Usuari:Xamil/Proves

Infotaula de personaJohann Sebastian Bach
Bach.jpg
Biografia
Naixement21 de març de 1685
Eisenach, Turíngia (Alemanya)
Mort28 de juliol de 1750(1750-07-28) (als 65 anys)
Leipzig
Dades personals
NacionalitatAlemanya
Activitat
EstilBarroc
Obra
Obres destacables
Trajectòria

Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia (Alemanya), 21 de març de 1685Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.

Zeus, al centre, separa Apol·lo, que va acompanyat d'Àrtemis, a l'esquerra, d'Idas i Marpessa, a la dreta

Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i néta d'Ares. La seva mare era Demònice. De vegades es diu que és filla d'Enomau i Alcipe.

El seu pare l'havia promesa a qui fos capaç de vèncer-lo en una cursa de carros, amb la condició que si el pretendent perdia seria executat. Idas, fill d'Afareu, acceptà el repte i, servint-se d'un carro alat que li havia donat Posidó, guanyà la cursa. Apol·lo, que també n'estava enamorat, la reclamà per a ell i la raptà. Aleshores Idas va atacar Apol·lo i els combatents es van separar només amb la intervenció de Zeus. Marpessa va poder triar entre tots dos pretendents però preferí quedar-se amb Idas, perquè tenia por de què, en fer-se vella, Apol·lo l'abandonés.

De la seua unió va néixer una filla anomenada Cleòpatra.[1]

Beguina

Les beguines va ser un moviment sorgit a les darreries del segle xii a tot Europa. Estava protagonitzat per dones, soles o en grup, que portaven una vida religiosa al marge de les estructures eclesiàstiques i familiars de l'època. Eren dones independents de qualsevol autoritat masculina, fins a un extrem desconegut a l'època. Eren laiques i religioses al mateix temps, difícils de definir pels seus contemporanis, que també les denominaven "mulieres sanctae".

Durant l'Edat Mitjana la societat tenia un tret comú: la religió cristiana. A partir de l'any 1000 hi hagué una renovació espiritual, amb una massiva presència de dones sense el guiatge dels homes. Ja des del seu origen el cristianisme va exercir un fort impacte en les dones. La figura de Crist i la Verge Maria van ser personatges on s'emmirallaven.[2]

Van crear comunitats cèlibes de dones viudes i solteres que rebutjaven l'obediència filial, la subjugació conjugal i, sobretot, la funció maternal que transformaren en una maternitat espiritual. Van contribuir a difondre la nova fe a través de la paraula que se'ls havia negat. És possible que trobessin en aquestes comunitats laiques una germanor desconeguda fins aleshores i una redefinició de la mateixa identitat femenina. Més tard, l'estructuració androcràtica del cristianisme va canalitzar aquest mode de vida cap al monacat femení institucionalitzat. Fou l'única sortida que l'Església els oferí després de fer-les sospitoses d'heretgia.

Hatzalah a IsraelModifica

En l'estat d'Israel, hi ha dues organitzacions Hatzalah que operen a nivell nacional, una d'elles és United Hatzalah (en hebreu: איחוד הצלה, Ichud Hatzalah), l'altra es diu Tzevet Hatzalah (en hebreu: צוות הצלה).

Encara que United Hatzalah és una organització de major tamany que Tzevet Hatzalah, convé assenyalar que els voluntaris de United Hatzalah, ofereixen al pacient els primers auxilis que aquest necessita en el mateix lloc dels fets, d'altra banda, els voluntaris de Tzevet Hatzalah, estan capacitats per oferir un servei de transport mèdic d'emergència, per això fan servir les ambulàncies de l'organització Magen David Adom, (l'Estel de David Vermell).

Hatzalah a Nova YorkModifica

La primera organització d'emergències mèdiques Hatzalah, va ser fundada al barri de Williamsburg, en el borough de Brooklyn, a la ciutat de Nova York, als Estats Units, pel rabí Hershel Weber, a finals dels anys seixanta del segle xx, per oferir un servei d'emergències mèdiques als membres de la seva comunitat, que estava formada principalment per jueus ortodoxos parlants del jiddisch. La idea es va estendre a altres barris jueus ortodoxos a l'àrea de la ciutat de Nova York, i finalment, a altres regions, països i continents. Es creu que Hatzalah és el servei voluntari d'ambulàncies més gran dels Estats Units.

L'organització Chevra Hatzalah de Nova York té aproximadament a 1.000 voluntaris i paramèdics, que atenen més de 70.000 trucades a l'any. Els voluntaris, sovint usen els seus propis vehicles, també disposen d'un parc mòbil amb més de 90 ambulàncies.

Hatzalah a MèxicModifica

Chevra Hatzalah Mèxic va ser fundada en el 1997 pel Sr. Chaim Silver. La sucursal és dirigida per la comunitat Siriana-Sefardita sota la supervisió del Sr. Abraham Levy, que és el director. Compta amb 70 voluntaris a temps complet, set ambulàncies i sis locals (cinc bases i una caserna general). També disposa d'un helicòpter de transport aeri.

Tots els paramèdics són voluntaris d'emergències i estan preparats per intervenir immediatament, quan sigui necessari, alguns d'ells posseeixen certificats mèdics i són experts en primers auxilis i a respondre a situacions d'emergència, alguns d'ells han treballat en hospitals mexicans i en centres de salut. Els voluntaris tenen experiència entraumatologia i en medicina interna, i han estat entrenats en la conducció d'ambulàncies per la Creu Roja mexicana.

La secció mexicana de Hatzalah, serveix a les zones del país on resideix la major part de la població jueva, entre elles cal assenyalar a Tecamachalco, Polanco, Bosques, Interlomas, i la ciutat turística vacacional de Cuernavaca. Hatzalah a Mèxic, disposa també de bases operatives a temps complet en tres àrees de població i la seva caserna general es troba a Tecamachalco, una zona residencial de l'Estat de Mèxic.

Hatzalah en el MónModifica

L'organització Hatzalah, actualment funciona en els següents països: Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Israel, Mèxic, Panamà, Rússia, Sud-àfrica, Suïssa, Regne Unit, Ucraïna, i en 8 Estats dels Estats Units: Califòrnia, Connecticut, Florida, Illinois, Maryland, Nova Jersey, Nova York i Pennsilvània.

A Catalunya també eren conegudes com a beguines o amb altres mots característics, com ara "resclusa", ermitanes, "bones dones" o "santes dones". En una carta de la reina Maria de Luna, per exemple, es fa al·lusió a "una beguina de Barchinona" i més endavant l'anomena "la dita resclusa".[3]

Maria-Milagros Rivera Garretas en el llibre citat les homenatja d'aquesta manera:"[4]La mística beguina puso en relación íntima lo femenino, la trascendencia y la lengua materna. Este vínculo no desaparecerá ya de la historia de Europa, a pesar de la persecución a que fue sometido. (...) Poner en realción íntima lo femenino, la trascendencia y la lengua materna fue una gran invención política..."

Beguines famoses dels Països Catalans[5]Modifica

Prous Boneta[6]. S. XIII Se la coneix per un text de la Inquisició on ella explica la seva vida religiosa i mística. Montpellier.

Maria de Cervelló[7] S. XIII. Mercedària considerada una santa a la ciutat de Barcelona per les seves accions. Va viure en comunitat amb altres dones.

Agnès[8]. 1328. Consta que en aquest any vivia a l'Hospital de Leprosos de la ciutat de Barcelona.

 
Centre d'Atenció Primària
 
Recepció d'un Centre d'Atenció Primària

Centre d'atenció primària (CAP) o centre de salut (CS) és l'edifici o lloc on la població és atesa en un primer nivell assistencial. El personal i activitat que es fa al mateix, pot variar d'un país a un altre i d'un centre a altre.

A Espanya, als CAP, el nucli bàsic de serveis està format per les especialitats de medicina familiar i comunitària, pediatria, infermeria i personal administratiu de suport. Malgrat tot, cada vegada és més freqüent trobar als CAP altres professionals com són el treballador social, llevadora, odontologia, psicologia, psiquiatria, reumatologia, etc.) que contribueixen a l'increment de la qualitat de l'atenció prestada i a l'accessibilitat de la població als serveis sociosanitaris.

Normalment, als CAP, existeix un servei de recepció del ciutadans que hi van o truquen per telèfon. Aquest servei dóna satisfacció directa a demandes concretes com poden ser el lliurament i recollida de documentació, informació presencial o telefònica, o bé programa visites pels professionals

Elisabet Cifré (1467-1542). Beguina molt coneguda de Palma de Mallorca. Es dedicà a la docència i fundà una escola de nenes, la Casa de la Criança. Va gaudir de molt prestigi i veneració.

Beguines famoses d'arreu Europa[9]Modifica

Hadewijch D’Anvers S. XIII. Poetessa i escriptora mística belga. Escriví les seves visions basades en la seva experiència mística.

Beatriu de Nazaret S. XIII, va escriure en llengua materna escrits místics. Bèlgica.

Matilde de Magdeburg S. XIII. Beguina alemanya, escriptora i mística molt culta. Es coneix el seu text "La llum fluent de la divinitat", on va escriure les seves revelacions i experiència mística.

Margarida Porete Morta a la foguera a París el 1310. Molt famosa a l'època per l'escriptura mística i el llibre “Espill de les Ànimes Simples” que va estar perdut però que s’ha redescobert en els últims temps. No va voler renunciar a la seva escriptura i va ser condemnada per heretgia.

Juliana de Norwich S. XIV. Emparedada a l'església de Norwich (Anglaterra). Coneguda mística i teòloga, va escriure "Llibre de les revelacions d’Amor de Déu".

Margery Kempe S. XIV. Coneguda també pels seus escrits místics i la seva autobiografia. Anglaterra.

Durant l'edat mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjans del segle XIV no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual placeta de Santa Isabel.[10] El poble va anar creixent, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a la plana osonenca.

 
Antic emplaçament de l'hostatgeria d'en Centelles, a la placeta de Santa Isabel

La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi féu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí I, l'Humà. Vingué acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals característiques del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'en Centelles, al voltant de l'actual placeta de Santa Isabel.

Durant la Guerra de Successió espanyola, fou un dels escenaris del combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats vigatans, encapçalats per Josep Moragues, contra el destacament armat enviat pel lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sufocar la rebel·lió a la plana de Vic.

Durant la segona meitat del segle xix, la Garriga es beneficià de la seva situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.

La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle xx, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població.

Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni de disposar d'indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrere l'estació de tren, al qual es poden fer visites guiades.

 
Estàtua de Robin Hood a Nottingham
 
Partitura d'una antiga balada sobre Robin Hood.

Robin Hood (pronunciat /ˌrɒbɪn ˈhʊd/) és un personatge arquetípic protagonista d'una llegenda anglesa que podria tenir una base real. Es tracta d'un proscrit de l'edat mitjana que, segons les versions modernes, robava als rics per donar-ho als pobres i lluitava contra la injustícia i la tirania. També se sap que era molt hàbil amb l'arc i les fletxes. Era el cap d'un grup anomenat Merry Men («homes feliços», en anglès). Robin Hood i el seu grup se solen associar amb el bosc de Sherwood i amb la regió de Nottinghamshire. El personatge ha servit d'inspiració a nombrosos llibres, còmics, obres de teatre i pel·lícules.[11]

La primera referència de Robin Hood es troba en l'Agricultor Peter («Pere el Llaurador») de William Langland (1377), en què un sacerdot mandrós diu: "Conec les rimes de Robin Hood". Tres anys més tard, el cronista escocès John de Fordun va escriure que "de tots els personatges de balades, Robin Hood és el que més em plau".

La llegenda, que en un començament es va transmetre de forma oral, va començar a aparèixer durant el segle xvi en balades impreses. En aquestes versions Robin no és descrit com a cavaller, sinó de vegades com un comerciant i altres com un pagès independent. Només al final del segle adquireix un títol nobiliari i pren el nom de Robin de Loxley o Robert Fitz Ooth, comte de Huntington. El personatge femení de Marianne (o Marion, de vegades anomenada Matilda) data d'aquest període i és de procedència francesa. A finals del segle xvi, la versió de la llegenda s'ambienta al voltant del 1190, l'època en què el rei Ricard Cor de Lleó va anar a la tercera croada.

Entre les diferents versions escrites, les més famoses són: El Pastor Sad (1641) de Ben Jonson, i la novel·la Ivanhoe (1819) de Walter Scott, on és un rebel heroi que lluita contra els senyors.

Amb el temps, van anar sorgint moltes inconsistències al voltant del personatge de Robin. Es diu, per exemple, que monsenyor Robin de Loxley (cap de la província de Hallamshire) va ser privat de la seva terra pel xèrif de Nottingham i declarat fora de la llei. El xèrif apareix en les balades primerenques, en què Robin finalment és decapitat, però no hi ha cap problema amb les seves terres. Els seus altres enemics són un caçador de recompenses anomenat Guy de Gisbourne, i abats rics, que també són assassinats per Robin. Però, en les rondalles antigues, es fa menció d'un préstec concedit per un desgraciat cavaller Robin, encara que no diuen res sobre saquejar i fer una redistribució en benefici dels pobres. També es diu que Robin es refugia al bosc de Sherwood a Nottingham, mentre que en les balades se situa a Barnsdale, al comtat de York, prop de 80 milles cap al nord.

Des de l'edat mitjana fins avui, cançons i balades, obres de teatre i musicals, pel·lícules i sèries de televisió han creat un mite en sintonia amb els temps, molts amb subjecció a l'aprovació de la manipulació ideològica, com ho il·lustra l'exemple del personatge de Marianne, que tan aviat ocupa el paper d'un guerrer com, de vegades el d'una noia passiva; o en el cas de Robin Hood que, de vegades és presentat com un bandit i altres vegades com un combatent de la resistència que lluita per una causa justa.

 Xamil/Proves

La cogullada vulgar (Galerida cristata)

BibliografiaModifica

  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

AMRMModifica

 AMRM
 
Placemats and matching coasters
Biografia
Naixement29 de setembre de 1976 (1976-09-29) (44 anys)
València (naix i fins als 4 anys), i després Monforte de Lemos, província de Lugo
  tome posesion el 26 de octubre de 2004
Dades personals
Altres nomsAMA, PSI, BORDER, ODIOSA
ResidènciaHorta (37)
NacionalitatNo li agraden les banderes
Formació professionalLlicenciatura en ciències polítiques
Activitat
OcupacióAuxiliar
SalariColor preferit: Groc
Sabor preferit: Gelat de vainilla
Número preferit: 4
Patrimoni net estimat13 i 14 d'agost de 2013
Altres
TítolCarnet de conduir (2002), eixa fou el darrer colp que conduí un cotxe.
ParesEulogio Rod. Fdez. (Cementiri General de València) (n.Portilla de Luna, es:Portilla de Luna)
Amalia (fa anys el 4 d'agost, el 2016 en va fer 75)
Es van conèixer a València perquè amdós hi treballaven, ell a unes drassanes. Es porten 10 anys i un mes. Eulogio va morir el 14 de gener de 2015 a les 8 aprox, després d'uns 20 dies d'estar ingressat. Tenia 84 anys.
ParentsCunyada: Ma José. Germà: Gonzalo RM
Fillola:Julia, 5 anys, filla de la Berta Perez Perez (o Lopez Lopez) i del Ramon.
  • Ivan, el primer nòvio, a 1r d'EGB, ros, fins que va marxar a Madrid, no es varen poder acomiadar. Ella preguntava que si li agradaven la Bibiana, la Sabela o la Sonia, que eren les tres del trio lalala.
  • Victor, un estiu, el primer que va intentar una besada, a dotze anys, fou empès.
  • Lino, exseminarista, company de facultat, la va trucar fins i tot al començament de ser ella a la ciutat comtal, pero no li agradava.
  • 2002 (amb 26 anys aprox.), professor d'autoescola, l'autoescola era a prop de casa.

Tenia una amiga, Susana, molt amiga, que durant un examen li va haver de xivar la resposta d'una pregunta que tenia en una xuleta. Amb ella van anar a l'institut, van compartir pis, a Stiago segurament. Quan torna a casa, sempre la va a veure.

Una altra amiga: Enma (suposo que és la casada amb l'Antonio). Confirmat: Emma es la mujer de antonio. Va viure en un pis compartit a Virrei Amat. Actualment l'Emma té un bebé.


Fui a un bautizo de mi ahijada, vestido negro corto, muy bonito, zapatos de tacon. Tenia el pelo corto y estaba rechoncha. Soy la madrina porque me lo pidio Ramon (mi amiga es ella, Berta, pero el lo hizo porque sabia que a ella le gustaria, luego ella escogio a uno de sus primos como padrino).

En la boda de mis amigos la novia llevaba dos ligas y a mi me dieron una, el novio me la puso. En otra boda me dieron el ramo, me quieren mucho.

« La liga se da a las chicas solteras. Lo he buscado en Internet. Luego se lo he comentado a Maite. Dice que aún tuve suerte. Que dentro de lo malo, la liga me la puso Ramón, que es amigo. Dice que en muchas bodas, las novias escogen a la chica a la que se va a colocar la liga y luego, entre el público masculino asistente a la boda, aquel que más ganas tenga de bromear, o al que más le guste la chica salta “yo, yo, se la pongo yo”…

Todavía tengo que dar las gracias porque a mis amigos no se les ocurriese rifar la colocación de ese instrumento de tortura. Ahora que lo pienso, dónde tengo yo la liga esa? Mmhh Era blanca con un lacito azul. Algo azul seguro que tenía. ¿Dónde estará?

»

HistorialModifica

El 20/6/2013 va constituir un WG a l'hamburgueseria de Lenon, durant dues hores. Prou bé, dues mitjanes, i braves.

El 26/6/2013, WG a plaça Lennon, ella és de vacances, acaba de tornar de València, i demà marxa a Galícia. Porta fotos de boda en Ribadeo (2002), vestit blau fosc, sabates i bolso blau cel. Hi surt l'Emma, (la del vídeo del seu casament) la Maika (molt maquillada), la Susana (la de la boca torta, que va regalar el vídeo del casament). Ella es pregunta, com seré quan sigui vella?

17/7/2013, WG al carrer Prosperitat, al costat d'on va néixer el pescadilla, 1h de cervesa mulata!. Esta traduint el quart imperi de Fernando Pessoa.

13-14 agost, el cúlmen

28 agost, a les 8 a Maragall

6 de setembre de 2013, el dia de la pèrdua.

6 de setembre de 2014, primer aniversari.

dilluns 18 novembre 2013, el dia de les 4P i x2 a més. Va ser tb el dia de La liga i el xampany.

La setmana de dimarts 19 nov a diumenge 24 nov, han vingut dues amigues, la Lorena i la Ana, de Venècia. La primera worked at register durant 2 years, la segona works at hisend.

Dimecres, 14 de gener de 2015 a les 20:30 aprox. va morir l'Eulogio. Hem tingut sort, no ha patit, s'ha anat poc a poc i a més a més estavem els tres amb ell.

Dijous 10 de desembre de 2015 vàrem anar d'excursió al Castell de Montclús, quin homenatge!. Vam veure tot de moixons i després vam anar a Horta i vam menjar pollastre a l'ast.

Una setmana sencera, al voltant del 15 de juliol de 2016, tota seguida a casa seva, espectacular, encara més que l'any passat, que també vam fer una cosa semblant.

I al voltant del 15 de juliol de 2017, dues setmanes gairebé, només tallades pel fet que havia de marxar al Pazo de Ferreiroa a la comunió de la fillola. Jo vaig ajudar amb el vestit!, i la vaig portar a l'aeroport, tot just el dia després de tenir un accident de cotxe a la rotonda més enllà del Túnel de la Rovira.

Història de les classes de recuperacióModifica

La meva mare va considerar que necessitava suport extra-escolar i hi havia una mestra que ens havia donat "párvulos" al meu germà i a mi que s'acabava de jubilar i es va ofrecer a dedicar part del seu temps, li agradava molt donar clase, a mi a altres dos companys de clase era una bona dona, la veritat, ho feia perquè sí, perque no va voler rebre diners mai ni ella ni el seu marit, que quan va saber (anys desprès) que jo havia triat latí es va oferir a donar-me clases de llatí (ell era catedràtic de llatí també jubilat) i tots dos em van donar clase després de l'institut encara els visitava de tant en tant fins que l'home (DON GERMAN) va morir i la seva dona (DOÑA AURELIA) es va trasladar a Vigo a viure amb un dels seus fills estar amb ells em va donar confiança ella em va donar clase fins a seté d'EGB, crec i ell al segon de BUP, i no sé si també al tercer i potser m'hauria ajudat també em feia estudiar les declinacions de memoria sense mirar cap llibre ell les deia i jo les havia de repetir

SpeechModifica

For the last months, almost everybody has seen, on the news.... images of cittizens from Syria, Eritrea or Afghanistan, among others, getting away from their countries. Al least, six out of ten people have arrived in Europe, crossing the Mediterranean, from countries where human rights violations are constant. The aim of my exposition is to explain the right to Asylum and to clarify the process that the refugees should follow since they arrive in Spain until they get a residence permit First of all.....and so on and so forth...

Historia de l'aviaModifica

abans volia dir una cosa però no em sortien les paraules, saps? abans volia dir que la gent recorda els que no hi són, no només perquè algu hagi viscut amb ells, sino perquè algu amb el que tu has visctu els esmenti amb amor potser no és el mateix, ho entenc, però el meu pare (quan parlave de la seva mare) ho feia amb tant d'amor y tanta pena (va morir molt jove d'una ulcera estomacal: una dolença que als anys 40 i a un poble era mortal) que fins i tot quan recordó a la seva mare pensó que ella és la meva avia recordó l'amor que ell li tenia i somric o m'emociono


MTCBModifica

 MTCB
 
Biografia
Naixement28 de juny de 1981 (1981-06-28) (39 anys)
Concello de Peroxa, Província d'Ourense
Dades personals
ResidènciaPalmés, Ourense, els avis són de Saa, Ourense

Viu en un pis de lloguer de la Ro ma nyo sense contracte!, a la declaració de la renda que ha de fer no hi pot posar la referència cadastral!. (Hi vivia, fins a 2014)

El 26 de juny de 2013 va tenir un esvaïment al suburbà, ferides a les vèrtebres, vam haver de posar-ho topiònic!.

És molt amiga de la S andra C oca P uente.

Una dita de la seva àvia: Canta mais prisa, mais vagar

El 10 de febrer de 2017 va ser el seu darrer dia a la feina, va cessar per marxar al consulat a Rabat, on havia obtingut plaça. Un bon acomiadament, amb una bona abraçada.

  • Jorge (alcanyís) fa anys el 19 abril. El 2013, 34
  • Mari la limpiadora, 44 el 2013
  • Encarna, la de sancions o advoc o quelcom, va anar d'excursió a Aigues Tortes amb AMRM i un grup extens, com que fuma molt, es queixava tota l'estona i anava al grup de cua
  • Nacho: Fa anys el 8 de maig. El 2013, 52. 8 de maig de 1961 (1961-05-08) (59 anys)
  • Reme, és de 10 de setembre de 1966 (i es mareja molt)!. 10 de setembre de 1966 (1966-09-10) (54 anys)
  • Alonso, el 12 de setembre de 2013 va fer 35 anys. 12 de febrer de 1975 (1975-02-12) (46 anys)
  • Ramon An, el 28 de gener de 2014 va fer 42 anys. 28 de gener de 1972 (1972-01-28) (49 anys)
  • R osa C ald as, el 21 d'agost de 2015 va fer 39 anys. 21 d'agost de 1976 (1976-08-21) (44 anys)
 
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà.
 Xamil/Proves
   
Municipi de Castella i Lleó  

Localització
Castella i Lleó
Província de Zamora
ComarcaTierra del Pan
Organització política
• AlcaldeRosa María Valdeón Santiago (PP)
Altres

Lloc webWeb oficial

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom. És al nord-oest de la Península Ibèrica, a prop de la frontera d'Espanya amb Portugal. Pertany a la nació històrica del Regne de Lleó; i actualment a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i la travessa el riu Duero. La seva població està al voltant dels 65.000 habitants.

És declarada Conjunt Històric-Artístic al 1973.

 Xamil/Proves
 
 Xamil/Proves

X4947244J

 Grafit
 
Grafit de Letovice, República Txeca
Fórmula químicaC
Classificació
CategoriaMineral
Nickel-Strunz 10a ed.01.CB.05a
Dana1.3.6.2
Heys1.25
Propietats
Hàbit cristal·lítabular, de sis cares foliada, les masses granulars compactades
Colornegre acer, gris
Fracturaescamosa; desigual quan no es fa en el sentit de l'exfoliació
Duresa1 a 2
Color de la ratllanegre
Densitat2,09 a 2,23 g/cm3
Més informació
Referències[17]

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seva composició concreta intervé un element semimetàl·lic. Està format quasi exclusivament per àtoms de carboni, i es tracta de fet d'una de les formes al·lotròpiques en què es pot presentar el carboni elemental, juntament amb el diamant, el ful·lerè i altres, com el grafè. El grafit és la forma més estable del carboni en condicions estàndard (o a pressions i temperatures baixes), motiu pel qual se l'utilitza en termoquímica per a definir l'estat estàndard respecte del qual es mesura la calor de formació dels compostos del carboni. També és polimorf de la chaoïta i la lonsdaleïta. Rep el seu nom per Abraham Gottlob Werner l'any 1789, i el terme grafit deriva del grec γραφειν (graphein) que significa escriure. Es pot considerar el grafit com el carbó de màxim contingut en carboni, trobant-se per damunt de l'antracita, de manera que se'l pot anomenar meta-antracita, encara que normalment no se l'empra com a combustible degut al fet que és molt difícil encendre'l. També és possible entendre el grafit com a una successió de capes de grafè superposades.

CaracterístiquesModifica

 
Estructura atòmica del grafit

El grafit és de color negre amb lluentor metàl·lica, refractari i s'exfolia amb facilitat. En la direcció perpendicular a les capes presenta una conductivitat de l'electricitat baixa i que augmenta amb la temperatura, comportant-se doncs com un semiconductor. Al llarg de les capes la conductivitat és major i augmenta proporcionalment a la temperatura, comportant-se com un conductor semimetàl·lic. A diferència del diamant, encara que els dos estan formats per carboni, el grafit és molt tou i el diamant és el mineral més dur segons l'escala de Mohs.

En el grafit els àtoms de carboni presenten hibridació sp2, això significa que forma tres enllaços covalents en el mateix pla a un angle de 120° (estructura hexagonal) i que un orbital Π perpendicular a aquest pla quedi lliure (aquests orbitals deslocalitzats són fonamentals per definir el comportament elèctric del grafit). L'enllaç covalent entre els àtoms d'una capa és extremadament fort, en canvi les unions entre les diferents capes es realitzen per forces de Van der Waals i les interaccions entre els orbitals Π, i són molt més febles. L'estructura laminar del grafit fa que sigui un material marcadament anisòtrop.

El grafit té funcions de ratllar altres minerals per a mesurar la seva duresa, ja que no és gaire fràgil. De manera artificial, el grafit es pot convertir en diamant augmentant la temperatura i la pressió, i utilitzant un catalitzador per augmentar la velocitat de la reacció.

El grafit és polimorf del diamant, la chaoïta i la lonsdaleïta. Té dos politips, el grafit-2H, que també cristal·litza en el sistema hexagonal, i el grafit-3R, que ho fa en el trigonal.[18][19] A més es coneixen dues varietats: la cliftonita, un grafit octaèdric pseudomòrfic després de kamacita, trobat en uns pocs meteorits de ferro, i el grafit urànic, un grafit que com el seu nom indica conté urani.[20][21]

UsosModifica

Tant les escaroles com les endívies són hortalisses molt populars. A diversos pobles, viles i ciutats de Catalunya l'escarola és la base del Xató.

L'endívia de fulles blanques, més popular a França, és de relativament recent introducció en els mercats catalans. Es consumeix sovint amb salses fetes a base de formatge rocafort o mostassa.

El Volvo Grand Prix 1980 és el circuit de tennis professional masculí de l'any 1980 organitzat per l'International Lawn Tennis Federation (ILTF). Fou l'onzena edició del circuit de tennis Grand Prix i consistia amb els torneigs de tennis reconeguts per la ILTF. Els torneigs es disputaren entre el 31 de desembre de 1979 i el 14 de gener de 1981.[22] Volvo va esdevenir nou patrocinador del circuit després que Colgate-Palmolive decidís acabar el seu patrocini.[23]

CalendariModifica

Taula sobre el calendari complet dels torneigs que pertanyen a la temporada 1980 del Grand Prix. També s'inclouen els vencedors dels quadres individuals i dobles de cada torneig.

Llegenda
Grand Slam
Grand Prix Masters
Grand Prix
Esdeveniments per equips
Data d'inici Torneig Superfície Guanyador/s Finalista/es
31 de desembre   Hobart Dura   Shlomo Glickstein   Robert Van't Hof
  John James /   Chris Kachel   Phil Davies /   Brad Guan
  Auckland Dura   John Sadri   Tim Wilkison
  Peter Feigl /   Rod Frawley   John Sadri /   Tim Wilkison
14 de gener   Baltimore WCT Moqueta   Harold Solomon   Tim Gullikson
  Marty Riessen /   Tim Gullikson   Brian Gottfried /   Frew McMillan
  Birmingham Moqueta   Jimmy Connors   Eliot Teltscher
  Tom Okker /   Wojciech Fibak   José Luis Clerc /   Ilie Năstase
21 de gener   Filadèlfia Moqueta   Jimmy Connors   John McEnroe
  John McEnroe /   Peter Fleming   Brian Gottfried /   Raúl Ramírez
28 de gener   Richmond Moqueta   John McEnroe   Roscoe Tanner
  Johan Kriek /   Fritz Buehning   Brian Gottfried /   Frew McMillan
  San Juan Dura   Raúl Ramírez   Phil Dent
  Paul McNamee /   Paul Kronk   Robert Trogolo /   Mark Turpin
4 de febrer   Boca Raton Moqueta   Björn Borg   Vitas Gerulaitis
11 de febrer   Rancho Mirage Dura Torneig suspès degut a la pluja
  Sarasota Terra batuda   Eddie Dibbs   Andrés Gómez
  Ricardo Ycaza /   Andrés Gómez   David Carter /   Rick Fagel
18 de febrer   Denver Moqueta   Gene Mayer   Victor Amaya
  Steve Denton /   Kevin Curren   Wojciech Fibak /   Heinz Günthardt
  WCT Invitational, Maryland Moqueta   Björn Borg   Vijay Amritraj
25 de febrer   Lagos Terra batuda   Peter Feigl   Welry Fritz
  Bruce Nichols /   Tony Graham   Kjell Johansson /   Leo Palin
  Memphis Moqueta   John McEnroe   Jimmy Connors
  John McEnroe /   Brian Gottfried   Rod Frawley /   Tomáš Šmíd
3 de març   El Caire Terra batuda   Corrado Barazzutti   Paolo Bertolucci
  Tom Okker /   Ismail El Shafei   Christophe Freyss /   Bernard Fritz
  Washington DC Moqueta   Victor Amaya   Ivan Lendl
  Ferdi Taygan /   Brian Teacher   Kevin Curren /   Steve Denton
10 de març   Rotterdam Moqueta   Heinz Günthardt   Gene Mayer
  Stan Smith /   Vijay Amritraj   Bill Scanlon /   Brian Teacher
  San José Dura   José Luis Clerc   Jimmy Connors
  Álvaro Fillol /   Jaime Fillol   Anand Amritraj /   Nick Saviano
  Stuttgart Dura   Tomáš Šmíd   Mark Cox
  Tomáš Šmíd /   Wojciech Fibak   Tim Mayotte /   Larry Stefanki
17 de març   Frankfurt Moqueta   Stan Smith   Johan Kriek
  Stan Smith /   Vijay Amritraj   Andrew Pattison /   Butch Walts
  Metz Moqueta   Gene Mayer   Gianni Ocleppo
  Gene Mayer /   Colin Dibley   Chris Delaney /   Kim Warwick
24 de març   Dayton Moqueta   Wojciech Fibak   Bruce Manson
  Geoff Masters /   Wojciech Fibak   Fritz Buehning /   Fred McNair
  Milà Moqueta   John McEnroe   Vijay Amritraj
  John McEnroe /   Peter Fleming   Andrew Pattison /   Butch Walts
  Niça Terra batuda   Björn Borg   Manuel Orantes
  Kim Warwick /   Chris Delaney   Stanislav Birner /   Jiří Hřebec
31 de març   Montecarlo Terra batuda   Björn Borg   Guillermo Vilas
  Adriano Panatta /   Paolo Bertolucci   Vitas Gerulaitis /   John McEnroe
  Nova Orleans Moqueta   Wojciech Fibak   Eliot Teltscher
  Eliot Teltscher /   Terry Moor   Raymond Moore /   Robert Trogolo
  Palm Harbor Dura   Paul McNamee   Stan Smith
  Paul McNamee /   Paul Kronk   Steve Docherty /   John James
7 d'abril   Houston Terra batuda   Ivan Lendl   Eddie Dibbs
  Peter McNamara /   Paul McNamee   Marty Riessen /   Sherwood Stewart
  Tulsa Dura   Howard Schoenfeld   Trey Waltke
  Dick Stockton /   Robert Lutz   Francisco González /   Van Winitsky
  Johannesburg Dura   Heinz Günthardt   Victor Amaya
  Frew McMillan /   Bob Hewitt   Colin Dowdeswell /   Heinz Günthardt
14 d'abril   Los Angeles Dura   Gene Mayer   Brian Teacher
  Butch Walts /   Brian Teacher   Anand Amritraj /   John Austin
21 d'abril   Las Vegas Dura   Björn Borg   Harold Solomon
  Stan Smith /   Robert Lutz   Wojciech Fibak /   Gene Mayer
28 d'abril   WCT Finals, Dallas Moqueta   Jimmy Connors   John McEnroe
  São Paulo Moqueta   Wojciech Fibak   Vince Van Patten
  Fritz Buehning /   Anand Amritraj   David Carter /   Chris Lewis
5 de maig   Forest Hills WCT Terra batuda   Vitas Gerulaitis   John McEnroe
  Peter Fleming /   John McEnroe   Paul McNamee /   Peter McNamara
  Copa del món, Düsseldorf Terra batuda   Argentina   Itàlia
12 de maig   Florència Terra batuda   Adriano Panatta   Raúl Ramírez
  Raúl Ramírez /   Gene Mayer   Paolo Bertolucci /   Adriano Panatta
  Hamburg Terra batuda   Harold Solomon   Guillermo Vilas
  Andrés Gómez /   Hans Gildemeister   Reinhart Probst /   Max Wunschig
19 de maig   Roma Terra batuda   Guillermo Vilas   Yannick Noah
  Kim Warwick /   Mark Edmondson   Balázs Taróczy /   Eliot Teltscher
  Munic Terra batuda   Rolf Gehring   Christophe Freyss
  Heinz Günthardt /   Bob Hewitt   David Carter /   Chris Lewis
26 de maig   Roland Garros Terra batuda   Björn Borg   Vitas Gerulaitis
  Victor Amaya /   Brian Gottfried   Brian Gottfried /   Raúl Ramírez
  Anne Smith /   Billy Martin   Renáta Tomanová /   Stanislav Birner
2 de juny   Manchester Gespa   Roscoe Tanner   Stan Smith
  Tim Wilkison /   John Sadri   Dennis Ralston /   Roscoe Tanner
9 de juny   Brussel·les Terra batuda   Peter McNamara   Balázs Taróczy
  Thierry Stevaux /   Steve Krulevitz   Eric Fromm /   Cary Leeds
  Londres Gespa   John McEnroe   Kim Warwick
  Rod Frawley /   Geoff Masters   Paul McNamee /   Sherwood Stewart
16 de juny   Surbiton Gespa   Brian Gottfried   Sandy Mayer
  Kim Warwick /   Mark Edmondson   Andrew Pattison /   Butch Walts
  Viena Terra batuda   Ángel Giménez   Tomáš Šmíd
  Christophe Roger-Vasselin /   Gianni Ocleppo   Pavel Složil /   Tomáš Šmíd
23 de juny   Wimbledon Gespa   Björn Borg   John McEnroe
  Peter McNamara /   Paul McNamee   Bob Lutz /   Stan Smith
  Tracy Austin /   John Austin   Dianne Fromholtz /   Mark Edmondson
7 de juliol   Gstaad Gespa   Heinz Günthardt   Kim Warwick
  Ismail El Shafei /   Colin Dowdeswell   Mark Edmondson /   Kim Warwick
  Newport Gespa   Vijay Amritraj   Andrew Pattison
  Butch Walts /   Andrew Pattison   Fritz Buehning /   Peter Rennert
14 de juliol   Båstad Terra batuda   Balázs Taróczy   Tony Giammalva
  Markus Günthardt /   Heinz Günthardt   John Feaver /   Peter McNamara
  Boston Terra batuda   Eddie Dibbs   Gene Mayer
  Sandy Mayer /   Gene Mayer   Hans Gildemeister /   Andrés Gómez
  Stuttgart Terra batuda   Vitas Gerulaitis   Wojciech Fibak
  Frew McMillan /   Colin Dowdeswell   Chris Lewis /   John Yuill
21 de juliol   Hilversum Terra batuda   Balázs Taróczy   Haroon Ismail
  Balázs Taróczy /   Tom Okker   Tony Giammalva /   Buster Mottram
  Kitzbühel Terra batuda   Guillermo Vilas   Ivan Lendl
  Ulrich Marten /   Klaus Eberhard   Carlos Kirmayr /   Chris Lewis
  Washington DC Terra batuda   Brian Gottfried   José Luis Clerc
  Andrés Gómez /   Hans Gildemeister   Gene Mayer /   Sandy Mayer
28 de juliol   North Conway Terra batuda   Jimmy Connors   Eddie Dibbs
  Brian Gottfried /   Jimmy Connors   Kevin Curren /   Steve Denton
  South Orange Terra batuda   José Luis Clerc   John McEnroe
  Bill Maze /   John McEnroe   Fritz Buehning /   Van Winitsky
4 d'agost   Columbus Dura   Robert Lutz   Terry Rocavert
  Sandy Mayer /   Brian Gottfried   Peter Fleming /   Eliot Teltscher
  Indianapolis Terra batuda   José Luis Clerc   Mel Purcell
  Kevin Curren /   Steve Denton   Wojciech Fibak /   Ivan Lendl
11 d'agost   Cleveland Dura   Gene Mayer   Victor Amaya
  Victor Amaya /   Gene Mayer   Fred McNair /   Sashi Menon
  Toronto Dura   Ivan Lendl   Björn Borg
  Brian Teacher /   Bruce Manson   Heinz Günthardt /   Sandy Mayer
  Stowe Dura   Robert Lutz   Johan Kriek
  Bernard Mitton /   Robert Lutz   Ilie Năstase /   Ferdi Taygan
18 d'agost   Atlanta Terra batuda   Eliot Teltscher   Terry Moor
  Butch Walts /   Tom Gullikson   Anand Amritraj /   John Austin
  Cincinnati Terra batuda   Harold Solomon   Francisco González
  Brian Teacher /   Bruce Manson   Wojciech Fibak /   Ivan Lendl
26 d'agost   US Open Dura   John McEnroe   Björn Borg
  Bob Lutz /   Stan Smith   John McEnroe /   Peter Fleming
  Wendy Turnbull /   Marty Riessen   Betty Stöve /   Frew McMillan
8 de setembre   Bournemouth Terra batuda   Ángel Giménez   Shlomo Glickstein
  Lennert Edwards /   Eddie Edwards   Andrew Jarrett /   Jonathan Smith
  Palerm Terra batuda   Guillermo Vilas   Paul McNamee
  Ricardo Ycaza /   Gianni Ocleppo   Víctor Pecci /   Balázs Taróczy
  Sawgrass Doubles Dura   Raúl Ramírez /   Brian Gottfried   Robert Lutz /   Stan Smith
22 de setembre   Bordeus Terra batuda   Mario Martínez   Gianni Ocleppo
  Gilles Moretton /   John Feaver   Ricardo Ycaza /   Gianni Ocleppo
  Ginebra Terra batuda   Balázs Taróczy   Adriano Panatta
  Balázs Taróczy /   Željko Franulović   Heinz Günthardt /   Markus Günthardt
  San Francisco Moqueta   Gene Mayer   Eliot Teltscher
  John McEnroe /   Peter Fleming   Gene Mayer /   Sandy Mayer

El P-LIB respecte a altres partitsModifica

El P-LIB es diferencia fortament d'altres forces polítiques a Espanya i Catalunya. Alguns exemples diferencials es poden observar a la seva comparativa amb les propostes de Ciudadanos (C's)[24].

Malgrat que el liberalisme llibertari és present a molts altres països del món, fins i tot aconseguint representació i govern com en el cas del Partit Reformista Estonià, el Partit Llibertari no té representació als òrgans de poder en l'actualitat.

El P-LIB també és membre observador de la Internacional Liberal[25], on són presents altres partits dels països catalans.

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 341. ISBN 9788496061972. 
  2. «[Elena Botinas Montero Formes d'espiritualitat lliure a l'època medieval]» (en català). Institut Català de les Dones.
  3. Botinas, Elena; Cabaleiro, Julia; Duran, M. dels Àngels. Les Beguines. La Raó il·luminada per Amor (en català). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. 
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
  5. Úbeda, Caterina i Vinyoles, Teresa «Ciutats de Dones». SÀPIENS, 2014, p. 54-58.
  6. «[Boneta, Prous Diccionari Biogràfic de Dones]» (en català).
  7. «[Diccionari Biogràfic de Dones Maria de Cervelló, santa, religiosa]» (en català).
  8. «[Diccionari Biogràfic de Dones Sor Agnès, beguina]» (en català).
  9. «Les beguines» (en francès). Youtube.
  10. Darreres troballes arqueològiques a la Garriga
  11. «Robin Hood». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Cogullada vulgar a animaldiversity».
  13. «Avibase - The World Bird Database».
  14. «Player List – Ronnie O'Sullivan». worldsnooker.com. World Professional Billiards and Snooker Association. Arxivat de l'original el 25 October 2009.
  15. «Bad Boys: Ronnie O'Sullivan». BBC Sport, 07-05-2003 [Consulta: 23 abril 2011].
  16. 16,0 16,1 «Ronnie O'Sullivan». CueTracker – Snooker Database. [Consulta: 19 agost 2013].
  17. «Graphite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
  18. «Graphite-2H» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
  19. «Graphite-3R» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
  20. «Cliftonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
  21. «Uraniferous Graphite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
  22. «ATP Archive 1980» (en anglès). ATP. [Consulta: 10 abril 2015].
  23. «Volvo Will Sponsor Men's Tour» (en anglès). . Sarasota Herald-Tribune, 11-10-1979 [Consulta: 10 abril 2015].
  24. «Comparativa de propostes entre Ciudadanos i el Partit Llibertari (P-LIB)» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2015].
  25. «El P-LIB s'incorpora a la Internacional Liberal, Vozpópuli» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2015].