Obre el menú principal

Real Madrid Club de Fútbol

club de futbol de la ciutat de Madrid
(S'ha redirigit des de: Real Madrid CF)

El Real Madrid Club de Fútbol és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de març del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 99.000 socis[5] i més de 2.350 penyes.

Infotaula club esportiuReial Madrid CF
Real Madrid.svg
Estudio Lamela SantiagoBernabeu.jpg
Nom complet Real Madrid Club de Fútbol
Àlies Blancos (Blancs)
Merengues (Merenges)
Vikingos (Víkings)
Fundació 6 de març 1902
Colors           blanc, violat
País Espanya
Guardons FIFA Club of the Century Tradueix
Àrea social
Estadi Santiago Bernabéu, Madrid
(81.044[1])
Localització Madrid
Socis Més de 99.000[2]
Penyes Més de 2.350[3]
Presidència Espanya Florentino Pérez
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador França Zinedine Zidane
Lliga Lliga Santander
(3r la temporada 2018-19)
Classificació històrica 1r a La Liga[4]
Equipament
Primer
Segon
Tercer

Web Lloc web oficial
Facebook: RealMadrid Twitter: realmadrid Instagram: realmadrid
Modifica les dades a Wikidata

A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,[6] el Real Madrid no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus més de 99.000 socis.[2]

L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre d'altres: 33 Campionats de Lliga espanyola, 19 Copes del Rei, 10 Supercopes d'Espanya, 13 Copes d'Europa, 4 Supercopes d'Europa, 2 Copes UEFA i 4 Mundials de Clubs. És el club amb més títols internacionals (29) superant el Al-Ahly amb 24, i el Boca Juniors, Club Nacional i Futbol Club Barcelona amb 22. És per tant el segon equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX, Club of the XX Century).[7]

Posseeix en l'actualitat una altra secció de bàsquet, amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa.[8] El seu màxim rival és el Futbol Club Barcelona, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlético de Madrid.

L'equip filial de l'equip de futbol és el Real Madrid Castilla Club de Fútbol i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter. Així mateix, a nivell femení, el club comptarà des de 2020 amb un equip de futbol femení, el Club Deportivo TACON, i un equip de futbol formatiu.

L'estadi on juga els partits com a local és el Santiago Bernabéu, amb una capacitat per 81.044 espectadors.[1] Els seus seguidors són coneguts com a vikingos i el nombre de penyes repartides per tot el món és de més de 2.350.[3] Tot plegat fa que sigui una de les entitats esportives més importants d'Espanya (un 39% dels espanyols escull el Real Madrid com el seu equip preferit)[9] i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.

Contingut

Els símbols

Equipació

L'uniforme de l'equip és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportiva Adidas. Des del 2013 porta publicitat de la marca Fly Emirates.

Evolució de l'equipació

Primer equipament
 
 
 
 
 
 
 
 
1902-1908
 
 
 
 
 
 
 
 
1908-1911
 
 
 
 
 
 
 
 
1911-1914
 
 
 
 
 
 
 
1914-1920
 
 
 
 
 
 
 
1920-1925
 
 
 
 
 
 
 
 
1925-1926
 
 
 
 
 
 
 
1926-1931
 
 
 
 
 
 
 
1931-1941
 
 
 
 
 
 
 
1941-1952
 
 
 
 
 
 
 
1953-1954
 
 
 
 
 
 
 
1954-1955
 
 
 
 
 
 
1955-1980
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1980-1982
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1982-1984
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1984-1986
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1986-1989
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1989-1990
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1990-1992
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1992-1993
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1993-1994
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1994-1996
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1996-1997
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1997-1998
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1998-2000
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2000-2001
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2001-2002
 
 
 
 
 
 
2002-2003 (4)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2003-2004
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2004-2005
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2005-2006
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2006-2007
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2007-2008
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2008-2009
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2009-2010
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2010-2011
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2011-2012
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2012-2013
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2013-2014
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2014-2015
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2015-2016
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2016-2017
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2017-2018
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2018-2019
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2019-2020

Símbols

Escut

El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia a entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca.[10] Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, l'equip hauria de portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.

La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle.[10] El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Real. Per aquesta raó se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club.[10] Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.

Amb la instauració de la II República el 1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió de Castella.[10]

Un cop acabada la Guerra Civil, el 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Fútbol.[10] És amb aquest escut amb el qual el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.

L'última modificació es va donar el 2001 sota la presidència de Florentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo al màrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.[10]

Himne

L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures, ja que entre ells hi havia catedràtics de conservatori i integrants de l'Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio.

El 2002, any del centenari del Real Madrid, es va crear un segon himne compost per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen en l'actualitat com a himnes del Real Madrid.

L'any 2005, amb motiu del rodatge de Real, la pel·lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid.[11]

Per últim, l'any 2014, coincidint amb l'obtenció de la desena Uefa Champions League, és compost per Plácido Domingo l'himne de la "dècima", titulat: "Hala Madrid y nada más". Encara que no sigui l'himne oficial, aquest pràcticament l'ha sobreescrit, ja que és el que l'afició acostuma a entonar i el que el club posa abans de l'inici de cada partit com a local.

Merengues

El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.

Instal·lacions

Estadi

Article principal: Estadi Santiago Bernabéu

L'estadi del Real Madrid és el Santiago Bernabéu, que és propietat del mateix club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, l'Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.

L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.[12]

Ciutat Esportiva

Article principal: Ciudad Real Madrid

El 12 de maig del 2004 s'iniciaren les obres de la Ciudad Real Madrid als afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.

Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stéfano.

Camps anteriors

Els antics camps del Real Madrid són: Camp de l'Estrada, Hipódromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Campo d'O'Donnell, Velódromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartín.

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín.

Història

 
Una de les primeres alineacions del club.

Madrid Foot-Ball Club

El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institución Libre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.[13] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC.[14]

El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març.

El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei.

Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Moderno, l'Amicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).

El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlético de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol.

El 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, en guanyar-la tres vegades seguides.

Real Madrid i primers anys de lliga

El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Reial (Real).

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín. El partit inaugural enfrontà l'equip madrileny contra el Newcastle United anglès, campió de la Copa Anglesa.

La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, sent el primer líder de la història de Primera Divisió. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.

Amb l'inici de la Segona República Espanyola (1931) el club perd la denominació de Real i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit.

Post-Guerra i presidència de Santiago Bernabéu de Yeste

 
Alfredo Di Stéfano Laulhé, responsable de donar-li les primeres cinc edicions de la Copa d'Europa de futbol al Reial Madrid CF.

Després de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.

El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabéu va ser elegit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcció de l'estadi Santiago Bernabéu, acabat el 1947. L'estadi s'inaugurà el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portuguès.

El 1952 se celebren les Núpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrköping, campió de Suècia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió de Colòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colòmbia i Veneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar la Petita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.

Inici del domini a Europa, Real Madrid Imperial

El 1953 comença una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stéfano, Paco Gento i Marquitos. Les negociacions pel jugador argentí van ser molt difícils, ja que el FC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Real Madrid, el FC Barcelona i el Torino italià (equip on el Barça volia vendre el jugador), la Federació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Real Madrid.

El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la història davant de l'Stade de Reims. No obstant això, Jacques Ferran més tard admetria que aquesta edició del torneig va estar arreglada perquè se li facilitaran les coses als "millors clubs" participants, assegurant que el Reial Madrid CF va ser el que més va subornar.[15] Aquesta va ser la primera de cinc Copes d'Europa seguides, guanyant també la primera Copa Intercontinental contra el Peñarol de Montevideo.

El Real Madrid dels yé-yés, última etapa de Santiago Bernabéu

L'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la dels yé-yés. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga de Heysel.

El 1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castilla. Aquest any se celebren les Núpcies de Plata de l'estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.

Anys vuitanta i la Quinta del Buitre

Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu expresident.

A finals del 1983 i 1984 comença a debutar amb el primer equip la generació batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stéfano com a entrenador, van debutar Rafael Martín Vázquez i Manolo Sanchís, que marcaria l'únic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generació, Emilio Butragueño, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cádiz CF, aconseguint la victòria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisió amb el Castilla. Miguel Pardeza també debutaria aquell any, i a la temporada següent, Míchel també jugaria amb el primer equip.

Després de guanyar dues Copes de la UEFA, l'any 1985 i el 1986, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Munic el 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós AC Milan.

Segona època daurada a Europa, el Madrid dels Galàctics

 
Raúl González Blanco, antic capità del Reial Madrid CF. Al seu palmarès hi té sis Lligues espanyoles i tres Lligues de Campions, i és un dels millors jugadors de la història del Reial Madrid CF.

El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus exjugadors, Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.

El 1998, després de 32 anys, el Real Madrid guanya de nou la Copa d'Europa contra el Juventus de Torí amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama a Tòquio amb gols de Roberto Carlos i Raúl.

Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el València CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Luís Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, exjugador del club.

El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen, guanyant també la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental el 2003.

Tercera època daurada a Europa, la "décima", "undécima", "duodécima" i "decimotercera"

Després de 12 anys sense guanyar la UEFA Champions League, un 24 de maig de 2014, el Real Madrid tornava a proclamar-se campió a l'antic continent després d'una de les finals més intenses de la història on es van enfrontar per primera vegada a una final d'aquesta competició dos equips de la mateixa ciutat (Atlético de Madrid vs. Real Madrid). Encara que l'Atlético de Madrid va dominar el resultat fins gairebé el final del partit, un gol de cap de l'actual capità del conjunt blanc, Sergio Ramos, va esfondrar l'alegria del club "colchonero" al minut 93. Al temps extra d'aquesta final celebrada a l'estadi Da Luz de Lisboa, el Real Madrid va aconseguir imposar-se per un 4-1 i aixecar la tan anhelada "décima" Copa d'Europa.

Dos anys més tard, aquest cop a l'estadi de San Siro (Milà), es tornaven a trobar els dos clubs a la final d'aquella edició (2015/16) de la UEFA Champions League. Malgrat l'intent de revenja de l'Atlético de Madrid, el club "merengue" es va tornar a imposar en el llançament de penals, amb el gol decisiu de Cristiano Ronaldo.

Tant el 2017 com el 2018, el Real Madrid tornaria a guanyar la UEFA Champions League, convertint-se en el primer equip que la guanya de forma consecutiva 2 i 3 anys seguits des de l'edició moderna d'aquesta competició (1992). Zinedine Zidane va ser l'entrenador que va fer possible aquest tri-campionat.

Jugadors

Categoria principal: Futbolistes del Real Madrid CF

Plantilla actual (2018-19)

A data 1 febrer 2019[16]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Keylor Navas
2 DEF   Dani Carvajal
3 DEF   Jesús Vallejo
4 DEF   Sergio Ramos (capità)[16]
5 DEF   Raphaël Varane (4t capità)
6 DEF   Nacho
8 MIG   Toni Kroos
9 DAV   Karim Benzema (3r capità)
10 MIG   Luka Modrić
11 DAV   Gareth Bale
12 DEF   Marcelo (2n capità)[16]
25 POR   Thibaut Courtois
Núm. Posició Jugador
14 MIG   Casemiro
15 DEF   Theo Hernández
17 DAV   Lucas Vázquez
18 MIG   Marcos Llorente
19 DEF   Álvaro Odriozola
20 MIG   Marco Asensio
21 DAV   Borja Mayoral
22 MIG   Isco
23 MIG   Mateo Kovačić
24 MIG   Dani Ceballos
28 DAV   Vinícius Júnior
30 POR   Luca Zidane
21 DAV   Brahim Díaz

Cedits a altres equips

N. Pos. Nac. Jugador
POR   Andriy Lunin (al Leganés fins al 30 de juny de 2019)
DEF   Abner (al Coritiba fins al 31 de desembre de 2018)
DEF   Achraf Hakimi (al Borussia Dortmund until 30 June 2020)
DEF   Theo Hernández (a la Real Sociedad fins al 30 de juny de 2019)
DEF   Luismi Quezada (al Córdoba fins al 30 de juny de 2019)
DEF   Álvaro Tejero (a l'Albacete fins al 30 de juny de 2019)
MIG   Echu (al Rayo Majadahonda fins al 30 de juny de 2019)
MIG   Aleix Febas (al Albacete fins al 30 de juny de 2019)
MIG   Mateo Kovačić (al Chelsea fins al 30 de juny de 2019)
Núm. Posició Jugador
MIG   Martin Ødegaard (al Vitesse fins al 30 de juny de 2019)
MIG   James Rodríguez (al Bayern Munich fins al 30 de juny de 2019)
MIG   Óscar Rodríguez (al Leganés fins al 30 de juny de 2019)
MIG   Lucas Silva (al Cruzeiro fins al 30 de juny de 2019)
DAV   Lin Liangming (a l'Almería B fins al 30 de juny de 2019)
DAV   Raúl de Tomás (al Rayo Vallecano fins al 30 de juny de 2019)
DAV   Sergio Díaz (al Corinthians until 31 December 2019)
DAV   Mink Peeters (al Lleida fins al 30 de juny de 2019)
DAV   Borja Mayoral (al Llevant fins al 30 de juny de 2019)

Equip tècnic

Càrrec Nom
Entrenador Santiago Solari (interí)
Entrenador assistent Pablo Sanz Iniesta
Entrenador de porters Roberto Vázquez
Cap d'analistes Antolín Gonzalo Martín
Entrenador físic Óscar Caro
Entrenador físic José Conde
Entrenador físic Antonio Pintus
Delegat Chendo
  • Darrera actualització: 10 febrer 2019
  • Font: Real Madrid

Plantilles d'anteriors temporades


Jugadors destacats

   

Entrenadors destacats

Estructura organitzativa

 
L'actual president, Florentino Pérez Rodríguez.
  • President: Florentino Pérez Rodríguez[17]
  • President d'Honor: Francisco Gento
  • Vicepresidents:
    • Fernando Fernández Tapias
    • Eduardo Fernández de Blas
    • Pedro López Jiménez
  • Secretari:
    • Enrique Sánchez González
  • Vocals:
    • Ángel Luis Heras Aguado
    • Santiago Aguado García
    • Luis Gómez-Montejano y Arroyo
    • Jerónimo Farré Muncharaz
    • Enrique Pérez Rodríguez
    • Manuel Cerezo Velázquez
    • José Sánchez Bernal
    • Luis Blasco Bosqued
    • Gumersindo Santamaría Gil
    • Raúl Ronda Ortiz
    • José Manuel Otero Lastres
    • Nicolás Martín-Sanz García
  • Director General:[18] José Ángel Sánchez
  • Direcció del Gabinet de Presidència: Manuel Redondo
  • Director de l'Àrea Social: José Luis Sánchez
  • Director de Relacions Institucionals: Emilio Butragueño
  • Director de l'Assessoria Jurídica: Javier López Farré
  • Director de Futbol: Miguel Pardeza
  • Director de la secció de bàsquet: Juan Carlos Sánchez-Lázaro
  • Director Econòmic: Julio Esquerdeiro
  • Director de Futbol del primer equip: Santiago Solari

Llista de presidents del club

  •   Julián Palacios 1900 -1902
  •   Joan Padrós 1902 - 1904
  •   Carles Padrós 1904 - 1908
  •   Adolfo Meléndez 1908 - 16, 1939 - 40
  •   Pedro Parages 1916 - 1925
  •   Luis de Urquijo 1926 - 1929
  •   Luis Usera 1929 - 1935
  •   Rafael Sanchez 1935 - 1939
  •   Antonio Santos 1940 - 1943

Palmarès

Títols destacats

Títols nacionals (64)

Títols internacionals (31)

 
Copes d'Europa del club.
Després de guanyar-la 5 vegades seguides, té la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la màniga esquerra de la seva equipació un cercle blau (UEFA badge of honour) on es mostra la copa i damunt d'aquesta, el nombre de cops que s'ha guanyada[19].

Altres títols

Campionats regionals (24)

Golejades

Golejades més grans en partit oficial.
  • Major victòria com a local a la Lliga
  • Major victòria com a visitant a la Lliga
FC Progrès Niedercorn 0–7 Real Madrid

  Stade Jos Haupert,[21] Niederkorn, (Luxemburg)

  • Major derrota com a local a la Lliga
  • Major derrota com a visitant a la Lliga

Distincions individuals

Trofeus Pichichi (25)

Trofeus Zamora

Altres honors

Classificació a la Lliga per temporades

  Copa Intercontinental
  Campionat del Món de Clubs
  Champions League
  Supercopa d'Europa
  Lliga Europa de la UEFA
  Petita Copa del Món
  Lliga espanyola
  Copa del Rei
  Supercopa d'Espanya
  Copa de la Lliga

Trajectòria a les competicions internacionals per temporades

  • 1 Fase de grups. Equip eliminat millor possicionat en cas de classificació, equip classificat peor possicionat en cas d'eliminació.
Copa Intercontinental / Mundial de Clubs
Edició Quarts Semifinals Final / 3r lloc
59/60   Peñarol
66/67   Peñarol
98/99   V. da Gama
99/00   Corinthians 1   Necaxa
00/01   Boca
02/03   Olimpia
14/15   Cruz Azul   S. Lorenzo
16/17   América   Antlers
17/18   Al-Jazira SC   Grêmio
18/19   Antlers   Al-Ain
Supercopa d'Europa
Edició Final
98/99   Chelsea
00/01   Galatasaray
02/03   Feyenoord
14/15   Sevilla FC
16/17   Sevilla FC
17/18   Manchester United
18/19   Atlético
Copa d'Europa / Lliga de Campions
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
55/56   Servette FC   Partizan   Milan   Reims
56/57   Rapid   OGC Nice   M. United   Fiorentina
57/58   Antwerp   Sevilla FC   Vasas   Milan
58/59   Besiktas   Viena   Atlético   Reims
59/60   Jeunesse   OGC Nice   FC Barcelona   Eintracht F.
60/61   FC Barcelona
61/62   Vasas   BK 1913   Juventus   Standard   Benfica
62/63   Anderlecht
63/64   Rangers   Dinamo   Milan   Zürich   Internazionale
64/65   BK 1909   Dukla   Benfica
65/66   Feyenoord   Kilmarnock   Anderlecht   Internazionale   Partizan
66/67   Munich   Internazionale
67/68   Ajax   Hvidovre   Sparta   M. United
68/69   AEL   Rapid
69/70   Olympiakos   Standard
72/73   Keflavík   Arges   Dynamo   Ajax
75/76   Dinamo   Derby   Borussia M.   Bayern
76/77   Stal M.   Brugge
78/79   Progrès   Grasshoppers
79/80   Levski   FC Porto   Celtic   Hamburg
80/81   Limerick   Honvéd   Spartak M.   Internazionale   Liverpool FC
86/87   Young Boys   Juventus   Estrella Roja   Bayern
87/88   Napoli   FC Porto   Bayern   PSV
88/89   Moss   Górnik Z.   PSV   Milan
89/90   Spora   Milan
90/91   Odense   Tirol   Spartak M.
95/96   Ferencváros 1   Juventus
97/98   Rosenborg 1   Bayer L.   Borussia D.   Juventus
98/99   Spartak M. 1   Dynamo
99/00   Olympiakos 1   Dynamo 1   M. United   Bayern   València CF
00/01   Bayer L.   Anderlecht   Galatasaray   Bayern
01/02   Lokomotiv 1   Sparta 1   Bayern   FC Barcelona   Bayer L.
02/03   AEK 1   Borussia D. 1   M. United   Juventus
03/04   Olympique M. 1   Bayern   Monaco
04/05   Wisla C.   Dynamo 1   Juventus
05/06   Rosenborg 1   Arsenal
06/07   Steaua 1   Bayern
07/08   Werder 1   Roma
08/09   Zenit 1   Liverpool FC
09/10   Olympique M. 1   Olympique L.
10/11   Ajax 1   Olympique L.   Hotspur   FC Barcelona
11/12   Ajax 1   CSKA   APOEL   Bayern
12/13   Ajax 1   M. United   Galatasaray   Borussia D.
13/14   Juventus 1   Schalke   Borussia D.   Bayern   Atlético
14/15   Liverpool FC 1   Schalke   Atlético   Juventus
15/16   Shakhtar 1   Roma   Wolfsburg   M. City   Atlético
16/17   Legia 1   Napoli   Bayern   Atlético   Juventus
17/18   Borussia D. 1   PSG   Juventus   Bayern   Liverpool FC
18/19   Viktoria Plzeň 1   Ajax
Recopa d'Europa
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
70/71   Hibernians   Wacker   Cardiff   PSV   Chelsea
71/72   Fram   Austria V.   Estel Vermeig
82/83   Baia Mare   Újpest   Internazionale   Austria V.   Aberdeen
93/94   Lugano   Wacker   PSG
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
71/72   Basilea   PSV
73/74   Ipswich
81/82   Tatabánya   Carl Zeiss   Rapid   Kaiserslautern
83/84   Sparta
84/85   Wacker   Rijeka   Anderlecht   Tottenham   Internazionale   Videoton
85/86   AEK   Chornomorets   Borussia M.   Neuchâtel   Internazionale   Köln
91/92   Slovan   Utrecht   Neuchâtel   Sigma   Torino
92/93   Politehnica T.   Torpedo M.   Vitesse   PSG
94/95   Sporting L.   Dynamo M.   Odense

Altres dades d'interès

Els 10 màxims golejadors de la història en partits oficials

Nota: En negreta jugador en actiu. Entre parèntesis les temporades al club. No es tenen en compte partits amistosos.
Nota (1): Inclosos partits en la Copa d'Europa (E1), Recopa d'Europa (E2), Copa UEFA (E3), Supercopa d'Europa (E4).
Nota (2): Incluidos partidos en la Copa Eva Duarte, Supercopa d'Espanya y la Copa de la Lliga, Copa Llatina, Copa Intercontinental y Campionat del Món de Clubs FIFA.

# Jugador Temporades Gols Lliga Copa Europa (1) Altres (2) G/P
E1 E2 E3 E4
1   Cristiano Ronaldo 2009 - 18 (9) 450 311 22 105 - - 2 10 1.03
2   Raúl González 1994 - 10 (16) 323 228 18 66 - - 1 10 0.44
3   Alfredo Di Stéfano 1953 - 64 (11) 308 216 40 49 - - - 3 0.78
4   Carlos Santillana 1971 - 88 (17) 290 186 48 22 11 15 - 8 0.45
5   Ferenc Puskás 1958 - 66 (8) 242 156 49 35 - - - 2 0.92
6   Karim Benzema 2009 - Act. (10) 222 148 20 48 - - 1 5 0.47
7   Hugo Sánchez 1985 - 92 (7) 208 164 19 17 - 6 - 2 0.73
8   Paco Gento 1953 - 71 (18) 182 126 21 31 - - - 4 0.30
9   José Martínez Pirri 1964 - 80 (16) 172 123 26 18 5 - - - 0.31
10   Emilio Butragueño 1983 - 95 (12) 171 123 16 17 2 8 - 5 0.37

Seccions del club

Secció de bàsquet

La secció de bàsquet del Real Madrid Club de Futbol va ser constituïda el 1932. És el club europeu amb més títols i l'únic junt amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes que sempre ha estat a la lliga espanyola de primera divisió.

Secció de voleibol (desapareguda)

  • 7 Campionats de Lliga Masculina:
1972, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983
  • 12 Copes d'Espanya:
1954, 1956, 1960, 1969, 1973, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1983
  • 1 Copa de la Reina:
1981

Secció de tennis (desapareguda)

1966 (Manuel Santana)

Secció d'handbol (desapareguda)

Equips filials

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Estadio del Real Madrid» (en castellà). Real Madrid. [Consulta: 9 març 2017].
  2. 2,0 2,1 Isabel Ramos, 2012, p. 40.
  3. 3,0 3,1 Penyes del Real Madrid
  4. Classificació històrica
  5. «editor= AS.com El Real Madrid posee 99&781 socios» (en castellà). [Consulta: 11 juliol 2017].
  6. Referència a la conversió dels clubs de futbol en societats anònimes esportives
  7. Classificació del FIFA Club of the Century (Millor Club del Segle per la FIFA)
  8. Palmarès de la secció de bàsquet
  9. «Real Madrid y Barça, los equipos más amados y odiados de España» (en castellà). A la Contra, 27-11-2018. [Consulta: 27 juny 2019].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Elena Pou i Germán Pizarro. «El Madrid i el Barça a través dels seus escuts» (en castellà). MARCA.com, 26-11-2010. [Consulta: 26 novembre 2010].
  11. Article de l'himne de José Mercé al web oficial del Real Madrid
  12. Web oficial del Real Madrid
  13. «Real Madrid Fotos, juegos, fútbol, liga española, imágenes, LFP, historia, equipo». WDF. [Consulta: 16 setembre 2007].
  14. «1902-1911». Realmadrid.com. [Consulta: 9 setembre 2007].
  15. Champions League - Reconocen ayudas al Real Madrid en las primeras Copas de Europa - Yahoo Eurosport ES (castellà)
  16. 16,0 16,1 16,2 «Plantilla de Jugadores del Real Madrid | Real Madrid CF» (en castellà). Realmadrid.com. [Consulta: 22 juliol 2017].
  17. «Acta de reunión de la Junta Electoral Real Madrid Club de Fútbol». realmadrid.com, 02-06-2013. [Consulta: 3 juny 2013].
  18. «Organigrama del Real Madrid». Real Madrid CF. [Consulta: 12 agost 2011].
  19. Equips amb la UEFA badge of honour (anglès)
  20. Raúl Torre. «1902-03 (Campeonato de Madrid)» (en anglès). rsssf.com, 29-01-2009.
  21. Progrès Niederkorn
  22. García Luque «La llotja del Bernabeu». Sàpiens [Barcelona], num. 170, juliol 2016, p.42 – 47. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs