24 d'abril
data
(S'ha redirigit des de: 24 de abril)
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs. Queden 251 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- Resta del món
- 1547 - Batalla de Mühlberg: entre l'emperador Carles V i la Lliga d'Esmalcalda.
- 1585 - Roma (Estats Pontificis)ː Elecció de Sixt V com a nou papa.[1]
- 1898 - Espanya declara la guerra als Estats Units.[2]
- 1913 - Nova York (Estats Units)ː s'inaugura a Manhattan el Woolworth Building, el grata-cels més alt del món fins al 1930 (241 metres).[3]
- 1915 - Genocidi Armeni: Turquia realitza el primer genocidi del segle xx, on moren 1.500.000 armenis.[4]
- 1916 - Dublín (Irlanda): Comença l'Alçament de Pasqua, revolta dels irlandesos republicans contra el domini britànic.[5]
- 1926 - Berlín (Alemanya): se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.[6]
- 1940 - Estats Units: es produeix la primera aparició dels personatges del Joker i Catwoman a diferents històries incloses a Batman nº1, ambdós creats per Bill Finger i Bob Kane.
- 1955 - Bandung (Indonèsia): Finalització de la Conferència de Bandung fou una reunió de líders dels països africans i asiàtics que havien estat sota colonització europea, entre el 18 i el 24 d'abril amb l'assistència de 29 països.[7]
- 1957 - Cantàbria: Mor en un enfrontament amb la guàrdia civil el guerriller antifranquista Ángel Juan Fernández Ayala, més conegut com a Juanín.
- 1990 - Cap Canaveral (Estats Units): Llançament a l'espai del telescopi espacial Hubble.[8]
- 2004 - Xipre: s'hi celebra el referèndum els resultats del qual comporten que l'1 de maig del 2004 només pugui entrar a la UE la part grega de l'illa.
- 2010 - Bruges (Bèlgica): dimissió del bisbe del bisbat de Bruges, Roger Vangheluwe per a raons de pedofília
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1859 - Camporrobles, Plana d'Utiel: Fidel García Berlanga, advocat, polític i terratinent valencià.
- 1864 - el Cabanyal, València: Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià (m. 1947).[9]
- 1890 - Sabadell: Eulàlia Garriga i Casals, mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.
- 1918 - Barcelona: Ferran Díaz-Plaja i Contestí, escriptor i historiador català (m. 2012).[10]
- 1930 - Barcelona: Enric Badia Romero, dibuixant de còmic català (m. 2024).[11]
- 1947 - Pobla de Segur: Josep Borrell i Fontelles, polític i expresident del Parlament Europeu.
- 1948 - Barcelona: Júlia Costa i Coderch, narradora i poeta catalana.[12]
- 1950 - Barcelona: Joan Saura i Laporta, polític, conseller del govern de Catalunya (2003 -2010) i president d'ICV.
- 1953 - Castelló de la Plana: Teresa Domingo Segarra, economista, professora universitària i política; ha estat diputada europea.[13]
- 1960 - El Vendrell: Carlota Baldrís i Rafecas, compositora i pedagoga musical.[14]
- 1975 - Barcelona: Nora Navas Garcia, actriu catalana.[15]
- 1989 - Palma: Melanie Costa, nedadora mallorquina.[16]
- 1991 - Alacantː Ana Pomares, escriptora valenciana.[17]
- 1993 - Granollers, Vallès Oriental: Laia Pons i Areñas, nedadora catalana de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica.[18]
- Resta del món
- 1581, Lo Poi (Vescomtat de Bearn)ː Vicenç de Paül, religiós catòlic, canonitzat el 1737 (m. 1660).[19]
- 1822, Eslovàquia: Janko Kráľ poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr (m. 1876).[20]
- 1845, Liestal, Suïssa: Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura (m. 1924).[21]
- 1846, Londres (Anglaterra): Marcus Clarke, novel·lista i poeta australià d'origen anglès (m. 1881).[22]
- 1856, Cauchy-a-la-Tour, França: Philippe Pétain, militar i polític francès (m. 1951).[7]
- 1882, Moffat (Escòcia): Hugh Dowding, 1r Baró Dowding, oficial britànic de la Royal Air Force, Mariscal en Cap de l'Aire [7]
- 1897 - Teziutlán, Puebla (Mèxic): Manuel Ávila Camacho, President constitucional de Mèxic de 1940 a 1946 (m. 1955).[7]
- 1898 - Uztarroze, Navarraː Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (m. 1991).[23]
- 1903, Madrid, Espanya: José Antonio Primo de Rivera, polític espanyol.
- 1908, Polanówka, Polònia: Józef Gosławski, escultor i medallista polonès.
- 1918, Múnic: Elisabeth Mann Borgese, experta internacional en dret i polítiques marítimes i en la protecció del medi ambient.[24]
- 1922, Torí, Itàliaː Susanna Agnelli, empresària, política i escriptora italiana (m. 2009).[25]
- 1925, Wisner, Nebraska: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca (m. 1981).[26]
- 1930, Arequipa, Perú: Luis Rey de Castro, periodista.
- 1931, West Norwood, Londresː Bridget Riley, pintora anglesa, figura destacada del moviment artístic de l'Op Art, o art òptic.[27]
- 1934, Richmond (Virgínia), Estats Units: Shirley MacLaine, actriu nord-americana.[28]
- 1936, Londres, Anglaterraː Jill Ireland, actriu anglesa (m. 1990).[29]
- 1942,
- Nova York, Estats Units: Barbra Streisand, cantant, actriu i directora de cinema nord-americana.[30]
- Parma, Itàlia: Silvia Federici, escriptora, professora i activista del moviment autònom i del feminisme de tradició marxista.[31]
- 1947, Saint Louis, Missouri (EUA): Roger David Kornberg, bioquímic, Premi Nobel de Química de 2006.
- 1951, Esch-sur-Alzette, Luxemburgː Viviane Reding, política luxemburguesa que ha treballat al Parlament Europeu.[32]
- 1952, Arcueil, França: Jean-Paul Gaultier, dissenyador francès.[33]
- 1968, Milà: Gabriella Gambino, experta en bioètica italiana i membre de la cúria romana de l'Església Catòlica Romana.[34]
- 1971, Torí, Itàliaː Stefania Rocca, actriu italiana.[35]
- 1975, Sacramento, Califòrnia, Estats Units: Samia Doumit, actriu estatunidenca.
- 1980, Ann Arbor, Michigan, Estats Units: Austin Nichols, actor i esportista estatunidenc.
- 1992, Múrciaː Laura Gil Collado, jugadora espanyola de bàsquet.[36]
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1991 - L'Ametlla del Vallès: Margarida Alfonso i Orfila, pianista, compositora i professora de música (n. 1914 o 1915).[37]
- 2022 - Monestir de Montserrat: Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista català (m. 2022).
- Resta del món
- 624 - Canterbury (Regne de Kent)ː Melitó de Canterbury, primer bisbe de Londres.[38]
- 709 - Oundle (Northúmbria)ː Wilfrid, bisbe de York (n. 634).[39]
- 1342 - Avinyó (França): Benet XII, Papa de Roma (n. 1280).[40]
- 1479 - Santa María del Campo Rus (província de Conca, Espanya): Jorge Manrique, poeta castellà.
- 1618 - Poitiers (França): Antoniette d'Orléans-Longueville, noble i religiosa, fundadora de les Monges Benedictines de la Mare de Déu del Calvari.
- 1710 - Lima (Perú): Manuel d'Oms i de Santa Pau, virrei del Perú.
- 1731 - Londres (Regne Unit): Daniel Defoe, escriptor anglès.[41]
- 1803 - Parísː Adelaïde Labille-Guiard, pintora francesa de temes històrics i retrats, membre de l'Acadèmia (n. 1749).[42]
- 1834 - Mesnil-sur-l'Estrée (França): Firmin Didot, tipògraf i editor (n. 1764).[43]
- 1884 - Marsella: Marie Taglioni, primera ballarina de dansa clàssica (n. 1804).[44]
- 1885 - Rouen, França: Nísia Floresta, educadora i escriptora brasilera, pionera del feminisme al Brasil (n. 1810).
- 1940 - Estocolm: Fanny Brate, pintora sueca (n. 1862).[45]
- 1942 -
- Toronto (Canadà): L. M. Montgomery, escriptora canadenca (n. 1874).[46]
- Madrid: Leonor Serrano, mestra i advocada, defensora dels drets de les dones (n. 1890).[47]
- Parísː Camille du Gast, celebritat francesa, pionera de l'automobilisme femení (n. 1868).[48]
- 1947 - Nova York: Willa Cather, escriptora estatunidenca de novel·les i relats, Premi Pulitzer 1923 (n. 1873).[49]
- 1960 - Berlín (Alemanya): Max von Laue, físic alemany, Premi Nobel de Física 1914 (n. 1879).[50]
- 1964 - Burgberg, Schwarzwald (Alemanya): Gerhard Johannes Paul Domagk, patòleg i bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1939 (n. 1895).[51]
- 1967 -
- Óblast d'Orenburg (Unió Soviètica)ː Vladímir Mikhàilovitx Komarov, cosmonauta rus. Va morir quan la nau Soiuz 1 on anava va estavellar-se (n. 1927).[52]
- Rochester, NYː Ida Prestiː guitarrista i compositora clàssica francesa (n. 1924).[53]
- 1981 - Bad Wiessee, Alemanyaː Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (n. 1905).[54]
- 1986 - París: Wallis Simpson, esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit, que renuncià a la corona per contraure-hi matrimoni (n. 1896).[55]
- 1993 - Johannesburg,(República Sud-africana): Oliver Tambo, polític sud-africà, militant de la causa anti-apartheid i president del Congrés Nacional Africà. (n. 1917).[7]
- 1998 - Lo Pradet (França): Christiane Rochefort, escriptora francesa, Premi Médicis de l'any 1988 (n. 1917).[56]
- 2004 - Manhattan, Ciutat de Nova Yorkː Estée Lauder, empresària estatunidenca de cosmètica (n. 1906).[57]
- 2008 - Pittsfield, Massachusetts: Jimmy Giuffre, músic de jazz nord-americà (n. 1921).[58]
- 2010 - Villejuif, França: Baya Gacemi, periodista i escriptora algeriana, reconeguda pel seu compromís.[59]
- 2017 - Colòniaː Agnes Giebel, soprano clàssica alemanya, especialista en la música de Bach (n. 1921).[60]
- 2021 - Klosterneuburg, Àustria: Christa Ludwig, mezzosoprano alemanya (n. 1928).
Festes i commemoracions modifica
- Final de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, iniciades el 22 d'abril.
- Onomàstica: sants Maria Cleofàs i Maria Salomé; Fidel de Sigmaringen, caputxí; Gregori d'Elvira, bisbe; Melitó de Canterbury, bisbe; Wilfrid de York, bisbe; Maria Eufràsia Pelletier, fundadora de les Germanes del Bon Pastor; Benet Menni, prevere i fundador de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús; sant Cebrià de Tarragona, arquebisbe no canonitzat, però venerat localment; Corona d'Elx, monja, potser llegendària; Guillem Firmat, eremita; beat Francisco Colmenar, missioner; serventa de Déu Cesárea Ruiz de Esparza y Dávalos, fundadora de les Josefines de Mèxic.
Referències modifica
- ↑ «PERETTI, O.F.M. Conv., Felice (1521-1590)» (en anglès). http://cardinals.fiu.edu.+[Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Spanish-American War | Causes, Facts, Battles, & Results» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Study for Woolworth Building, New York», 10-12-1910. [Consulta: 25 juliol 2013].
- ↑ «Armenian Genocide | History, Causes, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Easter Rising | Events, Leaders, Executions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Treaty of Berlin | European history [1926]» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Sabies que... el 24 d'abril de 1990 es va realitzar el llançament del telescopi espacial Hubble?». Ciutat de les Arts i les Ciències de València, 24-04-2012. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Bernat Morales i Sanmartín | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Ferran Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ 324cat. «Mor el dibuixant Enric Badia, conegut per les tires de la superheroïna Modesty Blaise», 18-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Júlia Costa». Bellaterra.cat, 07-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ «Teresa DOMINGO SEGARRA. 3ª legislatura» (en castellà). Parlamento Europeo. Eurodiputados. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Sardanes i música per a cobla. Obres compostes per Baldris i Rafecas, Carlota». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Nora Navas». Sensa Cine. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Melanie Costa». Real Federación Española de Natación. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Ana Pomares Martínez». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Laia Pons Areñas» (en castellà). Comité Olímpico Español, 03-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «St. Vincent de Paul» (en anglès). catholic.org. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Janko Král' | Slovak author and revolutionary» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Carl Spitteler | Swiss poet» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Artola, Koldo «Fidela Bernat anderea, euskal hiztun errronkariarra (eta II)». Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, núm. 85, 2000, pág. 487. ISSN: 0046-435X ISSN 0046-435X.
- ↑ «The Founder of IOI» (en anglès). International Ocean Institute. Universitat de Malta. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Hernández Velasco, Irene. «El último mito de la dinastía Agnelli» (en castellà). El Mundo, 20-05-2009. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Virginia Huston» (en anglès). Those obscure objects of desire, 07-10-2014. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «Bridget Riley». Peggy Guggenheim Collection. [Consulta: febrer 2021].
- ↑ «Shirley MacLaine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Jill Ireland» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Barbra Joan Streisand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Christiani, Zoe. «Críticas feministas al marxismo: la postura de Silvia Federici» (en anglès). Medium, 27-11-2020. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «Viviane Reding». www.barcelona.cat. El Born Centre de Cultura i memòria. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Paul Gaultier» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Gabriela Gambino, nueva subsecretaria del Dicasterio de Laicos, Familia y Vida: “El éxito del matrimonio es la fidelidad”» (en castellà). Religión Confidencial, 08-11-2017. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Stefania Rocca - Movieplayer.it» (en italià). [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ «Competiciones FEB» (en castellà). Federación Española de Baloncesto. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 26-04-1991, página 32.
- ↑ Fryde, et al.p. 213, E. B.. Handbook of British Chronology (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p. 213. ISBN 0-521-56350-X.
- ↑ Hindley, Geoffrey. A Brief History of the Anglo-Saxons (en anglès). Carroll & Graf Publishers, 2006, p. 62. ISBN 978-0-7867-1738-5.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Benoît XII Jacques Fournier» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Daniel Defoe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Gaze, Delia. Concise Dictionary of Women Artists. Routledge, 2013, pàg. 435. ISBN 9781136599019.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Didot» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «TAGLIONI in "Dizionario Biografico Treccani"» (en italià). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Fanny I M Brate (f. Ekbom)». Svenskt biografiskt lexikon (SBL). [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Lucy Maud Montgomery | Canadian author» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Serrano, Leonor. Maria del Carmen Agulló [Estudi introductori]. Dones, educació i treball. 1ª ed.. Vic: Eumo Editorial, 2019. ISBN 978-84-9766-688-6.
- ↑ Hilary Resteck & Casey Schuster. «Camille du Gast». The Henry Ford "Women in the Winners Circle Foundation. Arxivat de l'original el 8 juny 2015. [Consulta: 13 octubre 2014].
- ↑ «Willa Cather | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Max von Laue» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gerhard Domagk. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Soyuz 1» (en anglès). Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Ida Presti». Radio Swiss Classic. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Makcimovich, Ivan. «Monarquías de Europa y del mundo: PRINCESA MARGARITA DE GRECIA Y DINAMARCA», 18-11-2011. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Wallis Simpson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Christiane Rochefort» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Estée Lauder | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Jimmy Giuffre» (en castellà). Discogs. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Décès de la journaliste Baya Gacemi». Le Jeune Algérien. Quotidien Indépendant, 25-04-2010. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Agnes Giebel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2022].
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 d'abril. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 d'abril |