5 de març
data
(S'ha redirigit des de: 5 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 301 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1809 - Molins de Rei (Baix Llobregat): l'exèrcit napoleònic guanya en la batalla de Molins de Rei de 1809 durant la guerra del Francès.
- 1916 - Palma, Mallorca: s'hi funda el club de futbol l'Alfonso XIII, que més endavant esdevindrà el RCD Mallorca.[1]
- 1919 - Barcelona: Comença la Vaga de La Canadenca fou una important vaga que constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
- Resta del món
- 1616 - L'Església Catòlica condemna el llibre de Copèrnic on demostra les seves teories astronòmiques.
- 1766 - Nova Orleans, Louisiana espanyola: Antonio de Ulloa hi arriba com a primer governador espanyol de la colònia.
- 1793 - Lieja, Valònia, Bèlgica: els austríacs ocupen la ciutat després de derrotar els francesos (Guerres de la Revolució Francesa).
- 1821 - Estats Units: per segona vegada, investeixen James Monroe president.
- 1838 - Saragossa (Aragó): els carlins no van poder ocupar la ciutat durant la cincomarzada en el context de la Primera Guerra Carlina.
- 1842 - Texas, Mèxic: mig miler d'efectius de l'exèrcit mexicà liderats per Rafael Vásquez ocupen San Antonio (Texas) i creuen el Río Bravo, però se n'hauran de retirar al cap de pocs dies.[2]
- 1848 - París, França: nomenen Louis Antoine Garnier-Pagès ministre de Finances.[3]
- 1849 - Estats Units: investeixen Zachary Taylor president.
- 1860 - Itàlia: els ciutadans de Parma, la Toscana, Mòdena i la Romanya (els Estats Pontificis excepte el Laci) accepten en referèndum d'unir-se al regne de Sardenya.
- 1917 - Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
- 1918 - Rússia: les autoritats comunistes traslladen la capital del país de Petrograd a Moscou.
- 1933
- Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots.
- 1936 - Eastleigh, Hampshire, Anglaterra: S'hi envola el primer avió Spitfire.
- 1940 - la Unió Soviètica: membres del politburó soviètic signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos, massacre de Katyn).
- 1958 - Cap Canyaveral, Florida, EUA: S'enlaira la nau espacial Explorer II,[4] que no arriba a òrbita.
- 1960
- Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
Guerrillero Heroico, fotografia presa el 5 de març de 1960 a L'Havana.
- 1963 - Estats Units: es publica Sgt. Fury núm. 1 on es produeix la primera aparició de Nick Fury.
- 1970: Entra en vigor el Tractat de no proliferació d'armes nuclears després de ser ratificat per 43 estats.[6]
- 1978 - Vandenberg (comtat de Santa Barbara, Califòrnia, EUA: hi enlairen la nau espacial Landsat 3, destinada a obtenir imatges de la Terra des de l'espai.[7]
- 1979 - Júpiter: hi esdevé la màxima aproximació al planeta de la sonda estatunidenca Voyager 1.
- 1982 - Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1872 - Sant Andreu de Palomar (actualment Barcelona), Barcelonès: Joaquim Malats i Miarons, pianista i compositor català (m. 1912).
- 1894 - Barcelona: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, prolífic poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. (m. 1961).
- 1916 - València: Vicente Marco Orts, periodista. (m. 2008).
- 1918 - Girona: Joan-Josep Tharrats i Vidal, pintor, teòric d'art i editor. (m. 2001).
- 1922 - Santa Coloma de Gramenet: Maria Gumfaus Culi, empresària catalana de l'àmbit de la torneria de fusta (m. 1998).[8]
- 1933 - València: Maria Luz Terrada Ferrandis, investigadora valenciana, historiadora de la ciència i la bibliometria.
- 1936 - València: Monika Buch, artista valenciana, referent de l'art òptic i cinètic.[9]
- 1938 - Badalona, Barcelonès: Jordi Dauder i Guardiola, actor català.[10]
- 1943 - València, Horta de València: Manuel Ángel Conejero, filòleg en llengua anglesa, actor i dramaturg valencià.
- 1959 - Saix: Ana Barceló Chico, política i advocada valenciana, ha estat alcaldessa, diputada, consellera de la Generalitat Valenciana.[11]
- 1959 - L'Alcúdia La Ribera Alta, València: Adrià Pina Alegre, pintor realista.
- 1962 - Castelló de la Plana: Ana Giménez Adelantado, doctora en Ciències Polítiques i Sociologia, professora a la Universitat Jaume I.
- 1964 - Barcelona, Barcelonès: Jordi Galceran i Ferrer, dramaturg i escriptor.
- 1967 - Alacant, Alacantí: José Bordalás Jiménez, futbolista i entrenador valencià.
- 1984 - Calaf, Anoia: Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins.[12]
- 1991- Terrassa, Vallès Occidental: Victòria Losada –Vicky Losada –, futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista.[13]
- 1993: Harry Maguire, futbolista britànic.
- 1993: Silvan Widmer, futbolista suís.
- Resta del món
- 1133 - Le Mans, Sarthe, País del Loira, Regne d'Anglaterra: Enric II d'Anglaterra (m. 1189).[14]
- 1324 - Dunfermline, Fife, Escòcia: David II d'Escòcia (m. 1371).[15]
- 1512 - Rupelmonde, Flandes: Gerardus Mercator, cartògraf flamenc (m. 1594).[16]
- 1575 - Eton (Buckinghamshire), Anglaterra: William Oughtred,[17]matemàtic anglès (segons algunes fonts n. 1574; m. 1660).
- 1658 - Sent Micolau de la Grava, la Gascunya, Occitània: Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, explorador francès, fundador de Detroit (per això els automòbils Cadillac en prengueren el nom; m. 1730).[18]
- 1693 - Basilea, Suïssa: Johann Jakob Wettstein, teòleg suís (m. 1754).
- 1696 - Venècia, República de Venècia: Giovanni Battista Tiepolo, pintor italià (m. 1770).[19]
- 1716 - Barenton, Baixa Normandia: Catherine Theot visionària francesa (m. 1794).
- 1734 - Iznang, Moos, Baden-Württemberg, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (m. 1815).[20]
- 1748
- Göteborg, Suècia: Jonas Carlsson Dryander, botànic suec (m. 1810)
- Swalwell, comtat de Durham, Anglaterra: William Shield, compositor anglès (m. 1829).[21]
- 1860 - Zúric (Suïssa): Karl David Hanke, conegut com a Charles Martel, bibliotecari a la Library of Congress, cocreador de la Library of Congress Classification (m. 1945).
- 1871 - Zamość (Polònia): Rosa Luxemburg, dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d'origen jueu (m. 1919).[22]
- 1885 - Winchester, Massachusettsː Louise Pearce, patòloga nord-americana (m. 1959).[23]
- 1887 - Rio de Janeiro, Brasil: Heitor Villa-Lobos, compositor brasiler (m. 1959).[24]
- 1896 - Berlín: Lotte H. Eisner, crítica de cinema, historiadora de l'art germano-francesa.[25]
- 1897 - Múnic, Baviera: Gunta Stölzl, artista tèxtil alemanya, alumna i professora del taller de teixit de l'escola Bauhaus (m. 1983).[26]
- 1898 - Huai'an (Xina): Zhou Enlai (xinès simplificat: 周恩来; xinès tradicional: 周恩來; pinyin: Zhōu Ēnlái), polític, revolucionari, escriptor i dirigent xinès (m. 1976).[27]
- 1900 - Colònia, Alemanya: Lilli Jahn: metgessa alemanya i víctima del nazisme a Alemanya (m. 1944).[28]
- 1918 - Champaign, Illinois (EUA): James Tobin, economista, Premi Nobel d'Economia de 1981 (m. 2002).[29]
- 1922 - Bolonya (Itàlia): Pier Paolo Pasolini escriptor, poeta i director de cinema italià.(m. 1975).[30]
- 1934 - Tel-Aviv (Mandat britànic de Palestina): Daniel Kahneman, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2002.[31]
- 1938 - Chicago: Lynn Margulis, biòloga estatunidenca (m. 2011).[32]
- 1942 - Dos Hermanas, Espanya: Felipe González, polític espanyol.[33]
- 1944 - Boulogne-Billancourt: Élisabeth Badinter, filòsofa feminista francesa.[34]
- 1952 - Oujda, Marroc: Nouria Benghabrit-Remaoun, sociòloga i investigadora algeriana, ha estat ministra d'Educació.[35]
- 1953 -
- Madrid: Pilar García Mouton, filòloga, professora d'investigació al CSIC, especialista en dialectologia i geografia lingüística.[36]
- Estocolm, Suècia: Katarina Frostenson, poetessa i escriptora sueca, acadèmica.[37]
- 1958 - Manchester, Anglaterra: Andy Gibb, cantant i compositor de música pop (m. 1988).
- 1968 - Magharo, Geòrgia: Davit Ussupaixvili, advocat i polític georgià.
- 1970 - Queens, Nova York: John Frusciante, guitarrista, cantant, compositor i productor musical estatunidenc conegut per ser el guitarrista de la banda californiana Red Hot Chili Peppers.
- 1984 - Duque de Caxias: Bruna Beber, poeta i escriptora brasilera.[38]
- 1998 - Síria: Yusra Mardini, nedadora siriana resident a Berlín, que representà en els JJOO de 2016 un equip d'atletes refugiats.[39]
- 1999 - Madison Beer, cantant estatunidenca.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1564 - Vercelli (Itàlia)ː Isabel de Josa, humanista i predicadora catalana, protectora d'Ignasi de Loiola (n. 1490).[40]
- 1745 - Morella: Carles Gassulla d'Ursino, jurista, polític, dramaturg i poeta valencià.
- 1916 - Barcelonaː Mercè Anzizu Vila -Sor Eulàlia Anzizu-, monja, escriptora i historiadora, que professà en el Monestir de Pedralbes.[41]
- 1965 - Barcelona: José María Ovies Morán, actor de cinema i de doblatge asturià, conegut per ser la veu en castellà de Groucho Marx al film Una nit a l'òpera o la del Crist a Marcelino pan y vino
- 2012 - Barcelona: Joaquim Muntañola Puig, escriptor i dibuixant (n. 1914).
- 2015 - Barcelona: Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana.[42]
- 2016 - Girona: Dolors Condom i Gratacòs, catedràtica i llatinista catalana (n. 1926).[43]
- 2018 - Capelladesː Gemma Romanyà i Valls, empresària i mecenes catalana, del sector de les arts gràfiques (n. 1945).[44]
- 2022 - Palamós: Miquel Strubell i Trueta, sociolingüista català (n. 1949).
- 2023 - Barcelona: Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari català (n. 1937).
- Resta del món
- 1534, Antonio Allegri da Correggio va ser el pintor més destacat de l'escola de Parma, en el Renaixement italià,(n. 1489)[45]
- 1605, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Ippolito Aldobrandini, que regnà com a papa amb el nom de Climent VIII (69 anys).
- 1778, Thomas Augustine Arne compositor anglès conegut sobretot per la seva melodia patriòtica Rule Britannia (n. 1710)[46]
- 1815, Iznang, Moos, Baden-Württemberg: Franz Anton Mesmer, desenvolupador de la hipnosi (80 anys).[47]
- 1827:
- Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià (82 anys).
- París, França: Pierre-Simon Laplace, matemàtic francès (77 anys).
- 1876, París: Marie d'Agoult, escriptora francesa (n. 1805).[48]
- 1926, Tolosa de Llenguadoc, Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
- 1928: Fredrik Svenonius, geòleg suec (75 anys).
- 1930, Nova York: Christine Ladd-Franklin, matemàtica i lògica, pionera de la teoria de la visió del color (n. 1847).[49]
- 1940, Hong Kong, Regne Unit: Cai Yuanpei, pedagog i intel·lectual xinès (n. 1868).[50]
- 1944, Drancy, Seine-Saint-Denis, França: Max Jacob, pintor, poeta i escriptor bretó en llengua francesa, després de ser-hi deportat pel règim nazi (67 anys).[46]
- 1953:
- Moscou, URSS: Serguei Prokófiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (61 anys) (n. 1891)[46]
- Moscou: Ióssif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).[51]
- 1955, Saràtov, URSS: Antanas Merkys, polític lituà, president del país, on fou deportat per la Unió Soviètica (n. 1887).[52]
- 1963:
- El Caire: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci (91 anys).
- Camden (Tennessee), EUA: Virginia Patterson Hensley, coneguda com a Patsy Cline, Lloyd Estel Copas conegut com a Cowboy Copas i Harold Franklin Hawkins conegut com a Hawkshaw Hawkins, cantants de country, morts en accident d'aviació (n. respect. el 1932, 1913 i 1921).[53]
- 1966, Domodédovo, prop de Moscou, Rússia: Anna Akhmàtova, poeta russa, representant de l'acmeisme (n. 1889).[54]
- 1967:
- 1981, Belfast: Frank Maguire, diputat republicà independent, fet que va provocar que Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional i líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, fos escollit membre del Parlament britànic 31 dies més tard.[56]
- 1982, West Hollywood, Califòrnia (EUA): John Belushi, comediant, actor i músic estatunidenc (n. 1949).[57]
- 2006:
- Bratislava: Vladimír Valach, economista, diplomàtic i escriptor eslovac.
- París: Denise Soriano-Boucherit, violinista francesa (n. 1916).[58]
- 2009: Janez Gradišnik, escriptor i traductor eslovè.[59]
- 2013, Caracas, Veneçuela: Hugo Chávez, controvertit polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort (59 anys).
- 2017, Colònia, Alemanya: Kurt Moll, cantant de la corda de baixos.
Festes i commemoracions
modifica- Onomàstica: Mare de Déu d'Àfrica, festa major de Ceuta; Focas de Sinope, màrtir, màrtir; Eusebi de Cremona, bisbe; Virgili d'Arle, bisbe; sant Joan Josep de la Creu, franciscà; Oliva de Brèscia, verge i màrtir; Luperci d'Eusa, bisbe i màrtir; dia nacional de l'eficiència energètica; dia nacional de plantar un arbre (Iran); dia de la cultura Física i l'Esport (Azerbaidjan).
Referències
modifica- ↑ «La història del Club. 1916-1949». RCD Mallorca. [Consulta: 7 gener 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ De la Teja, Jesus. A Revolution Remembered: The Memoirs and Selected Correspondence of Juan N. Seguin (en anglès). State House Press, 1991, p.116. ISBN 0-938349-68-6.
- ↑ Vapereau, Gustave. Dictionnaire universel des contemporains (en francès), 1865, p.718.
- ↑ Diagram Group. Space and Astronomy: An Illustrated Guide to Science (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p.104. ISBN 0816061688.
- ↑ «Che as revolutionary and icon» (en anglès). A Word To Win. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Treaty on the Non-Proliferation of Nuclear Weapons (NPT) – UNODA» (en anglès). [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Comiso, Josefino. Polar Oceans from Space (en anglès). Springer, 2010, p.82. ISBN 0387366288.
- ↑ Exposició dones d'empresa, models a seguir. Maria Gumfaus, vinculada a la vila. Exposició de dones emprenedores, Maria Gumfaus Coli, entre d'altres. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «La trajectòria de Monika Buch, exposada des d'este dimecres a la Casa Municipal de Cultura». Ajuntament de Sagunt, 04-03-2019. [Consulta: 7 gener 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mor l'actor Jordi Dauder». Ara.cat, 16-09-2011. [Consulta: 16 setembre 2011].
- ↑ «Ficha del diputado/a | Corts Valencianes». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Marta Soler Balcells | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Vicky Losada». UEFA. Arxivat de l'original el 2020-03-21. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Knowless, Michael David. «Henry II» (en anglès). Ecyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «David II. King of Scotland» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Gerardus Mercator» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Aubrey, John; Barber, Richard W. «William Oughtred». A: Brief lives (en anglès). Boydell & Brewer, 1982, p.227. ISBN 0851152066.
- ↑ Brown, Henry D. Cadillac and the founding of Detroit: commemorating the two hundred and seventy-fifth anniversary of the founding of the city of Detroit by Antoine Laumet de Lamothe Cadillac on July 24, 1701 (en anglès). Detroit Historical Society by Wayne State University Press, 1976, p.43. ISBN 0814315712.
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ «Fanz Anton Mesmer. German Physician» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Highfill, Philip H.; Burnim, Kalman A.; Langhans, Edward A. A Biographical Dictionary of Actors, Volume 13, Roach to H. Siddons: Actresses, Musicians, Dancers, Managers, and Other Stage Personnel in London, 1660-1800 (en anglès). SIU Press, 1991, p.361. ISBN 0809315254.
- ↑ «Rosa Luxemburg | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Dr Louise Pearce (1885-1959) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Béhague, Gerard. Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29373 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Mannoni, Laurent. «Lotte H. Eisner, historienne des démons allemands». A: Le Cinéma expressionniste allemand – Splendeurs d'une collection (en francès). Cinémathèque française / Editions de la Martinière, 2006.
- ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos d'España - Museos» (en castellà). Museo Digital de Artes Decorativas. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ Doerry, Martin. El meu cor ferit. Columna, 2003. ISBN 9788466403375.
- ↑ «James Tobin. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Daniel Kahneman. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Tao, Amy. «Lynn Margulis (American Biologist)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «5 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hyman, Paula E.; Gudefin, Geraldine. «Elisabeth Badinter» (en anglès). Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Nouria Benghabrite Remaoun» (en francès). Cappilla, 31-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-03-28. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ «Pilar García Mouton». Real Academia de la Lengua Española. RAE. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Katarina Frostenson» (en anglès). Revolvy. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Bruna Beber - a poética do instante» (en portuguès). Templo Cultural Delfos. Elfi Kürten Fenske. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «La nadadora refugiada siria Yusra Mardini ficha por Under Armour». Europa Press, 25-10-2017. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Isabel Orrit i Pagès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Eulàlia Anzizu i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Mor als 89 anys l'actriu Nadala Batiste». El Punt-Avui, 05-03-2015. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Dolors Condom i Gratacòs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Mor als 72 anys la impressora capelladina Gemma Romanyà». Anoia Diari, 05-03-2018.
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ 46,0 46,1 46,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Tallis, Frank. Hidden minds: a history of the unconscious (en anglès). Arcade Publishing, 2002, p.16. ISBN 1559706430.
- ↑ «Marie de Flavigny | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Christine Ladd-Franklin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 novembre 2022].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 51,0 51,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Antanas Merkys» (en lituà). Seimas, 03-11-2003.
- ↑ Everitt, Rich. Falling stars: air crashes that filled rock and roll heaven (en anglès). Pembroke Publishers Limited, 2005, p.24. ISBN 1551381850.
- ↑ Freidin, Gregory. «Anna Akhmatova (Russian poet)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Coucill, Irma. Canada's Prime Ministers, Governors General and Fathers of Confederation (en anglès). Harbor House, 2004, p.90. ISBN 1891799045.
- ↑ anglès, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA (en anglès). Pan Macmillan, 2008, p. 199. ISBN 0330475789.
- ↑ John Belushi a Discogs (anglès)
- ↑ «Obituaires de janvier 2006 à juin 2006. Denise Soriano». Le Panthéon des musiciens. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Umrl je prevajalec in literat Janez Gradišnik :: Prvi interaktivni multimedijski portal, MMC RTV Slovenija».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de març.