13 d'agost
data
(S'ha redirigit des de: 13 d’agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 140 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1714 - Talamanca (el Bages): comença la batallà en què els miquelets, voluntaris, sometents i diversos regiments reglats de l'exèrcit austriacista català, sota el comandament d'Antoni Desvalls, Marquès del Poal, compost d'uns 2.000 homes, s'enfronta als filipistes (guerra de Successió), comandats pel Conde de Montemar, que disposen d'uns 3.500 -o més- efectius.
- 1801 - València: s'hi esdevé l'Avalot de Quintes.
- 1888 - Barcelona: Es crea la UGT, on se'n celebra el primer congrés.
- 1940
- La Baule (la Bretanya): la Gestapo deté el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys.[1]
- Elx: S'innaugura el Museu Arqueològic d'Elx.[2]
- Resta del món
- 1521 - Tenochtitlan cau en mans dels conquistadors espanyols, i amb ella tot l'Imperi Asteca.
- 1553 – Ginebra: Miquel Servet és arrestat per Joan Calví per heretge.
- 1645 - Brömsebro: Se signa el Tractat de Brömsebro, que posa fi a la Guerra de Torstenson.[3]
- 1704 - Blenheim, Alemanya: els aliats, comandats per John Churchill obtenen una victòria decisiva en la batalla de Blenheim. Baviera s'haurà de retirar de la guerra.
- 1762 - L'Havana (Cuba): Victòria decisiva de l'exèrcit anglès a la Presa de l'Havana contra els espanyols.
- 1876 - Bayreuth: primera representació de Das Rheingold, el Pròleg de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner formant part de tot el cicle al Festspielhaus.
- 1920 - Varsòvia: Les tropes poloneses del Mariscal Władysław Sikorski derroten les soviètiques a Varsòvia durant el transcurs de la Guerra poloneso-soviètica, en el que es coneixerà com el Miracle del Vístula.
- 1960 - República Centreafricana: s'independitza de França.
- 1961 – Alemanya de l'Est comença a construir el mur de Berlín per evitar els intents de fugir creuant el teló d'acer.
- 1983 - Madrid: El Tribunal Constitucional d'Espanya declara inconstitucionals 14 dels 38 articles de la LOAPA, promulgada pel govern del PSOE.[4]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1867 - Barcelona: Dolors Delhom, primera actriu catalana de finals del segle xix (m. 1912).
- 1888 - Barcelona: Joan Borrell i Nicolau, escultor català (m. 1951).
- 1901 - Barcelonaː Maria del Carme Nicolau Massó, escriptora, periodista i traductora catalana (m. 1990).[5]
- 1910 - Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (m. 1973).[6]
- 1913 - Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí (m. 1938).[7]
- 1926 - Barcelona: Josep Sazatornil i Buendía (Saza), actor català de teatre i cinema.
- 1930ː
- Barcelona: Albert Jané i Riera, escriptor i lingüista, director de la revista Cavall Fort.[8]
- Valènciaː Rosa Gil del Bosque, guitarrista i compositora, primera catedràtica de guitarra del Conservatori de València.[9]
- 1951 - Barcelona: Lluís Miquel Santillana i Fraile, jugador de bàsquet català.
- 1952 - Ciutadella: Joan Francesc López Casasnovas, filòleg, poeta i polític menorquí (m. 2022).
- 1961 - Vilanova i la Geltrú: Toni Albà és un humorista, actor i director de cinema català.
- 1962 - Barcelona: Manuel Valls i Galfetti és un polític francès d'ascendència catalana i suïssa.
- 1965
- Sabadell: Miquel Calçada i Olivella (Mikimoto), periodista català.
- Els Hostalets de Balenyà, Osona: Carles Capdevila i Plandiura, periodista i guionista català, fundador del diari Ara (m. 2017).
- 1974 - Vila-real: José Benlloch Fernández, advocat i polític valencià.
- 1976 - Figueresː Cati Plana i Cerdà, etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic.[10]
- 1981 - Tordera: Valentí Sanjuan Gumbau, periodista, esportista i creador de continguts en línia.
- Resta del món
- 1616, Trastevere: Plautilla Bricci, arquitecta, pintora i escultora italiana (m. 1705).[11]
- 1762, Marcourtː Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, política i feminista durant la Revolució francesa (m.1817).[12]
- 1784, San Benigno Canavese, Toríː Teresa Belloc-Giorgi, contralt italiana (m. 1855).[13]
- 1865, Xangaiː Emma Eames, soprano estatunidenca (m. 1952).[14]
- 1866, Lhi Vialar, Regne d'Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT.
- 1870, San Francisco, Califòrniaː Julia Klumpke, va ser una violinista i compositora americana (m. 1961).[15]
- 1871, Leipzig, Imperi Alemany: Karl Liebknecht, socialista alemany, cofundador del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg (m. 1919).
- 1872, Karlsruhe, Imperi Alemany: Richard Willstätter, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1915 (m. 1942).[16]
- 1883, Pamplona: Rosa Oteiza, model del monument dels Furs de Navarra (m. 1970).[17]
- 1888, Helensburg, Escòcia: John Logie Baird, enginyer escocès, pioner de la televisió (m. 1946).
- 1898, Biarritz, França: Jean Borotra fou un tennista francès.
- 1899, Londres, Anglaterra: Sir Alfred Joseph Hitchcock va ser un director de cinema britànic.
- 1912,
- Torí, Regne d'Itàlia: Salvador Luria, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (m. 1991).[18]
- Zarautz, Espanya: Francisco Escudero García de Goizueta va ser un compositor basc.
- 1913, Ano Panaia, Pafos, Xipre: Mikhaïl Khristódulos Muskos, conegut com a Makàrios III en el seu càrrec eclesiàstic, fou un líder grecoxipriota, arquebisbe i primat de l'Església Ortodoxa de Xipre (m. 1977).[19]
- 1914, Irun, País Basc, Espanya: Mariano Eusebio González y García, conegut artísticament com a Luis Mariano fou un tenor basc.
- 1918, Gloucester, Anglaterra: Frederick Sanger, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1958 i de 1980 conegut per dissenyar un mètode de replicació de l'ADN in vitro (m. 2013).[20]
- 1926, Mayarí, Holguín, Cuba: Fidel Castro, polític cubà, president del país (m. 2016).[19]
- 1943, Buenos Aires, Argentinaː Estela Kersenbaum, pianista i pedagoga.[21]
- 1953, Montevideo, Uruguai: Carmen de Posadas Mañé, escriptora hispano-uruguaiana, resident a Espanya.[22]
- 1962, Madrid, Espanya: Gracia Querejeta, directora de cinema espanyola.[23]
- 1990, Nova Brunswick, Canadàː Lisa LeBlanc, cantautora que compon cançons en francés acadià i anglés canadenc.[24]
- 1996, Rosario (Argentina): Juan Cruz Komar, futbolista argentí que juga com a defensa
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1382 - Cuéllar, Regne de Castella: Elionor d'Aragó i de Sicília, princesa d'Aragó i reina consort de Castella (n. 1358).[25]
- 1868 - Valls, Alt Camp: Filomena Ferrer i Galzeran, religiosa i monja mínima, venerable per l'Església Catòlica (n. 1841).[26]
- 1876 - Tarragona: Bonaventura Bruguera i Codina, compositor i mestre de capella català (n. 1795).
- 1928 - Barcelona: Josep Pausas i Coll, arquitecte modernista català (n. 1872).
- 1936 - Reus, Baix Camp: Andreu Prats i Barrufet, sacerdot català i beat per l'Església Catòlica (n. 1886).
- 1947 - Madrid, Espanya: Francesc de Paula Vallet i Arnau, sacerdot barceloní, fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei (n. 1883).[27]
- 1997 - Barcelonaː Regina Sáinz de la Maza Lasoli, destacada historiadora i medievalista catalana (n. 1945).[28]
- 2002 - Barcelona: Teresa Aubach i Guiu, historiadora i professora universitària catalana (n. 1930).[29]
- 2003:
- Mataró, (el Maresme): Margarida Abril i Gonzàlez, sindicalista i política catalana (n. 1910).[30]
- Barcelona: Josep Maria Carandell i Robusté, escriptor català (n. 1934).
- 2014 - Tarragona: Mercè Anglès, actriu i directora teatral catalana (n. 1961).[31]
- 2024ː
- Bilbaoː Miquel Milà i Sagnier, dissenyador industrial i interiorista català (n. 1931).[32]
- Palma: Guillem Rosselló, filòleg en semítiques i historiador mallorquí, expert en la Mallorca musulmana (n. 1932).
- Resta del món
- 1826 - Quimper, França: René Laennec, metge i científic bretó, inventor de l'estetoscopi (n. 1781).
- 1863 - Charenton (Saint-Maurice, Val-de-Marne), França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic.[33]
- 1910 - Londres, Anglaterra: Florence Nightingale, pionera de la infermeria.[34]
- 1912 - París, França: Jules Massenet compositor francès de l'època romàntica sobretot conegut per les seves òperes (n. 1842).[35]
- 1913 - Trenton, Nova Jerseyː Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (n. 1834).[36]
- 1927 - Londresː Marianne Stokes, pintora austríaca, una de les principals artistes de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita (n. 1855).[37]
- 1930 - Cambridge (Massachusetts)ː Pauline Hopkins, novel·lista, periodista, dramaturga, historiadora i editora afroamericana (n. 1859).[38]
- 1940 - Cambridge, Anglaterraː Emma Turner, ornitòloga i fotògrafa d'ocells anglesa (n. 1867).[39]
- 1946 - Londres, Anglaterra: H.G. Wells, escriptor anglès molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció (n. 1866).
- 1955 - Nova Yorkː Florence Easton, popular soprano dramàtica de la primera meitat del segle xx (n. 1882).[40]
- 1974 - Varsòvia: Maria Ossowska, sociòloga i filòsofa social polonesa (n. 1896).[41]
- 1984 - Moscou, Unió Soviètica: Tigran Petrossian, jugador d'escacs soviètic, Campió del món entre 1963 i 1969 (n. 1929).
- 1995 - K2, Pakistanː Alison Hargreaves, alpinista britànica que coronà l'Everest sense oxigen suplementari (n. 1962).[42]
- 1996 - Lisboa, Portugal: António de Spínola, militar i polític portuguès, va ser el 15è president de la República Portuguesa[19]
- 2001 - Madrid - Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic espanyol (n. 1923).
- 2009 - White Plains, Nova York: Les Paul, guitarrista de jazz nord-americà i pare de la guitarra elèctrica (n. 1915).
- 2016 - Bry-sur-Marne: Françoise Mallet-Joris, escriptora franco-belga (n. 1930).[43]
- 2017 - Madrid, Espanya: Basilio Martín Patino fou un director de cine espanyol.
- 2021 - Flagstaff, Estats Unitsː Carolyn Shoemaker, astrònoma nord-americana. Descobridora amb David H. Levy del cometa Shoemaker-Levy 9 (n. 1929).[44]
Festes i commemoracions
modifica- Nit de l'Albada a la vila d'Elx amb motiu de les festes patronals.
- Sants al Martirologi romà (2011): Hipòlit de Roma, màrtir (236); Poncià I, papa (236); Cassià d'Imola, màrtir (304); Antíoc de Lió, bisbe (ca. 500); Radegunda, reina (587); Màxim el Confessor, abat (662); Wigbert de Fritzlar, abat (736); Joan Berchmans, jesuïta (1621); Pierre Romançon, monjo (1862).
- Beats: Gertrudis d'Altenberg, monja (1297); William Freeman, màrtir (1595); Patrick O'Healy, Conan O'Rourke, màrtirs (1579); Carlo Domenico Cristofori, caputxí (1699); Pierre Gabilhaud, màrtir (1794); Joan Agramunt, Josep Bonet i Nadal, màrtirs (1936); Modest Garcia i Martí, màrtir (1936); Secundino María Ortega García, Antonio Calvo Calvo, Antoni Maria Dalmau i Rosich, Juan Echarrius Vique, Pedro García Bemal, Hilario María Llorente Martín, Salvador Pigem i Serra, Javier Luis Bandrés Jiménez, Josep Brengaret i Pujol, Tomàs Capdevila i Miró, Esteve Casadevall i Puig, Eusebi Codina i Millà, Joan Codinachs i Tuneu, Ramon Novich i Rabionet, Josep Maria Ormo i Seró, Teodoro Ruiz de Larrinaga García, Juan Sánchez Munaerriz, Manuel Torras i Sais, Manuel Buil Lalucza, i Alfons Miquel i Garriga, màrtirs (1936); Josep Tàpies i Sirvant i sis companys màrtirs d'Urgell: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí, màrtirs (1936); Jakob Gapp, màrtir (1943).
- Sants: Concòrdia, Eusebi i Hipòlit de Roma, màrtirs (258); Cassià de Todi, màrtir (304); Zuentibold de Lotaríngia, rei (900); Ludolf de Corvey, abat (983); Laudulf d'Évreux.
- Beats: Gerold de Lübeck, bisbe (1163); Alois Bley, monjo màrtir (1904).
- Venerable Filomena Ferrer i Galceran, monja mínima.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sants Pedro de Santa María i Simón de Lara, màrtirs (1361).
Església Armènia
modificaCorresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- 25 Hrotits: Eudòcim el Just de Capadòcia, abat; Gelasi, màrtir; Germà, bisbe; Julita de Cesarea, màrtir; Llúcia i Rixos de Campània i els seus companys màrtirs; Sabí de Cesarea, màrtir; Samuel i Abraham, preveres, deixebles de Leontenakh, màrtirs en Armènia.
Església Copta
modificaCorresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- 7 Mesori: Concepció de la Mare de Déu; Timoteu II d'Alexandria, patriarca (477).
Església Ortodoxa Etíop
modificaCorresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- 7 Nahase: Nā‘od, emperador d'Etiòpia (1508).
Església Ortodoxa Síria
modificaCorresponen als sants del 30 de juliol del calendari julià.
- Sants: Silas i Silvà d'Antioquia, seguidors de Crist (s. I); Abdó i Senén, màrtirs; Adelf i Gai de Nisibis, màrtirs; Ciril d'Alexandria, patriarca (444); Teodosi II el Jove, emperador romà d'Orient (457); Anastasi I Dicor, emperador (518); Jacob d'Edessa el Vell, organitzador de l'Església Síria (578); Demòcrit, Secund i Dionís de Sinnada, màrtirs; Diòscor d'Alexandria, patriarca; Teodora, reina; Timoteu d'Alexandria, patriarca; Bar Hebraeus (1286).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
modifica- Se celebren els corresponents al 26 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
modificaCorresponen als sants del 31 de juliol del calendari julià.
- Sants: Josep d'Arimatea, seguidor de Jesús (s. I); Julita de Cesarea, màrtir (304); 12 Màrtirs de Roma; Eudòcim de Capadòcia (ca. 840); Joan de Bulgària, exarca (900); Dionís de Vatopedi, màrtir (1822); Geràssim el Jove de Kaluga; Benjamin, Sergej, Jordi i Joan, màrtirs de Sant Petersburg (1922); Maksim, màrtir (1928); Ivan, Konstantin, Anna i Elisabet, màrtirs (1937); Vladímir, prevere màrtir (1937); Nikolai, prevere màrtir (1941); Vassilij de Kineixma, bisbe (1945).
Església Ortodoxa Grega
modifica- Troballa de les relíquies de Felip apòstol a Xipre.
Església Ortodoxa de Geòrgia
modifica- Arseni de Ninozminda, bisbe.
Esglésies luteranes
modifica- Radegunda, reina dels francs; Florence Nightingale, infermera, reformadora social (1910); Paul Richter, rector (1942),
Esglésies anglicanes
modifica- Jeremy Taylor, bisbe (1667); Florence Nightingale, infermera, reformadora social (1910); Octavia Hill, reformadora social (1912).
Referències
modifica- ↑ Finestres, Jordi (text); Aloy, Joaquim (assessorament). «La detenció de Lluís Companys». Sapiens, 14-10-2019. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Ramos Folqués, Alejandro» (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Eriksson, Bo (1970-).. Lützen 1632 : ett ödesdigert beslut. Estocolm: Norstedt, cop. 2006. ISBN 978-91-7263-790-0.
- ↑ «L'intent d'harmonització (la LOAPA)». El Punt Avui, 11-12-2014. [Consulta: 29 novembre 2015].
- ↑ Registre naixements. Any 1901. Registre núm. 8132. Jutjat Universitat
- ↑ «Libro de bautismos de El Terreno Folio 90 Número 16. Isabel Bauzà Tomàs». Registros en los libros de bautismo del año 1910. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «Biografia Bartomeu Rosselló-Pòrcel». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Albert Jané i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «María Rosa Gil del Bosque» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Cati Plana i Cerda». Conservatorio de Música Tradicional de Folque de Lalín. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «RKD Research». [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Dominique, Godineau. «Théroigne de Méricourt» (en francès). Archives de France. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ Forbes, Elizabeth. «Belloc-Giorgi [Bellochi; Giorgi-Belloc; née Trombetta, (Maria) Teresa]». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Emma Eames» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Julia Klumpke (1870-1961) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1915» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Asiron, Joseba. «Rosa Oteiza, la modelo de la estatua de los Fueros» (en castellà). Noticias de Navarra, 16-04-2023. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1969» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1958» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Weinstein, Ana Epelbaum; Nasatsky, Miryam Esther Gover de; Nasatsky, Roberto B. Trayectorias musicales judeo-argentinas (en castellà). AMIA / Editorial Milá, 1998, p. 120-121. ISBN 978-950-9829-93-0.
- ↑ Miranda, Elena. «Carmen Posadas, libros y biografía». escritoras.com. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Gracia Querejeta» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Simard, Yves. «Lisa LeBlanc». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Elionor d'Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Filomena Ferrer y Galcerán». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Padre Vallet: mendigo y evangelizador
- ↑ Ferrer i Mallol, María Teresa. «Biografía de Regina Sainz de la Maza Lasoli (1945-1997)». Anuario de Estudios Medievales, Vol. 28, Núm. 1, 1998, pàg. XVII-XXIV [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ Misa funeral por Mª Teresa Aubach, ex decana de CC. de la Información de la UPSA Arxivat 2018-09-30 a Wayback Machine., 23 d'octubre de 2002, universia.es
- ↑ D'un roig encès: Margarida Abril: evocacions sobre un símbol del comunisme català. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, 2004, p. 160. ISBN 84-931319-8-9 [Consulta: 21 setembre 2018].
- ↑ «Mor Mercè Anglès als 53 anys». Entreacte, 13-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «S'ha mort Miquel Milà, un dels pares del disseny català». [Consulta: 14 agost 2024].
- ↑ «Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Florence Nightingale». Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1.
- ↑ «Kunstdrucke von Marianne Stokes». Meisterdrucke. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ «Pauline Hopkins» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Celebrating the first female Fellows of the Linnean Society. Emma Louisa Turner» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 2018. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Mcpherson, James B. «Florence Easton». The Canadian Encyclopedia, act. 16 desembre 2013. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Maria Ossowska. Biography (16 I 1896 – 13 VIII 1974)» (en polonès). Ministerstwo Nauki i Szkolictwa Wyzszego. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Alison Hargreaves» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Françoise Mallet-Joris | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «In Memoriam: Carolyn Shoemaker, 1929–2021» (en anglès). Planetary News, 17-08-2021. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ «Kalender - 13. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 d'agost