpia electrònica cristal·logràfica i l'elucidació estructural de complexos àcid nucleic-proteïna d'importància biològica[84]
1983   Henry Taube   Estats Units Pel seu treball sobre els mecanismes de les reaccions de transferència electrònica, en especial en compostos de coordinació[85]
1984   Robert Bruce Merrifield   Estats Units Pel seu desenvolupament de la metodologia de la síntesi química sobre una matriu sòlida[86]
1985   Herbert A. Hauptman   Estats Units Pels seus èxits remarcables assolits en el desenvolupament de mètodes directes per a la determinació d'estructures cristal·lines[87]
  Jerome Karle   Estats Units
1986   Dudley R. Herschbach   Estats Units Per les seves contribucions a la dinàmica dels processos químics elementals[88]
  Yuan T. Lee   Estats Units
  John C. Polanyi   Canadà
  Hongria
1987 Donald J. Cram   Estats Units Pel desenvolupament i ús de molècules amb interaccions estructurals específiques d'alta selectivitat[89]
  Jean-Marie Lehn   França
Charles J. Pedersen   Estats Units
1988 Johann Deisenhofer   RFA Per la determinació de l'estructura tridimensional d'un centre de la reacció de fotosíntesi[90]
  Robert Huber   RFA
  Hartmut Michel   RFA
1989   Sidney Altman   Canadà
  Estats Units
Pel descobriment de les propietats catalítiques de l'àcid ribonucleic[91]
  Thomas R. Cech   Estats Units
1990   Elias James Corey   Estats Units Pel desenvolupament de la teoria i la metodologia de la síntesi orgànica[92]
1991   Richard R. Ernst   Suïssa Pel desenvolupament de la metodologia de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució [93]
1992   Rudolph A. Marcus   Estats Units Per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en sistemes químics[94]
1993   Kary B. Mullis   Estats Units Per les seves invencions sobre el mètode de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR)[95]
Michael Smith   Canadà Per les seves contribucions fonamentals al coneixement de la mutagènesi basada en els oligonucleòtids i pel desenvolupament dels estudis de les proteïnes[95]
1994   George A. Olah   Estats Units
  Hongria
Per les seves contribucions a la química dels carbocations[96]
1995   Paul J. Crutzen   Països Baixos Pels seus treballs conjunts sobre la química de l'atmosfera, especialment sobre la formació i descomposició de l'ozó[97]
  Mario J. Molina
  Mèxic
  F. Sherwood Rowland   Estats Units
1996   Robert F. Curl Jr.   Estats Units Pel descobriment dels ful·lerens[98]
  Sir Harold W. Kroto   Regne Unit
Richard E. Smalley   Estats Units
1997   Paul D. Boyer   Estats Units Per l'elucidació del mecanisme enzimàtic de la síntesi de l'adenosinatrifosfat (ATP)[99]
  John E. Walker   Regne Unit
  Jens C. Skou   Dinamarca Per la primera descoberta d'un enzim transportador dels ions de Na+ i K+-ATPasa[99]
1998   Walter Kohn   Austràlia Pel seu desenvolupament de la Teoria del funcional de les densitats[100]
  John A. Pople   Regne Unit Pel seu desenvolupament de mètodes computacionals en química quàntica[100]
1999   Ahmed H. Zewail   Egipte
  Estats Units
Pels seus estudis sobre els estats de transició de les reaccions químiques amb ajuda de l'espectroscopia de femtosegons[101]
2000

 

Alan J. Heeger   Estats Units Pel seu descobriment i desenvolupament dels polímers conductors[102]

 

Alan G MacDiarmid   Estats Units
  Nova Zelanda
  Hideki Shirakawa   Japó

Guardonats segle XXIModifica

Any Premiat País Notes
2001 William S. Knowles   Estats Units Pel seu treball sobre les reaccions d'hidrogenació amb catalitzadors quirals[103]
  Ryōji Noyori   Japó
  K. Barry Sharpless   Estats Units Pel seu treball sobre les reaccions d'oxidació amb catalitzadors quirals[103]
2002   John B. Fenn   Estats Units Pel seu desenvolupament de mètodes de desorció suau per a l'anàlisi de molècules biològiques per espectrometria de masses [104]
  Koichi Tanaka   Japó
  Kurt Wüthrich   Suïssa Pel desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear per a la determinació de l'estructura tridimensional de proteïnes de macromolècules biològiques en solució[104]
2003   Peter Agre   Estats Units Pel seu descobriment dels canals d'aigua[105]
  Roderick MacKinnon   Estats Units Pels seus estudis estructurals i mecanístics dels canals iònics[105]
2004   Aaron Ciechanover   Israel Pel descobriment de la degradació de les proteïnes regulada per la ubiquitina[106]
  Avram Hershko   Israel
  Irwin Rose   Estats Units
2005 Yves Chauvin   França Pel desenvolupament de metàtesi en química orgànica[107]
  Robert H. Grubbs   Estats Units
  Richard R. Schrock   Estats Units
2006   Roger D. Kornberg   Estats Units Pels seus estudis sobre les bases moleculars de la transcripció eucariòtica [108]
2007   Gerhard Ertl   Alemanya Pels seus estudis de processos químics sobre superfícies sòlides[109]
2008   Osamu Shimomura   Estats Units[110]
  Japó
Pel descobriment i desenvolupament de la proteïna verda fluorescent (GFP)[111]
  Martin Chalfie   Estats Units
  Roger Y. Tsien   Estats Units
2009   Venkatraman Ramakrishnan   Índia Pels seus treballs en l'estructura i funció de la ribosoma[112]
  Thomas A. Steitz   Estats Units
  Ada E. Yonath   Israel
2010   Richard F. Heck   Estats Units Pel seu treball sobre les reaccions d'acoblament ("cross-coupling") amb catalitzadors de pal·ladi en química orgànica[113]
  Ei-ichi Negishi   Japó
  Akira Suzuki   Japó
2011   Daniel Shechtman   Israel Pel descobriment dels quasicristalls[114]
2012   Robert Lefkowitz   Estats Units Pels estudis sobre els receptors acoblats a les proteïnes G[115]
  Brian Kobilka   Estats Units
2013   Martin Karplus   Estats Units
  Àustria
Pel desenvolupament de models multiescala per a sistemes químics complexos[116]
  Michael Levitt   Estats Units
  Israel
  Regne Unit
  Arieh Warshel   Israel
  Estats Units
2014   Eric Betzig   Estats Units Pel desenvolupament de la microscopia de fluorescència de súper-resolució[117]
  Stefan W. Hell   Alemanya
  William E. Moerner   Estats Units
2015   Tomas Lindahl   Suècia Pels estudis sobre els mecanismes de reparació de l'ADN[118]
  Paul L. Modrich   Estats Units
  Aziz Sancar   Estats Units[119]
  Turquia
2016   Jean-Pierre Sauvage   França Pel disseny i síntesi de màquines moleculars.[120][121]
  Fraser Stoddart   Regne Unit
  Estats Units
  Ben Feringa   Països Baixos
2017   Jacques Dubochet   Suïssa Pel desenvolupament la microscopia crioelectrònica per a la determinació d'estructures de biomolècules en dissolució amb alta resolució.[122]
  Joachim Frank   Alemanya
  Estats Units[123]
  Richard Henderson   Regne Unit
2018   Frances Arnold   Estats Units Per a l'evolució dirigida dels enzims[124]
  George Smith   Estats Units Per a la phage display de pèptids i anticossos.
  Gregory Winter   Regne Unit
2019   John B. Goodenough   Alemanya
  Estats Units
Pel desenvolupament de bateries d'ions de liti[125]
Stanley Whittingham   Estats Units
  Akira Yoshino   Japó
2020   Emmanuelle Charpentier   França «Pel desenvolupament d'un mètode d'edició genètica».[126]
  Jennifer Doudna   Estats Units

Guardonats per paísModifica

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat. Segons aquest barem, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Química és els Estats Units, seguit d'Alemanya (nota: dins Alemanya s'inclouen tots els guardons, des de l'Imperi Alemany fins a l'estat actual):

Nació Nombre de guardonats
  Estats Units 66,5
  Alemanya 29
  Regne Unit 25,3
  França 7,5
  Suïssa 6
  Japó 6
  Israel 4,8
  Canadà 3,5
  Suècia 4
  Països Baixos 3
  Àustria 1,5
  Índia 1
  Argentina 1
  Bèlgica 1
  Dinamarca 1
  Finlàndia 1
  Itàlia 1
  Nova Zelanda 1
  Noruega 1
  Unió Soviètica 1
  Mèxic 1
  Hongria 1
  Txecoslovàquia 1
  Austràlia 0,5
  Egipte 0,5
  Polònia 0,5
  Turquia 0,5

ReferènciesModifica

  1. «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 març 2012].
  2. «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 març 2012].
  3. «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
  4. «The Nobel Prize Amounts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
  5. «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 març 2012].
  6. Malmström, Bo G.; Bertil Andersson. «The Nobel Prize in Chemistry: The Development of Modern Chemistry» (en anglès). Nobelprize.org, 03-12-2001. [Consulta: 11 març 2012].
  7. Levinovitz, Agneta Wallin; Nils Ringertz. Imperial College Press i World Scientific Publishing. The Nobel Prize: The First 100 Years (en anglès), 2001, p. 22. ISBN 981-02-4664-1. 
  8. «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
  9. «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
  10. Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize (en anglès), 1983. ISBN 9780862541118. 
  11. «The Nobel Prize in Chemistry 1901» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  12. «The Nobel Prize in Chemistry 1902» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  13. «The Nobel Prize in Chemistry 1903» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  14. «The Nobel Prize in Chemistry 1904» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  15. «The Nobel Prize in Chemistry 1905» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  16. «The Nobel Prize in Chemistry 1906» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  17. «The Nobel Prize in Chemistry 1907» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  18. «The Nobel Prize in Chemistry 1908» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  19. «The Nobel Prize in Chemistry 1909» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  20. «The Nobel Prize in Chemistry 1910» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  21. «The Nobel Prize in Chemistry 1911» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  22. 22,0 22,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  23. «The Nobel Prize in Chemistry 1913» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  24. «The Nobel Prize in Chemistry 1914» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  25. «The Nobel Prize in Chemistry 1915» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  26. «The Nobel Prize in Chemistry 1918» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  27. «The Nobel Prize in Chemistry 1920» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  28. «The Nobel Prize in Chemistry 1921» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  29. «The Nobel Prize in Chemistry 1922» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  30. «The Nobel Prize in Chemistry 1923» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  31. «The Nobel Prize in Chemistry 1925» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  32. «The Nobel Prize in Chemistry 1926» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  33. «The Nobel Prize in Chemistry 1927» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  34. «The Nobel Prize in Chemistry 1928» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  35. «The Nobel Prize in Chemistry 1929» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  36. «The Nobel Prize in Chemistry 1930» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  37. «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  38. «The Nobel Prize in Chemistry 1932» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  39. «The Nobel Prize in Chemistry 1934» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  40. «The Nobel Prize in Chemistry 1935» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  41. «The Nobel Prize in Chemistry 1936» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  42. 42,0 42,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1937» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  43. «The Nobel Prize in Chemistry 1938» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  44. 44,0 44,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1939» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  45. «The Nobel Prize in Chemistry 1943» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  46. «The Nobel Prize in Chemistry 1944» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  47. «The Nobel Prize in Chemistry 1945» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  48. 48,0 48,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  49. «The Nobel Prize in Chemistry 1947» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  50. «The Nobel Prize in Chemistry 1948» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  51. «The Nobel Prize in Chemistry 1949» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  52. «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  53. «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  54. «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  55. «The Nobel Prize in Chemistry 1953» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  56. «The Nobel Prize in Chemistry 1954» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  57. «The Nobel Prize in Chemistry 1955» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  58. «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  59. «The Nobel Prize in Chemistry 1957» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  60. «The Nobel Prize in Chemistry 1958» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  61. «The Nobel Prize in Chemistry 1959» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  62. «The Nobel Prize in Chemistry 1960» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  63. «The Nobel Prize in Chemistry 1961» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  64. «The Nobel Prize in Chemistry 1962» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  65. «The Nobel Prize in Chemistry 1963» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  66. «The Nobel Prize in Chemistry 1964» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  67. «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  68. «The Nobel Prize in Chemistry 1966» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  69. «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  70. «The Nobel Prize in Chemistry 1968» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  71. «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  72. «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  73. «The Nobel Prize in Chemistry 1971» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  74. 74,0 74,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  75. «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  76. «The Nobel Prize in Chemistry 1974» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  77. 77,0 77,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1975» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  78. «The Nobel Prize in Chemistry 1976» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  79. «The Nobel Prize in Chemistry 1977» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  80. «The Nobel Prize in Chemistry 1978» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  81. «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  82. 82,0 82,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1980» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  83. «The Nobel Prize in Chemistry 1981» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  84. «The Nobel Prize in Chemistry 1982» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  85. «The Nobel Prize in Chemistry 1983» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  86. «The Nobel Prize in Chemistry 1984» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  87. «The Nobel Prize in Chemistry 1985» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  88. «The Nobel Prize in Chemistry 1986» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  89. «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  90. «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  91. «The Nobel Prize in Chemistry 1989» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  92. «The Nobel Prize in Chemistry 1990» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  93. «The Nobel Prize in Chemistry 1991» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  94. «The Nobel Prize in Chemistry 1992» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  95. 95,0 95,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1993» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  96. «The Nobel Prize in Chemistry 1994» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  97. «The Nobel Prize in Chemistry 1995» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  98. «The Nobel Prize in Chemistry 1996» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  99. 99,0 99,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1997» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  100. 100,0 100,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1998» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  101. «The Nobel Prize in Chemistry 1999» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  102. «The Nobel Prize in Chemistry 2000» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  103. 103,0 103,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  104. 104,0 104,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2002» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  105. 105,0 105,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2003» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  106. «The Nobel Prize in Chemistry 2004» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  107. «The Nobel Prize in Chemistry 2005» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  108. «The Nobel Prize in Chemistry 2006» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  109. «The Nobel Prize in Chemistry 2007» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  110. «The Nobel Prize in Chemistry 2008–Press Release» (en anglès). Nobelprize.org, 08-10-2008. [Consulta: 10 març 2012].
  111. «The Nobel Prize in Chemistry 2008» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  112. «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  113. «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  114. «The Nobel Prize in Chemistry 2011» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
  115. «The Nobel Prize in Chemistry 2012» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 octubre 2012].
  116. «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 9 octubre 2014].
  117. «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 9 octubre 2014].
  118. «The Nobel Prize in Chemistry 2015». Nobelprize.org.
  119. «Auszeichnung: Chemie-Nobelpreis geht an drei DNA-Forscher (doble ciutadania)». SPIEGEL. [Consulta: 7 octubre 2015].
  120. «The Nobel Prize in Chemistry 2016». Nobelprize.org. [Consulta: 5 octubre 2016].
  121. Pioners de la nanotecnologia, premiats amb el Nobel de Química
  122. «The Nobel Prize in Chemistry 2017». Nobelprize.org.
  123. Frank, Joachim (2017), Curriculum Vitae. Retrieved 4 October 2017.
  124. Press Release: The Nobel Prize in Chemistry 2018
  125. Corbella, Josep «Las baterías de móviles y coches eléctricos ganan el Nobel de Química». La Vanguardia, 09-10-2019 [Consulta: 10 octubre 2019].
  126. «The Nobel Prize in Chemistry 2020». [Consulta: 7 octubre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química