Llista de cardenals naturals dels Països Catalans
article de llista de Wikimedia
En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
Procedència
modificaCatalunya
modifica- Pere Folc de Cardona (1181). Cardona?, (?) - Sevilla?, 1183. Arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso.[1]
- Sant Ramon Nonat (1239). El Portell (Segarra), 1200 o 1204 - Cardona, 1240. Cardenal diaca de San Eustachio (?). D'historicitat dubtosa.
- Domènec Serra, O.M. (1348). Barcelona?, 1296 (?) - Montpeller, 1348. General de l'Orde de la Mercè, cardenal del títol de Santa Maria in Trastevere.[2] Algunes fonts el citen com a nat a Montpeller.
- Pere Serra (1397). Barcelona?, (?) – Gènova, 1404. Bisbe de Catània, pseudocardenal del títol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti.[3] Nomenat per l'antipapa Benet XIII.
- Berenguer d'Anglesola (1397). Barcelona?, (?) – Girona, 1408. Bisbe de Girona, pseudo-cardenal del títol de S. Clemente. Nomenat per l'antipapa Benet XIII.
- Vicenç Valentí de Ribes, O.S.B. (1408). Ribes de Freser, (?) – Montserrat, 1408. Prior del monestir de Montserrat, cardenal del títol de Sant'Anastasia.[2] Algunes fonts el citen com a nat a València.
- Joan de Casanova, O.P. (1430). Barcelona, 1387 – Florència, 1436. Bisbe successivament de Bossano, d'Elna, de Vic i de Girona, cardenal del títol de San Sisto.
- Ot de Montcada i de Luna (1440). Seròs, 1390 – Tortosa, 1473. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona, pseudocardenal del títol de S. Pudenziana, nomenat per l'antipapa Fèlix V. Dimití el cardenalat l'any 1445.
- Jordi d'Ornós (1440). Perpinyà, 1380 - Carpentras, 1452. Bisbe de Vic i després de Carpentras, pseudocardenal, posteriorment legitimat, del títol de Sant'Anastasia i més tard del de S. Maria in Trastevere. Creat cardenal per l'antipapa Fèlix V, reconciliat pel legítim papa Nicolau V.
- Jaume Francesc de Cardona i d'Aragó (1461). Balaguer? (Urgell), 1405 – Cervera (Segarra), (1466. Bisbe d'Urgell, cardenal del títol de Ss. Pietro e Marcellino i més tard de San Pietro in Vincoli. President de la Generalitat de Catalunya (1443-1446).
- Joan Margarit i Pau (1483). Girona, 1421 - Roma, 1484. Bisbe d'Elna i de Girona, cardenal del títol de S. Vitale i més tard del de S. Balbina.
- Francesc de Remolins i Pardines (1503). Lleida, 1462 - Roma, 1518. Arquebisbe de Sorrento, cardenal del títol de Ss. Giovanni e Paolo, més tard del de S. Marcello i finalment cardenal bisbe d'Albano.
- Enric de Cardona i Enríquez (1527). Arbeca (les Garrigues)?, 1485 – Roma, 1530. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de Monreale (Sicília), cardenal del títol de S. Marcello.
- Pasqual d'Aragó-Folc de Cardona i Fernández de Córdoba (1660). Mataró (Maresme), 1626, - Madrid, 1677. Arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Balbina.[4]
- Benet de Sala i de Caramany (1712). Girona, 1646 – Roma, 1715. Bisbe de Barcelona, mai no rebé títol ni diaconia.
- Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, O.P. (1775). Barcelona, 1703 – Roma, 1780. Mestre General de l'Orde de Predicadors, cardenal del títol de S. Sisto.[5]
- Antoni de Sentmenat i de Cartellà (1789). Barcelona, 1734 – Aranjuez, 1806. Patriarca de les Índies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un títol.
- Joaquim Lluch i Garriga, O.C.D. (1882). Manresa (Bages), 1816 – Umbrete (Andalusia), 1882. Successivament bisbe de les Illes Canàries, Salamanca i Barcelona i arquebisbe de Sevilla, cardenal prevere que morí abans que li fos assignat un títol.
- Salvador Casañas i Pagès (1895). Barcelona, 1834 – 1908. Bisbe d'Urgell i de Barcelona, cardenal del títol de Ss. Quirico e Giulitta.
- Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (1899). Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), 1854 – Monte Porzio Catone, 1913. Definidor General de l'Orde dels Caputxins, cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro.
- Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (1921). Cambrils (Baix Camp), 1868 – Friburg (Suïssa), 1943. Administrador apostòlic de Solsona i arquebisbe de Tarragona, cardenal del títol de S. Sabina.
- Isidre Gomà i Tomàs (1935). La Riba (Alt Camp), 1869 - Toledo, 1940. Bisbe de Tarassona, administrador apostòlic de Tudela de Navarra i arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio.
- Enric Pla i Deniel (1946). Barcelona, 1876 – Toledo, 1968. Bisbe d'Àvila i Salamanca i arquebisbe de Toledo, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio.
- Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (1962). Barcelona, 1892 – 1966. Monjo de Montserrat, prefecte de la Biblioteca Vaticana, bisbe titular de Gissana i cardenal diaca de Sant'Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine.
- Narcís Jubany i Arnau (1973). Santa Coloma de Farners (Selva), 1913 – Barcelona, 1996. Bisbe de Girona i arquebisbe de Barcelona, cardenal del títol de S. Lorenzo in Damaso.
- Lluís Martínez i Sistach (2007). Barcelona, 1937. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona i de Barcelona, cardenal del títol de S. Sebastiano alle Catacombe.
Les Illes
modifica- Nicolau Rossell, O.P. (1356). Palma, 1314 - 1362. Prior de l'Orde de Predicadors i inquisidor general del regne d'Aragó, cardenal del títol de S. Sisto.[6] Algunes fonts el citen com a nat a Felanitx.
- Antoni Cerdà i Lloscos, O.SS.T. (1448). Santa Margalida (Mallorca), 1390 – Roma, 1459. Arquebisbe de Messina (Sicília) i més tard de Lleida, cardenal del títol de S. Crisogono.[7]
- Jaume Pou i Berard (1551). Mallorca? o Niça?, 1495 o 1497 - Roma, 1563. Arquebisbe de Bari, cardenal del títol de S. Simeone in Posterula i posteriorment de S. Maria in Via.[2] És altament dubtós que hagués nascut a les illes.
- Antoni Despuig i Dameto (1803). Palma, 1745 – Lucca, 1813. Bisbe d'Oriola, arquebisbe de València, arquebisbe de Sevilla i patriarca llatí d'Antioquia, cardenal del títol de S. Callisto.
- Lluís Francesc Ladaria i Ferrer (2018). Manacor, 1944. Arquebisbe titular de Tibica i prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, cardenal diaca de Sant Ignasi de Loiola a Campo Marzio.
País Valencià
modifica- Jaume de Prades i de Foix (1387). València, 1341 – 1396. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de València, pseudocardenal del títol de S. Clemente i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto. Creat per l'antipapa Benet XIII.
- Jofre de Boïl i de Codinats (1397). Manises (L'Horta Oest)?, – Avinyó, 1400. Referendari de la Santa Seu, pseudocardenal diaca de S. Maria in Aquiro.[8] Creat per l'antipapa Benet XIII.
- Francesc Rovira i Escuder (1429). Morella (Els Ports), 1375? - València, 1450. Canonge de la catedral de Palma, pseudocardenal del títol de S. Clemente. Creat per l'antipapa Climent VIII, va dimitir la dignitat cardenalícia (1429).[9]
- Alfons de Borja i Llançol (1444). La Torre de Canals, 1378 – Roma, 1458. Bisbe de València, cardenal del títol de Ss. Quattro Coronati, futur papa Calixt III.
- Lluís Joan del Milà i de Borja (1456), Xàtiva (Costera) 1430 o 1432 – Bèlgida (Vall d'Albaida), 1510. Bisbe de Sogorb i més tard de Lleida, cardenal del títol de Ss. Quattro Coronati.[10]
- Roderic de Borja i de Borja (1456). Xàtiva (Costera), 1430 o 1432 – Roma, 1503. Ardiaca de Xàtiva, cardenal diaca de S. Nicola in Carcere i més tard cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina i d'Ostia, degà del Col·legi Cardenalici, futur papa Alexandre VI.
- Ausiàs Despuig (1473). Xàtiva (Costera), 1423 – Roma, 1483. Arquebisbe de Monreale (Sicília), de Saragossa i de Capaccio (Campània), cardenal del títol de San Vitale i més tard de Santa Sabina.[11]
- Pere Ferris (in pectore 1468, proclamat 1476), Cocentaina (Comtat), 1415 o 1416 – Roma, 1478. Bisbe de Tarassona, cardenal del títol de San Sisto.[12]
- Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat el major (1492). València, 1446 - Roma, 1503. Successivament bisbe de Monreale, administrador apostòlic d'Olomouc, bisbe de Ferrara, de Melfi i patriarca de Constantinoble, cardenal del títol de Santa Susanna.[13]
- Joan Llopis (1496. València, 1455 - Roma, 1501. Bisbe de Perusa, de Càpua i de Carcassona, cardenal del títol de S. Maria in Trastevere.[14] Algunes fonts el citen amb el cognom López.
- Joan de Castre-Pinós i de So (1496). València, 1431 - Roma, 1506. Bisbe d'Agrigent i més tard de Malta, cardenal del títol de S. Prisca.[15] Sovint és citat amb el cognom De Castro.
- Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada el menor (1496). València, 1470 - Fossombrone, 1500. Arquebisbe de Càpua, cardenal diaca de S. Maria in Via Lata.[16]
- Bartomeu Martí (1496). València, 1430 o 1440 – Roma, 1500. Bisbe de Sogorb i més tard de Toul (França), cardenal del títol "pro illa vice" de Sant'Agata.[17] Algunes fonts el citen com a natural de Xàtiva.
- Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i Montcada (1500). València, 1472 - Prop de Cassino, 1511. Arquebisbe de València, cardenal diaca de S. Maria in Via Lata i més tard del títol de S. Marcello.[18]
- Jaume Serra i Cau (1500). València, 1427 o 1430 - Roma, 1517. Bisbe d'Oristany (Sardenya), administrador apostòlic de Calahorra i abat comendatari de Santa Maria de Ripoll, cardenal del títol de S. Vitale, més tard del de San Clemente, després cardenal bisbe d'Albano i finalment de Palestrina.[19]
- Francesc de Borja i Navarro d'Alpicat (1500). Xàtiva (Costera) 1441 - Reggio nell'Emilia, 1511. Arquebisbe de Potenza i administrador apostòlic de Teano, cardenal del títol de Santa Cecilia i més tard del de Ss. Nereo ed Achilleo. Destituït del cardenalat i mort excomunicat.
- Joan de Vera (1500). Alzira (Ribera Alta), 1453 - Roma, 1507. Bisbe de Salern, cardenal del títol de Santa Balbina.[20]
- Joan de Castellar i de Borja (1503). València, 1441 - València, 1505. Arquebisbe de Trani i més tard de Monreale, cardenal del títol de S. Maria in Trastevere.[21] Algunes fonts el citen com a natural de Picassent.
- Francesc Desprats (1503). Oriola, 1454 - Roma, 1504. Successivament bisbe de Catania, d'Astorga i de Lleó, cardenal del títol "pro illa vice" de Ss. Sergio e Bacco.[22]
- Francesc Galceran de Lloris i de Borja (1503). València, 1470 – Roma, 1506. Successivament bisbe de Terni i d'Elna, arquebisbe de Trani i comandatari de València i patriarca llatí titular de Constantinoble, cardenal diaca "pro illa vice" de Santa Sabina i posteriorment cardenal diaca de S. Maria Nuova.[23]
- Guillem Ramon de Vic i de Vallterra (1517). València, 1470 – Casamari, 1525. Administrador apostòlic de Cefalù (Sicília) i bisbe de Barcelona, cardenal del títol de San Marcello.[24]
- Roderic Lluís de Borja i Castre-Pinós (1536). Gandia (Safor), 1524-1537, cardenal diaca de San Nicola in Carcere Tulliano.[25] Mort als tretze anys, mai no arribà a rebre cap ordenació eclesiàstica.
- Enric de Borja i Aragó (1539). Gandia (Safor), 1518 – Viterbo, 1540. Bisbe de Squillace (Calàbria), cardenal diaca de Ss. Nereo ed Achilleo.[26]
- Carles de Borja-Centelles i Ponce de León (1720). Gandia (Safor), 1663 – La Granja de San Ildefonso, 1733. Arquebisbe titular de Trebisonda i patriarca de les Índies Occidentals, cardenal del títol de S. Pudenziana.[27]
- Francesc Antoni Cebrià i Valdà (1816), Xàtiva (Costera), 1734 – Madrid, 1820. Bisbe d'Oriola i patriarca de les Índies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un títol.[28]
- Miquel Payà i Rico (1877). Beneixama (Alcoià), 1811 – Toledo, 1891. Successivament bisbe de Conca, arquebisbe de Sant Jaume de Galícia, de Toledo i patriarca de les Índies Occidentals, cardenal del títol de Ss. Quirico e Giulitta.
- Benet Sanz i Forés (1893). Gandia (Safor), 1828 - Madrid, 1895. Bisbe d'Oviedo i arquebisbe de Valladolid i de Sevilla, cardenal del títol de S. Eusebio.
- Joan Baptista Benlloch i Vivó (1921). València, 1864 – Madrid, 1926. Administrador apostòlic de Solsona, bisbe d'Urgell i arquebisbe de Burgos, cardenal del títol de Santa Maria in Aracoeli.
- Enric Reig i Casanova (1922), València, 1858 – Toledo, 1927. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de València i de Toledo, cardenal del títol de San Pietro in Montorio.
- Vicent Enrique i Tarancón (1969). Borriana (Plana Baixa), 1907 – València, 1994. Successivament administrador apostòlic de Solsona i arquebisbe d'Oviedo, de Toledo i de Madrid-Alcalá de Henares, cardenal del títol de San Giovanni Crisostomo a Montesacro Alto.
- Ricard Maria Carles i Gordó (1994). València, 1926 - Tortosa, 2013. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Barcelona, cardenal del títol de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino.
- Antoni Cañizares i Llovera (2006). Utiel (Plana d'Utiel), 1945. Successivament bisbe d'Àvila, arquebisbe de Granada, arquebisbe de Toledo, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments i arquebisbe de València,[29] cardenal del títol de San Pancrazio.
Franja de Ponent
modificaReferències
modifica- ↑ Rivera Recio, Juan Francisco. Los arzobispos de Toledo en la Baja Edad Media. Toledo: Diputación Provincial, 1969, p. 31-33.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali di Santa Romana Chiesa. Roma: Pagliarini, 1793, vol. II, p. 189.
- ↑ Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum Romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae usque ad Urbanum VIII P.M.. Roma: Typys Vaticanis, 1677, vol II, col. 739.
- ↑ Estenaga y Echevarría, Narciso de. El cardenal Aragón (1626-1677). Estudio histórico. París: Desfossés, 2 vols., 1930-1932.
- ↑ Moroni, Gaetano. Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica. Venècia: Emiliana, 1840, vol. VI, p. 82-83.
- ↑ Alòs-Moner, Ramon d'. El cardenal de Aragón fray Nicolás Rossell. Madrid: José Blass, 1912.
- ↑ Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum Romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae usque ad Urbanum VIII P.M.. Roma: Typys Vaticanis, 1677, vol II, col. 969.
- ↑ Chacón, Alfonso. Vitae et res gestae Pontificum Romanorum et S.R.E. Cardinalium ab initio nascentis Ecclesiae usque ad Urbanum VIII P.M.. Roma: Typys Vaticanis, 1677, vol II, cols. 738-739.
- ↑ Milián Boix, Manuel. "Francisco Rovira Escuder, secretario de Benedicto XIII, el Papa Luna, y agente confidencial de Alfonso V el Magnánimo (1375-1450)", dins IX Congresso di Storia della Corona d'Aragona. Napoli, 11-15 Aprile 1973, sul tema "La Corona d'Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo e Ferdinando il Cattolico (1416-1516). Palermo: Accademia di Science, Lettere e Arti, 1984, vol. III, p. 187-213.
- ↑ Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali di Santa Romana Chiesa. Roma: Pagliarini, 1793, vol. III, p. 123-124.
- ↑ Del Re, Niccolò. Monsignor governatore di Roma. Roma: Istituto di Studi Romani, 1972, p. 64., i epitafi de la seva tomba a l'església romana de Santa Sabina.
- ↑ Epitafi del claustre de l'església romana de Santa Maria sopra Minerva,pbra de l'escultor Mino da Fiesole.
- ↑ Weber, Christoph - Becker, Michael. Genealogien zur Papstgeschichte. Stuttgart: Hiersemann, 1999-2002, vol. III, p. 77.
- ↑ Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, p. 439-440.
- ↑ Epìtafi de la capella de la Nativitat de l'església romana de Santa Maria del Popolo.
- ↑ Weber, Christoph - Becker, Michael. Genealogien zur Papstgeschichte. Stuttgart: Hiersemann, 1999-2002, vol. III, p. 78 .
- ↑ Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. I, p. 466-467.
- ↑ Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. I, p. 104.
- ↑ Bujanda, Fernando. Episcopologio calagurritano 1045-1944. Logronyo: Obispado de Calahorra y la Calzada, 1944, p. 411-412
- ↑ Epitafi a la capella de Santa Mònica de l'església romana de Sant'Agostino.
- ↑ Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. I, p. 117.
- ↑ Cardella, Lorenzo. Memorie storiche de' cardinali di Santa Romana Chiesa. Roma: Pagliarini, 1793, vol. III, p. 302.
- ↑ Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. II, p. 456.
- ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Madrid: Real Academia de la Historia, 1803-1852, vol. XVIII, p. 52-53.
- ↑ Weber, Christoph - Becker, Michael. Genealogien zur Papstgeschichte. Stuttgart: Hiersemann, 1999-2002, vol. III, p. 80.
- ↑ Goñi Gaztambide, José et al. Diccionario de historia eclesiástica de España. Madrid: Instituto Enrique Flórez (CSIC), suplement de 1987, vol. II, p. 102.
- ↑ Guitarte Izquierdo, Vidal. Episcopologio Español (1700-1867). Españoles obispos en España, América, Filipinas y otros países. Roma : Instituto Español de Historia Eclesiástica, 1994, p. 18-19.
- ↑ Leblanc, Jean. Dictionnaire biographique des cardinaux du XIXe siècle: contribution à l'histoire du Sacré Collège sous les pontificats de Pie VII, Léon XII, Pie VIII, Grégoire XVI, Pie IX et Léon XIII, 1800-1903. Montréal: Wilson & Lafleur, 2007, p. 240-241.
- ↑ dell'Arcivescovo Metropolita di Valencia (Spagna) Butlletí de la Sala de Premsa de la Santa Seu, 28.08.14
Bibliografia bàsica
modifica- Eubel, Konrad et succ. Hierarchia Catholica Medii et Recentioris Aevi. 9 vols. Ratisbona / Pàdua: Librariae Regensbergiane Monasterii / Edizioni Messaggero, 1913-2002. ISBN 978-88-7026-051-9 ISBN 978-88-7026-052-6 ISBN 978-88-7026-053-3 ISBN 978-88-7026-054-0 ISBN 978-88-7026-055-7 ISBN 978-88-7026-056-4 ISBN 978-88-7026-057-1 ISBN 978-88-7026-264-3 i ISBN 978-88-250-1000-8.
Enllaços externs
modifica- Pàgina històrica sobre tots els cardenals dels que hom té notícia, a càrrec del prof. Salvador Miranda, de la Florida International University. Regularment actualitzada.(anglès) (castellà)