10 d'abril
data
(S'ha redirigit des de: 10 d’abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs. Queden 265 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1834: Als inicis de la Primera Guerra Carlina, un intent del general carlí Manuel Carnicer d'enllaçar amb els carlins de la Catalunya Nova fracassà a Maials, on els caps liberals Josep Carratalà i Manuel Bretón obtingueren una victòria rotunda en la denominada acció de Maials.
- 1977, Barcelona: Obre el Saló Diana, un espai teatral que van dirigir Mario Gas i els actors Carlos Lucena i Albert Dueso.[1]
- 1980: S'obre la sessió constitutiva de la primera legislatura de la Catalunya autonòmica després de la dictadura franquista.
- 2010 - Lleida: Inauguració del Pont de Príncep de Viana, sobre el riu Segre, obra de l'enginyer navarrès Javier Manterola.
- 2011: Se celebra la consulta popular sobre la independència de Catalunya a Barcelona, concloent més d'un any i mig de consultes en tot el territori.
- Resta del món
- 879: Lluís III esdevé rei dels Francs.[2]
- 1814, Tolosa de Llenguadoc, Primer Imperi de Françaː Batalla de Tolosa, entre les tropes de la coalició anglo-hispano-portuguesa comandada pel marquès de Wellington i les tropes napoleòniques del mariscal Soult.[3]
- 1865, Madrid: repressió d'una manifestació estudiantil, coneguda com la nit de Sant Daniel.
- 1912, Southampton: El Titanic salpa cap a Nova York.
- 1970, Anglaterra: Paul McCartney anuncia que no gravarà més amb els Beatles.
- 1981, Belfast, illa d'Irlanda: Bobby Sands és elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone amb 30.492 vots, en contra del candidat del Partit Unionista de l'Ulster, Harry West, que en va obtenir 29.046. Sands era el líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord i moriria 35 dies després de l'elecció.
- 1998, Belfast, illa d'Irlanda: Les forces polítiques d'Irlanda del Nord i els governs britànic i irlandès signen el "Good Friday Agreement" (l'Acord de Divendres Sant) que posa fi al Conflicte d'Irlanda del Nord després de prop de 40 anys.[4]
- 2003, Kirkuk, Kurdistan: la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units, guerra de l'Iraq.
- 2006, França: El president Jacques Chirac i el primer ministre Dominique de Villepin retiren la proposta de Llei del Contracte de Primer Treball, a causa del grau de protestes que va provocar, especialment el dia 28 de març, en què es calcula que almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats van prendre els carrers.
- 2010: Accident del Tu-154 de la Força Aèria de Polònia, durant la maniobra d'aterratge a la base aèria de Smolensk s'estavellà l'avió que transportava el president polonès Lech Kaczyński i bona part de l'elit política polonesa.
- 2016: Kollam (Índia): Una explosió provoca la mort de més de 100 persones en el marc d'una festivitat hindú.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1763 - Cervera, diòcesi de Solsona: Benet Maria Moixó i de Francolí, monjo benet que arribà ser arquebisbe de Charca, Amèrica del Sud (m. 1816).[5]
- 1816 - Tortosa: Jaume Tió i Noé, poeta, dramaturg i publicista tortosí (m. 1844).[6]
- 1851 - Barcelonaː Pauleta Pàmies, cèlebre ballarina de dansa clàssica i de dansa espanyola (m. 1937).[7]
- 1900 - Saragossa: Mercè Serós, cupletista catalana (m. 1970).[8]
- 1905 - Benissanetː Cinta Font Margalef, llevadora, practicant, docent i funcionària de la Generalitat, exiliada a França i Mèxic.[9]
- 1920 - Barcelona: Maria de Ávila, ballarina, coreògrafa i directora de grans companyies de ballet clàssic i neoclàssic (2014).[10]
- 1924 - Barcelonaː Isabel de Pomés, actriu catalana molt popular al cinema espanyol dels anys quaranta (m. 2007).[11]
- 1939 - Massamagrellː Àngels López Artiga, compositora, cantant, pianista i pedagoga valenciana.[12]
- 1945 - Anna Perry –després Anna Ferrer–, cooperant britànica establerta a Anantapur, presidenta de la Fundació Vicente Ferrer.[13]
- 1958 - Barcelona: Carmen Castro, llicenciada en Medicina, geriatra i política balear, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears.[14]
- 1963 - Isona: Maria Rosa Amorós i Capdevila, mestra i política catalana. Ha estat diputada, delegada territorial del Govern, alcaldessa i regidora.[15]
- 1965 - Villena: Vicenta Tortosa Urrea, sociòloga, politòloga i política valenciana, Ha estat alcaldessa de Villena i diputada al Congrés.
- 1971 - Mataró, Maresme: Sílvia Abril Fernández, actriu catalana.[16]
- 1983 - Vic, Osona: Marta Pascal i Capdevila, política, historiadora i politòloga catalana.
- Resta del món
- 1583 - Delft, Províncies Unides: Hugo Grotius, jurista, filòsof, escriptor i poeta holandès (m. 1645).[17]
- 1838 - Alhama de Almería, Espanya: Nicolás Salmerón Alonso, president de la Primera República Espanyola i del Consell de Ministres.
- 1847 - Makó, Hongria: Joseph Pulitzer, editor i periodista hongarès (m. 1911).[18]
- 1848 - Tilly, Sant Prist de Murat: Hubertine Auclert, militant feminista francesa (m.1914).[19]
- 1868 - Londres, Anglaterra: George Arliss, actor britànic (m. 1946).[20]
- 1871 - Parikkala, Carèlia Meridional: Bertha Enwald, arquitecta i professora de dibuix finlandesa (m. 1957).
- 1880 - Boston, Connecticut,(EUA): Frances Perkins, sociòloga i política estatunidenca (m. 1965).[21]
- 1883 - Limpias, Cantàbria: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (m. 1972).[22]
- 1887 - Buenos Aires, Argentina: Bernardo Alberto Houssay, farmacèutic i metge argentí, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1971).[23]
- 1917 - Boston, Massachusetts (EUA): Robert Burns Woodward, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (m. 1979).[24]
- 1921 - Plouvien: Anna-Vari Arzur, activista cultural bretona (m. 2009).
- 1927 - Nova York (EUA): Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 2010).[25]
- 1929 -
- Lund, Suècia: Max von Sydow, actor suec.
- Pessac, Gironde: Yvette Roudy, política francesa; ha estat diputada, Ministra dels Drets de la dona i alcaldessa.
- 1930 - Dawson, Nou Mèxic: Dolores Huerta, cofundadora del sindicat nord-americà United Farm Workers of America (UFW).
- 1932 - Alexandria (Egipte): Omar Sharif, actor egipci (m. 2015).[26]
- 1937 - Moscou: Bel·la Akhmadúlina, una dels grans poetes russes del segle xx (m. 2010).[27]
- 1954 - Dallas, Texas, Estats Units: Peter MacNicol, actor i director de cinema estatunidenc.
- 1979 - Washington: Rachel Corrie, activista propalestina que morí esclafada per una excavadora (m. 2003).[28]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1902 - Barcelona: Bartomeu Robert, més conegut com a Dr. Robert, metge i polític català (n. 1842).[29]
- 1998 - Barcelona: Núria Viñas Panadès, pilot d'automobilisme catalana.[30]
- 2013 - Barcelona: Montserrat Albet i Vila, musicòloga i pianista catalana (n. 1927).[31]
- 2023 - Figueres: Víctor Jou i Andreu, empresari i promotor musical català (n. 1939).
- Resta del món
- 1008, Lieja, Principat de Lieja: Notger, primer príncep-bisbe.
- 1585, Roma, Estats Pontificis: Gregori XIII, 226è papa (n. 1502).[32]
- 1612, Istanbul Sun Allah xaikh al-Islam de l'Imperi Otomà.
- 1741, Hackney: Celia Fiennes, viatgera anglesa (n. 1662).[33]
- 1760: Jean Lebeuf, historiador, músic i erudit francès.
- 1919, Chinameca, Mèxic: General Emiliano Zapata, cau mort en una emboscada per ordre de Pablo González.(n. 1879)[21]
- 1931, Nova York, els EUA: Khalil Gibran, poeta i pintor d'origen àrab libanès establert als Estats Units, on va escriure en àrab i anglès (n. 1883).[34]
- 1938 - Savannah (Geòrgia): King Oliver, corneta i compositor de jazz nord-americà (m. 1881)
- 1965, Niça, França: Carolina Otero –La Bella Otero–, ballarina d'origen espanyol, famosa internacionalment a finals del s. XIX.
- 1965, Chicago, Illinois, Estats Units: Linda Darnell, actriu estatunidenca.
- 1954, Lió, França: Auguste Lumière, químic, metge, industrial i inventor francès que col·laborà, amb el seu germà Louis Lumière, en la invenció del cinematògraf (n. 1862).[35]
- 1966, Combe Florey, Somerset, Regne Unit: Evelyn Waugh, escriptor anglès de novel·les, biografies i llibres de viatge (n. 1903).[36]
- 1979, Roma (Itàlia): Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a Nino Rota, compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules (n. 1911).[37]
- 1990, Viena: Margarete Adler, nedadora, saltadora i professora de gimnàstica austríaca jueva (n. 1896).
- 1993, Boksburg, Sud-àfrica: Chris Hani, polític, militar i activista anti-apartheid és assassinat a la porta de casa seva (n. 1942).[38]
- 1995:
- 2004, Ciutat del Cap, Sud-àfricaː Marita Napier, una de les grans cantants d'òpera sud-africanes del segle xx (n. 1939)[41]
- 2010,
- Smolensk: Maria Kaczyńska, economista ecologista i feminista (n. 1942).
- Smolensk: Anna Walentynowicz, activista i sindicalista polonesa vinculada a la creació del sindicat Solidarność (n. 1929).[42]
- 2020, Barcelonaː Maria Mercè Costa Paretas, arxivera catalana, directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (n. 1923).[43]
Festes i commemoracions
modifica- Onomàstica: sants Ezequiel, profeta; sant Terenci de Pesaro, màrtir; Celeriana de Vic, màrtir (s. VIII); Fulbert de Chartres, bisbe; Macari l'Armeni, bisbe; Miquel dels Sants, trinitari; Maddalena de Canossa, verge i fundadora de les Filles de la Caritat Canossianes; beat Antonio Neyrot, màrtir dominic. Només a l'anglicanisme: Guillem d'Occam, frare.
Referències
modifica- ↑ Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 140-141. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ Quantin, Mathieu Maximilien. Dictionnaire raisonné de diplomatique chrétienne: contenant les notions nécessaires pour l'intelligence des anciens monuments manuscrits (en francès). París: Chez l'Éditeur, 1846, p. 465.
- ↑ du Mège, Alexandre. Précis historique de la bataille de Toulouse, livrée le 10 avril 1814, entre l'armée française, commandée par le maréchal Soult, duc de Dalmatie, et l'armée alliée, sous les ordres de lord Wellington (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Delboy, 1852.
- ↑ «Good Friday Agreement | British-Irish history» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Benet Maria Moixó i de Francolí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Jaume Tió i Noè | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Pauleta Pámies». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Mercè Serós Ballester». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Ruiz-Berdún, Dolores; Bladé i Font, Artur «Una matrona en el exilio republicano: Cinta Font Margalef» (en castellà). Medicina e historia, revista de estudios históricos de las ciencias de la salud, 3, 2016, pàg. 16-26.
- ↑ Elvira Esteban, Ana Isabel. «María de Ávila». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Isabel de Pomés López» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Ángeles López Artiga. La música total». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 32.
- ↑ «Anna Ferrer, arquitecta de sueños imposibles | Fundacion Vicente Ferrer». [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ Aguiló, Josep Ignasi. «Biografía de los nuevos consellers» (en castellà). Última Hora, 16-06-2011. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ «Maria Rosa Amorós i Capdevila». Secció Local d'Esquerra Republicana a Cubelles. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Sílvia Abril». IMDb. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Onuma, Yasuaki. «Hugo Grotius» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Joseph Pulitzer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hubertine Auclert: une visionnaire de 171 ans et un Centre qui fête ses 10 ans!» (en francès). Centre Hubertine Auclert. Arxivat de l'original el 2023-02-26. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «George Arliss» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 21,0 21,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Tavera, Susanna. «Pura Maortua Lombera». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «Bernardo Houssay. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Robert B. Woodward. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Marshall W. Nirenberg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Omar Sharif | Biography, Movies, Lawrence of Arabia, Bridge, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Bella Akhmadulina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Güler, Sena. «Rachel Corrie, la mujer que se convirtió en ícono de la resistencia civil por la causa palestina». Anadolu Agency, 16-03-2021. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Núria Viñas Panadès». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ «Montserrat Albet i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Gregorio XIII». web de la Santa Seu. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Celia Fiennes» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Khalil Gibran» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - les frères Lumière» (en francès). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Evelyn Waugh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ròta, Nino» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Martin Thembisile Hani» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Annie Fischer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Spence, Jonathan D. The search for modern China. First Norton Paperback edition, 1991. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ «Marita Napier (1939-2004)». BnF. Biblioteca Nacional de França, 30-01-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anna Walentynowicz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Persona - Costa Paretas, Maria Mercè (1923-2020)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 17 gener 2023].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 d'abril