Real Madrid Club de Fútbol

Club de futbol de la ciutat de Madrid

El Real Madrid Club de Fútbol és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de març del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 85.000 socis[3] i més de 1.800 penyes.

Infotaula club esportiuReial Madrid CF
Reial Madrid.png
Nom complet Real Madrid Club de Fútbol
Àlies Blancos (Blancs)
Merengues (Merenges)
Vikingos (Víkings)
Fundació 6 de març 1902
Colors           blanc, violat
País Espanya
Àrea social
Estadi Santiago Bernabéu, Madrid
(85.454[1])
Localització Madrid
Presidència Espanya Florentino Pérez Rodríguez
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador França Zinédine Zidane
Lliga Lliga Santander
(1r la temporada 2016-17)
Classificació històrica 1r a La Liga[2]
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon
Equipació
Tercer

Lloc web
realmadrid.com
Modifica dades a Wikidata

Posseeix en l'actualitat dues seccions esportives: una de futbol, on és l'equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món (és el club amb més victòries en la màxima competició continental, la Lliga de Campions de la UEFA, i el tercer amb més campionats internacionals oficials en total, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX, Club of the XX Century);[4] i una altra secció de bàsquet, amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa.[5] El seu màxim rival és el Futbol Club Barcelona, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlético de Madrid.

Contingut

Els símbols

Equipació

L'uniforme de l'equip és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportiva Adidas. Des del 2013 porta publicitat de la marca Fly Emirates.

Període Marca esportiva Patrocinador
1980–1982 Adidas cap
1982–1985 Zanussi
1985–1986 Parmalat
1986–1989 Hummel
1989–1990 Reny Picot
1990–1992 Otaysa
1992–1994 Teka
1994–1998 Kelme
1998–2001 Adidas
2001–2002 Realmadrid.com
2002–2005 Siemens Mobile
2005–2006 Siemens
2006–2007 BenQ Siemens
2007–2013 bwin.com
2013- Fly Emirates

Evolució gràfica de l'equipació

Símbols

Escut

El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia a entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca.[6] Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, l'equip hauria de portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.

La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle.[6] El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Real. Per aquesta raó se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club.[6] Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.

Amb la instauració de la II República el 1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió de Castella.[6]

Un cop acabada la Guerra Civil, el 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Fútbol.[6] És amb aquest escut amb el qual el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.

L'última modificació es va donar el 2001 sota la presidència de Florentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo al màrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.[6]

Himne

L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures, ja que entre ells hi havia catedràtics de conservatori i integrants de l'Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio.

El 2002, any del centenari del Real Madrid, es va crear un segon himne compost per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen en l'actualitat com a himnes del Real Madrid.

L'any 2005, amb motiu del rodatge de Real, la pel·lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid.[7]

Merengues

El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.

Instal·lacions

Estadi

Article principal: Estadi Santiago Bernabéu

L'estadi del Real Madrid és el Santiago Bernabéu, que és propietat del mateix club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, l'Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.

L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.[8]

Ciutat Esportiva

Article principal: Ciudad Real Madrid

El 12 de maig del 2004 s'iniciaren les obres de la Ciudad Real Madrid als afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.

Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stéfano.

Camps anteriors

Els antics camps del Real Madrid són: Camp de l'Estrada, Hipódromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Campo d'O'Donnell, Velódromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartín.

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín.

Història

 
Una de les primeres alineacions del club.

Madrid Foot-Ball Club

El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institución Libre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.[9] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC.[10]

El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març.

El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei.

Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Moderno, l'Amicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).

El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlético de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol.

El 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, en guanyar-la tres vegades seguides.

Real Madrid i primers anys de lliga

El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Reial (Real).

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín. El partit inaugural enfrontà l'equip madrileny contra el Newcastle United anglès, campió de la Copa Anglesa.

La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, sent el primer líder de la història de Primera Divisió. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.

Amb l'inici de la Segona República Espanyola (1931) el club perd la denominació de Real i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit.

Post-Guerra i presidència de Santiago Bernabéu de Yeste

 
Alfredo Di Stéfano Laulhé, responsable de donar-li les primeres cinc edicions de la Copa d'Europa de futbol al Reial Madrid CF.

Després de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.

El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabéu va ser escollit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcció de l'estadi Santiago Bernabéu, acabat el 1947. L'estadi s'inaugurà el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portuguès.

El 1952 se celebren les Núpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrköping, campió de Suècia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió de Colòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colòmbia i Veneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar la Petita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.

Inici del domini a Europa, Real Madrid Imperial

El 1953 comença una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stéfano, Paco Gento i Marquitos. Les negociacions pel jugador argentí van ser molt difícils, ja que el FC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Real Madrid, el FC Barcelona i el Torino italià (equip on el Barça volia vendre el jugador), la Federació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Real Madrid.

El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la història davant de l'Stade de Reims. No obstant això, Jacques Ferran més tard admetria que aquesta edició del torneig va estar arreglada perquè se li facilitaran les coses als "millors clubs" participants, assegurant que el Reial Madrid CF va ser el que més va subornar.[11] Aquesta va ser la primera de cinc Copes d'Europa seguides, guanyant també la primera Copa Intercontinental contra el Peñarol de Montevideo.

El Real Madrid dels yé-yés, última etapa de Santiago Bernabéu

L'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la dels yé-yés. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga de Heysel.

El 1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castilla. Aquest any se celebren les Núpcies de Plata de l'estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.

Anys vuitanta i la Quinta del Buitre

Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu expresident.

A finals del 1983 i 1984 comença a debutar amb el primer equip la generació batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stéfano com a entrenador, van debutar Rafael Martín Vázquez i Manolo Sanchís, que marcaria l'únic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generació, Emilio Butragueño, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cádiz CF, aconseguint la victòria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisió amb el Castilla. Miguel Pardeza també debutaria aquell any, i a la temporada següent, Míchel també jugaria amb el primer equip.

Després de guanyar dues Copes de la UEFA, l'any 1985 i el 1986, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Munic el 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós AC Milan.

Segona època daurada a Europa, el Madrid dels Galàctics

 
Raúl González Blanco, antic capità del Reial Madrid CF. Al seu palmarès hi té sis Lligues espanyoles i tres Lligues de Campions, i és un dels millors jugadors de la història del Reial Madrid CF.

El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus exjugadors, Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.

El 1998, després de 32 anys, el Real Madrid guanya de nou la Copa d'Europa contra el Juventus de Torí amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama a Tòquio amb gols de Roberto Carlos i Raúl.

Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el València CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Luís Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, exjugador del club.

El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen, guanyant també la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental el 2003.

Jugadors

Categoria principal: Futbolistes del Real Madrid CF

Plantilla actual (2017-18)

A data 8 setembre 2017[12]
Núm. Nac. Posició Jugador
1   POR Keylor Navas
2   DEF Dani Carvajal
3   DEF Jesús Vallejo
4   DEF Sergio Ramos (capità)[12]
5   DEF Raphaël Varane
6   DEF Nacho
7   DAV Cristiano Ronaldo (3r capità)
8   MIG Toni Kroos
9   DAV Karim Benzema (4t capità)
10   MIG Luka Modrić
11   DAV Gareth Bale
12   DEF Marcelo (2n capità)[12]
Núm. Nac Posició Jugador
13   POR Kiko Casilla
14   MIG Casemiro
15   DEF Theo Hernández
17   DAV Lucas Vázquez
18   MIG Marcos Llorente
19   DEF Ashraf Hakimi
20   MIG Marco Asensio
21   DAV Borja Mayoral
22   MIG Isco
23   MIG Mateo Kovačić
24   MIG Dani Ceballos
30   POR Luca Zidane

Cedits a altres equips

Núm. Nac. Posició Jugador
  DEF Abner (a l'Estoril fins al 30 de juny de 2018)
  DEF Fábio Coentrão (a l'Sporting CP fins al 30 de juny de 2018)
  DEF Philipp Lienhart (al Freiburg fins al 30 de juny de 2018)
  MIG Aleix Febas (al Real Zaragoza fins al 30 de juny de 2018)
  MIG Javier Muñoz (al Lorca fins al 30 de juny de 2018)
  MIG Martin Ødegaard (al Heerenveen fins al 30 de juny de 2018)
Núm. Nac Posició Jugador
  MIG Mink Peeters (al VVV-Venlo fins al 30 de juny de 2018)
  MIG James Rodríguez (al Bayern de Munic fins al 30 de juny de 2019)
  MIG Lucas Silva (al Cruzeiro fins al 30 de juny de 2018)
  MIG Federico Valverde (al Deportivo La Coruña fins al 30 de juny de 2018)
  DAV Sergio Díaz (al CD Lugo fins al 30 de juny de 2018)
  DAV Raúl de Tomás (al Rayo Vallecano fins al 30 de juny de 2018)

Equip tècnic

 
Zinédine Zidane és l'actual entrenador del club.
Càrrec Nom
Entrenador Zinédine Zidane
Entrenador assistent David Bettoni
Entrenador assistent Hamidou Msaidie
Entrenador de porters Luis Llopis
Entrenador físic Antonio Pintus
Entrenador físic Javier Mallo
Delegat Chendo
  • Darrera actualització: 17 desembre 2016
  • Font: Real Madrid

Plantilles d'anteriors temporades


Jugadors destacats

   

Entrenadors destacats

Estructura organitzativa

 
L'actual president, Florentino Pérez Rodríguez.
  • President: Florentino Pérez Rodríguez[13]
  • President d'Honor: Francisco Gento
  • Vicepresidents:
    • Fernando Fernández Tapias
    • Eduardo Fernández de Blas
    • Pedro López Jiménez
  • Secretari:
    • Enrique Sánchez González
  • Vocals:
    • Ángel Luis Heras Aguado
    • Santiago Aguado García
    • Luis Gómez-Montejano y Arroyo
    • Jerónimo Farré Muncharaz
    • Enrique Pérez Rodríguez
    • Manuel Cerezo Velázquez
    • José Sánchez Bernal
    • Luis Blasco Bosqued
    • Gumersindo Santamaría Gil
    • Raúl Ronda Ortiz
    • José Manuel Otero Lastres
    • Nicolás Martín-Sanz García
  • Director General:[14] José Ángel Sánchez
  • Direcció del Gabinet de Presidència: Manuel Redondo
  • Director de l'Àrea Social: José Luis Sánchez
  • Director de Relacions Institucionals: Emilio Butragueño
  • Director de l'Assessoria Jurídica: Javier López Farré
  • Director de Futbol: Miguel Pardeza
  • Director de la secció de bàsquet: Juan Carlos Sánchez-Lázaro
  • Director Econòmic: Julio Esquerdeiro
  • Director de Futbol del primer equip: Zinedine Zidane

Llista de presidents del club

  •   Julián Palacios 1900 -1902
  •   Joan Padrós 1902 - 1904
  •   Carles Padrós 1904 - 1908
  •   Adolfo Meléndez 1908 - 16, 1939 - 40
  •   Pedro Parages 1916 - 1925
  •   Luis de Urquijo 1926 - 1929
  •   Luis Usera 1929 - 1935
  •   Rafael Sanchez 1935 - 1939
  •   Antonio Santos 1940 - 1943

Palmarès

Títols destacats

Títols nacionals (64)

Títols internacionals (28)

Després de guanyar-la 5 vegades seguides, té la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la màniga esquerra de la seva equipació un cercle blau (UEFA badge of honour) on es mostra la copa i damunt d'aquesta, el nombre de cops que s'ha guanyada[15].

Altres títols

Campionats regionals (24)

Golejades

Golejades més grans en partit oficial.
  • Major victòria com a local a la Lliga
7 de febrer de 1960 Real Madrid 11–2 Elx CF   Santiago Bernabéu, (Madrid)


  • Major victòria com a visitant a la Lliga
12 de setembre de 1987 Real Zaragoza 1–8 Real Madrid   La Romareda, (Saragossa)


3 de desembre de 1961 Real Madrid 9–0 Odense B1913   Santiago Bernabéu, (Madrid)


27 de setembre de 1978 FC Progrès Niedercorn 0–7 Real Madrid   Stade Jos Haupert,[17] Niederkorn, (Luxemburg)


  • Major derrota com a local a la Lliga
18 de gener de 1931 Real Madrid 0–6 Athletic Club   Estadi de Chamartín, (Madrid)


  • Major derrota com a visitant a la Lliga
5 de març de 1930 RCD Espanyol 8–1 Real Madrid   Estadi de Sarrià, (Barcelona)

Menor derrota com a visitant a la Lliga

1 d'octubre de 2017 Girona FC 2-1 Real Madrid Estadi municipal Montilivi (Girona)

20 de març de 1991 Real Madrid 1–3 FC Spartak Moskvà   Santiago Bernabéu, (Madrid)


19 d'abril de 1989 AC Milan 5–0 Real Madrid   Estadi Giuseppe Meazza, (Milà)


Distincions individuals

Trofeus Pichichi (25)

Trofeus Zamora

Altres honors

Classificació a la Lliga per temporades

  Lliga espanyola   Copa del Rei

Trajectòria a les competicions internacionals per temporades

  • 1 Fase de grups. Equip eliminat millor possicionat en cas de classificació, equip classificat peor possicionat en cas d'eliminació.
Copa Intercontinental / Mundial de Clubs
Edició Quarts Semifinals Final / 3r lloc
59/60   Peñarol
65/66   Peñarol
97/98   V. da Gama
98/99   Corinthians 1   Necaxa
99/00   Boca
01/02   Olimpia
13/14   Cruz Azul   S. Lorenzo
15/16   América   Antlers
Supercopa d'Europa
Edició Final
97/98   Chelsea
99/00   Galatasaray
01/02   Feyenoord
13/14   Sevilla FC
15/16   Sevilla FC
Copa d'Europa / Lliga de Campions
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
55/56   Servette FC   Partizan   Milan   Reims
56/57   Rapid   OGC Nice   M. United   Fiorentina
57/58   Antwerp   Sevilla FC   Vasas   Milan
58/59   Besiktas   Viena   Atlético   Reims
59/60   Jeunesse   OGC Nice   FC Barcelona   Eintracht F.
60/61   FC Barcelona
61/62   Vasas   BK 1913   Juventus   Standard   Benfica
62/63   Anderlecht
63/64   Rangers   Dinamo   Milan   Zürich   Internazionale
64/65   BK 1909   Dukla   Benfica
65/66   Feyenoord   Kilmarnock   Anderlecht   Internazionale   Partizan
66/67   Munich   Internazionale
67/68   Ajax   Hvidovre   Sparta   M. United
68/69   AEL   Rapid
69/70   Olympiakos   Standard
72/73   Keflavík   Arges   Dynamo   Ajax
75/76   Dinamo   Derby   Borussia M.   Bayern
76/77   Stal M.   Brugge
78/79   Progrès   Grasshoppers
79/80   Levski   FC Porto   Celtic   Hamburg
80/81   Limerick   Honvéd   Spartak M.   Internazionale   Liverpool FC
86/87   Young Boys   Juventus   Estrella Roja   Bayern
87/88   Napoli   FC Porto   Bayern   PSV
88/89   Moss   Górnik Z.   PSV   Milan
89/90   Spora   Milan
90/91   Odense   Tirol   Spartak M.
95/96   Ferencváros 1   Juventus
97/98   Rosenborg 1   Bayer L.   Borussia D.   Juventus
98/99   Spartak M. 1   Dynamo
99/00   Olympiakos 1   Dynamo 1   M. United   Bayern   València CF
00/01   Bayer L.   Anderlecht   Galatasaray   Bayern
01/02   Lokomotiv 1   Sparta 1   Bayern   FC Barcelona   Bayer L.
02/03   AEK 1   Borussia D. 1   M. United   Juventus
03/04   Olympique M. 1   Bayern   Monaco
04/05   Wisla C.   Dynamo 1   Juventus
05/06   Rosenborg 1   Arsenal
06/07   Steaua 1   Bayern
07/08   Werder 1   Roma
08/09   Zenit 1   Liverpool FC
09/10   Olympique M. 1   Olympique L.
10/11   Ajax 1   Olympique L.   Hotspur   FC Barcelona
11/12   Ajax 1   CSKA   APOEL   Bayern
12/13   Ajax 1   M. United   Galatasaray   Borussia D.
13/14   Juventus 1   Schalke   Borussia D.   Bayern   Atlético
14/15   Liverpool FC 1   Schalke   Atlético   Juventus
15/16   Shakhtar 1   Roma   Wolfsburg   M. City   Atlético
16/17   Legia 1   Napoli
Recopa d'Europa
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
70/71   Hibernians   Wacker   Cardiff   PSV   Chelsea
71/72   Fram   Austria V.   Estel Vermeig
82/83   Baia Mare   Újpest   Internazionale   Austria V.   Aberdeen
93/94   Lugano   Wacker   PSG
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
71/72   Basilea   PSV
73/74   Ipswich
81/82   Tatabánya   Carl Zeiss   Rapid   Kaiserslautern
83/84   Sparta
84/85   Wacker   Rijeka   Anderlecht   Tottenham   Internazionale   Videoton
85/86   AEK   Chornomorets   Borussia M.   Neuchâtel   Internazionale   Köln
91/92   Slovan   Utrecht   Neuchâtel   Sigma   Torino
92/93   Politehnica T.   Torpedo M.   Vitesse   PSG
94/95   Sporting L.   Dynamo M.   Odense

Seccions

Secció de bàsquet

La secció de bàsquet del Real Madrid Club de Futbol va ser constituïda el 1932. És el club europeu amb més títols i l'únic junt amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes que sempre ha estat a la lliga espanyola de primera divisió.

Secció de voleibol (desapareguda)

  • 7 Campionats de Lliga Masculina:
1972, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983
  • 12 Copes d'Espanya:
1954, 1956, 1960, 1969, 1973, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1983
  • 1 Copa de la Reina:
1981

Secció de tennis (desapareguda)

1966 (Manuel Santana)

Secció d'handbol (desapareguda)

Equips filials

Vegeu també

Referències

  1. «El Bernabéu estrena 900 localidades más» (en castellà). AS.com, 21-08-2011. [Consulta: 28 maig 2013].
  2. Classificació històrica
  3. Talking stops and Real get ready to deal
  4. Classificació del FIFA Club of the Century (Millor Club del Segle per la FIFA)
  5. Palmarès de la secció de bàsquet
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Elena Pou i Germán Pizarro. «El Madrid i el Barça a través dels seus escuts» (en castellà). MARCA.com, 26-11-2010. [Consulta: 26 novembre 2010].
  7. Article de l'himne de José Mercé al web oficial del Real Madrid
  8. Web oficial del Real Madrid
  9. «Real Madrid Fotos, juegos, fútbol, liga española, imágenes, LFP, historia, equipo». WDF. [Consulta: 16 setembre 2007].
  10. «1902-1911». Realmadrid.com. [Consulta: 9 setembre 2007].
  11. Champions League - Reconocen ayudas al Real Madrid en las primeras Copas de Europa - Yahoo Eurosport ES (castellà)
  12. 12,0 12,1 12,2 «Plantilla de Jugadores del Real Madrid | Real Madrid CF» (en castellà). Realmadrid.com. [Consulta: 22 juliol 2017].
  13. «Acta de reunión de la Junta Electoral Real Madrid Club de Fútbol». realmadrid.com, 02-06-2013. [Consulta: 3 juny 2013].
  14. «Organigrama del Real Madrid». Real Madrid CF. [Consulta: 12 agost 2011].
  15. Equips amb la UEFA badge of honour (anglès)
  16. Raúl Torre. «1902-03 (Campeonato de Madrid)» (en anglès). rsssf.com, 29-01-2009.
  17. Progrès Niederkorn
  18. García Luque «La llotja del Bernabeu». Sàpiens [Barcelona], num. 170, juliol 2016, p.42 – 47. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs